dimarts, 30 de setembre de 2014

Via Berta a l'Ordiguer.

 
Al tram comú amb l'Anglada...

-Cordada: Marc Segarra i Busquets.
-Accés: Hem d'anar al municipi de Martinet, a la carretera entre La Seu i Puigcerdà. Un cop a Martinet agafem la carretera que puja al poble d'Estana. Creuem el poble, fem un petit tram de pista i aparquem al Coll de Pallers.

Arribada a la role de sota el Gran Díedre

-Aproximació: Hem de pujar a Prat de Cadí, des de el mateix aparcament en surt el camí i diría que està senyalitzat. Un cop som al Prat de Cadí cal crear-lo i agafar el P.R. que mena a la Canal del Cristall. El P.R. passa pel peu de via, compte que a la part final de l'aproximació, a la tartera de sota la Canal del Cristall, hi ha el P.R. de pujada i el de baixada. A nosaltres ens convé el de baixada, el que passa enganxat al peu de l'Ordiguer. Amb aquesta foto de l' Escalatroncs , que penjo aquí a sota es veu la via perfectament des de Prat de Cadí i hi anem directes.



 L'entrada és en un díedre diagonal i ajagut molt caracterísitic. El camí de baixada passa per peu de via i és ideal per deixar-hi la motxilla.
Diria que vàrem trigar entre una hora i quart i una hora i mitja a fer l'aproximació.
-Orientació: Nord, crec que a primera hora del matí hi toca una miqueta el sol.

Llàstima dels líquens!!!.
 

-Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3 i algún tascó.Els pitons no són necessaris, però si no esteu molt avessats al terreny del Cadí i us fan yuyu les reunions que no són a prova de bombes potser recomanable portar algún pitó ( sobretot fins ) o el martell per repicar algún clau a principi de temporada.

Moment Pitaken!.

-Via: A mi m'ha semblat una molt bona via del tipus alpinada on l'entorn, l'aproximació, la baixada, la cerca de l'itinerari i el mirar de passar sense fotre res avall sumen més punts que els passos de la via. Dit aixó, la via te alguns trams que a mi m'han semblat molt guapos i prou aeris, sempre en el context d'alpinada. La roca no és cap maravella i en alguns trams cal tenir tacte al pasar. Suposo que es repeteix menys que les altres dues clàssiques de la paret, l'Anlgada i la Pokorsky, i està menys sanejada.
-Ressenya: He tunejat aquesta d'en Kimgil que és la que m'ha semblat més detallada. Volia demanar-li permís però no se com contactar-hi.

Catalunya trunying!.

-Grau obligat:  V+.
-Descens: De la darrera reunió de l'Anglada escalar dos ressalts i prendre la segona feixa descendent a l'esquerra, hi ha fites. Al final d'aquesta vira caldrà pujar a la de sobre per la que acabarem de baixar a la Canal del Cristall. Compte amb el final de la vira: si aneu a parar a una rampa de roca petita i esmicolada us heu equivocat, és la feixa de sobre!!!!. La feixa bona arriba a la Canal del Cristall per una petita vira descendent, on es passa bé caminant quasi sense fer servir les mans. Hi ha fites al tram final.
Un cop a la Canal del Cristall només cal baixar-hi un tram i sortir a l'esquerra, tot seguint el P.R. que passa per peu de via.

Poca se pa untè aixo!.

19 comentaris:

  1. del tot cert...molt bona via pero amb algunes reunions justes i dificils de reforçar, naltros també hi varem pasar sense martell i no estaria malament portar-lo amb 2-3 variats!
    heu fet la dodesdaken (mal escrit potser)?? proxima cita...
    Salut

