La icónica guia de la Cara Nord qualifica de recomanable aquesta via que també s'anomena Xemeneia Vendrell.Així doncs ja sabeu que amb el criteri de l'Hita aquesta cal fer-la si o si.Al costat de tant reputat parer la meva humil opinió de rostollaire poc pes tindrà.Dit això a mi també m'ha agradat malgrat que no compleix la regla d'or de les bones pelis: ni el començamnet ni el final m'han agaradat.La primera tirada és per plegar veles i marxar al bar ( o a casa ),herba,blocs i un pas del tot curiós per possar el peu al bosc.El que ve després m'ha agradat molt,debia tenir el dia Oliver Twist!.Algun renec al segón llarg i a la tercera tirada m'he sorprès el fet de navegar per dins de la xemeneia cercant el pas menys estret.Ara entro a dins,ara surto,ara torno al fons....Penúltim llarg de díedre per variar i sortida al cim per una canal arbrada,guarrillo però fàcil!.Hem enllaçat les dues darreres tirades ( 45 m.?).
A la primera tirada. |
Orientació: Nord,crec que el sol només hi arriba de manera anecdótica.La segona tirada te pinta d'estar molla/humida sovint.Aconsellable fer-la en èpoques seques.
Material: Unes dotze cintes exprés,un parell de tascons i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4.Aquest darrer només l'hem disparat a l'inici de la penúltima tirada molt obert.
Horaris: Aproximació 30',via 2.5 hores i baixada 50'.
Grau obligat: V,a la primera tirada sobre blocs sospitosos i després de sortida a repisa,si algú deixés tres metres de cordino en un arbre aquest pas quedaria súper assegurat.Un cop a dins de la xemeneia IV/V d'encastament: no sempre protegible peró difícil de caure.
Descens: Des del coll hem fet la punta de la dreta (III) i després hem desgrimpat per un arbre fins la canal (II).Hem baixat per la canal fins a trobar el cami va al refugi d'Agulles des d'aquest punt hem retornat a l'aparcament de Can Massana per camí senyalitzat.
Ressenya: D'en Pako Crestas.La foto del primer llarg és del blog d'en Lluís Nadal.Gràcies a tots dos!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada