dilluns, 22 d’agost de 2011

Estasen i Joan Martí al Calderer.



L'estiu passat amb en Roger vàrem anar a fer la Joan Martí a la Cara Nord del Calderer. Després d'escalar la primera meitat fins a la seva intersecció amb la Estasen uns núbols amenacedors ens vàren fer decidir a sortir per la Estasen, efectivament més ràpida que la Joan Martí. Aquest estiu, doncs, tocava toranr-hi i repetir la jugada peró a l'inrevés: entrem per la Estassen i sortim per la Joan Martí.


-Ressenya: La de ressennya.net
-Material: Per a les dues vies més o menys el mateix: semàfor,Camalots fins al 3 i joc de tascons. Important dur cintes ben llargues. La Estasen m'imagino que es deu poder fer amb un bon joc de tascons, peró com que els dos cops que hi hem anat duiem el ferro per l'altre via doncs hem anat possant coses.
-Aproximació: Som tant ineptes que els dos cops que hem anat a fer la via ens hem perdut, per tant millor que ho mireu al ressenya.net. Aquesta segona vegada, peró , hem trigat el mateix que els que venien pel camí normal. Basicament el que hem fet és anar pel camí de les marques blanques ( creuant tres torrents ) fins a la vertical de la via i hem pujat rectes a aquest per una canal ( grimpadeta de II-III ).
-Via Estasen: Escalada histórica, la primera que s'atreveix amb aquest vessant de la muntanya. Abans de fer-la tenir molt en compte que es tracta d'una escalada dels anys 20. Per tant hi haurà molts trams que els farem caminant, d'altres grimpant i alguns fins i tot escalant. Malgrat tot te trams bonics on si que s'escala com la famosa travessa . Tot i que la roca està molt sanejada per les repeticons convé parar-hi certa atenció. La via està semiequipada en els trams més complicats peró com que en els trams més fàcils ( els que es fan caminant o grimpant que són la majoria ) no hi ha res cal parar atenció a seguir la via. Suposo que per evitar pèrdues de l'itinerari hom hi ha fet pintades d'esprai verdes. Crec que la millor tàctica per fer-la és en ensamble curt fent reunions si convé en els dos o tres passatges de IV que hi ha.
- Via Joan Martí: Uns vuitanta anys separen l'obertura d'aquesta via i l'escalada de l'Estasen. Dos monents diferents de l'escalada i per tant dos conceptes ben diferents de la mateixa. La primera busca el punt feble a la gran muralla i la segona mira de passar sense molestar massa a la seva esquerra, a voltes evident a voltes rebuscada i a vegades perque no dir-ho caminant i grimpant ( recordeu els 150 metres intermitjos a l'ensamble  i les tirades de III ). Semiequipada amb espits i claus, te una primera part més exigent amb una tirada de 6a força obligada i la resta més assequible. La roca en general és bona, sempre que recordem a on estem, malgrat algún llarg on és més delicada. Compromís relatiu al poder escapar des d'alguns punta a la veïna Estassen.
-Descèns: Des del final de les dues cal acabar d'assolir el cim del Calderer. Si fem la Joan Martí, trobarem un primer gendarme que nosaltres hem vorejat per la dreta, per l'esquerra semblava que calia baixar molt peró es veia més fàcil. Un cop al cim continuem crestejant en direcció al Pollegó Superior i baixem un parell de canals equipades amb carenes. No cal arribar al mateix coll de l'Enforcadura,una miqueta abans baixem per unes pendents herboses i per una tartera a la tartera i d'aquesta retornem al refugi.

2 comentaris:

  1. Ei, veig que t'hi has posat fort en el bloc. Molt bé! així podrem seguir la teva intensa activitat.

    Albert M.

    ResponElimina
  2. Bones!. Ja m'han dit que estas recuperat, me n'alegro!!!.
    Espero que hagueu pogut escalar molt aquests dies,a veure quan coincidim i anem a fer alguna via.
    Fins aviat!!!

    ResponElimina