Escalada al Castell de Sant Ferran.

Actualment a Figueres hi ha un parell de rocódroms peró fins fa un any no era així i l'única alternativa eren les muralles del Castell de Sant Ferran. Després d'una primera etapa de clandestinitat,que tenia el seu rotllo,va venir una època de legalització i s'ens va permetre fins i tot equipar vies a les muralles. Aixó va durar un parell d'anys fins que la ciutat va començar a potençiar el castell i resulta que era cultura i tal i cardar espits a les muralles era algo així com fer un grafitti a un quadre d'en Dalí. Total, prohibició de nou i aquest cop dels de Cultura que eren més xungos de xulejar que els xusqueros que feien la ronda pel fossat. Actualment suposo que està prohibit i hauran tret els espits de les vies. Penjo més que res en plan nostàlgic els croquis de les travesses per si algún romàntic te ganes d'anar a fer l'il.legal.
Aquí és on vàrem fer les nostres primeres escalades unes quantes generacions d'escaladors de Figueres i rodalies. En la seva època d'esplendor ( 95-96 al 97-98 ) no era estrany trobar fins a tres o quatre cordades escalant per aquí,ara segur que estarem ben sols.
-Accés/Aproximació: Sortim de Figueres per la carretera de Llers, passat el col.legi Pous i Pagès i just abans de pujar al pont que travessa l'autopista agafem una pista a la dreta. Passem per sota de l'aqüeducte i al cap d'uns cinquanta metres hi ha un aparcament-abocadaor a ma dreta. D'aquí una miqueta a la dreta surt un camí que s'enfila al camí de ronda del Castell, el seguim uns cinquanta metres a l'esquerra i ja localitzem les escales de baixada al fossar número 1.
-Tipus d'escalada: Les parets del castell estan lleugerament tombades, diria que no acaben d'arribar als 90 graus per poc, quan és difícil és per que el canto és petit: de dits i tècnic. A les cantonades és on solen haver-hi els passos més difícils. Escalada poc atlètica i monòtona. Les més fetes són: 3,4,7,8 i 9, per tant són les que ténen millor roca.
-Època: S'hi pot escalar tot l'any ja que les muralles ténen totes les orientacions, al estar en un fosar a l'hivern queda a reces de la tramontana.

Sector Sense Nom:

1.Ona:****. Hivern del 2002. La cantonada final està per resoldre.
2. Vilaür Woman:*. Primavera-estiu del 1997.Curta i fàcil travessa que podem enllaçar amb la Ona.
3.Ceba:*****. Estiu del 1997. Sostinguda.
4.Laila:****.Agost del 2006. Continuació de la Ceba.
5.Sense Nom: *****.Principis dels 90. Curta i molt contundent.
6.Cagallons:***. Principis dels 90.

Sector Finestres:

7.Per escalfar:***. Principis dels 90. La més fàcil del castell, com el seu nom indica ideal per escalfar i ja sense baixar enllaçar amb el de les finestres.
8.Finestres:****. Principis dels 90. Continuació lógica de la Per escalfar. En el seu dia la travessia quedava tallada a mijta paret per les bardises. Actualment es pot recórrer tota la paret. Sostinguda amb algún pas més difícil.
9.Buck:**. 2005. Pels dies que no volem que ens vegin, queda amagada per un turonet.
10. De la serp:?

Sector Escalfa...si pots:

11.Escalfasipots:?. Finals dels 90.
12.Paret fràgil:*. Novembre del 2007. S.O. S'anomena així per la precarietat d'algunes preses que s'engrunen. Tot i així te algún pas guapo amb grans forats per les mans i una difícil cantonada final de sortida a la paret compacte.
13.Paret Compacte:*. Novembre del 2007.S. Curta travessia amb un difícil pas a l'entrada i un altre a la sortida, part intermitja de tràmit. La roca ens sorpren per la seva solidessa sobretot si hi arribem després de fer la Paret Fràgil.
14.La gran mentida:*Novembre del 2007. E. Travessia amb un difícil pas d'entrada des de la Paret Compacte, després força fàcil fins arribar a les escales.

Sector tramuntana:

15. Tramuntana: **. Novembre del 2001. S. Queda a recés de la Tramuntana i és ideal pels dies que bufa la tramuntana.
16. Romaní traïdor:*. Novembre del 2007. S. Anomenada així per un romaní que permetia fer un pas a la cantonada final i que va cedir en fer el pas...actualment aquest passatge resta per escalar.
17.De la ferradura:***. Novembre del 2012.S.E. Cantonades inicials i finals sense resoldre, la final sembla més assequible. Bona roca a la part central i una miqueta més dolenta a les parts properes a la cantonada. El nom ve d'una ferradura clavada a la paret...bona presa!.