Sudest Clàssica al Midi d'Ossau.

El nom ho diu tot: la via més clàssica del Midi i probablement un dels itineraris més recorreguts de tot el Pirineu. Quan una via arriba a aquest estatus ho és per mèrits propis i la Sureste Clásica no n'és una excepció. Bon ambient, escalada variada i dificultats prou homogènies malgrat una part central més difícil.

La placa llisa, Les Escales Grises, la bavaresa amb friends encastats, el pas de gegant...són passatges que retindrem un temps a la memòria.
Només se l'hi pot retreure una cosa, la via no arriba a cap cim, la deixem morir a l'Agulleta Jolie amb metres i metres de roca per sobre dels nostres caps.
Hem enllaçat les dues primeres tirades.

Accés: Coll del Portalet, aparcament en territori francès.
Aproximació: Pujar al Refugi de Pombie, senyalitzat. Des d'aquí la via es veu perfectament. Seguir la Normal del Midi, que es desenvolupa en lleuger ascens per un pedregar. Un pèl abans de ser a la base de la paret deixem el corriol principal i enfilem a ma esquerra per unes pendents mig herboses.

Atac en un diedret amb sabina característic.
Grau obligat: A priori V+ semblaria que per sortir del segon pitó que assegura la placa llisa de la cinquena tirada. En aquest tram si baixem cap a la dreta un parell de metres assolim una bona escletxa que permet amb un Camalot del 2 superar el pas.
Material: Cordades sobrades passaran amb algun tascó i el joc de friends de l'Alien groc al Camalot del 2.
Nosaltres hem fet anar un joc de tascons i un altre de friends de l'Alien blau al Camalot del 4 repetint del 0.5 al 3.Crec que és millor deixar el 4 i alguna de les repeticions per repetir l'Alien groc o gris per les Escales Grises on la fissura és bastant homogènia.

Horaris: Pujar al Refugi de la Pombie 1 hora, d'aquí a peu de via 30 minuts  i la resta, a part del nivell de la cordada, dependrà de la gent que tinguem davant.
Per fer la via conteu de 5 a 8 hores i per baixar per les vires fins la tartera de 1 a 2 hores.
Orientació: Sud, sol des de primera hora.

Descens: La baixada per Les Vires te la merescuda fama de ser de les més complicades del Pirineu, millor cometre-la amb llum i bon temps.
Hi ha dos ràpels de menys de 30 metres així com multitud de pitons amb vagues que indiquen les diverses pujades i baixades.