dimecres, 26 de setembre de 2012

Cosmo's Factory



-Cordada: Luixi i Busquets.
-Ressenya :



http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=827

-Material: Les plaques estan totalment equipades amb parabolts i alguns claus. A les fisures hi ha algún ferro peró mola rematar-ho. Nosaltres hem possat tascons, semàfor d'Aliens i Camalots fins al número 1.

-Aproximació: Des de la Vinya Nova seguim amb el cotxe direcció Collbató. A l'alçada d'una tanca d'una finca amb la porta surt el camí de l'Artiga Alta que és el que ens interessa ( tencat amb uns troncs ), aparquem el més a prop possible d'aquest punt. Seguim el camí esmentat que és possa dins del torrent, deixem un torrent a la dreta ( Ferrada de les Dames, cartell ) i seguim pujant. La via queda a la dreta, uns metres a l'esquerra de la Terra de Nómades. Parabolts visibles en un díedre cec, primera xapa un espit a l'esquerra de la linia de bolts.





-Via: A nosaltres ens ha agradat molt. Via variada de plaques i díedres. Tots els llargs són guapos i la roca està sanejada, tot i algún tram concret on s'ha de vigilar. No hem enllaçat cap llarg peró sembla ser que es poden enllaçar la segona i tercera tirada. Grau obligat 6a. Al cim no hi ha reunió ( sabina ).

-Descèns: Crestejem a l'esquerra uns cinquanta metres fins a un collet amb una alzina morta on trinquem els ràpels de la Son de la Llarga. Baixem en tres ràpels perquè duiem cordes de 50 : 30,30 i 45. Un ràpel més d'una alzina per acabar d'arribar a terra o desgrimapada. Seguim la canal de baixada fins l'alçada del peu de via i aquí trenquem a la dreta per anar al peu de via de la Terra de Nomades.



divendres, 21 de setembre de 2012

Esperò N-W del Pic de Ríbuls

-Cordada: Jordi, Rober i Manel.
-Ressenya: la del Ressenya. la via es segueix molt bé sense problemes.
http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=225

-Material: la via està semiequipada amb piton i alguna expansió, nosaltres vam fer servir el joc d'aliens, friends fins el 3 i els tascons. Alguna reunió s'ha de muntar o reforçar, però es pot fer sense problemes.

-Aproximació: des de l'estació de Grau roig agafem la pista que ens porta cap al retaurant del llac (20 min), resseguim el llac per l'esquerra i cap a la mitat, a l'arribar a un torrent, començar a remontar en direcció a la via ( que es veu perfectament) seguint un camí que està mig traçat i fitat tot i que no és molt evident. La via comença al punt més baix de l'esperò (1h 30 min).

-La via: la seva orientació i el fet de que estem al pirineu fa que sigui una via d'estiu. Nosaltres , tot i escalar-la al juliol i un dia de força calor, vam passar més fred que en tot l'hivern. En tot cas és una via evident, del tot clàssica, amb bon ambient de muntanya i amb una roca molt bona que a mesura que ens anem enfilant va perdent calitat. El 2º i el 3º llarg són els més durs de la via (6a) però estan bastant pitonats. Obligat V+,  385 metres d'escalada que ens va agradar molt, només l'ambient ja val la pena. La primera part és la més dreta i poc a poc va perdent ambient fins arribar al cim.

-Descens: nosaltres ens vam baixar al coll, estalviant-nos l'últim llarg de III fent un rapel  fins la canal, que seguim fins al camí d'aproximació que desfem fins al cotxe. Des del coll, podem fer el rapel i amb un llarg  de III arribem al cim. Des del cim cap a l'esquerra baixem a un coll , agafem la canal i avall....

Baga total a la paret de Primavera

-Cordada: Jordi, Rober i Manel.
-Ressenya: portavem una del bloc de la'lt urgell d'en Xavi Granés,´us deixo l'enllaç.
http://alturgell-xgrane.blogspot.com.es/search/label/Roca%20Narieda

-Material: La via està pràcticament equipada amb ponts de roca, expansions i material variat, hem sembla que només vam fer servir un parell d'aliens per algun passet un xic més llarg, tot i que t'els pots estalviar...Amb 12 cintes i les R's tens suficient .En tot cas no està de més portar una navalla i cordinos per canviar els ponts de roca que es van fent malbé.

-Aproximació: Des de Coll de Nargó seguim per la C-14 , un km després del poble trobem un pont a la dreta, el passem i girem a la dreta direcció el poble de Figols. abans d'arribar al poble trobem una pista que puja un xic a la dreta de la crta. i deprés va planera fins a una cadena on hem de deixar el cotxe. El lloc per aparcar és petit i a vegades no hi queven els cotxes. seguim la pista , fem una parell o tres de corves, i en una corva cap a la l'esquerra surt un corriol que va a l'esperò Xelo-vam. nosaltres hem de pujar per aquest camí i desviar-nos pocs metres desp´res i pujar recte amunt per restes de traça entre el bosc i pedreres fins al peu de via (20-30 min).

-La via: tot i que sembla que la paret de primavera és una mica tumbada i rostollosa, la veritat és que ens ha agradat més del que ens esperàvem. S'ha d'anar escalant i exepte els primers llargs ( que nosaltres vam fer en ensamble fins passar la corda fixe del 4º llarg) la via és més vertical del que sembla. el grau obligat deiem sobre el V/V+, 600 metres de fins a 6a que en cordada de tres vam tardar un xic més de 6 horetes sense còrrer. La vam fer  al mes de Juliol, i com que és cara nord la veritat és que no ens va tocar el sol fins a l'últim llarg. aquesta paret et permet per tant escalar al pic de l'estiu sense morir sucarrimat en l'intent...

-Descens: des del cim passem una zona pelada un xic a la l'esquerra fins a trobar el camí fitat que ens porta un altre cop a la pista i d'aquí al cotxe (45 min -1h).

Mescalina a les Bagasses

-Cordada: Jordi i Manel.
-Ressenya: portàvem la d'en Luichy.Perfecte, tot i que és una via molt fàcil de seguir.
http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_terra.html#

-Material: la via està totalment equipada, nosaltres vam fer servir unes 12 cintes i un estrep per persona (ens va anar molt bé, sobretot per al 12ª llarg) . Per entrar a la via hem pujat al jardí per el primer llarg de l'Anglada, de IV , està net i nosaltres vam llaçar savines i vam posar algun alien, aixì que si voleu agafar algun trasto potser us va bé. En Luichy demana un friend 1.5-2 per arribar al primer parabolt del 5ª llarg, però apretant un xic es xapa bé ( i jo no sóc gaire alt ni gaire fort...).

-Aproximació: la típica de les bagasses: deixem el cotxe al parking de la font de les bagasses, seguir la carretera fins el pont, passem el riu, pugem a la via del tren i passem el tunel de la dreta. ens enfilem sl sortir del túnel, passem  la CADE i passats 10 metres  trobem el diedre de l'Anglada (15 min).

-La via: la veritat és que és una molt bona via. Ens ha agradat molt, llarga (430 metres + els dos llargs per arribar a la R0, fa tota la paret!),et fa apretar el que vols i al final del dia crec que quedes satifet. Com que té un equipament a procva de bombes et permet apretar al gust. la primera part va per plaques, de l'altura de la falsa feixa fins la feixa passa algun sostre i de la feixa al cim la roca és  molt bona i adherent. s'ha de dir que fins la feixa trobem alguns passos força polits, però d'aquí fins els cim la roca  no està gens sobada. Obligat deu estar sobre el 6a. potser el que ens ha costat més és el pas de bloc del 12ª llarg, segurament perqué ja estàvem força cansats.... per arribar a l'R0 pujar per el 1º llarg de l'Anglada i després amunt per plaques tumbades  de II-III fins la reunió. La via es veu fàcilment perque la línia està molt marcada i es veu fins i tot des del pàrking (es veuen dos linies: bodas i banquetes a l'esquerra i la Mescalina a la dreta).arribant a la feixa hem fet reunió en un arbre un xic a la l'esquerra, i el següent  llarg comença un xic més a l'esquerra, en tot cas la ressenya marca IV+ i la veritat és que a nosaltres ens ha costat un xic, tira una mica enrrera i el tercer parabolt no es veu (és just a la dreta de la sabina).

-Descens: des del cim baixem seguint traça cap a la dreta, trobarem alguna cadena que ens ajuda a desgrimpar fins el rapel ( es pot fer en dos o un llarg de 50 metres) i seguir baixant fins la carretera i d'aquí al parking.

dimarts, 18 de setembre de 2012

Marquises.




-Cordada: Jordi Vilà, Èric i Busquets.
-Ressenya: 
 http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_montrebei2.html#



-Material: Nosaltres hem fet servir dos jocs de friends complerts de l'Alien Verd fins al Camalot del 4, un joc de tascons i tres claus ( 2 universals i un pla ). Els claus els hem fet servir perquè no hem trobat el clau que hi ha a la cinquena reunió, hem tirat els 60 metres i quan la corda s'ha acabat hem hagut d'improvitzar la reunió amb els claus ( era l'únic que ens quedava a l'arnés ! ). Si es fa la reunió on toca no calen els claus i si es tiren uns metres més es pot fer reunió de friends. Els dos jocs de friends els hem fet servir sobretot a la novena tirada que l'hem fet en artificial, sinó segurament no cal repetir els més grans.
-Aproximació: La via comparteix entrada amb la clàssica Díedre Audoubert i amb la Cassiopea, el millor sinó coneixem la paret és portar la següent fotografia i anar a peu de via:
http://kimgil.blogspot.com.es/2010/06/marquises-montrebei.html
A peu de via ja trobarem Cassiopea, A i M picats.



-Via: A nosaltres ens va semblar una molt bona via d'aventura que resol amb molta lógica un pany de paret ben vertical. Abunden les fissures i díedres de totes les mides, també les xemeneies i alguna placa. La via presenta alguns trams de mala roca i herbosos, tot i que aquesta no és la tónica general de la ruta.Pel que fa a la dificultat obligada, els pocs trams de placa que hi ha no són obligats i a les fisures suposo que sempre et pots anar possant alguna peça i manxar-li. Nosaltres deiem que V+/A1 clavant i potser 6a/A1 sense clavar.



-Descèns: Un cop al final de la via, carenem a la dreta. Pujem un turó i baixant d'aquest arribem a un coll amb una traça que surt a la dreta ( fita ) i que ens baixarà fins al prat.






Quo Vadis.



-Cordada: Jordi Vilà, Éric i Busquets.
-Ressenya: 
http://logalldeponent.blogspot.com.es/2012/06/9-de-juny-de-2012-terradets-paret-de.html
-Material: Unes setze cintes exprés i un estrep.




-Aproximació: L'habitual...la via comença a la dreta de la C.A.D.E. i veurem els parabolts i Q.V. picats a peu de via.
-Via: Sense ser de les millors de les Bagasses ens ha agradat. Es divideix en dues parts, fins a la Falsa Feixa es desenvolupa per plaques tombades i partir d'aquí l'escalada guanya verticalitat i ambient, en aquest segon tram abunda l'Ae., encara que aixó sempre és relatiu i depèn del grau que apurem...
La roca no està gens sobada i l'equipament és generós. La dificultat obligada a la vora del 6a . Hem enllaçat la quarta i cinquena tirada. Reunions equipades per rapelar.



-Descèns: La via acaba a la Feixa, seguir-la a la dreta fins que baixa a la carretera.

dimecres, 12 de setembre de 2012

Díedre de la Seu al Roc de Collars.




