Escalada clàssica oberta per baix de manera que va serpentejant en busca del pas més fàcil per guanyar el cim .La roca ben nova i adherent delata que malgrat tenir més de 40 anys no és un itinerari dels de trobar cua,a nosaltres ens ha agradat per lògica,mantinguda i variada. Probablement la clau de l'ascensió romangui a la cinquena tirada,on cal fer un bon cop de gas per anar del cap de burí fins a la reunió,malgrat que hi ha la possibilitat d'obviar aquest passatge pels parabolts de La chica del Martini. Arribats a la sisena reunió hem optat per la sortida més assequible: llarg flanqueig a la dreta fins a trobar els bolts de La chica del Martini.
Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí prendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passat un pont i a les envistes de la Roca dels Arcs estacionar a les vores de la carretera,aparcaments petits.
Aproximació: Un cop aparcats caçem unes traces que baixen al riu,el creuen i pugen al vessant de sota la Roca dels Arcs.Seguirem un corriol que flanqueja per aquest vessant fins a quedar sota del nostre objectiu.Hi ha una traça que du del corriol a peu de via. S'inicia a l'esquerra de La chica del Martini i Musical Expres,fissura que marxa en diagonal a esquerres amb parabolt visible.
Aproximació: Un cop aparcats caçem unes traces que baixen al riu,el creuen i pugen al vessant de sota la Roca dels Arcs.Seguirem un corriol que flanqueja per aquest vessant fins a quedar sota del nostre objectiu.Hi ha una traça que du del corriol a peu de via. S'inicia a l'esquerra de La chica del Martini i Musical Expres,fissura que marxa en diagonal a esquerres amb parabolt visible.
Grau obligat: 6a/A1. Per passar amb V+ jo agafaria ganxo,tramposa i algun clau. Trams de V+ exposats o de mal caure com n'hi vulgueu dir.
Material: Nosaltres hem fet servir un estrep,unes catorze cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot de l'1.Hagués anat bé dur un del 2.
Horaris: Aproximació 20', via 5 hores i baixada fins al cotxe 30'.
Descens: Seguir la feixa on acaba la via en sentit descendent fins que desapareix. Agafem alguna de les traces que hi ha al vessant Nord i que ens retorna a la carretera on hem estacionat. Aquesta baixada és ben incòmode i sol estar molla i/o gelada. Hi ha la opció de recórrer tota la Roca dels Arcs per dalt i baixar per l'altre costat, més llarg però més còmode.
Ressenyes: El primer dibuix és de l'Edu, la fotografia del Visas i l'altre dibuix del SAME. Gràcies!.
