dilluns, 12 de juny del 2023

Via Normal al Frare de Baix.

 

Segons la icònica guia d'en Picazín es tracta de la via de IV grau més bonica de tot Montserrat. Cardeu-li cas i aneu-la a fer que si el gurú de l'escalada montserratina diu que és bona és que ho és i punt. Mira si és bona que a tots els que la vàrem fer aquell dia ens va agradar i això que escalo amb una colla que gasta fi!. Xemeneia plaent a l'inici, pas curiós per canviar de paret i placa final plaent...nia que fer-la!. Nosaltres l'hem fet d'una sola tirada, penjo una ressenya d'una combinació amb el primer llarg de la Petit Nil per afegir metres a l'activitat. Nosaltres el que hem fet és fer la Petit Guifré que comença al mateix peu de via.


 

Accés: Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.
 Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves ( Camí del Clot de la Mònica ). Seguim aquest camí fins a localitzar un corriol que surt a la nostra esquerra (fita). Aquest corriol porta fins al peu del Frare de Baix. La via s'inicia a l'evident xemeneia que separa l'Agulla del Serrat d'en Muntaner. 
 

 
Horari: Aproximació 20',via i ràpels 45', retorn al cotxe 15'.
Material: A la xemeneia inicial hi hem posat un tascó gran i el Camalot del 2, passats els ponts de roca hem emplaçat un Alien groc. Molen cordinos de recanvi tant per la sabina de ràpel com per reposar els de la tirada.
Grau obligat: IV+/V.



Orientació: Est, compte amb el vent encara que vingui d'Oest perquè la xemeneia de l'inici és una bretxa que dóna a Oest i hi corre el vent que dona gust.
Descens: Un sol ràpel de 30 metres des de la sabina on es fa reunió.

4 comentaris:

  1. Una recomanació del Picazo mai es pot deixar de banda...nosaltres també la vam gaudir molt, jo ja l'havia fet però de segon i vaig voler-la repetir anant de primer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ja l'he fet tres vegades i anant bé no serà l'última!.

      Elimina
  2. Enhorabona. Si us agraden aquest estil de vies, no puc deixar de recomanar-vos la via Pam pam Adictes, al Gerro. Costa dir quina és més maca de les dues, però aquesta segona té més caràcter, per mí es clar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies!. Ja me l'he mirat i quan m'hi vegi amb cor i trobi cordada pacallà que vaig!

      Elimina