Santuari Wichita a la Corriu.

Contundent escalada esportiva en un entorn bucòlic i tranquil.Encara que amb equipament abundant,als trams de V+ cal escalar,per sobre d'aquest grau es pot solucionar amb A1e però si anem en lliure toca xapar des de dalt o bé de manera incòmode. SI pretenem escalar-la en lliure pot ser una bona idea escalfar abans,hi ha diverses opcions a la vora a tal efecte. Nosaltres hem catat la còmode i bonica Germanautes així com la primera tirada de la No Fracking ( 6a amb aire però no obligat,vagues merleteres i algun friend útil ).
Val a dir que tant sols hem escalat les tres primeres tirades,després la cosa arrampa.

Accés: Molt ben dibuixat a la ressenya de la No Fracking d'en Lluís Parcerissa,nosaltres ho hem trobat a la primera. Al tram que diu pista 4x4 hem fet com uns 500 metres amb un cotxe no massa alt i hi ha unes esplanades a ma esquerra per aparcar,abans d'una cadena que pot estar tancada encara que el dia de la nostre visita ( Octubre 19 ) la vàrem trobar oberta.
Només apuntar que cal seguir la carretera que uneix Sant Llorenç de Morunys i Berga ( LV 4241) fins al km. 39 on agafem una carretera amb indicació de Valls,venint de Sant Llorenç de Morunys a l'esquerra i de Berga a la dreta.
Aproximació: Seguirem la pista fins als prats que hi ha al voltant de la Torre.En aquests prats anirem pujant i avançant en la direcció que portem amb alguna fita fins que veiem que les fites s'internen a dins del bosc.Seguint un corriol més o menys net arribem a peu de via.Filera de parabolts fixe platejats,R1 visible.

Horari: Aproximació sense 4x4 20',via i ràpels 3 hores.
Orientació: Sud.
Grau obligat: V+/A1e.
Material: Nosaltres hem fet anar unes 16 exprés i l'estrep.M'ha semblat que hi havia poques possibilitats de reforçar el ferro existent.
Descens: Rapelant per la mateixa via,preveure cordinos per reposar els existents.R3-R2 i R2-terra,30 i 60.

Rebombori al Gorro Frigi.

Itinerari una mica diferent a les repetides vies del Gorro.Aquí no hi trobarem la típica combinació d'equipament generós,camps de patates i ambient.Escalarem una via oberta desde baix cercant les debilitats que ofereix la roca i espitant tant sols allà on l'obridor ha cregut necessari.L'aventureta discorre per un esperó tombat amb algún entrebanc més costerut,sempre a la recerca del pas més fàcil.La roca en general bona però amb algun tram concret a estudiar.Per últim dir que estem a la trajectoria de caiguda de pedres dels escaladors que baixen per la Via Normal.

Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim i a sota del Gorro Frigi i la seva cara Est agafem la canal per on baixa la Normal.Cal pujar aquesta canal fins al coll que separa el Gorro Frigi i la Magdalena Superior. La via comença en aquest coll,espit del 8 crec que amb cabota d'allem visible.

Material: Nosaltres hem fet servir un parell de vagues merleteres,el Camalot del 2 i l'Alien groc.
Grau obligat: V/A1.
Horaris: Aproximació 1 hora,via 1 hora i descens 1 hora 15'.
Descens: Nosaltres hem acabat la via a la role cimera de la Via Normal i d'aquí hem fet 2 ràpels: 30 metres i un segon d'uns 45 metres que és fraccionable. 

Tintín a les Moles del Don.

La més fàcil de tota la paret,a mi m'ha semblat una via guapa en el seu grau.
Suposo que no es pot dir que sigui un itinerari exposat però per la distància entre xapes jo no la recomanaria com a iniciació.Va ser equipada per dalt amb burins i posteriorment reequipada amb parabolts que es comencen a veure un xic vellets.Es tracta d'un itinerari bastant repetit,recomanable pla B ja que a més moltes cordades rapelen per la mateixa via. Si algú vol més pebre diria que a la R3 es pot anar a l'esquerra i sortir per la Via Arrels. Hem fet la via en dues tirades.

Accés: Sortint de l’Horta de Sant Joan desemboquem a la carretera que va d’Arnes a Prat de Compte, tombem cap a Arnes i de seguida hi ha un desviament a mà esquerra direcció als Estrets. Prenem aquesta pista fins al kilòmetre 7,5 on hi ha un desviament molt pronunciat a mà dreta que baixa a l'aparcament. Crec que es diu area de Lliberós.

Aproximació: A l'aparcament diria que hi ha indicacions per anar als  Estrets d'Arnes (evident). Seguim caminant pel costat dret del riu fins que arribem a sota de les Moles del Dom. Creuem el riu i anem a la dreta de la paret,és la última via de la paret. Hi he el nom mig esborrat i es veuen els parabolts.
Grau obligat: V/V+.

Orientació: Est,sol fins les 3.
Material: Només hem fet servir cintes exprés.
Horari: Aproximació 15',via 1 hora i retorn al camí 15'. 
Descens: Crec que la via estava equipada per rapelar,crec que és el més segur degut a les pedres soltes que trobem per acabar de sortir de la via.
També podem sortir caminant a la dreta i anar a buscar una canal tal i com marca la fotografia. El ràpel que marca nosaltres no l'hem fet ja que hi hem trobat una ferrada.
Ressenyes: Escaltzecas,gràcies!.

Bikini al Serrat dels Monjos.

Via majoritariment de placa amb un díedre final especialment bonic i sostingut. La placa del primer llarg és fina i  actua de filtre,en canvi la placa del segón llarg és atlètica,tiesa però amb bona ganda. La roca sol ser bona però per sortir de R1 i arribar a R3 hi ha algun tramet una mica cutre. La darrera reunió no l'hem fet i hem acabat d'arribar a dalt on costa una mica trobar matolls dignes per montar la reunió.

 -Accés: Aparcament de la Salut a Collbató.

-Aproximació: Des de l'aparcament de les Coves del Salnitre pugem les escales i just abans de la Cova deixem les escales a l'esquerra i prenem un camí que baixa fins la base del Serrat de les Garrigoses. Seguim per sota d'aquesta paret i arribem a sota del Serrat dels Monjos. Seguim el camí creuant la paret. La via es troba a la dreta del Serrat dels Monjos, des de el camí es distingeix bé amb la foto. Espits visibles,el primer força alt ( petit sócol herbós ) i el terçer te un cordino.

-Orientació: Sud.

-Material: Un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. Aquest darrer es posa en un llavi en el tram clau del primer llarg,si us sentiu més segurs n'hi podeu possar dos o un 4 també hi treballa bé. 

-Grau obligat:6a/A1.

-Restrccions a l'escalada: prohibida l'escalada de l'1 de Març al 31 de Juliol.

-Descens: Baixem cap a la dreta per traçes i amb alguna desgrimpada assolim una instal·lació de ràpel. ( 50 metres, fraccionable ). 
Ressenyes: Penjo la original d'en Ballart.

Dodeskaden a la Roca Punxeguda,Cadí.

Alpinada per gaudir en la intimitat del rocam i entorn tant peculiar del Cadí.
La dificultat tècnica no és molt elevada ni mantinguda però hi ha altres factors que ens han fet escalar ben concentrats.En primer lloc cal saber seguir la via ja que a vegades es desenvolupa per terreny una mica indefinit,hi ha alguns claus que ajuden a seguir l'itinerari.D'altra banda la roca és la típica de l'indret i cal anar amb compte.Tot i que la via es repeteix amb certa freqüència no crec que arribi a la categoria de gran clàssica i això es nota tant en el nombre de claus i vagues abandonades com en el sanejament del rocam. La primera tirada l'hem fraccionat en 3 aprofitant el primer arbre ( 20 m) i al següent arbre ( 20 m ).

Accés: Hem d'anar al municipi de Martinet, a la carretera entre La Seu i Puigcerdà. Un cop a Martinet agafem la carretera que puja al poble d'Estana. Creuem el poble, fem un petit tram de pista i aparquem al Coll de Pallers.

Aproximació: Hem de pujar a Prat de Cadí, des de el mateix aparcament en surt el camí i diría que està senyalitzat. Un cop som al Prat de Cadí cal creuar-lo i agafar el P.R. que mena a la Canal del Cristall per on baixarem.Més o menys després d'una font deixem el P.R. i anem cap a l'esquerra a través del bosc,seguint rastres de pas i mirant de no guanyar alçada.Sortim a la tartera que hi ha a la base de la paret i la remuntem fins a l'inici de la via.Nosaltres l'hem començat igual que a la fotografia que poso a sota.Anant uns seixanta metres l'esquerra hi ha una canal a través de la qual sembla que podem arribar grimpant al gran pi pel que passem al segon llarg ( reunió recomanable ). Mirant la ressenya d'en Joan Jover podria ser que entrés a la dreta d'on vàrem entrar nosaltres ja que diu " fissura desplomada".

L'escalador Quim Gil a l'inici de la via

Horaris: Aproximació 1 hora 45',via 7 hores i descens 2 hores.
Orientació: Nord est,te sol fins cap allà les 10.
Grau obligat: V/A1.

Material: Una dotzena de cintes llargues,un joc de tascons i un de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. La gran majoria de reunions són a montar,si no voleu estar racionant friends tota l'estona dobleu algun/s entre el 0.5 i el 3.La majoria de cordades no utilitza pitons però nosaltres vàrem clavar dos pitons a la primera tirada: un universal finet a l'inici del flanqueig i un pla negre al final d'aquesta travessa.Aquest segon no el vàrem poder treure.

Descens: La via acaba en una vira,la seguirem un centenar de metres a la dreta fins a trobar un pas (I) per superar la paret que tenim al damunt.Anem pujant resalts curts fins que ens topem amb un d'una vintena de metres.Sembla ser que aquesta paret te un pas que permet pujar-la sense escalar però nosaltres no l'hem sabut trobar i hem fet un llarg de IV+ per una evident canal/xemeneia.

Acte seguit hem continuat pujant amb tendència dreta fins a entrar a la Canal de la Roca Verda.Sense perdre massa alçada creuem la canal i agafem una vira a la mateixa alçada que ens permet assolir la Canal del Cristall ( P.R. ) per la que baixarem fins a Prat de Cadí on retrobem l'aproximació.
Ressenyes: Kimgil i Joanjover,gràcies!

Pacho Hidalgo a la Pastereta.

Una excusa més per gaudir de la bona roca de la Pastereta!.Bona escalada plaquera,només una apretadeta al tram més dret la resta escalada sobre placa lleugerament tombada i amb bons merlets.S'ha de dir que els trams de IV els hem vist una mica expossats,no és res dramàtic que algú amb experiència en autoprotecció al conglomerat no pugui solucionar però no és una via per algú que comenci a escalar IV de primer.Em sona haver llegit alguna piada que comentava que a l'últim llarg no hi havia assegurances,nosaltres hi hem trobat dos espits i un pont de roca.

Accés: Esplanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.
Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves (Camí del Clot de la Mònica). Seguim aquest camí sobrepassant el Serrat Inferior d'en Muntaner amb la característica agulla del Frare de Baix.Superat aquest punt arribem a una carena rocosa,després d'avançar uns metres per aquest cordal cal deixar el corriol de les marques blaves per agafar una traça fitada a la dreta.Més endavant aquesta traça es bifurca i convé seguir el braç dret.Un curt tram de corda fixe ens permet assolir la base de la cara Est. La via comença a l'esquerra d'un pi característic.Primer espit visible a uns 5 metres del terra.
Material: Nosaltres només hem emprat cintes exprés,via equipada amb espits del 8 ben conservats i un clau.De totes maneres la majoria de cordades utilizen alguna peça.Mola posar quelcom al flanqueig d'entrada a la segona reunió pel de segón,pel que he vist per internet la gent hi possa el del 3,l'1 o el 0.5,a mi m'ha semblat que el forat era pel 4.També hi ha qui possa Aliens i vagues als merlets a la resta de la via.
Horaris: Aproximació 30 minuts,via i ràpel 1 hora 30 minuts.
Orientació: Est,a les 3 ja estava a l'ombra.
Grau obligat: V/V+ tant pel primer com pel segón.
Descens: Un ràpel de 60 metres per la Petit Four,fraccionable a 30 diria ( recanvis ).
Ressenyes: Joanasin i escalatroncs.Gràcies!

Nova guia Montsec Oeste.

Ja tenim a les mans la nova guia del Montsec Oeste.Després de 30 anys gastant les pàgines de l'anterior edició, que clarament havia quedat obsoleta,crec que aquesta ha sigut una guia llargament esperada pel col.lectiu climber.
El llibre te diversos punts forts.El primer d'ells és que inclou zones que no havien estat mai ressenyades abans com el Doll,Puig de Millà,Canelles....i actualitza parets com les d'Àger,on el 60% de les vies s'han obert a posteriori de la publicació de l'antiga guia.

Una altre de les coses que ens ha agradat és que hi apareixen tant sectors esportius com vies llargues,una guia per tots els públics i sobretot per tots els dies de l'any!.
D'altre banda l'autor ens ofereix una guia fiable i precisa,havent repetit la majoria dels itineraris ressenyats així com participat en l'obertura de molts d'ells o contactat amb els aperturistes.
Nosaltres hem fet servir la guia en un parell de vies d'aventura i realment el detall és mil.limètric,amb totes les assegurances marcades així com el traçat dibuixat a la perfecció.