GAM a Diables.

Evident linea de díedres i fissures que topa amb l'imponent sostre que talla la paret,resolt a cop d'expansió. El resultat final és un conjunt de díedres molt guapos,alguna placa ben parida i un artificial ben acrobàtic,acompanyats en tot moment d'un bon ambient. Gran clàssica de Montserrat,tot i ser molt repetida en algún tram convindrà estar al cas de la qualitat del rocam.

Orientació: Est,sol fins la una.
 Aproximació: Creuem la carretera i prenem el GR cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Abans d'arribar a sota del Cavall Bernat i passada la paret dels Patriarques ja veurem la paret dels Diables. Més o menys a la vertical dels sostres que esquiva la via i uns metres rabans d'una carbonera cal estar atents a agafar un corriol a ma dreta amb una fita que puja cap a la base de la paret. Cal grimpar un curt i fàcil ressalt tombat, superat aquest pas continuem per un corriol fins a la base de la paret on agafem una vira a la dreta fins a peu de via.
Accés: Refugi de Sta.Cecilia, convé no deixar res al cotxe ja que els robatoris hi són freqüents.

Material: Nosaltres hem fet servir dos estreps i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 2.Si es va just de grau pot ajudar portar el 3 i el 4 així com repetir peçes entre el 0.5 i el 2.Els claus que hi ha són vells i si algún es trenques quedariem cardats,millor dur-ne algún per si de cas.

Grau obligat: Jo diria que es passa amb V+/A1.De totes maneres en quant a grau obligat la tirada clau m'ha semblat la segona després del sostre i l'hem fet en lliure,tenia pinta que es deixava trampejar amb V+/A1.

Descens: Al cim carenaral S,desgrimpar un coll i després prendre un camí penjat que baixa en direcció a la Canal dels Avellaners ( dreta ), petita desgrimapada amb burí ( antiga cord fixe ) i baixada per la canal a retrobar el GR.