Happy Crack a l'Agulla dels Pelats.

Bona via, alterna trams d'autoprotecció amb trams equipats amb parabolts. A priori la roca sembla dolenta però els aperturistes ho han deixat equipat i sanejat per tal de que escalant amb un mínim de delicadesa no calgui patir en cap moment.Dificultats homogènies i sostingudes,força variada tot i que predominen clarament les fissures.Hi ha trams amb bolts del 8 i les reunions i alguns trams estan amb parabolts del 10. Roles amb dues anelles per rapelar.
Accés: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Arribem a un revolt a l'esquerra just abans de que la pista fagi una forta pujada. Aparquem en una explanada a ma dreta.

Aproximació: Amb aquesta foto la via es troba molt bé, es veu des de l'aparcament. Pujem a la pista i la seguim un tros. De seguida veiem una traça que s'enfila a l'esquerra amb fites, la seguim i vorejem el sócol de peu de via per l'esquerra.Parabolts del 8 visibles, a la dreta d'una evident díedre-xemeneia on hi ha una via amb bolts del 8.
Orientació: Sud.
Material: Un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4.A la segona tirada mola guardar al Camalot del 4 per l'arribada a reunió.
Descens: Del cim anem a la dreta a buscar la Canal Segarra que en 10' ens retorna a la pista. A la fotografia hi marca un ràpel però no cal fer-lo en absolut ja que el mateix Segarra hi ha deixat cordes fixades a tal efecte. Moltes gràcies per la currada!.

El clau de Sant Fèlix a la Codolosa.

No sóc gaire asidu d'aquesta paret però les tres vies que hi he fet están tallades amb el mateix patró:bona roca,equipament sólid i abundant i dificultats agradables. Si a tot aixó l'hi afegim una roca de primera i una aproximació i descensos ben cómodes entendrem la clau de l'èxit d'aquesta paret.
Accés: Aparcament de la Salut,area recreativa al municipi de Collbató.

Aproximació: Des de l'explanada de dalt de les barbacoes agafem un corriol en direcció al torrent.Creuem el torrent per un pont de formigó i despres remontem torrent amunt.Quan la vegetació de l'esquerra desaoareix és el moment d'enfilar cap a la base de la paret.Abans hi ha alguna traça més directa però està molt bruta.Nom a peu de via amb rotulador,crec que s'esborrarà aviat.
Orientació: Sud.
Material: cintes exprés.A la ressenya diuen friends petits/mitjans opcionals.
Descens: Via equipada per rapelar,els ràpels són de cordino i anella.Amb simple he fet 3 ràpels:15,35 i 25.

Via Festival al Sommet Rouge.

Molt bona via,si obviem un parell de feixes i un parell de tirades rostoll la resta és veritablement un festival: roca hiper aderent, tirades variades i força homogènia en el 6a.
Cordada: Cuscó,Berta i Busquets.
Accés: Saint-Paul sur Ubaye,agafem la carretera D25 en direcció Maljasset.Passem un pont,una zona d'esportiva i uns prats.Just passat els prats trobem un aparcament a ma dreta per a uns cinc cotxes amb un rellotge de sol.

Aproximació: 
Orientació:
Material: via totalment equipada amb parabolts.Si anem justos de grau potser entra algún catxarro.

Descens: Al cim crestejar cap a la dreta fins a una instal.lació de ràpel ( 2 bolts amb cadena ?). Fem un ràpel per dins d'una canal sense arribar al final de la mateixa. Sortim a l' esquerra per una zona de grades que desgrimpem fins a un coll.Ara cal grimpar la paret que tenim davant,costa de veure el punt feble.

El Voltor feroç.

La via en general ens ha agradat, una mica d'herba però pel nivell de dificultat que te la via és raonable. La roca en general bona llevat del darrer llarg i un tram puntual de la segona tirada. En ambdós casos la cosa no és gaire dramàtica ja que ens podem anar assegurant bé.

Accés: Àger, agafem la pista asfaltada que porta al Coll d'Ares, a uns deu quilometres del poble trobem un trencall a l'esquerra senyalitzat com a " Congost de Montrebei ". Seguint sempre aquesta pista arribarem al Prat de St.Llorenç, punt on mor la pista. Aquesta pista ha estat arreglada recentment i es troba en molt bon estat.
Aproximació: La via es perfectament visible des de el prat. Nosaltres hi hem anat bastant pel dret i hem anat trobant traça. Fletxa a l'iniçi i pont de roca blanc visible. El sostre de la Fliposis, que queda a la seva esquerra és una bona referència quan busquem la via des de el prat.

Orientació: Sud Oest fins les dotze tocades el primer llarg ha estat a l'ombra després ha tingut sol fins pràcticament la posta.
Material: Algún tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4. Hem portat pitons però no els hem vist necesaris en cap punt.
Grau obligat: V/A1.

Descens: Del final de la via grimpar una ample i curta canal amb l'ajuda d'una corda fixe. Un cop a la carena seguir a la dreta fins a un ampli coll. En aquest punt cal estar atents a girar a la dreta.
Ressenyes: La fotografia que va molt bé per ubicar la via des de el prat és d'en Joan Asín i el croquis d'en Parce. Gràcies a tots dos!!!. 

Via Europa als Esplovins.

Boníssima via que recorre la part superior d’aquesta gran paret de l’Alt Urgell. Es tracta d’una via molt vertical on predominen les plaques amb roca excel·lent. La via està força equipada. No deixeu d’escalar-la si teniu el nivell adequat, ja que es tracta d’una via difícil. Menció especial per la quarta i la cinquena tirades, senzillament excepcionals!!!La via es divideix en 3 parts, una primera amb dos llargs durs i exigents, una segona amb 3 llargs, dos d'ells de somni, i una tercera amb dos llargs que demanen treure foc i benzina de la reserva per sortir per dalt.

El primer llarg és el més difícil de tots i és el sedàs de la via. A més a més, té una secció intermèdia en què la roca és força dolenta. Aquí, se’ns ha trencat alguna presa i pot ser que ara la via sigui més dura del que era abans. A més, poc abans d’entrar a la reunió hi ha un altre pas molt fi bastant difícil.

A partir d’aquí, la roca esdevé excel·lent, de somni; exceptuant alguna pedra solta en alguna feixa, que no suposa cap entrebanc per a la progressió.
La llunyania de les xapes, és en general, aquella distància punyetera, que no estan prou aprop per tirar a sac a discressió, però tampoc estàn sificientment lluny com per parar a posar flutans per complementar-ho.

Accés: pujant d’Oliana cap a la Seu per la C-14, abans d’entrar al tercer túnel prenem la carretera vella i aparquem al costat.

Aproximació: La via només va per la part de dalt de la paret, per tant hem de pujar fins a la feixa; podem fer-ho escalant alguna de les vies que comencen a baix (UES, per exemple) o podem enfilar-nos fins allà per les cordes fixes. Nosaltres hem optat per aquesta darrera opció i ens ha sorprès per la seva rapidesa i senzillesa.

Tanmateix, en els dos casos comencem pujant per la primera canal surt de la carretera en direcció a la paret, recte amunt. Un cop a peu de paret, la via UES comença en un esperó allà on la paret és més baixa, 1/2 hora. Si volem començar a la feixa, seguirem el peu de paret cap a l’esquerra, i ens enfilarem a una feixa on trobarem unes cordes fixes pugem i anem seguint un caminet amb cordes fixes en els punts més difícils o exposats que ens durà fins a la gran feixa on comença la via. Resseguint la paret cap a la dreta trobarem l’Europa, que comença entre la segona part de la UES i la via Anna Rubio. Inscripció i parabolts visibles, 3/4 d’hora-1 hora. Hi ha un molt bon croquis al blog d’en Pastes (http://pastesdepedra-pastes.blogspot.com.es/2013/01/europa-ja-no-te-cap-secret.html).

Orientació: Sud-est

Material: 17 cintes i reunions. Si es va sobrat en la dificultat de la via, això serà suficient. La via està equipada amb aire, per tant, cal escalar entre assegurances. Si anem una mica justos de grau un joc d’aliens ens anirà molt bé i alguns tricams també. Nosaltres vam col·locar un tricam rosa al segon llarg per protegir un tram llarg entre dos bolts i un alien verd al sisè del qual vam fer A1 per arribar a la segona xapa del sostre. L’equipament són parabolts del 12. R1, la reunió «opcional» del segon llarg i la reunió d’Anna Rubio al costat d’R3 estan equipades per rapelar. 

Grau obligat: El grau obligat proposat tan per els coneguts com per la piada del Pastes és de 6c, ho trobem molt encertat. En general la via es sostinguda en el sisè grau, tal com diu la guia de l’Alt Urgell.

Per altra banda, els graus en lliure que proposa el Pastes pel primer i el sisè llarg ens han semblat una mica suaus. Com que no els hem encadenat no podem proposar res, però ens han semblat més de 7 a i 6c+, respectivament.

Descens:Un cop arribats a dalt caminem cap a l’esquerra per un corriol tot seguint marques blaves, que ens portaran al camí de descens de la via ferrada. Un cop arribats a la carretera, haurem de seguir-la cap a l’esquerra (direcció la Seu d’Urgell).

Intent a la Don Cipote de la Mancha.

Una tarda de finals de setembre ens vam posar en aquesta via, però vam quedar encallats a l'últim llarg. L'inici d'aquest és fàcil, però a la segona meitat hi ha un tram difícil amb les assegurances prou allunyades. No vam trobar la manera de passar. És una pena, perquè la resta de la via ens va agradar bastant. Aquest últim llarg desentona una mica (en quan a dificultat) amb la resta de la via, s'ha d'estar bastant fort per fer-lo. Una bona combinació és escaquejar aquest últim llarg per la via de l'Aranya (es comparteix la reunió). Així arribes a la feixa i encara pots decidir si continuar per una altra via fins al cim.

Tots els llargs són guapus, potser el tercer és el més ben parit de tots. I atenció amb el primer llarg, amb un desplom amb passos d'artificial bastant llargs i després una sortida d'estreps fina fina.

-Cordada: Busquets i Macau.

-Accés: Aparcament de la Salut a Collbató.

-Aproximació: Des de l'aparcament de la Salut seguim la carretera que porta a les Coves del Salnitre fins al primer revolt. Aquí comença un corriol que va resseguint la base de la paret. No està molt fresat, però es segueix bé. Després d'uns 10 minuts arribarem a la base del desplom per on comença la via. És bastant evident, es veuen les expansions al sostre.

-Material: Cintes exprés, dos estreps per persona, un Alien blau i el Camalot 0.75.

-Grau obligat: 6c (si no fem l'últim llarg és 6a).

-Orientació: Sud.

-Descens: En principi aquesta via acaba a la feixa. Des de la feixa es baixa a peu (cap a l'esquerra mirant la paret) fins a les Coves del Salnitre, primer per grades i després per una canal rocosa que caldrà deixar a la part final (cap a la dreta, trobarem una corda fixa).

-Ressenya: La del Romanticguerrer està molt bé. També ens ha anat bé la del llibre de la cara sud d'en Luichy.

Saas de Stria/Hexenstein.

Sector súper freqüentat,m'imagino que degut a la seva curta aproximació i a l'abundància de vies fàcils.Hi ha una trentena de vies,d'aquestes són totes 4/5 menys quatre 6a's i un 7b molt anecdótic.

L'orientació del sector és Est però està força alt i el fet d'estar a prop del coll fa que sigui un indret força ventat.L'accés el fem des del Passo Falzarego,aquí prenem   la carretera del Passo Valparola i aparquem una mica abans del Museu de la Guerra.Les vies són perfectament visibles des de la carretera i en cinc o deu minuts hi arribem. Equipament a base de químics i algun bolt.