divendres, 1 de febrer del 2019

Tal com raja a la Serra de Sant Joan.


Via aventurera,només recomanable per a tots terrenys que tant els hi carda sortejar blocs inestables,escalar díedres i plaques de bon equipar,creuar una feixa,lidiar amb alguna sabina etc...L'aproximació i la baixada curtes però incómodes reforçen el caràcter de la ruta.No hem trobat el segón pitó del primer llarg,ni els pitons de L3 i L5.Les expansions que marca la ressenya són espits.


Orientació: Sud.
Accés: Des d'Organyà pujem al poble de Montanisell.Arribant al poble cal agafar una pista en bon estat a la dreta en direcció Santa Fe ( cartell ).La seguim un parell o tres de quilometres fins a un revolt a la dreta sota una linea elèctrica on aparquem.



Aproximació: Agafem una traça que baixa un pèl,de seguida trobem una tartera que puja cap a la base de la paret.Compte que aquí hi ha una traça que davalla cap a Montanisell.Nosaltres pujarem cap a peu de paret i anirem seguint cap a l'esquerra.Passarem de llarg la vertical del poble i 200 metres més enllà del començament de l'Esperó de Montanisell localitzarem l'inici de la via.Pitó i pont de roca visibles.

Material: Unes catorze cintes exprés,algún tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2.Si sou de cosir les tirades podeu repetir algun/s catxarros entre l'Alien groc i el Camalot 0.5,el del 3 entra.
Grau obligat: V+/A1.
Horari: Aprox.40',Via 3 hores i baixada 30'.
Descens: Carenem a la dreta, seguint a trams el fil de l'espedat i a trams allunyant-nos del mateix. A la part baixa cal estar atents a encertar el punt on deixar el fil de l'espedat i baixar clarament pel bosc. Hi ha un corriol per una zona de tarteres que amb una desgrimpada selvàtica ens deixa a la pista, uns cinquanta metres per damunt de l'aparcament. 
Ressenyes: Joan Asín,Joan Jover i Lluís Parcerissa.Gràcies!!! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada