GAM a Diables.

Evident linea de díedres i fissures que topa amb l'imponent sostre que talla la paret,resolt a cop d'expansió. El resultat final és un conjunt de díedres molt guapos,alguna placa ben parida i un artificial ben acrobàtic,acompanyats en tot moment d'un bon ambient. Gran clàssica de Montserrat,tot i ser molt repetida en algún tram convindrà estar al cas de la qualitat del rocam.

Orientació: Est,sol fins la una.
 Aproximació: Creuem la carretera i prenem el GR cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Abans d'arribar a sota del Cavall Bernat i passada la paret dels Patriarques ja veurem la paret dels Diables. Més o menys a la vertical dels sostres que esquiva la via i uns metres rabans d'una carbonera cal estar atents a agafar un corriol a ma dreta amb una fita que puja cap a la base de la paret. Cal grimpar un curt i fàcil ressalt tombat, superat aquest pas continuem per un corriol fins a la base de la paret on agafem una vira a la dreta fins a peu de via.
Accés: Refugi de Sta.Cecilia, convé no deixar res al cotxe ja que els robatoris hi són freqüents.

Material: Nosaltres hem fet servir dos estreps i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 2.Si es va just de grau pot ajudar portar el 3 i el 4 així com repetir peçes entre el 0.5 i el 2.Els claus que hi ha són vells i si algún es trenques quedariem cardats,millor dur-ne algún per si de cas.

Grau obligat: Jo diria que es passa amb V+/A1.De totes maneres en quant a grau obligat la tirada clau m'ha semblat la segona després del sostre i l'hem fet en lliure,tenia pinta que es deixava trampejar amb V+/A1.

Descens: Al cim carenaral S,desgrimpar un coll i després prendre un camí penjat que baixa en direcció a la Canal dels Avellaners ( dreta ), petita desgrimapada amb burí ( antiga cord fixe ) i baixada per la canal a retrobar el GR.

Funció Clorofilica a la Pastereta.

Es tracta de la  linea més lógica i fàcil de la paret.L'escalada no ens ha pas desagradat,però només amb una mica més de grau podrem gaudir molt més a la veïna Vilmanbar.Malgrat que el recorregut ve determinat pel gran díedre que domina la paret l'escalada es desenvolupa pràcticament en la seva totalitat sobre placa.Bon rocam i sense pul.lir.

Accés:Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.  
Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves (Camí del Clot de la Mònica). Seguim aquest camí sobrepassant el Serrat Inferior d'en Muntaner amb la característica agulla del Frare de Baix.Superat aquest punt arribem a una carena rocosa,després d'avançar uns metres per aquest cordal cal deixar el corriol de les marques blaves per agafar una traça fitada a la dreta.Més endavant aquesta traça es bifurca i convé seguir el braç esquerra,a través del qual atenyem el peu de la cara Oest de la Pastereta.L'iniçi de la via el situem a l'evident díedre amb un ullastre a un parell de metres del terra i la primera xapa a uns deu metres,darrera d'un bloc.Hi ha un parell d'espits que deuen ser originals i bolts que havien set vermells amb pinta d'afegits.

Material: La majoria de cordades tant sols necessiten una dotzena d'expressos.Nosaltres hem fet servir un parell de friends ( 0.5 i 0.75 ) als trams fàcils de la primera tirada.
Orientació: Oest.
Grau obligat: V/A0.
Descens:Per la mateixa via amb 3 ràpels: 20,40 i 40.Totes les reunions ténen cadena i anella.

Freestyle al Serrat de Sant Miquel.

Els escaladors més llepafils en diuen una via ACESA: cal pagar un peatge per gaudir de les dues tirades bones que te la ruta.Així doncs els dos primers llargs són una mica rostolleros,de totes maneres al primer llarg si anem amb el grau just el trobarem entretingut i potser això ens fa oblidar la sorra i arbres que hi poguem trobar.Per damunt de la feixa la cosa canvia,agafem ambient i la roca és boníssima.Escalarem alguns trams de placa assegurant-nos a les fissures i algun díedre,variat.

Orientació: Sud.
Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets del Cap del Ras i segueix cap a la Font Freda.Passats la Xurulla i també el Trident trobarem un gran prat a ma dreta on estacionar.
Aproximació: Des del prat la via és perfectament visible.Nosaltres no hem trobat cap traça que dugués a peu de via i hem anat buscant el pas més net.Arribats a la base de la paret iniciarem l'escalada en una evident  canal/xemeneia,uns 50 metres a la dreta del peu de via de la Cincuentones ( TAK gravat i alzina llaçada ).
Material: joc complet de tascons i de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4.Nosaltres a més duiem repetits del 0.75 al 2 i un del 5.Les repeticions més que res per no haver de racionar ferro i el gran el vàrem aconseguir possar a la primera tirada però més que res per treure llast.

Grau obligat: V+/6a i A1.Llevat del primer i segón llarg a tota la via vas tenint fissura per asssegurar-te per tant amb ferro i paciència diria que es pot trampejar tot.
Descens: La via acaba en una feixa si volem baixar des d'aquest punt anem a l'esquerra a buscar una traça un xic incómode que torna a peu de via.
Si des de la feixa volem sortir a la carena ho podem fer escalant o grimpant ( dreta,fites ).Per fer-ho escalant cal buscar una tirada a l'esquerra: ponts de roca visibles,V+/A1 o 6b;aquesta tirada està preparada per rapelar.

Díedre Blanqueta al Montroig.

