Malpas de Travil.

Aquest sector el vaig trobar boníssim,totes les vies que vàrem provar ens varen agradar. Són vies de vintitants metres quasi trenL' accés nosaltres l'hem fet des de Berga on hem agafat la carretera en direcció Avià i Solsona.Passarem pel poble de l'Espunyola.Just després d'una recta i del km.134 s'ha de girar a la dreta per una carretera més petita amb un cartell que diu Capolat a l'iniçi.Deixem alguns trencants no asfaltats a dreta i esquerra fins que n'agafem un d'emporlanat a la dreta amb un cartell que indica Capolat i Travil.Seguim aquesta pista emporlanada en forta pujada.Quan la pista passa per sota d'un desplom amb un gronxador penjat és el moment de començar a pensar en aparcar el vehicle.Nosaltres ho hem fet uns 400 metres més amunt del gronxador,en una bona entrada a ma esquerra.L'aproximació és pràcticament nul.la ja que les vies estan a l'esquerra del gronxador,damunt la pista.La orientació és bastant sud,te sol entre 11 i 5,la majoria del peu de via te ombra i és óptim per mainada i gossos.

Recuperat material robat a Montserrat.

M'ha arribat per guatsap,espero que sigui veritat i que el propietari ho recuperi"Material escalada robat: A la comissaria de Manresa hi ha decomisades dues motxilles amb bastant material dur , gats,cordes peus de gat.... Si en els ultims mesos setmanes li han robat quelcom podria anar a comissaria amb prèvia descripcio del material.
 Podeu donar veus als vostres grups socials?"

Cerdanyola a la Prenyada.

La Cerdanyola, tot i tractar-se d'una variant de la Gómez-Xalmet, és una via amb entitat pròpia. Segur que l'escalada d'aquesta via, que té poc més de dos llargs, us deixarà ben satisfets. Es tracta d'una via exigent, amb poques assegurances i poques possibilitats de reforçar l'equipament. Sembla que es fa poc i això es nota amb el tacte franc de la roca. Després de l'inici patinós de la Gómez-Xalmet, s'agraeix molt passar a la Cerdanyola i tornar a sentir el tacte adherent de la roca. 

Recentment s'ha reequipat la via amb parabolts del 10 a les reunions i del 8 a les tirades. Aquests parabolts del 8 fan una mica de yuyu. No sé si resistirien les possibles caigudes que hi ha en aquesta via. Si es fa un forat a la roca val més fer-lo bé, i posar una assegurança que pugui aguantar molt de temps. I una altra cosa, ja que al reequipar es canvia lleugerament la situació de la xapa, tant per tant es pot posar en un punt que es pugui veure des de lluny, i no que quedi amagada. Tot són opinions...

-Cordada: Busquets i Macau
-Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte a federats (4€).
-Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta  fins al refugi de Sant Benet. Anem a darrera del refugi i agafem un corriol que ens durà a peu de via. Compte que aquest corriol costa de trobar, nosaltres ens l'hem saltat i hem pujat per una traça força embardissada al costat de la Roca d'en Barberà. El primer llarg és comú amb la clàssica Gómez-Xalmet, evident díedre amb bolts i una alzina a la base.

-Orientació: Sud-oest.

-Material: Nosaltres  a la segona tirada he fet servir bagues merleteres, una plaqueta recuperable i friends des de l'Alien groc fins al Camalot de l'1. Si sou valents i bons montserratins segurament passareu amb les cintes i prou. A la tercera tirada hi ha 3 caps de burí de costat.
-Dificultat obligada: V+ solvent.

-Descens: Fem un ràpel de 25 m per la cara nord fins una canal. Des de allà baixem la canal fins un collet entre la Prenyada i la Roca d'en Barberà, i continuem cap a l'esquerra fins gairebé el peu de via.

-Ressenya: La ressenya de l'Escalatroncs està bastant bé. Atenció!! després de superar el mur que hi ha sortint de la segona reunió hem d'anar amb lleugera tendència a la dreta per trobar la primera xapa. 

Hèrnia Discal a la Falconera.

 Una altre de les clàssiques de la Falconera.Traçat lógic,roca sanejada i escalada de placa amb trams de diedre que la fan força variada. A nosaltres ens ha agradat més que l'Estenalles perque te més lliure, a l'altre s'ens ha fet una mica pessat tant d'Ae. Escalada prohibida del Gener al Juliol,ambdós inclosos.
Accés: Coll d'Estenalles, aparcament amb cartell.

Aproximació:  Seguim un corriol en direcció Nord,primer per la carena i despres per dins el bosc,arribem a un coll.En aquest punt cal baixar per una ample canal arbrada a ma dreta( rètol restriccions). A mitja canal la deixem per anar a l'esquerra i baixar per una nova canal.Al final d'aquesta segona canal cal desgrimpar un parell de trams rocosos,el darrer te una corda fixe. Fet aixó anem cap a la dreta de la paret, la via comença en un petit pedestal herbós a uns cinquanta metres de l'evident xemeneia de la TIM.

Material: Nosaltres només hem fet servir cintes exprés. Poden anar bé els friends mitjans/petits per el tram de díedre del primer llarg.
Orientació: Est, a les quatre de la tarda ja estava a l'ombra.
Descens: Acabada la via anem cap a l'esquerra i retrobem el camí de l'aproximació. 
Restriccions: Prohibida l'escalada de Gener a Juliol ambdos inclosos.
Ressenyes: Escalatroncs i Sanllors.com. Merçi!!!!

Escalada al Barrancot de Serradell.

 Sector súper fresc situat en un torrent generalment sec on crec que no hi acaba d'entrar mai el sol,nosaltres hi vàrem escalar un dia d'onada de calor i vàrem estar molt bé. La roca és una mica patinosa, vàrem fer totes les vies que estan entre 6a i 6c+, vàrem tenir feina per tot un matí. En general són vies curtes i explosives. Si mireu la guia de Collegats, on marca una escala per pujar un ressalt a mig sector en realitat és una corda fixe. L'accés està prou ben explicat a la guia de Collegats però compte amb la part final de la pista,nosaltres vàrem passar molt just amb una C15, hi ha algun cartell que indica " sector d'escalada ".Un cop a l'aparcament l'aproximació és força evident, cal anar a buscar el barranc que ja s'intueix i a més crec recordar que hi havia marques vermelles, uns deu minuts des de l'aparcament.

Espolón Elegante al Balaitus.

Penjo les ressenyes,per més info sobre l'accés,l'aproximació i el descens mireu la recent piada del Diedro Sur.

Sector el Columpi.

Tot un clàssic de la cara Sud!!!amb les típiques plaques de forats i alguna fissura,que donen varietat al sector i que semblaria que es poden fer en clean.
L'accés es pot fer directament des de el Bruc o bé des de el restautarant de la Vinya Nova,on agafem la pista que surt a l'esquerra fins a Can Jorba.A Can Jorba continuem amb la mateixa direcció,fins que la pista desmboca en un olivar,punt on aparcarem.L'aproximació la podem fer de dues maneres,amb totes dues trigarem aproximadament 15'.La primera opció és la menys cómode,consisteix en anar a buscar el torrent del Pastor que hi ja damunt de l'olivar i seguir- lo de pujada fins a situar-nos sota del sector,un cop aquí seguim una traça fins a la base del mateix. L'altre opció,segurament més cómode consisteix en agafar un camí amb alguna marca groga a la part alta de l'olivar.