-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Accés, aproximació i ressenya: http://www.alturgell-xgrane.blogspot.com.es/search/label/Roca%20dels%20Collars
-Material: Nosaltres duiem el joc de tascons, quatre claus ( que no hem utilitzat ), el semàfor d'Aliens i un joc de Camalots fins al 4 repetint el 3. Comentàvem amb el company que ens hagués anat més bé repetir el semàfor i els Camalots 1 i 2 i deixar els claus i el Camalot del 4.


-Via: La tercera tirada és molt guapa, la primera està bé, la segona és una mica herbosa i la quarta tirada te un tramet tieso i després és una guarrada. La roca te trams on cal vigilar, la via te un bon ambient i és sostinguda. No hem fet la cinquena tirada. Amb el company no ens possàvem d'acord amb la dificultat obligada. Ell deia que li semblava sobre el 6a+/b i jo apunto més sobre el 6a/6a+, per fer la mitja ho hauriem de deixar en 6a. La primera tirada és ben obligada, potser és més V+ que 6a peró no hi ha cap assegurança i cal endevinar bé el traçat, l'assegurament és una mica laborios ( aquí pot anar bé clavar o repetir Aliens ). A la segona tirada hi ha una primera part equipada amb parbolts i després ve un tram on si no portem claus és una miqueta obligat, la resta es pot acribillar la gust com la tercera tirada. A l'últim llarg hem trobt el que ens ha semblat el pas més obligat de la via, passat l'espit hem de fer una sortida de piscina si més no curiosa. Pot ser que nosaltres ho agafessim malament perquè no he vist cap comentari...a saber!.R4 a muntar amb tascons.
-Descèns: De la reunió 4 anem a l'esquerra, baixant lleugerament fins a una alzina amb cordinos. D'aquí tirem un ràpel de 55 fins a una reunió de la Retirada Comanxe, d'aquí un altre ràpel de 65 ( amb el xiclet arriba peró compte!!! ) fins a terra.

dimarts, 11 de setembre de 2012

Indipytecus al Coscollet.

-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Ressenya:


-Material: Nosaltres vàrem fer servir: l'Alien verd i els Camalots fins al número 2. D'expresos en duiem 14 peró ens en sobrava algún.

-Accés: En aquest blog hi trobareu un bon cróquis que explica el laberint de pistes que hi ha per pujar a dalt del Coscollet.

http://alturgell-xgrane.blogspot.com.es/search/label/Tossal%20del%20Coscollet

Nosaltres anàvem sense croquis i amb els cartells que hi ha a les pistes hem arribat al cim. Semblaria que totes les pistes porten allà mateix peró no ho se segur, millor portar aquest croquis




-Aproximació: Hem d'anar a buscar una canal que baixa cap a peu de paret, en una recta que fa la pista. L'entrada de la canal , pel mig del bosc, no estava molt fressada. Un cop a dins de la canal apareixen algunes fites. La canal acaba amb un cingle que hem de baixar rapelant. Són tres ràpels que crec que no es poden ellaçar.
Un cop a peu de paret hem d'anar-la seguint. El començament l'hem trobat molt embardissat, després hem anat trobant traçes. Més o menys a l'alçada del peu de via de la Neuronium apareiexn unes fites i la traça està més neta. Aquesta traça mor el peu de la Indipytecus, compte perquè poc després de pujar per una corda fixe la traça torna a baixar per una tartera. A peu de via hi ha una fita i una fletxa, placa amb un díedre a l'esquerra.

