Esperò N-W del Pic de Ríbuls

 La seva orientació i el fet de que estem al pirineu fa que sigui una via d'estiu. Nosaltres , tot i escalar-la al juliol i un dia de força calor, vam passar més fred que en tot l'hivern. En tot cas és una via evident, del tot clàssica, amb bon ambient de muntanya i amb una roca molt bona que a mesura que ens anem enfilant va perdent qualitat. El primer i el segón llarg són els més durs de la via (6a) però estan bastant pitonats.La via consta de 385 metres d'escalada que ens va agradar molt, només l'ambient ja val la pena. La primera part és la més dreta i poc a poc va perdent ambient fins arribar al cim.

Cordada: Jordi, Rober i Manel.

Grau obligat: V+/A1.
Material: la via està semiequipada amb piton i alguna expansió, nosaltres vam fer servir el joc d'aliens, friends fins el 3 i els tascons. Alguna reunió s'ha de muntar o reforçar, però es pot fer sense problemes.
Aproximació: des de l'estació de Grau roig agafem la pista que ens porta cap al retaurant del llac (20 min), resseguim el llac per l'esquerra i cap a la mitat, a l'arribar a un torrent, començar a remontar en direcció a la via ( que es veu perfectament) seguint un camí que està mig traçat i fitat tot i que no és molt evident. La via comença al punt més baix de l'esperò (1h 30 min).
Descens: nosaltres ens vam baixar al coll, estalviant-nos l'últim llarg de III fent un rapel  fins la canal, que seguim fins al camí d'aproximació que desfem fins al cotxe. Des del coll, podem fer el rapel i amb un llarg  de III arribem al cim. Des del cim cap a l'esquerra baixem a un coll , agafem la canal i avall....