dilluns, 13 d’octubre de 2014

La Veu del Riu.


Díedre exigent.
-Cordada: Marc Segarra i Busquets.
-Accés: Hem d'agafar la carretera LV 4004  que va a Montan, entre Organyà i la Seu. Seguim aquesta carretera un parell de quilómetres fins que a ma dreta trobem una cantera, hem d'aparcar en aquest punt.

 

La magnífica penúltima tirada.

-Aproximació: Baixar al riu per la pedrera. Un cop al riu remontar-lo, en alguns punts és posible pasar per la riba. En d'altres cal caminar pel mateix riu. Arribem a un gran bloc empotrat que s'esquiva per l'esquerra. Just després del bloc hi ha el peu de via. Parabolt amb vagues visible.


-Orientació: La part de baix només te sol una estona cap a les 11 o així i la de dalt està a l'ombra a partir d'aquesta hora més o menys.
-Ressenyes: Penjo la original, la d'en Parce i la d'en Kim gil. Enllaço com sempre la d'en Luichy.

Arribant a la cinqueña reunió.

-Material: Segons la ressenya original n'hi ha prou amb els Camalots 1 i 2. Els aliens no aniran pas malament per rematar a les plaques.Si volem cossir les fissures un joc complert de l'Alien groc al Camalot del 3 i algún tascó petit.

Nou sector esportiu: sae neng!!!!
-Via: A nosaltres ens va agradar bastant, la part de baix potser és més herbosa i amb algún tram més tombat però és d'escalar i te plaques ben dretes i molt ben trobades. La part del mig et talla una miqueta el rollo, però visites la cova i ho salves una mica. Al tram de sobre la feixa difícilment l'hi trobarem pegues.

 Molt variada. Els aperturistes han netejat la vegetació i han sanejat la roca, però compte que encara es pot petar alguna cosa i podem fotre algún roc a baix, sobretot a les feixes i especialmente alhora de rapelar. Com que la via es rapela i hi ha aquestes feixes, millor no entrar-hi si tenim cordades per damunt. Compte també amb les cabres que corren per la paret, a nosaltres ens varen bombardejar.

Barranquisme previ a la via.

-Dificultat obligada: 6a/A1.
-Descens: Rapelant per la via. R8-R7 ( 1 corda de 60, guiar ràpel) , R7-R6 ( 2 cordes ). Des de R6 s'arriba molt just a un gran pi un xic més amunt de la feixa, des d'on es desgrimpa facilment a la feixa, per recuperar les cordes costa degut al xiclet, potser millor parar a R5.De la feixa a R4 amb una sola corda però amb petita desgrimpada final, expossada. De R4 en avall els hem fet tots, hem provat d'enllaçar peró no arriba.

Bones plaques.


2 comentaris:

  1. Que xula eh Marc, potser pel racó, per l'entorn, tranquilitat i les ganes que en tenia de taxar-la, però a mi em va agradar, tot i que si que algun passet te graduació M. Blanco.... Salut, i com tots, molt bon post i info. Flipa com deuria baixar aquest dies el barranc..no.
    Pd: t'ahas deixcat de dir: imprescindible porta birres per deixar-les en fresc a peu de via, jeje....
    Se@garra

    ResponElimina
  2. Maarc!!!!, a mi també em va molar molt, llàstima que la birra de peu de via ens l'haguessim de fotre a correcuita!, la graduació M. Blanco molt bona, sobretot al darrer llarg, jajajaja...Ja veus com debia baixar el riu aquest finde!.
    Salut i roca!!!! I aviam si podem quedar algún finde amb més bona meteo!.

    ResponElimina