- Via: La cinquena tirada és molt guapa, la resta te trams bons peró també rostolls. L'aperturista ha fotut una gran feinada de sanejament de la roca peró aneu amb compte que queden blocs per fotre abaix, als trams difícils la roca és bona.
Ens hem saltat R1 i hem fet reunió sota el pitó de la segona tirada. D'aquí hem anat a la R3. Hem enllaçat els llargs 7+8 i 9+10. Ens hem saltat R11 i hem fet la R11 bis. Ens hem saltat R12 i hem fet reunió en una sabina de la tretzena tirada. D'aquí hem fet un llarg de 60 metres fins a una sabina on hem fet una reunió poc cómode i exposada a la caiguda de rocs, millor ensamblar una miqueta i arribar a R14.
Segurament sigui la via més ràpida i assequible del Coscollet ( V+/6a obligat )



-Descèns: Aquesta via ja no és el xollo de baixada de les altres, no acaba ben bé al cim. Ens deixa en una punta més baixa i hem de carenar uns deu minuts fins al cim del Coscollet.

divendres, 7 de setembre de 2012

Diedre dei Loup a la Punta Inominata.




-Cordada: Marc Segarra, Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya: A l'espera d'arreglar uns problemes tècnics i la penjo!.
-Material: Joc de Camalots fins al 5 ( només el vàrem possar un cop peró va anar bé ), tascons i semàfor d'Aliens.
-Accés: Ja li pregunto a en Jordi quan el vegi i ho penjo.
-Aproximació: De l'aparcament pujem al refugi i davant mateix ja veiem la paret, hem d'anar a una gran canal que hi ha a la dreta de la tàpia. La primera tirada entre per aquesta canal i flanqueija a l'esquerra per arribar a R1.
-Via: Ens ha agradat bastant, imaginàvem un díedre perfecte de dalt a baix i no ho és. Més aviat és un sistema de díedres, fissures i xemeneies enllaçats per diferents trams de placa. La roca no és massa aderent peró com que la via és força atlètica aixó no importa massa. Obligat V+.
-Descèns: Nosaltres hem sortit de la via per la variant directe, de la reunió penjada sortim recte i després flanqueijem, superem un resalt i assolim un replà, Si pujem un pèl i anem a l'esquerra anirem a parar a una reunió d'una altre via ( tirada curta 15-20 metres ). Hem rapelat per aquesta via, compte amb enganxades de la corda en algún ràpel. Hem enllaçat alguns ràpels peró no recordo quins.

Detassis a la Pala dil Rifugio.



-Cordada: Jordi + Joaquín; Lluc + Tunero + Heïdi i Segarra + Busquets.
-Ressenya:


-Accés: Quan vegi a en Jordi ja me la tornarà a explicar que amb la ma de dies que carda poca m'en recordo pas de res.


-Aproximació: Pujar al refugi i un cop aquí trencar a l'esquerra. Seguir un bon camí fins a una tartera a les envistes de la paret. Les primeres tirades discorren per unes campes herboses amb petits trams rocossos ( dues fites i una x a peu de via ).
-Material: Semàfor d'Aliens, joc de tascons i Camalots fins al 2 o el 3.




-Via: Més que una via en si a mi em va semblar més aviat una alpinada, amb una baixada IGUAL de complicada que la majoria de trams de la via tot i que sense encordar ( podem fer-ho, hi ha parabolts ). La via en si te algún tram guapo i d'altres de ben rostolls. La part de baix és herba, després millora i la darrera tirada és espectacular ( V, 50 metres ). Hem fet molts trams a l'ensamble, els col.legues comentaven que la roca era boníssima, a mi em va semblar excel.lent en els trams més drets i una miqueta més discreta als trams fàcils, aixó si prou sanejada. Obligat V. La jugada és combinar aquesta via amb la       per la que es passa al peu de baixada.
-Descèns: Llarg i farcit de desgrimpades, basicament es tracta de seguir els punts vermells amb trams de desgrimpada, ràpels opcionals i un tram de cable. Tornem a passar pel refugi.

Alverà o Spigolo S. al Col dei Bòs.



-Cordada: Jordi Vilà, Marc Segarra i Busquets.
-Accés: Desde Cortina d'Ampezzo hem d'anar en direcció al Coll de Falzarego,una miqueta abans trobem el Restaurant Strobel ( tencat ) on aparquem.
-Aproximació: De l'aparcament ( es veu la via ) agafem un camí que hi ha darrera la font, el seguim primer planejant i després s'enfila per creuar una pista. Pujem per una zona d'arbres i tartera fins a peu de paret. La via comença a la dreta de la paret ( abans veiem algunes lineas de parabolts ), pont de roca visble.
-Ressenya:


-Material: Semàfor d'Aliens, joc de Camalots fins al 4 i algún tascó.
-Via: Està prou bé, bona per un dia amb temps inestable perquè és força ràpida. El millor de la via, a part d'alguns trams de placa ben bonics, són les vistes que tenim a la sortida. Roca sanejada i V obligat.
-Descèns: Anar a l'esquerra tot seguint fites, passem una casa abandonada i anem a parar a una zona de terra vermella. Flanqueijem a l'esquerra fins a un coll molt marcat. Baixem a l'esquerra per una canal ben fressada. Arribem a la pista que hem creuat abans, la seguim a l'esquerra fins a una draçera que retorna a l'aparcament.



Andrich- Fae a la Torre Venecia.



-Cordada: Marc Segarra, Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya:



-Accés: Del poble de Listolade pujem amb cotxe fins a la Capana Triestre.
-Aproximació: Hem de pujar per una pista fins al refugi Vazzoler. Un cop aquí seguim en la mateixa direcció i agafem un camí a la dreta. A l'alçada d'uns prats hem de pujar per una traça a la dreta que ens porta a una tartera. Entrem a una canal i a la dreta trobem la vira per on comença la via. La seguim a la dreta fins que trobem la R0 ( millor encordats, III + ).



-Material: Joc de Camalots fins al 3, fisurers i semàfor d'Aliens.
-Via: Està bé, bona via de díedres i fissures de totes les mides. Alguns llargs molt guapos ( especialment el díedre final , cinc estrelles ). V/V+ obligat, bona roca.
-Descèns: Un cop acabada la via seguim la vira anular cap a l'esquerra. Localitzem les instal.lacions de ràpel a sota d'una petita desgrimpada. Aquests són 4 o cinc curts i segons sembla es podem fer en dos ràpels. Del final dels ràpels anar a buscar una gran canal per la que baixarem. A dins de la canal convindrà fer un rapel curt ( una sola corda ) i després del mateix sortir de la canal i anar a buscar un llom herbós marcat amb senyals vermelles pel que retornem al refugi.

Air du temps a la Fusée.




-Cordada: Pablo i Busquets.
-Ressenya: La d'en Soldevila que sortia al vèrtex de fa temps.
-Material: Cintes, via totalment equipada amb químics.
-Accés: Si arribem a le Rozier per Millau hem de travessar el poble i seguir carretera amunt. Aparquem uns cent metres enllà de la via.




-Aproximació: Reculem uns metres per la carretera fins que veiem una fita que marca una traça que puja a peu de paret. Hi ha el nom a peu de via i es veuen els químics.
-Via: Guapíssima!, super variada per lo curta que és i amb una roca de pel.licula. No està sobada. Dificultat obligada conteu ben bé amb 6a+ a la quarta tirada. Hem enllaçat les dues primeres tirades, al cinquè llarg creuem una via de parabolts, nosaltres hem fet reunió a la role d'aquesta via, potser és més cómode que la de químics ( marxa a l'esquerra ).
-Descèns: Del final de la via seguir una traça a la dreta fins a una reunió d'una via per la que rapelem

La Dame du Coeur a Presles.

