divendres, 12 de setembre de 2014

La Demande a la Paroi d'Escalés.

Com pujen aquests guiris!.

-Cordada: Pablo, Dani i Busquets.
-Accés: Dependrà de si volem arribar a la paret caminant o rapelant, nosaltres hi hem arribat caminant. Per aquesta opció cal estacionar a l'aparcament Samson. Des de la Castellane agafar la carretera D-952 que va a la Palud. Quan portem més o menys 18 quilómetres trobarem el trencall per baixar l'aparcament, està just després d'un túnel a ma Esquerra. Si ens passem de frenada o venim des de la Palud hi ha 7 quilómetres de la Palud al trencant. A l'aparcament hi havia cartells de prohibit estacionar peró tothom hi aparcava.

Als díedres de baix.

-Aproximació: Un cop al Samson, baixem al riu i enganxem el Sentier Martel que va resseguint per sota tot l'engorjat. Hem de pasar dos tunels, el segón d'ells força llarg i fosc, frontal útil. Just sortir d'aquest túnel trobem la via. Per arribar a peu de via hem de grimpar un ressalt, nosaltres ho hem fet per la dreta, estaba una mica brut. Díedre evident a peu de via.

Poca sabiem pa com posan-s'hi!

-Ressenya: Nosaltres anàvem amb la de lanochedelloro.com, tot i tenir els seus anys és súper exacte. Compteu que la gran majoria dels pitons actualment són expansions. Hi falta la setena tirada: 25 metres, V+ de ressenya ( per nosaltres 6a ! ) i és ben evident: sortir de la reunió cap Esquerra i enganxar un curt díedre ( dues xapes ) el seguim fins que acaba i anem a la dreta a buscar una mena d'estretament amb una placa a la dreta. Hi ha una xapa i uns passos més difícils, mig per placa mig encaixats ( forats de pitó a la palaca, una xapa). La setena tirada que en Luichy marca com a possiblement més fácil per la dreta nosaltres vàrem anar per l'esquerra: tram de 6a+, trampejable amb Ae/A1 i després molt més fácil fins la R7 ( IV i algún pas de V ). Ningú va pasar per la dreta, es veía brut i no vàrem saber veure-hi cap xapa. La topo que penjo d'en Joan Jover marca que vàren pasar per la dreta. També penjo una que està explicada amb italià del Camp to camp , a l'enllaç hi ha més información però amb francés.

 


-Orientació: Sud, però el sol no va entrar a la part de baix fins cap a les deu. La part de dalt, al ser xemeneies, de seguida queden a l'ombra.
-Material: Nosaltres hem fet servir un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4. Aquest darrer només el possarem en pasos molt concrets i deu ser prescindible, de fet una de les cordades que venia darrera només duia un joc de fissurers. Jo en canvi si hagués tingut un del 5 l'hagués enxufat a la part final, el de sempre: a més nivell/valor menys material.

Festival de xemeneies!!!

-Via: La gran clàssica de la paret el que vol dir tres coses. Que te una bona relació dificultat/ bellessa, que la fa molta gent ( erem quatre cordades ) i per tant que la roca està pul.lida. A nosaltres tres ens va agradar molt, a baix va enllaçant díedres amb algún tram de placa en direcció les xemeneies de sortida. Força variada i amb bon ambient.

Quin llamp de pont de roca.

-Descens: Aquí ve l'inconvenient d'aproximar a peu, caldrà caminar una hora llarga per tornar al Samson, crec que hi ha gent que fa autoestop. Del final de la via anar a trobar la carretera, traçes a la dreta. Un cop a la carretera seguir-la fins al típic mirador. Aquí agafem un camí marcat amb marques vermelles, crec i el seguim fins que arribem a una bifurcació i seguim el de l'esquerra. Nosaltres suposo que alguna cosa hem fet malament i hem anat a parar a un coll amb una rulot. Aquí hem baixat en dirección a l'aparcament per unes pendents terrosses fins al costat d'un riu. Seguint el camí paral.lels al riu ( dreta ) retrobarem l'aparcament del Samsón.

Ja tenim la feina feta!
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada