via Lleida a la Roca dels arcs

-Cordada: Conxa, Jordi i Manel.
-Ressenya: portàvem un parell de ressenyes que circulen per internet, la del caranorte esta bé, hi ha algun pito més del que marca. De totes maneres la via és bastant fàcil de seguir.Aquí us deixo els links...
http://www.caranorte.com/foros/read.php?54,5741
http://antxpavil.blogspot.com/2010/11/vilanova-de-meia-via-lleida-200m-va0.html
-Material: Nosaltres vam fer servir una mica de tot: joc d'aliens, camalot fins el 2 i el joc d'empotradors. La veritat és que hem anat posant força artilleria, els llargs estàn força nets  (menys L2 i L3) i els pitons que vas trobant no donen gaire confiança.Les reunions són a prova de bombes i preparades per rapelar. Els estreps poden anar bé per L4, tot i que no són imprescindibles.
-Aproximació: Aparquem a la carretera  i agafem el camí que ens porta a la roca dels arcs per la seva base fins casi el final de la paret.Hi ha un diedre herbós molt marcat que ens serveix de referència ( la via comença a l'esquerra d'aquest) quan estem més o menys a sota d'aquest pugem fins el peu de la paret per algun dels corriols que pugen fins les vies. La nostra comença en un diedre amb tendéncia a la dreta, entre la "rampes inverides" i " tierra de nadie".Uns 20 minuts des del cotxe.
-Via: La veritat és que a nosaltres ens ha agradat força, tot i que no és molt difícil (6b,V+ Ao)  te l'has de treballar prou (mirant la ressenya crèiem que seria més fàcil i ens va fer treballar més del que ens pensàvem).La roca és bona, L1 un xic més gastada i és als llargs 5 i 6 on s'ha de vigilar més amb la roca.
L1: diedre de IV+ amb tendencia a la dreta , fàcil i equipat amb 3 pitons, l'últim es mou força. La R queda a la dreta, després d'un curt flanqueig.
L2:surt cap a l'esquerra, aquest llarg fa força flanqueig  cap a l'esquerra,està força equipat i la R la trobarem sota una gran sabina (V).
L3: aqui podem anar per la "migranya profunda" ,ben equipada amb parabolts i que surt just a l'esquerra de la reunió o per la nostra via; anem a caçar un pitó,  fem un pas atlétic per arribar a un parabolt (V+, Ao) i després d'uns metres en una repisa trobarem una altre pitó.Apretem un xic més i s'arriba a la R. A la ressenya marca un diedre però per nosaltres és més aviat un mur que arriba fins a l'R3.
L4: sense dubte és el més bo de la via, surt a l'esquerra per uns parabolts (6b, V+ Ao) fins una sabina i llavors agafem un diedre de IV+ molt guapo i que s'ha d'equipar ( 2pitons).quan s'acaba el diedre sortir a l'esquerra fins a l'R sota una gran sabina.
L5: és un diedre força obert , hem passat ben oberts de cames ( sense pensar malament!), passes una sabineta i cap a la dreta fins la sortida del diedre.Després hem de flanquejar cap a l'esquerra i la R està a sobre d'una sabina gran un xic amagada.
L6: sortim un xic a l'esquerra i pugem més o menys pel recte fins una feixa i fem R en un arbre:Vigileu amb la roca que no és gaire bona.
-Descens: Acabem de fer el cim i anem cap a l'esquerra fins a un coll, baixem per aquest seguint unes fites fins a tornar al camí de pujada i al cotxe. Al tanto no baixem més del compte que des del coll es pot baixar a la font de la figuera, hem de passar borejant la base de la paret a certa alçada .

L'Arc del Titiu al Porró.

-Cordada: Teo, Manel i Busquets.
-Ressenya: Nosaltres duiem la que surt a la guia de la Plantació, m'imagino que a la xarxa s'en deuen trobar.

-Material: Nosaltres hem acribillat la fissura de la primera tirada on hem posat un joc de tascons i un parell de Camalots ( 0.5 i 1 ). També hem possat un parell d'Aliens al segón llarg ( vermell i groc,crec ).

-Aproximació: Nosaltres veniem de la Roca de Sant Cugat i hi hem arribat per la Canal del Porró. No m'explaiaré gaire explicant-la perquè no és una combinació massa lógica. Lo més lógic és combinar aquesta via amb una via als Estalvis del Porró. En aquest cas l'aproximació la fem des de el Clot de la Mónica.
Des de el pàrquing del Clot de la Mónica ( entre Vinya Nova i Collbató ) pujem per una pista en més mal estat que creua un olivar. A on mor la pista hem de pendre un camí a la dreta amb marques de pintura. L'anem seguint una mitja horeta fons que arribem a una bifurcació senyalitzada: Pollegons ( esq. ) i St. Joan ( dreta ). Nosaltres anem en direcció als Pollegons. El camí baixa al Torrent dels Llorers, el creuem i pujem a una carena. Davant nostre ja veiem els Estalvis del Porró i el Porró. Quan estem a l'alçada dels Estalvis deixem el camí principal i anem en direcció als Estalvis,el camí creua un petit torrent, l'agafem ( esquerra ) embardissant-nos una miqueta arribem al peu de la paret, es veu el característic díedre del primer llarg. Hi ha un espit que assegura la placa d'entrada al díedre, a la vertical del mateix.
-Via: És una via divertida, sobre bona roca ( en general ) i malgrat fer una vuitantena de metres és una via prou variada. Deu obligar a IV-V. Al cim no hem sapigut trobar cap reunió i hem assegurat des de la sabina per la que es rapela. Jo havia fet l'Spit Límit a la mateixa agulla i m'ha agradat molt més l'Arc del Titiu.

-Descèns: Ràpel d'uns 30 metres per la cara Nord, anem a buscar una canal a l'esquerra ( força embardissada peró amb traça ) que ens deixa a peu de via

Integral Porta de la Roca a la Plantació.

Via Integral Porta de la Roca a l'Agulla St. Cugat de la Plantació.

-Cordada: Manel, Teo i Busquets.
-Ressenya: Anàvem combinant la d'Escalatroncs amb la de Romanticguerrer. Útil bàsicament per saber a on comença la via i a la penúltima tirada per encertar la sortida a la dreta de la segona expansió ( espit ).

-Aproximació: Des de el pàrquing del Clot de la Mónica ( entre Vinya Nova i Collbató ) pujem per una pista en més mal estat que creua un olivar. A on mor la pista hem de pendre un camí a la dreta amb marques de pintura. L'anem seguint una mitja horeta fons que arribem a una bifurcació senyalitzada: Pollegons ( esq. ) i St. Joan ( dreta ). Nosaltres anem en direcció als Pollegons. El camí baixa al Torrent dels Llorers, nosaltres hem de deixar el camí principal i pujar pel Torrent dels Llorers. Trobem els trams més drets del torrent equipats amb ferros, un cop acabats els ferros hem de sortir del torrent a l'esquerra seguint pel peu d'una paret ( Ag Col.leccionistes ? ). Veurem la via Infinity ( parabolts a sota d'un arc que marxen paral.lels a l'arc, a la dreta ). Nosaltres seguim avançat uns vint metres i just abans de baixar al següent torrent ( Torrent del Porró ) comença la via. Primer parabolt visible, penjo la foto del company escalant la primera tirada perquè així es veu l'agulla del costat i pot ser útil per ubicar el tema.

-Material: No és una via on et regalis possant material peró alguna coseta ha entrat. Hem possat un parell d'aliens ( gris i groc ), un tascó i un parell de Camalots ( 0.75 i 1 ). Les peçes les hem possat una sola vegada.

-Via: Segons tinc entès és la via més llarga de la Plantació. Per tant si sou d'aquells que us gradaria visitar la Plantació peró penseu que les vies són massa curtes per l'estona que es camina, aquesta és una bona opció. La roca, malgrat algún punt aïllat, crec que la podem qualificar entre bona i excel.lent. El tema del grau i l'exposició. De grau crec que algun tram de placa arriba a 6a i suposo que es deu poder guarrejar amb V+, aixó si escalant entre xapes. Sortint de l'última reunió hi ha un pas a l'esquerra per superar una panxeta que deu estar entre el V+-6a i es totalment obligat. Potser en uns forats horitzontals de códols hi hagués entrat alguna peça petita tipus Alien. Al cim hem fet reunió d'una alzina.

-Descèns: Rapelem per la cara N ( 20 mts., 2 bolts amb anella i cadena ) i acabem de baixar caminant per la Canal del Porró. La seguim de baixada i un cop a l'alçada del peu de via ( després d'un tram de corda fixa ), girem a l'esquerra i desfem el camí de l'aproximació.

Monsieur a Montanejos.

-Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya: La guia de Montanejos ( no se si al refugi que hi ha al poble es pot consultar ).
-Material: Via totalment equipada amb parabolts, si volem enllaçar les dues darreres tirades 16 sinó amb 14 ja es fa.

-Aproximació: Sortint del poble just creuar un pont hi ha el refugi. Aparquem aquí i baixem al riu, el remontem ( Torrent de la Maimona ), la paret que ens interessa és la segona gran paret que veiem a la nostre dreta ( la primera és la paret de l'Aguazil, que és una miqueta més baixa ). Hi ha uns cables per accedir a la base de la paret. Es veuen els parabolts de la tirada, el primer està ubicat en una mena de díedre.