    ResponElimina
  2. eiii.. t'hauràs fet un fart per treure l'entrellat de la topo del kimgil. aquest dia era escalant damunt nostre, anava en solitari i fent variants, ja ho has vist. .. plugeta de pedres al recuperar el material, xo això és cosa nostra per ficar-nos a la via. ... a nosaltres no ens va sembla que fes falta el martell ni res, .. vam enllaçar llargs i tal .. un itinerari molt intel.ligent, ben estudiat i trobat per dos (els dos?) grans amants del cadí... la història de les escalades d'aquesta paret són ben curioses. Quins temps aquells, on tot estava per fer!
    nosaltres ens vam passar de frenada al llarg del flanqueig, no vam saber trobar el punt on cal anar vertical i vam seguir de pla fins a trobar un trist pitó a un ninxol.. en tot cas, cap problem, amunt i recuperes el fil de l'aresta en seguida.. dia embotit aquell :)
    això del descens, nosaltres deviem anar a parar a la feixa amb pedre esmicolada, és per fer-se mal de debò i per això no entenia res.. deu ser que no vam pillar la bona feixa, tot i que seguiem fites igual, no se

    ResponElimina
  3. iepa...ho dic per les R's ja que segons com les facis..n'hi de movils-cutres!!jaja
    doncs si ara que ho dius nasaltres varem fer tal i com heu resenyat vosaltres i no la del kim...r5-r6 tal com marqueu per mur guapo i reunió força penjada oi?? llavors fisira a protegir guapa i facil fins a r de tres pitons molt junts en palanca???uf ffja fa dies ,,i efectivament recordo el flanqueig que el vaig fer jo i tampoc faig saber sortir per aresta també vaig fer reunió dins el ninxol amb el pito que hi ha!!! com mola....el que comentes del descens no recordo gran cosa...
    Bon recó tranquil i solitari...
    Salut

    ResponElimina
  4. Si us sembla us clavo aquí aquest enllaç on podreu consultar la ressenya original i potser entendreu en quin moment s'havia d'abandonar el flanqueig

    http://joanjover.cat/ressenyes/?p=1401

    I d'altra banda ja que ho esmenta un altre seguidor, i dedueixo que entusiasta també del Cadí, clavo la ressenya de la Dodeskaden -ara sí ben escrita- i de la seva germana gran la Maus. Repetint la Maus vam descubrir la possibilitat d'obrir l'altra pilastra. Certament uns temps irrepetibles, vosaltres els més joves haureu d'anar a buscar semblants joies per a obrir ves a saber a on, què hi farem és llei de vida!

    http://joanjover.cat/ressenyes/?p=8142

    En el mateix web n´hi ha més del Cadí, totes recomanables.
    Espero que les gaudiu

    ResponElimina
  5. Ei Rumbateam!, que tal? quan de temps?. Si, si a nosaltres la via també ens va molar molt, pel lloc però també per l'escalada en si. 100 % d'acord amb el tema pitons, a mi no m'haguessin fet pas cap nosa en alguna role!.
    Óstia la Dosdekaden o Dodeskaden aquesta com es digui ( em sembla que és una peli japo molt gore ? ) l'hi tenim l'ull posat, la voliem fer el dia següent però donava mala meteo i varem acabar baixant a l'Urgell...Si la feu abans molaria una piadilla al rumbateam blog!!!!!ah! i aquesta fijo que m'emporto Claus...
    Edu: Vaia tel.la la que us debía caure per sobre. Sembla que tots tres vàrem passar a l'esquerra del tot a la tirada del flanqueig, potser en Jordi Lalueza sap si realment la via va per allà??? es veía el més lógic!!!.
    Aixó de la baixada... hi ha fites d'algún encigalat de bona fe que et porten a aquest punt de la roca molt esmicolada i fina, peró la baixada bona ( que també està fitada ) diría que es per sobre, nosaltres vàreme esgabellar les fites que t'enmarronen..potser podries canviar-ho al teu blog?.
    Jordi: Gràcies pel link!!!, quan tingui més temps i el bloc al dia ho possaré perquè surti directament a l'entrada. Jo m'ho havia llegit abans de fer la via i em va semblar molt emotiu, els comentaris de després ajuden a entendre més la via!!!!. quin fart d'obrir que us vàreu fer!!!, a mi la Berta m'ha agradat molt i tinc moltes ganes de fer la Dosdekaden ( és teva també ?). Per cert el tema del flanqueig de la Berta...per on la vàreu obrir?.
    Salut i Cadí!!!!!

    ResponElimina
  6. epa rumberos, es fa díficil recordar ara com va anar les reunions, si que la que jo marco com a R5 era la més penjada.. la va muntar la colega i no me la vaig mirar massa, crec que hi quedava bé un friend no molt llunyà. En fi, a mi no em va quedar la sensació que fos via de clau i martell.
    Marc, no em queda clar si llavors vosaltres ho vau fer bé, o ho vau fer pel terreny esmicolat i us van dir que hi havia un altre pas. Jo si no ho he fet i ho conec de primera ma, millor no en parlo per no liar al personal.. a veure què hi dius.
    Jordi, i tant que hi ha per fer i desfer i seguir trobant aventura arreu.. x aquí la comarca estem fent coses maques. I més enllà, n'hi ha per tot. I alhora, tanta bona escalada com les vostres per repetir! Aquest enllaç del Jover és molt bo, jo el tinc linkat a l'entrada de l'Anglada però no estarà de més repetir-lo a la de la Berta. I les que han de venir!

    ResponElimina
  7. Edu,les altres vegades que havia fet l'Anglada i la Pokorsky haviem baixat per on toca.Aquest cop anàvem xerrant amb el col.lega i ens vàrem confondre,un cop a la part final de la baixada erronea no recordavem aquell pas,mirar amunt i varem veure les fites de la feixa de sobre,varem pujar i alla varem trobar el pas bo.

    ResponElimina
  8. Hola marc, felicitats pel post, quins records d'aquest dia i via, el Cadi sempre sera la empresa Dolomitica.cat d'aquest nostre pirineu....
    Bona via de tall clàssic.. La baixada Edu la vam fer per la vira de dalt, el lloc correcte, o si més no, no tant expo. Ara les obertures del Cadi se centren més a l'extrem occidental, zona de Sant Salvador i el Cap de la Fessa, camí des del poble d'Adraen, veure/escalar via occitania...
    Salut.
    M. Se@garra...saaa

    ResponElimina
  9. Ya veeeeeggggghhhhh!!!!! Dolomitica.cat,jajaja... para mentes mas inspiradas por el Eigger que por el Capitan!!!!jajajaja....
    El seAgarra com hi va...aviam quan et puc tornar el favor que et dec dels tascons!!!!!
    saaaa neng???

    ResponElimina
  10. Nosaltres vam fer la Dodeskaden fa uns anys. La vam fer amb tascons i friends, tot i que portàvem els pitons al fonsdusac. Hi ha la ressenya al blog de ressenya si voleu us l'envio. La via s'anava seguint força bé

    ResponElimina
  11. Ei Albert!!!!,jo ja la tinc impresa... si tinc un moment et passo una llista de vies que em molaria penjar la ressenya al blog i que no se agafar del vostre blog...totes em surten petites!!!!.

    ResponElimina
  12. Sí, passa'm la llista per correu. Me'n vas demanar alguna, però ja no me'n recordo...

    ResponElimina
  13. OK!, quan tingui el blog al dia l'hi farem el mateniment,jajaja...

    ResponElimina
  14. Ara ja no sé a què us referiu amb l'assumpte del flanqueig. Si us referiu a la tirada d'abans de l'aresta, no ho marquen els pitons (veure ressenya original) quan s'ha de pujar cap a dalt? O és que en falten? Si us referiu a quan sóu ja a l'aresta, nosaltres vam anar a buscar un pi, on hi vam deixar un llibre de registre, que després hem sapigut que no tothom ha trobat, i la següent tirada la vam fer per una xemeneia i uns díedres. Per altres repetidors hem vist que aquesta part de dalt la deuen haver fet per la que dedueixo que és la via Balboa-Renom.
    Si algú volgués la ressenya original de la Dodeskaden (un film d'Akira Kurosawa, un clàssic), que me la demani en aquesta adreça i l'hi enviaré gustosament: jordilalueza@hotmail.com.
    La Maus també és molt recomanable, potser és la més destacable del Cadí d'entre les que conec, mireu què us dic. Una via severa, de força compromís i de gran categora (porta el segell de l'Emilio Albir, i el seu germà Mingo i el Ramon Masats, membres del CADE).

    ResponElimina
  15. Hola Jordi,

    1. Si, parlem del flanqueig. Un cop s'acaba el tram horitzontal hi ha una pitonada. Aquests pitons marquen una diagonal ascendent a l'esquerra.En acabar els claus jo no vaig saber veure'n més amunt i em va semblar més fácil flanquejar a l'esquerra a trobar una bona repissa. Em va semblar el més fácil i evident, a més la ressenya d'en Kim gil marcava un canvi de vessant. Fet d'aquesta manera no cuadra amb la dificultat que l'hi marqueu a la ressenya original de V+, el que em fa suposar que en el punt on acaba la pitonada vàreu seguir amunt on si que sembla que hi hagi aquesta dificultat.
    2.Tot aixó és abans de l'aresta i el pi que comentes.
    3.Ja et demanaré les ressenyes quan tingui un momento, crec que ja tinc el teu mail d'altres vegades.
    4.A veure si abans de que vingui la fred podem anar a fer alguna de les recomanacions que ens has deixat.
    Moltes gràcies!
    Salut i flanquejos!.

    ResponElimina
  16. A veure... Ja no record l'itinerari al detall que demaneu. Fa trenta-un anys, com passa el temps... Però si mireu la ressenya original ampliada sí que marquem un lleu flanqueig a l'esquerra a partir del darrer pitó del flanqueig, però era una mica complicat indicar-ho amb claredat en el dibuix perquè allà l'itinerari canvia de vessant. També hi marquem un bloc, el qual no sé si potser s'ha desprès I ha modificat la dificultat del passatge. De totes maneres, si us hi fixeu bé no dèiem V+ sinó V a seques, puix que el V+ es reservava a la dècada dels 80 -quins temps aquells!- per a quan pràcticament t'estaves caient... També sabem que una cordada va obrir el díedre que hi ha després del sostre aquell i van sortir més amunt a l'aresta i es van estalviar el flanqueig, deu estar prou bé també aquella variant.

    D'altra banda, comparant amb la ressenya original sabeu si hi ha més o manco els mateixos pitons que hi vam deixar?

    Bé, si m'escrius aprofitaré per a demanar-te unes dades que m'interessen

    ResponElimina
  17. Hola,
    Si l'itinerari canvia de vessant en aquest punt sergur que és el que vàrem nosaltres i m'imagino que també el que deuria fer l'Edu.
    S'haurà d'anar a fer la variant que comentes de la sortida recta, i la Maus i la Dodeskaden i...s'acumula feina!.
    No tinc la ressenya original però en el croquis d'en Kim Gil que he penjat es veuen tots els pitons que hi varem trobar aquest setembre.
    Quan tingui un moment t'envio un mail.
    Salut i cap de setmana!

    ResponElimina
  18. La ressenya original és al web del Joan Jover. Ara comparant les dues ressenyes em sembla que entenc el que passa. A tota la via han aparegut més pitons, senyal que es va repetint, això està bé. Però en aquell tram de dalt, hi ha dos pitons nous que inviten a seguir cap amunt i no a anar un pèl a l'esquerra, que és el que marca el pitó nostre que hi ha en el bloc, bloc que encara hi és segons els vostres amics. Algú no s´hi deuria aclarir gaire i va pitonar per sortir recte, i ara la gent no endevina el flanqueig.
    D'altra banda veig que els vostres amics van fer una variant per l'interior del díedre i es van saltar la tirada de placa que va per l'esquerra i que és una de les més boniques; aquell díedre està un xic brut d´herba.
    Al Cadí sempre gaudireu d'experiències que us deixaran saciats, si més no per uns dies..., que tot és efímer. I la suma de moments intensos aniran farcint de contingut el vostre bagatge alpinístic i vital.

    ResponElimina
  19. Jordi,
    Així ja queda aclarit el tema del flanqueig, lógica pura i dura, a buscar el pas més fàcil i punt.
    T'he enviat un mail, mira que no hagi anat al correu brossa.
    Salut i experiències!

    ResponElimina