Via Escorrialles a la Paret de Catalunya.

Una més d'aquest pany paret: díedres prou guapos i el rostoll inevitable.L'aventatge en aquest cas és que la verdura és abaix i quan arribes a dalt ja no te'n recordes.La roca generalment bona,als trams fàcils no pateixes per les preses però si per no cardar res avall amb les cordes.Crec que la via queda millor si entrem per la  Voltor Feroç.

 Accés: Àger, agafem la pista asfaltada que porta al Coll d'Ares, a uns deu quilometres del poble trobem un trencall a l'esquerra senyalitzat com a " Congost de Montrebei ". Seguint sempre aquesta pista arribarem al Prat de St.Llorenç, punt on mor la pista. Aquesta pista ha estat arreglada recentment i es troba en molt bon estat.
Aproximació: Tot i que a les ressenyes recomana remontar part del camí de baixada nosaltres hi hem anat rectes des del prat i ha sigut ràpid i prou cómode,20 minuts.Iniçi en una evident canal a la dreta de l'iniçi del Voltor Feroç.
Orientació: Sud Oest fins les dotze tocades el primer llarg ha estat a l'ombra després ha tingut sol fins pràcticament la posta.
Material: Nosaltres hem fet servir un joc de tascons i un de friends des de l'Alien verd al Camalot del 4. Hem repetit de l'Alien groc al Camalot del 2.
 Descens: Del final de la via grimpar una ample i curta canal amb l'ajuda d'una corda fixe. Un cop a la carena seguir a la dreta fins a un ampli coll. En aquest punt cal estar atents a girar a la dreta.

Sbarre di Nebia.

La part de baix és un pèl rostollera ,cosa que s'arregla una mica entrant per la veïna Il Fantasma dil pasado tot i així ens tocarà fangar una mica abans d'arribar al díedre final.Aquí la cosa canvia: ni un matoll,verticalitat,ambient i un V+ que a nosaltres ens ha deixat prou rebotits.

És la número 5

Orientació: Nort Oest.
Accés: Des d'Oliena cal prendre la carretereta en direcció al Monte Maccione,primer i més endavant cap a Scala i Pradu.A la part final,una mica abans d'una gran alzina la cosa s'ha possat lletja i hem aparcat a ma dreta.
Aproximació: A nosaltres ens ha semblat molt llarga i alpina,de fet hem acabat treient la corda i els 35 minuts indicats a la guia s'han convertit en una o dues hores.Ens hem liat fort!.
Segons a l'alçada que haguem aparcat de la pista ens caldrà caminar per la mateixa més o menys estona.En un revolt a dretes cal deixar la pista i agafar una traça que va flanquejant per sota les parets,esquerra.Trobarem algunes fites i anirem fent puja i baixes per bretxes,canals,cornisses i tarteres.

Amb l'ajuda de les fotografies i la ressenya localitzarem el peu de via.
Descens: Contrariament al que recordo de l'aproximació aquest el recordo clar,senzill i curt.Diria que del final de la via convenia anar a la dreta a buscar un coll molt marcat i evident on enganxavem un GR i/o un camí molt clar que ens retornava a la pista per la que haviem fet l'accés.
Material/Grau obligat: veure la ressenya.

Ressenyes nou sector esportiu a Camarasa.

Fent neteja de ressenyes pel móbil he trobat les d'aquest nou sector esportiu a Camarasa.La carpeta no tenia nom,si algú ho sap i ho vol afegir ja dirà.Igualment si les imatges ténen dret d'autor o no es poden penjar també que ho digui.

Badalona a la Panxa del Bisbe.

Bonica escalada de roca fantàstica i hàbil recorregut a la recerca dels punts fébles de la paret. En algún blog s'afirma que l'esclada te un punt d'expossada, jo afegiria que ho és en trams per sota del V grau. L'entrada a la primera reunió te una galeta i és V/V+ però es pot assegurar amb un merlet i un Alien gris.

-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir prendre les escales dels pobres, al Pla de Sta. Anna agafem el trencant de la dreta que passa per la base de la paret.Les baumes de la primera tirada es veuen des de l'aproximació.El peu de via el situem damunt un petit turonet amb una alzina. La primera xapa es veu des del terra i està situada damunt un gran códol marronós/vermell,a la dreta hi ha els bolts de la Setze Jutges.

-Orientació: Sud, a les cinc de la tarda la via començava a quedar a l'ombra.
-Material: Els més atrevits passen amb quatre cintes exprés. Nosaltres hem n'hem fet servir unes vuit,una plaqueta recuperable,vagues merleteres i un Alien gris.

-Grau obligat: V. 
-Descens: Ràpel d'uns 30-35 metres cap al coll nord. Després baixem per la canal de la cara oest, primer entre la vegetació i després pel despreniment, fins al camí de les escales dels pobres,passem per peu de via.
-Ressenyes: Nosaltres hem fet servir les dues que penjo a dalt: Escalatroncs i Col.leccionista de vies. Si mirem aquesta darrera hi ha un parabolt de més a l'entrada de R1,potser vàren aprofitar una xapa de la veïna Setze Jutges però llavors el flanqueig per entrar a R1 sembla més difícil.

Catalanofilia a la Roca Alta.

La via aprofita el pany de paret que quedava entre la Sol de España i la clàssica Peque Mantecas. Als escaladors més entesos i escrupolosos es podran queixar dels creuaments o interferències que hi pugui haver entre aquestes vies. A banda d'aixó podrem gaudir d'una escalada força homogènia,amb roca generalment bona i prou ambient. L'equipament de la via deixa molt de marge per l'autoprotecció,generalment de placa atlètica amb un parell de díedres i algún tramet més fi que l'hi donen varietat a l'activitat.

Accés: Hem d'agafar la pista que porta a l'ermita de Meià. Al cap de dos quilometres trobem una pista a la dreta que no hem d'agafar. Seguim 2.5 quilómetres més i aquí si que hem d'agafar una pista a la dreta que hi ha just pasada una casa. La seguim fins a una mena de collet amb uns bucs d'abelles. Aquí la pista puja a l'esquerra i , està en més mal estat. Nosaltres hem aparcat aquí.
Aproximació: Des de l'aparcament hi surt un corriol que puja força dret cap a la paret i que està senyalitzat amb algunes fites i amb punts roses. Al final veurem un altre corriol que baixa de l'esquerra i que deu ser la traça de baixada,nosaltres seguim un troç més fins a situar-nos sota de l'evident Díedre Farreny. Hi ha una traça que puja cap a peu de paret,passem l'iniçi del Díedre Farreny i de la Peque Mantecas i seguim cap a l'esquerra fins a localitzar el peu de via. Es veuen les assegurançes del primer llarg i no entra per un evident díedre on hi ha un projecte.

Material: 14 cintes exprés, tascons, joc de friends fins al 3, joc d'aliens. Poc equipada els 4 primers llargs, pràcticament equipada amb parabolts l'últim llarg.Si es va just pot anar bé repetir alguna peça a la primera tirada.
Grau obligat: 6a/A0.Potser es pugui solventar amb V+/A1. Diria que lo més obligat és a la primera tirada.
Descens: En comptes d'acabar de pujar a la carena nosaltres hem seguit de baixada a l'esquerra una feixa que ens deixa al camí de baixada. Aquesta feixa te alguna desgrimpada i està un pèl embardissada.

Ressenyes de Can Pere Botero,Mare de Déu de la Roca.

La que hi faltava a la Magdalena Inferior

Guapa via en el seu grau on gaudirem dels típics camps de patates de Gorros. Presenta un iniçi més aviat finet i tombat que es va redreçant al mateix ritme que creix el tamany dels códols perquè no tinguem cap entrebanc i passem amb tota la comoditat del mon de l'escalda fineta al gorileig. Les clàssiques de Gorros ténen fama de sobreequipades i sobades,a mi m'ha semblat que l'equipament era per no passar por però tampoc pots fer-la tota amb A0 i que la roca estava un pèl pol.lida però sense exagerar.Via originalment equipada amb espits i reequipada amb parabolts.

 -Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim direcció St. Jeroni fins que ens desviem a mà esquerra pel camí que puja a Sta. Magdalena. Un cop a la base de la Magdalena de seguida veurem els parabolts verds de la nostre via ( del 10 a les tirades i del 12 amb anelles a les reunions ). A la dreta veurem les xapes grogues de la Rataplan.

-Orientació: Nord Est.
-Material: 14 cintes exprés.
-Grau obligat: V/A0.
-Descens: Des del cim un ràpel d'uns 35 metres per la cara sud-oest, per on va la via normal. Després rodejant l'agulla per la cara sud arribem a les escales de Jacob,les baixem i tornem a ser a peu de via.