diumenge, 30 de desembre de 2012

Un Mundo Feliz.



-Cordades: Víctor Sans, Edu, Laia i Busquets.
-Ressenya:
http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_montrebei2.html#
-Aproximació: El que hem fet nosaltres ha estat des de el Prat identificar amb la guia el pany de paret per on va la via. Seguim un moment la traça que va per sota de la paret i quan estem més o menys a la base pujem cap allà. Díedre amb pont de roca visible i gran alzina a la base.
-Material: Nosaltres hem portat un joc de tascons, semàfor d'Aliens i un joc de Camalots fins al 4 repetint 0.75,1 i 2. Els claus que la ressenya marca com a opcionals no els hem trobat a faltar i diria que les repeticions no les vàrem possar en cap tirada.


-Via: Una vegada més disparitat d'opinions a les cordades. Des dels que pensaven que era un callo fins als que els hi va agradar la via. A mi personalment em va semblar que estava força bé, amb trams prou guapos encara que en general curts i aïllats i també força trams cutres. En tot cas és una via força assequible, discutiem que la dificultat obligada estava més a prop del V+ que del 6a, potser amb V+ et quedes un pèl just a la placa de la quarta tirada peró vaja....
-Descens: Carenar a la dreta fins a un coll amb una gran fita que ens indica l'inci de la canal-tartera que ens baixa de nou al Prat.

dimecres, 26 de desembre de 2012

El Trànsit de Venus.

                        

-Cordades: Edu, Laia, Salla i Busquets.
-Material: Semàfor d'Aliens, joc de tascons i Camalots fins al 2 ( no recordo si vàrem possar el 3 ).
-Altres ressenyes: Penjo la d'en Lluís Parcerissa de romanticguerrerblogspot, moltes gràcies Lluís!!!!!


http://kimgil.blogspot.com.es/2010/06/el-prat-de-mont-rebei.html
http://capitancabernicola.blogspot.com.es/2008/03/transit-de-venus.html

-Orientació: Hem entrat a les 12,quarts d'una i hem tingut sol fins que s'ha fet fosc.
-Aproximació: Anar al prat i amb la foto ja veus la via. Com el dia que vàrem fer la Torrades...+ Petit Díedre no vàrem trobar cap traça i vàrem pujar per lo més evident a peu de via. Díedre roig amb un pitó llaçat a la primera tirada.




-Via: Disparitat d'opinions a les cordades. A mi personalment m'ha agradat. Trobo que te trams guapos i és una bona via d'aventura, amb les assegurançes justes i que et fa esforçar tant per escalar com per trobar la via. Evidentment no és una via plena de xapes ni amb la roca excel.lent...estem a Montrebei!. A més és una via variada amb trams de díedre, de xemeneia, de placa i de fissura. El grau obligat el marquen les tirades primera i tercera, deu rondar el 6a.
-Descèns: Carenem a la dreta fins a trobar la Gran Fita ( coll ) que marca l'entrada a la canal-tartera que ens retorna al Prat.

dimarts, 25 de desembre de 2012

Rosa d'Abril a la Pala del Coll.



-Cordada: Silent Partner.
-Material: Joc de friends fins al 2, alguns tascons i Alien vermell.
-Altres ressenyes:
http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_montroig.html#
http://escalatroncs.wordpress.com/2010/02/15/rosa-dabril-pala-del-coll-montroig/




-Aproximació: Seguim la pista del Montroig fins al Coll de Porta. Aquí agafem una traça que va vorejant per sota la Pala del Coll. Arriba un punt en que el camí es bifurca, a l'esquerra s'enfila a una feixa on començen les vies del sector Dama de los Vientos. Nosaltres anem pel de la dreta que ens porta a sota d'aquesta feixa, uns cinquanta metres després d'acabar la feixa arribem a peu de via. De referència convé prendre el petit sostret triangular que esquiva el primer llarg. No es veuen els claus peró el terra està fressat.




-Via: A mi m'ha agradat bastant. Les dues primeres tirades van per un díedre molt guapo i amb bona roca. La darrera tirada no és tant guapa peró està bé. Bon ambient a les dues primeres tirades. Suposo que amb V/A1 es passa. La R1 me la he saltat ( incómode ) si es va en cordada no crec que hi hagi massa fregament tampoc, ara ens quedem sense fotos dels segons de corda.
Per fer R0 he utilitzat unes alzines petites peró fermes que és el mateix que he utilitzat per fer la reunió cimera.
-Descens: Caminant a l'esquerra per una traça ben fressada que ens deixa de nou a la pista.

dilluns, 24 de desembre de 2012

Cresta del Ferran.

                                                    Part final de la cresta.

-Accés: Hem d'anar al poble d'Oix. Un cop aquí agafem la carretera que porta a Beget. La deixem per agafar un trencant a la dreta que porta a Can Pei ( turisme rural ). Si anem amb un turisme és aconsellable aparcar a uns docents metres de la casa, en un aparcament per uns 5-6 cotxes a ma esquerra, amb un tot terreny podem seguir per la pista fins als plans de la Muntada.

                     Abans d'arribar a la Bretxa, al fons Talaixà i Bassegoda.

-Aproximació: Seguim per la pista fins als plans de la Muntada on hem de creuar la riera de Beget per la Palanca del Samsó i agafem el G.R. que puja a Talaixà. El seguim un moment de pujada per dins del bosc i de seguida arribem a una mena de collet més obert. Aquí hem d'agafar un corriol a la dreta que porta al Grau dels Lliberals. Just acabar de passar aquest ens enfilem per unes lloses un xic emboscades a l'esquerra i ens plantem al peu d'unes plaques tombades i fissurades on comença la cresta pròpiament dita.

        Cingles de les Gralles i Migdia, Comanegre i al fons muntanyes del Ripollès.

-Via: Bonica cresta en un entorn guapíssim, si us agrada l'Alta Garrotxa no us la podeu perdre: es veu tot!!!!. Ripollès,Bestracà, Sta.Bàrbara, Escales, Talaixà, Cingles de les Gralles,del Migdia, Gitarriu, Bistoltes...La roca bona i sanejada. La cresta s'inicia en una placa tombada amb fissures (III), creuem per dins una cova i seguim el cordal fins a una marcada bretxa ( II-III, poc sostingut ). Per baixar a la bretxa podem tirar un ràpel de 30 metres o desgrimpar: per un evident díedre que de seguida deixem per saltar al vessant de Talaixà i després de desgrimpar un tram herbós arribem a la bretxa ( III+). Per sortir de la bretxa hem d'escalar un tram en flanqueig a al dreta fins a una alzina ( IV-) i d'aquí més senzill a recuperar el fil de l'aresta. D'aquí al cim les dificultas minven i tant sols cal grimpar algún bloc ( pasos aïllats de II-III).

                                                 Sta. Bàrbara de Pruneres.


-Material: Es pot fer tranquil·lament sense corda, si volem fer el ràpel haurem de portar una corda de 50-60 metres i si volem assegurar algun tram poden anar bé unes bagues i uns tascons.


                                            Cingles de Gitarriu i Bistoltes.

-Descens: Podem baixar tant per la vall d'Escales com per la de Talaixà. El descèns per Talaixà és més curt, més fàcil de trobar i segurament més bonic ( la vall és més oberta i te millors vistes ). Per baixar per Talaixà del cim hem d'enganxar un corriol amb fites i alguna marca vermella que de seguida tomba a l'esquerra. Un cop a Talaixà seguir el G.R. que ens deixarà a la pista.

                                                            Cim!!!!!!!




divendres, 21 de desembre de 2012

Energia Solar als Puntals d'Àger.



-Cordada: Salip, Albert Macau i Busquets.
-Ressenya: 
http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_ager1.html#
-Aproximació: Amb una foto de la via com la que surt a la guia de Montsec Oeste ( Luichy ) veiem la via des de la paret. Perquè us en feu una idea queda un xic abans del gran bloc característic que hi ha a la pista. Es veu el sostre que superem a la tercera tirada. A la vertical de la via enganxem una tartera i buscant el terreny més net arribem a peu de paret. R0 amb un espit al cantó visible des del terra.
-Material: Hem fet servir un joc complert d'Aliens ( blau a gris ), un estrep i un gantxo per sortir de l'Ae de la tercera tirada.


-Via: Les dues primeres tirades són més callo i després ens ha agradat més. La roca a les dues primeres tirades un pèl llastrosa peró res preocupant, després excel.lent. La dificultat obligada la marca la placa de la quarta tirada i nosaltres pensem que és de 6b, de totes maneres a la segona tirada hi ha algún pas de 6a obligat ( que no exposat ) pel de primer i pel de segon.
-Descens: Acabada la via anem a la dreta a buscar la baixada habitual dels Puntals, fitada i fressada, que ens retorna a la pista.



dimecres, 19 de desembre de 2012

Padmasambhava a la Sur del Montgròs.




-Cordada: Salip, Albert Macau i Busquets.
-Ressenya: Anàvem amb la de la cara sud d'en Luichy.
-Material: Via totalment equipada amb parabolts.
-Aproximació: Nosaltres l'hem fet baixant de fer una via al Montgrós. I no us sabria explicar, suposo que deu ser del Coll del Musset baixar al Torrent del Migdia i travessar-lo per anar a la base de la Cajoleta. Seguir un camí amb marques grogues que passa per sota del Montgrós. A peu de paret hi ha diverses vies. Aquesta es caracteritza per tenir una xapa vella d'espit a sobre del segon bolt de la via.
-Via: A nosaltres ens ha anat molt bé per acabar de fer metres baixant del Montgròs. Suposo que pujar fins aquí expressament per fer aquesta via no acaba de compensar massa, peró per gustos els colors. De totes maneres la via és guapilla, al primer llarg els parabolts costen de veure perquè estan ubicats a sota de códols grans que els tapen des de d'abaix. Grau obligat V i bona roca.
-Descens: En dos ràpelsequipats per la mateixa via.

dilluns, 17 de desembre de 2012

Ying Yang al Montgròs.



-Cordada: Albert Macau, Salip i Busquets.
-Ressenya: La de romanticguerrerblogspot, moltes gràcies Lluís!!!!


La que està molt bé és la del llibre d'en Catellnou de la cara Sud.
-Material: Nosaltres hem dut els Aliens del blau al gris i només hem pogut possar el vermell a l'inici del primer llarg. Durant la via hem anat veient forats on semblava que hi entraven Camalots del 0.5,0.75 i 1.
Un estrep ens pot ajudar a sortir dels burins si anem justos de grau. No seria mala idea portar una clau anglesa per treure un parell de maillons que hi ha a la segona tirada ja que foten nosa per xapar i estan ben apretats.



-Aproximació: L'hem feta des de l'aparcament que hi ha a les inmediacions de Can Jorba. Pel camí dels Francesos assolim el Coll del Musset. Baixem al torrent del Migdia i el seguim amunt fins que localitzem una pitada que diu MONTGRÒS. Trenquem a l'esquerra i pujem una torrentera equipada amb un parell de cordes fixes, superat aquest tram sortim de la torrentera a la dreta i pujem per trams rocosos i per trams herbosos seguint una mena de traça. Hem d'anar a la dreta de la paret, primer llarg comú amb la Griviola Bella.


-Via: Bona via 100% plaquera,segons la guia de la cara sud oberta per dalt. Els burins estan en més bon estat que els de la Directa Sagitari i la Rosaura, en general foten bona pinta. La roca és excel.lent i te un magnífic ambient. A la segona tirada el  setè burí costa de veure, tranquils!!!, està a prop;queda a la dreta nostre, a la dreta d'una mena de díedre-esperó. La via en general és de navegar peró sempre veiem el següent burí. El grau obligat consensuat entre els tres membres de la cordada és de 6b.
A la guia d'en Castellnou posa que per baixar a partir de la R3 hauriem de desgrimpar el flanqueij de la tercera tirada. En realitat de R3 amb un ràpel potser arribem a R1 o sinó a la canal arbrada i aquí es veien arbres prou sólids per acabar de baixar a terra.
De R4 hem fet una tirada/ensamble fins al cim ( 70-80 metres ).


-Descèns: Pel camí de la Normal al cim del Montgròs ( dreta ) que ens retorna a la Canal del Migdia.

diumenge, 16 de desembre de 2012

Serra d'Or a les Garrigoses.


-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya i aproximació: 
 http://escalatroncs.wordpress.com/2008/12/01/serra-or-serrat-garrigoses/
http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=30

Només afegir que a l'aproximació cal anar a l'esquerra de la vertical del díedre xemeneia del segon llarg amb alguna grimpadeta. El peu de via està més o menys fressat.



-Material: Alien vermell ,joc de Camalots del 0.5 al 3 i un tascó mitjà ( Black Diamond del 8 ).
-Via: La primera tirada és un rostoll, la segona no és pas lletja però te mala roca, la tercera és una mica sosa i les dues tirades d'esperó estan bé.
 La primera reunió l'hem reforçat amb un fissurer que queda a caldo a l'esquerra i la segona amb un Camalot de l'1 a l'esquerra ( fissura tapada amb herba, admet peces més grans però no més petites ).
Equipament: Ll1 net, Ll2: pitó, pont de roca i pitó, Ll3: pitó, Ll4: espit, pitó i pitó, Ll5: espit,espit i parabolt.
Al quart llarg després del primer espit girar a la dreta ( pitó amagat ). Al cinquè llarg podem posar un Camalot 0.5 a un pam de la reunió per treure factor, si mirem amunt a l'esquerra veurem un espit en un gran còdol marró...és el segon!; el primer espit queda un parell de metres per sobre la reunió però no es veu. Flanqueijeu només un metre i amunt.V+ obligat


-Descens: De la darrera reunió acabem de grimpar uns metres fins al cim ( II ). D'aquí baixem amb alguna desgrimpada fins al coll. Aquí localitzem una instal.lació de ràpel i fem un primer ràpel de 60 metres. Desgrimpem una desena de metres i localitzem un nou ràpel d'uns 25-30. A partir d'aquí acabar de desgrimpar per la canal fins a la part baixa de la mateixa. Atents al final de la canal que cal sortir a la dreta pel camí que hem aproximat ( fites ).

divendres, 14 de desembre de 2012

Plurabel i Lluna de dia a la Roca Alta.



-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya: La d'en Lluís Parcerisa ( romanticguerrerblogspot.com ), molt útil, gràcies!!!!!:




-Accés: Hem d'agafar la pista que porta a l'ermita de Meià. Al cap de dos quilometres trobem una pista a la dreta que no hem d'agafar. Seguim 2.5 quilómetres més i aquí si que hem d'agafar una pista a la dreta que hi ha just pasada una casa. La seguim fins a una mena de collet amb uns bucs d'abelles. Aquí la pista puja a l'esquerra i està en més mal estat. Nosaltres hem aparcat aquí.


-Aproximació: Pujem per la pista i de seguida agafem un corriol a l'esquerra que s'enfila cap a la paret. No hem d'acabar d'arribar a la base de la Roca Alta, seguirem una traça que va arran del cingle del contrafort i l'anem seguint fins que estem a l'alçada del sostre caracterísitic que hi ha a la dreta de la Plurabel. Aquí pujem cap a peu de paret i ja veiem els parabolts de la via.
-Material: En principi les dues vies es poden fer només amb cintes exprés peró nosaltres que som uns cagats hem fet servir un semàfor d'Aliens a la Plurabel  i un estrep.


-Purabel: Guapa via!, bona roca ( un parell de trams més discreta) i murs típics de Vilanova amb escalada atlètica a dojo. Un tram de placa tècnica i de díedre a la primera tirada per donar varietat al tema. El grau obligat segons en Soldevila ( 100 millors ) i en Lluís Parcerisa seria de 6a i a la guia d'en Luichy l'hi donen 6b, com sempre per no quedar malament amb ningú jo penso que es passa amb 6a+. El segon parabolt de la segona tirada no es veu, queda a dalt a l'esquerra a sota d'una petita sabina, el que es veu des de la reunió és el tercer: tranquils!!!!.



-Lluna de dia: Similar a la Plurabel encara que més assegurada i menys obligada ( 6a ). L'últim tram de 6b+ no l'hem fet, hem fet la reunió de la Porno Star i hem sortit per aquesta via.


-Descens: La Plurabel està equipada per ralear peró nosaltres hem baixat caminant per la dreta .




dijous, 13 de desembre de 2012

Integral de Rúbies.



-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya: 
 http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_rubies.html
-Material: Semàfor d'Aliens, joc de Camalots fins al 3 i joc de tascons. El del 4 el vàrem possar en alguns llocs peró no protegeix cap passatge clau i deu ser totalment prescindible.
-Aproximació: Tal i com marca la ressenya d'en Luichy, afegir-hi que hi ha algunes fites i traça. A peu de via hi veiem un cordino vermell llaçat en una alzina.


-Via: Segons el company només val la pena 1/3 de la via. A mi m'han semblat bones les següents tirades: 3,6,12,13 i 14; regulars: 5,10,11,16 i 17 i la resta rostolls. La roca variable de molt dolenta a execel.lent. A la primera tirada hi ha un díedre que te un pas una miqueta exposat, potser amb un clau el tema quedaria més segur. Hem enllaçat les dues primeres tirades. Al llarg 4 no ho hem vist clar i l'hem esquivat, ara mirant a internet el blog d'en comepiedrasvoladores estar clar quin era el díedre. La R11 que al croquis marca desquipada està montada amb dos espits.Dificultat obligada V+/A1.

-Altres piades: La de Los Caracoles Majaras.


-Descens: Evident. Del final de la via carenar a la dreta fins asolir la Portella Blanca, aquí baixem a Rúbies per un camí molt fressat.
 

dimarts, 11 de desembre de 2012

Via Nem a la Pala del Coll.




-Cordada: Manel, Marc Segarra i Busquets.
-Ressenya: 


-Aproximació: Seguirem la pista fins al Coll de Porta  ( tanca ). Aquí agafem un corriol que va cap a la paret. Arribem a l'alçada d'una feixa on el camí es bifurca,nosaltres anem per la feixa. De seguida girem per un esperó i veim el cartell de La dama de los vientos. La via Nem va pel díedre de la seva esquerra ( espits i clau visibles ).


-Material: Semàfor d'Aliens i joc de Camalots fins al número 3.


-Via: Bonica via de díedres i fissures,guapa d'escalar. La roca s'anirà sanejant,de moment ja es passa amb una miqueta de tacte però sense massa problemes. De grau obligat estarà sobre el V+/A1.


-Descens: Evident, del cim baixar per un corriol fressat al Coll de Porta ( esquerra ).


dilluns, 10 de desembre de 2012

Patxanga a la Pala Alta.



-Cordada: Marc Segarra, Manel i Busquets.
-Ressenya: 


-Aproximació: Amb la ressenya es veu perfectament des de la pista per on va la via. Els parabolts de la primera tirada també es veuen des de la pista.




-Material: Crec que vora les 16 cintes exprés, estreps i un tascó petit mitjà totalment opcional per un petit tram de fissura a la tercera tirada.
  
-Via: Primer llarg d'Ae bastant espectacular, segona tirada guapa i tercer llarg molt guapo, recomanable!. De grau obligat sobre el V+/6a, bona roca en general peró amb algún tram on cal parar-hi atenció.



-Descens: Caminant a la dreta  per camí fressat fins al Coll de Porta on retrobem la pista.


El Jardín keleden a la Pala Alta.



-Cordada: Marc Segarra i Busquets.
-Ressenya:



-Material: Semàfor d'Aliens i joc de Camalots fins al 3 ( 4 opcional ).
-Aproximació: Si aneu amb la foto de la ressenya cap problema, es veu des de l'aparcament. Pujem per la pista i quan estem a sots de la via ja veiem la trinxera per anar al peu de la Via del Salla, així com els parabolts d'aquesta via. A l'esquerra de la Via del Salla hi ha un díedre pel que comença la via ( pont de roca visible ). Nosaltres ens hem saltat les udes primeres tirades entrant per una feixa que hi ha a R2. Seguir per la canal a l'esquerra del peu de via i pujar a la feixa per un díedre amb una heura ( IV, reunió de dos bolts al final del díedre a la dreta ).



-Via: La Placa de Ponent és la tirada estrella de la via, es tracta d'una placa amb una roca increible, amb un començament més dur i que es va posant fàcil a mida que pujem. Sembla ser que el grau obligat de la via el marca aquesta tirada, a mi em va semblar algo així com 6a+ ( tres primeres xapes de la placa ).Els dos díedres que vénen a continuació també són guapos.
-Descens:  Baixem al vessant oposat i anem a enganxar la traça fitada que porta a l'ermita de Montalegre, d'aquí baixem per pista fins l'aparcament.