-Via: Bona via esportiva. La roca és molt bona i els llargs molt guapos, és una via que guanya amb l'alçada. La primera tirada és la més fluixeta,és una mica herbosa, peró tot i així no és pas un llarg lleig. La resta molt guapo. Les xapes no estab massa separades ( V+/6a obligat ). Hem enllaçat les dues darreres tirades amb corda simple i sense cap problema de fregament. Reunions equipades per rapelar ( en cas de fer-ho hi ha un ràpel pendular ). Fa un any vaig fer la Cornelius Moriarte a la veïna paret de l'Aguazil, la vaig trobar una miqueta més obligada i no tant bonica. Uns companys que portaven dies per la zona ens comenten que és millor La luna, una miqueta més dura i a l'ombra. La Monsieur estava al sol a partir de les 9.
-Descèns: A la dreta per un camí ben fressat i senyalitzat amb marques blanques, que sense pèrdua ens deixa a la carretera.

Polvos Mágicos al Penyal d'Ifac.

-Cordada: Clara Noguera, Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya: La de ressenya.net
-Aproximació: Seguim el passeig marítim de Calp fins que s'acaba i pujem a peu de paret. L'anem seguint fins a la zona més tumbada ( al final ). La primera tirada conicideix amb la Valencians ( parabolt visible ).

-Material: La via està pràcticament equipada peró hi ha algún tram de fissura on podem rematar el tema ( tascons i Camalots fins al número 2 ).
-Via: No està malament, te alguns trams de fissura i díedre força interessant. La roca en algún punt està força sobada. Grau obligat V-V+. Es va tallant amb la Valencians.

-Descèns: Del final de la via fem una petita grimpada i un cop a la carena baixem al vessant oposat i agafem el camí de pujar al Penyal en sentit descendent.

Llobet Bertomeu al Mascarat.

-Cordada: Jordi Vilà, Clara Noguera i Busquets.
-Ressenya: La de ressenya.net
-Material: La via està pràcticament equipada, peró hem anat posant algún tascó,aliens i Camalots fins al 0.75. Falten alguns parabolts.
-Aproximació: Aparquem a l'urbanització Marivylla, just abans del primer tunel venint del Sud. Pugem a la carretera i creuem el tunel. Anem al pont de l'antiga carretera,la via comença a l'inici de l'esmentat pont. Hem de grimpar un petit resalt de pedra picada per arribar a un jardí penjant on comença la via. Millor fer-ho encordats i assegurar des de la carretera.

-Via:  Ens ha agradat molt. La primera part és una mica discontinua peró amb trams bonics, a dalt guanya en ambient. La roca és molt bona tot i que en algún tramet comença a estar pulida. L'últim llarg l'hem fet pel dret, sense fer el flanqueig a la dreta sortint de la reunió ( guapo ). Ens hem saltat la reunió que hi ha després del díedre de V+.Obligat V.
-Descèns:  Hem d'acabar de grimpar a un collet. D'aquí no acabar de fer cim, flanqueijar a l'esquerra per una vira herbosa amb alguna grimpadeta ( fites ). Sortim al vessant de la muntanya i baixem cap a la carretera.

Aurora al Mascarat.

-Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya: Crec que anàvem mirant la d'en Pomares i l'anglesa de la Costa Blanca. Diuen que dues dolentes fan mitja de bona.
-Material: Semàfor d'Aliens, Camalots fins al 0.75 i algún tascó. Vàrem baixar de la reunió que hi ha damunt del díedre de 6b ( 6a a la guia anglesa ). Si es continua amunt potser vagi bé alguna peça més grosa. A l'esmentada tirada hi ha un pas una mica punyetero on podriem posar un universal, no és molt exposat peró es cau sobre un burí vell ( a sota en tenim tres més ).
-Aproximació: Nosaltres hem aparcat a l'urbanització Maravylla,just abans del túnel vinguent del Sud. D'aquí hem anat a buscar el llit de la riera i l'hem remontat. La via comença entre els dos ponts,en una placa gris on es veu el primer clau.

-Via: La carretera ens ha ratllat una miqueta i no hem gaudit massa de la via. La primera tirada és una placa força guapa, el llarg per sobre del túnel te una placa de gotes d'aigua molt bona. El díedre que segueix a aquesta tirada és una mica herbós. Per unir les dues tirades fem un tram cutre. De grau obligat més o menys 6a. La combinació bona deu ser l'anomenada Triple Directa que després de fer la placa inferior continua pel díedre de la Montesinos Botella.
-Descèns: Nosaltres hem tirat ràpel desde la reunió de la Cleoplaca, acabat el díedre de 6b. Uns 40 metres ( algún cordino llarg de recanvi ).