-Cordada: Pablo i Busquets.
-Ressenya:
http://lanochedelloro.com/resenfrance/vercors.html#
-Material: Semàfor d'Aliens i Camalots 0.75 i 1. Suposo que amb algun bicoin com marca la ressenya ja es fa.
-Aproximació: L'habitual...aparquem a dalt de les parets ( coll amb aparcament a ma dreta pujant de Pont en Royans ). Baixem per la carretera i després d'un parell de corbes localitzem el camí que va per peu de paret. Passat un pilar característic pujem a sac cap a peu de paret. La via comença a l'esquerra de la Via dels Buis ( clàssica molt fressat i evident,grades ) hi ha una placa amb el nom ( costa de veure, petita grimpadeta ) i es veu un sostre amb una vaga blanca.
-Via: A nosaltres no ens ha agradat, l'hem trobada herbosa. La roca està un pèl sobada als trams difícils i un pèl trencada a les parts fàcils, vaia panorama!!!!. Es passa amb 6a i la via és prou sostinguda, de totes les que he fet a la paret a mi és la que m'ha agradat menys.
-Descens: Seguim traces a l'esquerra que per mig dels boixos ens retornen a l'aparcament.

Feu Sacree a Tour Termier.




-Cordada: Pablo i Busquets.
-Ressenya:
http://lanochedelloro.com/resenfrance/alp_zzz.html#

-Material: La via està totalment equipada, crec que només vèrm possar un Camalot de l'1 al tercer llarg per treure una miqueta de pèndol al segon de cordada.

-Aproximació: Hem d'aparcar en una corba a l'esquerra una miqueta abans del Coll de Galibier ( venint de Lauteret ). A l'altre banda de la carretera surt un camí amb marques de pintura que va planejant fins a sota la paret i d'aquí puja per la tartera a peu de paret. Seguim una miqueta a l'esquerra la paret i localitzem el peu de via ( parabolts visibles, el primer amb un cordino blanc ). Queda just a l'esquerra de la clàssica i concorreguda Ponant Neuf.

-Via:  A nosaltres ens va agradar molt: bona roca, vertical, sostinguda i prou variada. L'entorn val molt la pena. La via obliga a 6a segons les guies locals i 6a+ la ressenya d'en Luichy, jo voto per la segona. No hem enllaçat tirades i a la tirada a la novena tirada en comptes d'anar a la reunió de la dreta que és el que tocava ens hem liat i hem anat a l'esquerra,on hi ha la reunió de la Ponant Neuf i hem acabat sortint per aquí. Respecte a la ressenya d'en Luichy comentar que a les plaques on sembla que diu que les assegurançes no es veuen nosaltres si que les veiem ( i jo sóc miop!!! ).

-Descèns: Nosaltres un cop més hem optat per baixar caminant, de la darrera reunió hem pujat al cim i d'aquí hem desgrimpat per darrera fins a enganxar un camí ( fites ), aquest està marcat amb pintures i enllaça amb el camí que hem seguit a l'aproximació.

Sirius a Freissinieres



-Cordada: Pablo i Busquets.
-Ressenya, Accés i aproximació:

http://lanochedelloro.com/resenfrance/alp_chaigsuite.html#

Afegir dues coses a l'aproximació: una és que hi ha el nom escrit al peu peró molt esborrat ( cal grimpar una miqueta ) i l'altre és que en el dibuix sembla que estigui al final de la paret i en realitat quan ets a la via queda molta més tàpia.
-Material: Només cintes exprés.
-Via: A nosaltres ens va agradar molt, molt varaida i amb molt bon ambient per lo curta que és. Totes les tirades són guapes, no n'hem enllaçat cap. 6a obligat i roca perfecte. Si ens volem estalviar la part final, que és més difícil que la resta sembla que ens podem escapar per la canal de l'esquerra.
-Descèns: Per lo poc fressat del tema sembla ser que els locals baixen rapelant, nosaltres ho hem fet caminant: ràpid i cómode. De la darrera reunió ( pi ) sortim a la dreta per esquivar un ressalt i pel bosc arribem a un camí ben fressat que el seguim a l'esquerra i que ens deixarà a l'aparcament.

Crosses en l'air ( Paravalanche, la Berarde ).




