dilluns, 30 de desembre del 2019

Via Zapadores a la Roca Alta.




La combinació de verticalitat,algún bloc sospitós i navegació fan que el primer llarg actui a mode de filtre,essent bastant més exigent que la resta del recorregut.Val a dir que en aquesta tirada hi ha bones rapisses de peus,un pitó que orienta i que nosaltres hem cardat avall un parell de microones.
Superat aquest tram, la dificultat tècnica baixa i el traçat esdevé més que evident.
Una cosa que m'ha agradat de la via és la varietat de passatges: al primer llarg placa,díedre a la part central i encastament al darrer tram.
M'imagino que la recomanació de dur pitons fa que no sigui gaires les cordades que s'aventuren a repetir aquest itinerari,cosa que fa que hi hagi algún tram de roca inestable. Nosaltres hem fet força neteja.
No ho hem fet així però si tornés a repetir la via amb un sol joc la faria en tres tirades: Ll1 a fer reunió a dos parabolts de la via de la dreta,Ll2 de 50 metres (?) des d'aquesta reunió al tercer relleu i Ll3 d'aquí al cim.
L'equipament de la via és auster: 1 clau al Ll1,un pont de roca al Ll2 i un espit a la tercera role.


Accés: Hem d'agafar la pista que porta a l'ermita de Meià. Al cap de dos quilometres trobem una pista a la dreta que no hem d'agafar. Seguim 2.5 quilmetres més i aquí si que hem d'agafar una pista a la dreta que hi ha just passada una barraca. La seguim fins a una mena de collet (última pujada una mica justa per un turisme) amb uns bucs d'abelles. Aquí la pista puja a l'esquerra i està en més mal estat. Nosaltres hem aparcat en aquest punt.
Aproximació: Des de l'aparcament hi surt un corriol que puja força dret cap a la paret i que està senyalitzat amb algunes fites i amb punts roses. Al cap d'una estona convé deixar el camí dels punts roses que va a l'esquerra i per on baixarem. Enlloc d'això nosaltres pugem a la base de la paret a sota l'evident Díedre Farreny.Flanquegem uns cent metres a la dreta mirant la paret i localitzem el peu de via.Hi ha una sageta ténue i petita picada,entre dues línies de parabolts,mirant amunt veurem l'evident xemeneia. La primera tirada supera una placa prou vertical fins a poder trincar un conjunt de sabines visibles des del terra. 


Foto del primer llarg treta del blog d'en David Uroz.

Orientació: Sud,la primera tirada te sol tot el dia.A partir de la R1 fa pinta que només hi toca el sol una estona al matí.
Material: Hem possat algún tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 6 repetint algún micro i 7 pitons.
Els grans, del 3 en amunt els hem possat a la primera tirada encara que no ho sembli,en llavis horitzontals.Som així de valents.
El del #5 quedava a caldo per reforçar la tercera reunió ( peces més petites quedaven bé però treballaven de costat ) i el #4 i #6 els hem col.locat al tram més estret de l'offwitch.
Si anem molt cagats a la primera tirada podem possar els friends grans en llavis horitzontals.
De pitons hem clavat: 2 uves curtes,2 extraplans ( curt+mitja),1 U mitjana,1 pla i 1 universal curt.Segurament gestionat bé dos jocs de microfriends i amb una mica de valor es passa sense pitonar.
No se que és més difícil si fer el primer llarg amb menys catxarros o fer passar tota aquesta ferralla per l'offwitch.

Ressenya de can Cirereitor.

Grau obligat: V+/A1 clavant i 6a/A1 sense pitons.
Horaris: Aproximació 30',via 6 hores ( hem anat lents ) i descens 40'.
Descens: Des del final de la via seguir una traça a l'esquerra,amb una grimpada assolir la carena i seguir-la a l'esquerra fins a un coll. Aquí retrobem el corriol de les marques flourescents pel qual hem aproximat.





1 comentari: