dimecres, 2 de setembre de 2020

Nordmagnum al Calderer.




Díedres i fissures guapos intercalats de rostoll genuí de cara nord ( escombreres,herbes i companyia )
M'imagino que amb els anys i les repeticions es pot acabar convertint en una clàssica com les de tota la vida.
La via és força mantinguda de manera qu tots els llargs ens han fet pencar.
La R2 no hem tingut collons a saltar-la pel fregament,la R3 l'hem improvitzat a la canal de la dreta per evitar el tiratge i després hem fet canvi de role.La R4 de la topo d'en Kimgil està a la dreta de la cornisa no a l'esquerra com marca la ressenya.


Accés: Aparquem al Mirador del Gresolet,municipi de Saldes.
Aproximació: Des de l'aparcament agafar el corriol que puja al Refugi Lluís Estassen.Un cop aquí prendre el camí que voreja la cara nord en direcció oest (marques grogues), fins a trobar una primera gran canal. Aleshores, seguint en forta pujada unes marques de color blanc, arribar a un gran bloc a on hi pintades dues direccions: Homedes (esquerra) i Estasen (dreta). Seguir per la segona, que de moment segueix pujant. Més endavant, baixar a creuar un torrent i passar pel peu de La Piràmide. El camí segueix flanquejant fins a la base d’un marcat diedre polit (IV) on s'inicia la Estasen.





Cal escalar aquesta primera tirada de l'Estasen.Passat aquest primer llarg, seguir fins al peu d’un petit grup de pins que hi ha un tros abans de la Canal del Dit. Des d’aquí, pujant pel punt més franc, anar a buscar un altre pi robust, una quarantena de metres més amunt.



Horaris: Aproximació 1 hora,via 8 hores i descens 1h 15'.Aquests horaris són acabant la via al Collet de la Cova.
Grau obligat: Es podria passar amb V+/A1,molt sostingut i podria ajudar dur algún pitó,estreps i tramposa.Nosaltreshem passat amb el material indicat amb 6a/A0.


Material: Doble corda i cintes llargues pel fregament.Un joc de tascons i un de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3,aquest darrer no imprescindible.
Orientació: Nord,fins cap allà a les deu en algún punt hi toca el sol.


Descens: Nosaltres hem donat per acabada la via a l'alçada del Collet de la Cova,no se si a un o dos llargs del cim.
Des d'aquest punt només cal flanquejar a l'esquerra per atènyer el Collet de la Cova d'on anem a baixar per sota del Gat cap a la tartera,dreta.
Tot perfectament senyalitzat amb marques de pintura,sinó em falla la memória taronges.
Ressenyes: Armand Ballart i Quim Gil.Gràcies!!!

2 comentaris:

  1. Felicitats per la repetició. Ja fa temps que l'Armand i jo la vam obrir.
    Pau Tomé.

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies!Ens ho vam passar molt bé,ben trobada!
    Salut i vies!!

    ResponSuprimeix