dissabte, 20 de setembre de 2014

Le Gran Parcours a la Sainte Victorie.

Primera tirada.

-Cordada: Pablo, Dani i Busquets.
-Accés: Des d'Aix en Provence hem d'anar dirección a Tholonet. Nosaltres hem creuat Aix en Provence anar seguint Totes direccions fins que hem vist un cartell, ens hem ficat a l'autopista i hem fet una sortida. Després anar seguint nacional fins a un desviament a l'esquerra en dirección St. Antonin. Al mateix poble hi ha un aparcament just sota la paret i pràcticament a la vertical de la via. L'aparcament es diu 2 Aiguilles.

Al penúltim llarg.

-Aproximació: Si porteu una fotografia de la via, aquesta es veu perfectament des de l'aparcament. Hi ha un camí senyalitzat amb pintades d'escaladors  que porta a peu de via( un quart d'hora). Nom a peu de via.
-Orientació: Sud, diría que si no fa vent és una bona via per fer a l'hivern.

Boniques plaques a la part central.

-Material: Algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. Nosaltres dúiem el del 4 peró només el vàrem possar en un pas de la tirada xunga de dalt, a mig metre d'un clau.
-Ressenya: Nosaltres anàvem amb la guia d'en Mussato, per internet he trobat aquesta que sembla prou bona, enllaço el bloc que a més és una piada en català.


-Via: Ben variada i amb bona roca, aixó si, és una via de ressalts. La part de baix te la roca una mica gastada. Hem fet una primera tirada ben llarga, vora els 50 , fins a un nínxol amb un arbre. D'aquí per un evident díedre, no hem pogut arribar al cim de l'agulla. Després caminar fins enganxar el següent ressalt.
Bona opció per partir el viatje cap als Alps, però compte que a l'estiu hi pot fer molta calor i la zona pot estar restringida en algunes hores pels incendis.

Arribada a R1

-Dificultat obligada: La primera tirada de placa està equipada tipus via esportiva, no és expossada peró si obligada en V+. Després el tema ja passa a fissura i díedre i és força trampejable.

Iniciant el descens.

-Descens: Del final de la via carenar cap a l'esquerra, uns vint metres abans del gran pont de roca hi ha una canal que encara que no ho sembli permet baixar a enganxar el Sentier Noire, que creua tota la feixa de la muntanya. Aquesta canal comporta alguna desgrimpada de III-IV, ajudats de bones alzines. Un cop al Sentier Noire ( hiper marcat amb pintura ) només l'hem de seguir a l'esquerra fins a l'aparcament.

2 comentaris:

  1. La Sta Victòria provençal!
    Recordo haver-me entretingut a pintar-la des d'on el Cézanne...
    De lluny estant ja es veia que allà hi havia un parcours clàssic a més no poder. Mil gràcies per explicar-nos-el!

    ResponElimina
  2. Hola Girbén!, doncs si mai tornes a la Santa Victória...a mi aquesta via em va agradar.
    No saps pas el motiu del nom de Santa Victória?.
    Salut i paissatges!

    ResponElimina