Ultra clàssica i molt repetida,fins i tot quan el Montroig era un lloc solitari per escalar no era estrany trobar-hi alguna cordada en cap de setmana.De resultes d'aquesta freqüentació determinats passatges són relliscosos.Deixant de banda aquesta pega es tracta d'un recorregut ben homogeni en el V/V+,amb tirades sostingudes,lógica i bon ambient. Malgrat el nom les dues tirades inicials discorren per plaques amb petits díedres i fissures,que ens dipositen al díedre final.L'hem escalat en quatre llargs obviant la penúltima role.

Orientació: Sud.
Accés: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Arribem a un revolt a l'esquerra just abans de que la pista fagi una forta pujada. Aquí aparcariem en cas d'anar a la Pala dels Pelats o portar un turisme baix.Actualment la pista està arreglada per continuar pujant,només cal vigilar en un tram pla de més amunt. Avançem per la pista,que després d'una forta pujada comença a planejar per sota de les parets. Passades les parets arribem al Coll de Porta. En aquest punt cal estacionar a la nostra dreta,abans de que la pista fagi un marcat tomb a l'esquerra. Tanca de fusta.

Aproximació: Seguirem la pista per sota les parets fins a peu de via.Si hem aparcat al Coll de Porta ho farem de baixada (5') i si hem aparcat al revolt ho farem de pujada (10').Amb la fotografia la via es veu perfectament.Parabolt visible.
Material: Nosaltres hem fet servir un tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot de l'1.Si es va just de grau diria que calen peçes més grans per trampejar els díedres superiors ( 3-5?) i pot mancar l'espit que assegura l'entrada al díedre del terçer llarg:mètrica 8 o peçes grans a la dreta (3-5 ?).

Grau obligat: V+/A1.
Horari: 2 hores.
Descens: Des del final de la via carenar a la dreta per un evident corriol que ens deixarà al coll de Porta en 10'.
Ressenyes: Pelaroques i Parce.Gràcies!.

Desmontat Sector d'Enfront la Bauma.

El sector d'escalada d'enfront de la Balma de Can Solà s'ha començat a desmontar per problemes amb el propietari dels terrenys.

Privilegi al Serrat dels Monjos.

Bona via de díedres i fissures que conclouen amb una tirada d'alló més acrobàtica.L'entrada l'hem fet per l'itinerari original i tampoc ho hem trobat tant cutre,igual que la darrera tirada cap a la dreta.La sortida pel recte es veia xula,algú en te informació?.El primer llarg l'hem fet curt,bona opció si anem justos de grau ja que la tirada que ve a continuació és la més obligada de la via.

Orientació: Sud.

-Accés: Aparcament de la Salut a Collbató.

-Aproximació: Des de l'aparcament de les Coves del Salnitre pugem les escales i just abans de la Cova deixem les escales a l'esquerra i prenem un camí que baixa fins la base del Serrat de les Garrigoses. Seguim per sota d'aquesta paret i arribem a sota del Serrat dels Monjos. Seguim el camí creuant peàcticament tota la paret. La via està cap al final de la paret,a uns 50 metres del ràpel de baixad.Linea evident i perfectament visible des del terra.

Material: 2 estreps per persona,12 cintes exprés i un joc de friends de l'Alien groc al Camalot del 3.Poden ajudar les repeticions de 0.5,0.75,1 i 2 així com un Camalot del 4.

Grau obligat: 6a/A1+.El 6a obligat al segón llarg que hi ha díedres cecs,la resta més trampejable.L'A2 a nosaltres ens ha semblat més aviat A1.

Restriccions: Escalada prohibida entre l'1 de Març i l'1 de Juliol.

Descens: Del final de la via baixar uns cinquanta metres a la dreta fins a una instal.lació de ràpel ( 2 bolts amb anella,45 metres fraccionable en instal.lació cutre ).Aquest ràpel ens deixa al camí que voreja la base del Serrat dels Monjos,a 3' del peu de via.

Jovencitas Viciosas a la Roca de Migjorn.

Segurament els adjectius més escaients per descriure aquesta via serien lógica,variada, atrevida i vertical.L'ètica en el moment de l'obertura sembla ser que ha set la de minimitzar les expansions per trobarem certa dossis d'aventurilla.D'altra banda la qualitat de la roca és dual de la placa de franges impecable als tetris de blocs de gres,si la via es repetís força o es cardessin quatre cops de martell la cosa canviaria...

Accés: Des de Vilanova de Meià cal anar al poble abandonat de Rúbies. Pugem per la carretera que va a la Roca dels Arcs. Més o menys un quilòmetre abans de la Font de la Figuera prenem una pista a l'esquerra en direcció a l'Ermita de Rúbies. Hem d'anar seguint sempre la pista principal i per la dreta, al cap de dotze quilometres arribem a Rúbies on aparquem. La pista es fa bé amb un turisme però compte amb el tram final si ha plogut molt.
-Aproximació: Agafem el G.R. que va cap a la Portella Blanca i quan arribem a un desprendiment que baixa precissament de la Roca de Migjorn deixem el GR i pugem cap a la dreta.A peu de paret anem una mica a la dreta fins a trobar l'iniçi de la via.Pitó i parabolts visibles.
Material: doble corda i cintes llargues.Algún fissurer i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 3.

Grau obligat: 6a/A1.En cas d'haver de fer amb A1 si no ens mola penjar-nos d'un Alien negre millor dur una V curta,sembla que un ganxo també pot ajudar a sortir.Trams de V/V+ sobre roca dubtosa.
Horari:Aproximació 20',via 4 hores i baixada 40'.
Descens: Hi ha qui diu que per la feixa a l'esquerra és possible abandonar
Nosaltres hem fet també el darrer llarg i la baixada ben fàcil i evident a l'esquerra.