Epirimountains al Devesó.

Antuvi els escaladors locals seguidors de la ètica de no enferregar les parets es debien posar les mans al cap amb aquesta via.A dia d'avui aquest recorregut no desentona amb l'estil,potser majoritari,de la paret farcida d'itineraris generosament expansionats obviant les possibilitats d'autoprotecció.Collonades a part a nosaltres la via ens va agradar força.La roca bona menys al darrer llarg on cal vigilar a la part més fàcil i el díedre al que estirarem la cama esquerra si anem justos de grau a la sortida de la via.La bellesa va de més a menys.

Accés: Poble de Malanyeu,aparcament a l'entrada del poble.A sobre de l'església i el camp de futbol.
Aproximació: Del poble seguim el PR passant per darrera de l'església. Un cop hem sortit del poble arribem a una cruïlla de pistes.El PR baixa cap a una casa, nosaltres hem d'agafar la pista de dalt que ens portarà a uns camps enfeixats. Pujem una miqueta i travessem els camps cap a l'esquerra per una traça amb alguna fita. Seguim una estoneta cap a l'est,amb la paret a l'esquerra. Baixem al rec,el creuem i pugem a la paret. Amb la fotografia que penjo podrem ubicar la via des de l'aproximació.Cúrrua d'espits visibles.
Orientació: Sud.
Horari: 1hora i mitja,fer-la i rapelar-la.

Material: Nosaltres hem passat amb onze cintes exprés.Portar-ne algunes de desplegables així com la doble corda ens han permès no haver d'improvitzar reunió intermitja a la terçera tirada.Si es va just de grau em sona que molava un Camalot 0.4 per trampejar el darrer llarg.
Grau obligat: V+/A1.
Descens: 2 ràpels per la mateixa via de 30 i 55 respectivament,aquest darrer fraccionable. Les instal.lacions són de dos espits amb una anella.Hi ha un terçer espit,si el volguessim vincular a l'anella caldria abandonar un cordino una mica llarg (120?).