dimecres, 10 de setembre del 2014

Emmène moi au bout du monde al Canigó.

Hem fet el cim...Visca Catalunya!.
-Cordada: Jordi Tarradas i Busquets.
-Accés: Cal anar fins al refugi de Cortalets. Si venim des de l'Empordà agafem l'A7 i sortim a la sortida 42. Anem seguint les indicacions d'Andorra i arribem al municipi de Prada de Conflent.Faig un talla i enganxa d'aquest enllaç, on surten diverses pistes per pujar al refugi, nosaltres vàrem fer aquesta i vàrem anar bé." Sense entrar a la Prada, s'agafa una petita carretera local fins a Villerac, que creua el poble i que, al cap de poc, es converteix en una pista forestal sense asfaltar. La pista, de 23 quilòmetres, puja fent revolts entre boscos i paisatges de muntanya per la vall del Llec, deixant els refugis forestals de la Molina i Prat Cabrera. Finalment s'arriba a una zona habilitada per a aparcament, on cal deixar els vehicles i continuar a peu, durant 10 minuts".

Supossat 6a+!.

Afegir que la pista es fa bé peró anant amb compte sobretot si anem amb un cotxe baix. Els tres darrers quilómetres són els que están més malamnet. Hi ha un cartell que marca que falten tres quilómetres pel refugi. I que la pista sol estar oberta, sembla ser que només la tallen per Sant Joan.

Xemeneia guapa!!!
-Aproximació: Un cop al refugi hem d'anar en dirección al glaciar i a la Bretxa Durier. Seguim un tram del camí que porta a la pica, i més o menys quan acaba una zona de llacs el deixem i tirem pel dret. Hem anat trobant un camí fitat. La via comença al punt més baix de la paret, es veu des de l'aproximació, no cal acabar de girar a veure si la paret és més llarga o no. Inici en una canal-díedre amb un bolt i un cordino blanc. Hi pot haver una fita amb un pal. Una mitja hora ben bona des de el refugi.

Encigalada a l'aprox.

-Orientació: Sud est. L'hi va deixar de tocar el sol sobre les quatre.
-Dificultat obligada: V/A0.
-Ressenya: Penjo aquesta del bloc de l' Edu i una de més cutre que he fet però amb els metres de les tirades. Penseu que l'he fet de memoria, si algú hi va molaria confirmar els metres.



-Material: La via està totalment equipada amb parabolts, vàrem possar un Camalot del 2 al primer llarg i crec que és ben recomanble portar doble corda i/o cintes llargues ja que les tirades són força llargues. De totes maneres tant a la guia com al bloc de l'Edu recomanen portar ferro, vosaltres mateixos. La via està equipada per rapelar amb un maillon i cordino per reunió ( recanvis ) si continueu per l'aresta porteu material al gust ( III/IV ). Ah! acabant el segón 6a+ hi ha una xapa que balla molt, la vàrem apretar amb les mans però molaria fotre-li una bona apretada i/o portar un recanvi per si faltés.

L'altre 6a+...si tots fossin així!.

-Via: Una bona manera de fer un cim ben emblemàtic. La via te alguns trams ben guapos d'escalar com la xemeneia de sortida a la cresta, el díedre de l'entrada o les plaques de sobre la feixa. Ens ha semblat poc sostinguda (la paret és la que és ! ) i una mica sobregraduada. La roca és bona en general, peró suposo que no s'ha fet massa i cal controlar algún bloc i un tram abans d'arribar a la xemeneia final.  Si en comptes de rapelar  fem la cresta afegim dos cents metres de grimpada a l'activitat, la cresta sembla que es pot abandonar en qualsevol moment rapelant o desgrimpant a l'esquerra i enganxant el camí que puja al Canigó per Marialles.

 
Primera tirada.


-Descens: Diria que hi ha tres opcions:

1. Rapelar la via: Les reunions ténen un maillon i un cordino, per rapelar un cop feta la xemeneia crec que cal fer uns cinquanta metres de cresta fins a una role que ens deixaria a la vertical de R5 i localitzar pel camí un altre ràpel, vegeu la topo del bloc de Rocaineu.

2. Un cop feta la xemeneia o pot ser un xic més endavant crec que és factible desgrimpar ( II-III ? ) a l'esquerra i agafar el camí que puja al Canigó des de Marialles ( marques grogues ). Un cop al cim del Canigó seguim el mega camí que ens retorna al refugi dels Cortalets.

3. Fer la cresta fins al cim o fins que ens en cansem i desgrimpem a l'esquerra i fer l'opció 2. Nosaltres hem fet la cresta i m'ha semblat ben divertida.

Crestejant amb el Barbet al fons.

4 comentaris:

  1. Nosaltres vam fer l'opció 2 de descens i si fas un tram de cresta després de la xemeneia és factible ;-)

    ResponElimina
  2. Raquel!!!!, merci per la informació. A nosaltres ens va agradar moooolt!!!!. A tu que et va semblar?.
    Una abaraçada!!!!!

    ResponElimina
  3. Aquest mateix cap de setmana l'hem feta, en quant això de confirmar el metres, tots els llargs són llargs, el més curt, el 4rt te mínim 20m i el 30 45m segur. Nosaltres ens hi hem trobat neu i verglas, nosaltres un joc de friends mitjans fins el 2 i 3 aliens els hem posat

    ResponElimina