-Cordada: Pablo i Busquets.
-Ressenya: http://lanochedelloro.com/resenfrance/alp_araberbre.html#
-Material: En principi la via està totalment equipada, nosaltres hem fet servir el semàfor per rematar algún tram puntual.




-Accés/Aproximació: Hem d'agafar la carretera que puja de Bourg en Oissans ( prop de Grenoble ) a la Berarde. Entre Chamforet i la Berarde hi ha un para allaus ( paravalanche ). Podem aparcar abans o després del mateix, sinó el creuem a l'anada el creuarem a la tornada. Passat el paravalanche hi ha una escala que hi puja al damunt. Caminem uns metres i ja veiem les xapes ( parabolts ).
-Via: Aquesta ja pica una miqueta més que les que haviem fet a Ailefroide, i les xapes ja no estan juntes. Tot i així no és una via exposada, peró s'ha d'escalar més: 6a obligat. La roca excel.lent. A les dues darreres tirades ens hem perdut i hem passat per una via de més a l'esquerra: 6a molt guapo!!!!.




-Descèns: Rapelant, hi ha reunions per tot arreu i també molta gent fent les vies. Un cop a la feixa anem a la dreta ( d'esquenes a la paret ) i fem un darrer rapel, penseu que aquí tothom rapela per allà mateix!.

dimarts, 4 de setembre de 2012

Ailefroide: Marche au Supplice i Les Montagnards sont las.

-Cordada: Pablo i Busquets.
-Material: Cintes exprés.
-Ressenya:

http://lanochedelloro.com/resenfrance/alp_ailefroide.html#

-Accés: Arribem al poble d'Ailefroide a través de Briançon i Argentiere. Travessem el poble i just creuar un pont aparquem.
-Aproximació: Tornem a creuar el pont i seguim un camí paral.lel al riu ( amunt, dreta ). La Marche està abans, a la paret del Travers de Pelvoux. Em sembla que la via no en te cap altre més a prop i per tant no ens podem confondre, la via s'incia a la dreta d'un desplom i es veuen els primers parabolts.
La Les Montagnards... està a la següent paret: La Poire. A l'esquerra te la clàssica La Cocarde ( nom pintat ) , la via comença en una fissura atlètica on veiem dos parabolts.



-Vies: Les dues vies es poden realitzar amb un grau obligat de V+, són predominantment d'aderència peró sobretot la Marche és una miqueta més variada amb trams més atlètics. La roca és bona. A la Marche hem enllaçat les tirades 2 i 3, 4 i 5 ( millor amb doble corda i cintes llargues ), d'aquesta més o menys es pot abandonar des de qualsevol punt, a nosaltres ens va ploure un dia a R5 i vàrem rapelar sense entrebancs ( abandonant material ).  A nosaltres ens va agradar més la Marche, més homogenia i amb més ambient. Les dues són bones per anar agafant el punt al tema de l'aderència. A la Les Montagnards... pot anar bé dur alguna peça mitjana per rematar l'equipament en algún tram de fissura.




-Descèns:

-Marche...: En comptes d'acabar l'últim llarg hem anat a l'esquerra a trincar el primer ràpel. Amb dos ràpels hem baixat a la feixa, hem desgrimpat per la mateixa fins a un nou ràpel que ens deixa a peu de paret.

-Les Montagnards...: De l'última reunió hem tirat ràpels cap a la canal de l'esquerra ( mirant la paret ), compte perquè aquests creuen la concorregurda via Ecrins Total i a la canal hi ha roques sueltes.

Orpierre.





Amb en Pablo visitem aquesta escola el dia que fem el viatge fins Ailefroide.
És una zona de calcari, nosaltres començem la via Brazil peró ens colem i anem massa a l'esquerra. Acabem fent un desplom de canto molt guapo.
El cas és que és una zona que queda a tiro per fer una paradeta de camí als Ecrins, les vies són ràpides i a aprop del cotxe: ideal per estirar les cames una estona!!!!.
Típica paret a la francesa: vies equipades que es poden rapelar.