divendres, 17 d’octubre de 2014

Brahm a Anicka Kuck. Paklenica.

Flanquejant a sota del V+.
-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Hem d'anar al poble de Starigrad-Paklenica. Un cop aquí pujar a l'entrada del parc on haurem de comprar entrada, no recordo el preu. El que si recordo és que feien descomptes quan més dies agafaves,que dos dies costaven el mateix que tres i que cap a les vuit del vespre baixen la valla d'entrada, però pots passar pel cantó amb el cotxe.


Típica reunió de les clàssiques.

-Aproximació: Si hi anem d'hora o molt tard podrem aparcar al final de la carretera sinó ens tocarà caminar més. Màxim un quilometre. Del final de la carretera seguim el camí empedrat que passa per baix de l'engorjat ( botiga de menjar i material i lavabos ), passada aquesta zona el camí comença pujar seguint el riu. Arribem a un punt en que es veu perfectament la paret, hi ha un panel amb una foto i la topo de totes les vies de la paret. Una miqueta més amunt un cartell ( Anica kuk )  ens indica que hem de creuar el riu, hi ha marques vermelles però aquí costen de veure, cal baixar un pèl en un primer moment. Creuat el riu ja trobem un cartell que ens indica Anica kuk a l'esquerra i més endavant un altre que indica el nom de la via.. Quan arribeu a la base de la paret, seguint les indicacions, hi trobareu una placa commemorativa de D.Brahm. La via comença uns vint metres a la dreta, en aquest punt hi ha una petita xapa triangular amb el nom de la via. No confondre's amb les xapes que hi ha molt a prop de la placa commemorativa ja que pertanyen a la Black Magic Woman.


-Orientació: La part superior està a l'ombra fins les 4 mentre que la de baix pràcticament no rep el sol.
-Material: Nosaltres hem fet anar algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2. El del 3 entra i el del 4 només entra al final de la tirada difícil, però s'hi poden possar altres peçes.

Arribada a la primera reunió.

-Via: Fou la primera de la paret i per tant està carregada de lógica, cercant en tot moment les debilitats de la paret. La guia no la recomanen tant com la Mosoraski, però a nosaltres ens va semblar igual de bona i sobretot menys concorreguda i sobada. Pot ser si que és un xic més herbosa i te algún tram de roca més trencadot però en general bé. La part superior, per arribar i sortir del gran arc de roca és una mica indefinida i tombada ( potser ens vàrem perdre ).  Totes les reunions són d'un clau cimentat amb anella per sota el llarg xungo ( però es poden reforçar bé amb arbres ), a partir del llarg difícil están montades d'un bolt amb arbre. A tenir en compte que es creua amb la Black Magic Woman que està preparada per rapelar ( crec ) i que ens pot servir d'escapatória.

Placa commemorativa.

-Dificultat obligada: Típica via de díedres i fissures poc obligada, el llarg de V+ es pot fer amb A0 ( bolts ).
-Descens: Hi ha tres opcions:
1. Anar a l'esquerra i enganxar la baixada de la Mosoraški. Ha de ser més llarg que la següent opció.
2. Anar a la dreta i seguir una llarga baixada, està marcada amb marques de pintura i en alguns punts més complicats hi ha instal.lats cables. Nosaltres vàrem seguir aquesta opció i crec que vàrem trigar una hora i mitja.
3. Rapelar per la veïna Black Magic. No se com està el tema ni si es pot fer des de el cim.

La via va de díedres.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada