Pasión por la Birra a les Moles del Don.

Com les altres que hem anat fent a les Moles: sostinguda,equipada i amb bona roca.Escalada més aviat fina amb un parell de panxes més físiques.

Accés: Sortint de l’Horta de Sant Joan desemboquem a la carretera que va d’Arnes a Prat de Compte, tombem cap a Arnes i de seguida hi ha un desviament a mà esquerra direcció als Estrets. Prenem aquesta pista fins al kilòmetre 7,5 on hi ha un desviament molt pronunciat a mà dreta.
Aproximació: A l'aparcament diria que hi ha indicacions per anar als  Estrets d'Arnes (evident). Seguim caminant pel costat dret del riu fins que arribem a l’alçada de la via (hem de trobar el millor lloc per creuar):la via comença a l'esquerra del gran pi de la Ítaca,en una sabina podada i amb el nom ratllat a la roca que podria no ser-hi.

Orientació: Sud o Sudoest.Nosaltres hi vàrem escalar a les 5 de la tarda i vàrem tenir sol.
Material: 10 cintes exprés si ho xapem tot i no enllaçem llargs.Via reequipada amb parabolts del 10 platejats.
Grau obligat: V+.
Descens: 2 ràpels:60(R3-R1,molt just lloro!) R2-terra 35.Crec que fent un llarg més podem baixar caminant cap a la dreta.

Antón Ribas al Pic del Martell.

 Ens ha semblat una via ben rodona on totes les tirades són xules d'escalar.Recorregut generalment de fissures i díedres amb un parell de trams de placa.La roca és boníssima i abrassiva,tot i que si ens hi esforçem podre cardar algún bloc d'altabaix.L'equipament fixe és redueix als trams on sembla impossible autoassegurar-se.Recentment en Luichy ha reequipat aquesta via  amb parabolts i a més ha actualitzat el llibre de ressenyes de la paret,aquests dos fets estan afavorint que la via es repeteixi més. La via te dos trams herbosos al final de la primera i de la darrera tirada,aquests trams m'imagino que amb les repeticions aniran millorant. Hem enllaçat el segón i el tercer llarg.

-Accés: des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en dirección Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma Esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell ".
-Aproximació: tot i no durar més de deu minuts és una mica incómode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell. Baixem pel vessant oposat,uns cinquanta metres després de deixar enrrera el sectror de la Cova dels Bombers ja podem començar a mirar la fotografia de la topo per ubicar la via.Localitzada la linea de la via ja podem anar cap a peu de via mirant de no quedar massa esgarrinxats,rastres de pas. A l'iniçi hi ha el nom escrit i un burí.

-Orientació: Est,ombra a partir de les 4.
-Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien vermell al Camalot del 3 i un parell de tascons. Doble corda i cintes llargues per enllaçar.
-Grau Obligat: V+
-Descens: del final de la via acabar de grimpar ressalts i anar amb tendència a l'esquerra ( direcció a l'aparcament ) fins a trobar una bona traça que s'ajunta amb la traça per la que hem aproximat.
-Ressenyes: Totes dues són del blog desventuras y milagros...gràcies!.

Carall trempat a Rúbies.

Malgrat ser una via pràcticament equipada amb parabolts, ens ha semblat una via de terreny d'aventura i de buscar-te una mica la vida. Sobretot perquè en alguns punts la roca no és de massa bona qualitat, de fet el segon llarg sembla un puzle, allà encara se'ns ha trencat alguna cosa. L'entrada de la R4 també és una mica cutre, amb mala roca i terra. Està gairebé equipada amb parabolts, però en algun punt cal escalar entre xapes. El llarg més bo és el tercer, amb bona roca i una placa guapa. Potser és que veníem d'una altra via que ens ha agradat molt (Bomber cuiner), però ens ha semblat una via amb un tarannà diferent a la resta de vies d'aquest pany de paret.

-Accés: Des de Vilanova de Meià cal anar al poble abandonat de Rúbies. Pugem per la carretera que va a la Roca dels Arcs. Més o menys un quilòmetre abans de la Font de la Figuera prenem una pista a l'esquerra en direcció a l'Ermita de Rúbies. Hem d'anar seguint sempre la pista principal i per la dreta, al cap de dotze quilometres arribem a Rúbies on aparquem. La pista es fa bé amb un turisme però compte amb el tram final si ha plogut molt.

-Aproximació: Agafem el G.R. que va cap a la Portella Blanca i a l'alçada de la base de la paret prenem una traça a l'esquerra que va per peu de paret. Hem de travessar la paret fins a l'extrem esquerra (passat l'Esperit Mohicà). La via comença en un petit díedre (fita a peu de via).

-Orientació: Sud-oest.

-Grau obligat: V+/A0

-Material: Cintes exprés, semàfor d'Aliens i Camalot fins al #1.

-Equipament: Parabolts i algun pitó.

-1ª ascensió: R. Brescó, J. Santasusana i J. Asín; 04/2017

-Descens: Evident. Del final de la via carenar a la dreta fins assolir la Portella Blanca, aquí baixem a Rúbies per un camí molt fressat.

-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la del blog d'en Joan Asín:

Accés tancat al Refugi de Cortalets.

A partir del mes de juny de 2018 els vehicles a motor hauran d’aturar-se al lloc anomenat Esquena d’Ase (1386 metres d’altitud).

Per acabar d'arribar fins al refugi caldrà caminar 1hora 30 minuts per superar uns 800 metres de desnivell.

L'altre opció és pujar amb els taxis habilitats.En aquest cas caldrà reserva prèvia.

Si algú té més informació al respecte s'agraeix.

Esperó de l'Espectacle a Fontcalda.

Fent el dominguero per Fontcalda ens va venir el rampell d'escalar aquest petit esperó.Es tracta d'una escalada d'uns 30 mètres i la posterior crestejada de rigorCom el seu nom indica mentre l'escalem serem l'espectacle de tots els altres domingueros.
L'accés es fa anat fins a l'ermita de Fontcalda.L'aproximació es fa baixant a un petit engorjat i el seguin-lo riu amunt fins a la primera gorga amb una platjeta.Segons el nivell de l'aigua ens haurem de descalçar i creuar el riu.Podem asegurar-nos des del terra o bé fer una petita grimpada de II/III fins al primer dels 3 pins que hi ha a l'esperó i montar-hi R0.
La via s'inicia en una placa tombada de roca excel.lent i farçida de forats,on caldrà una mica de traça per asegurar-nos correctament(IV+/V).La placa es topa amb un ressalt clarament més vertical ratllat per dues fissures,nosaltres hem escalat la de l'esquerra on hi ha una sabina seca llaçada(V+,compte amb la roca a l'iniçi). Damunt de la fissura muntem la primera reunió en una terrassa ben cómode(30m).Avançem per una cornissa herbossa al vessant esquerra del cordal i quan ho veiem clar pujem al fil de la cresta que rapidament es converteix en una carena,segona reunió en un gran pi(50m,III+,caminar).Escalem un petit ressalt per una fissura ample i caminant anem a cercar un altre evident pi(IV,15m).El descens l'hem fet per l'aresta tombada de l'esquerra que anem a buscar per terreny evident però sense traça des del final de la via.De material hem fet servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del #5,sinó duem els grans el tram de V+ queda obligat i potser una mica expossat.La orientació podria ser Sud.

Via Esbarzers a la Roca de les Onze hores.

Amb aquest nom ens feia patir acabar ben esgarrinxats i només toques un matoll en tota la via.El recorregut comença amb una tirada de concentrar-se en la roca per escollir el códol fiable.Aquest primer llarg és ben sostingut fins que la paret comença a ajeure's,en aquest punt la dificultat minva però també ho fan les assegurançes i cal continuar escalant concentrats.La segona tirada comença amb una placa tiesa i després de fer una curta panxeta amb Ae ens apareix una placa de roca boníssima molt disfrutona. En el moment de reequipar aquesta placa no s'han retirat els espits antics i pràcticament es pot fer amb Ae. Em va agradar més que la Plaquetes blaves però menys que la Punta d'en Clerck.

Accés: Des de Matadepera prenem el carrer de les Belles Roques i després el carrer de Vista Alegre on aparquem,a les envistes de la paret. 
Aproximació: Des del vehicle l’aproximació és evident,en 5 minuts ens plantem a peu de via,parabolts visibles.
Material: Cintes exprés i un estrep. 
Orientació: Hi vàrem esser un dia de pluja,em sóna Sudoest.Si algú ho pot confirmar s'agraeix.
Grau obligat: V+/A1e.
Descens: Diria que la via es pot rapelar però no recordo si les reunions estan equipades a tal efecte.Si no volem rapelar cal acabar de grimpar uns 10 mètres de III fins a situar-nos a peu pla i Anem a buscar un corriol cap a l’oest ( dreta ) que en uns 20 minuts ens deixa on hem estacionat el vehicle.

Pensionistes a l'Extrem del Montroig.

Aquesta via sempre ha estat envoltada de certa pol.lèmica.En el seu dia fou la primera via de la paret però no es va conformar a atacar el punt més dèbil de la paret sinó que els aperturistes vàren encetar la crónica vertical de l'Extrem amb un itinerari atrevit i amb aires de directíssima.Però la pol.lèmica no va venir d'aquí sinò del fet de que la primera tirada fou oberta per dalt.Més endavant a la via se l'hi han afegit parabolts modificant la seva exposició original i amb l'encert/errada de deixar un dels trams més picants de la via igual d'exposat,a l'iniçi del quart llarg.D'aquesta manera s'asseguren les crítiques dels xaperos i dels puristes.

Collonades a part la via m'ha agradat molt. Per una banda l'he trobat ben variada en quant a estils,ja que hi escalarem una xemeneia,algún díedre,força placa i a més hi ha un llarg d'artificial amb un iniçi d'allò més emocionant. La via te molt d'ambient i la roca hi és de bona qualitat llevat d'un parell o trams puntuals.

 -Accés: De St. Llorenç agafem la pista que hi ha sota la paret de l`Ós i anem seguint les indicacions de " refugi " . Arribem al Coll de l'Òrenga on deixem el cotxe. L'estat de la pista ha empitjorat darrerament, nosaltres vàrem passar amb un turisme una miqueta alt. Compte!.
 -Aproximació: Des de el Coll de l'Órenga ja surt un camí senyalitzat en direcció al refugi del Xut, pujada cap a l'esquerra.A les envistes de la paret de l'Extrem i superada la base del Pilar sin brillo caldrà cercar una traça força fressada que baixa a la dreta i que mena a la base de l'Extrem. Seguirem per la base de la paret passant de llarg els iniçis de la Oscar Lafotet,les restes d'un corral,K bonik boira i Novembre Negre.Superats aquests punts apareixeràn dues grans xemeneies: la primera correspon a La Festa del Paca i la segona a la Pensionistes.

-Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2 i 18 cintes exprés. A aquest material hi podriem afegir el ganxo per l'iniçi de l'artificial, repetir el semàfor per la placa de L2 i un Camalot del 4 o del 5 per si volem trampejar amb artificial el primer llarg.

-Orientació: Sud,nosaltres vàrem tenir ombra a partir de les quatre.
-Grau obligat: 6a+/A0 i si fem servir ganxo V+/A1. Val a dir que si no fem us del ganxo a l'iniçi de la darrera tirada hi ha un factor 2 considerable,crec que en aquest punt algú hi emplaçava un Alien i em va semblar veure que potser hi entraria algún tasconet que mitigarien o eliminarien el factor 2.

-Descens: Crec recordar que totes les reuions de la via menys la penúltima estan equipades per rapelar. Nosaltres hem baixat caminant cap a l'esquerra a retrobar el camí de l'aproximació.
-Ressenyes: Joan Asín i Edu. Moltes gràcies!.