Todo bien agente a la Paret d'Aragó.

-Cordada: Parce i Busquets.
-Ressenya: 

-

-Aproximació: Des de la cadena pujem a uns camps abandonats, en comptes d'anar baixant i enganxar la torrentera que baixa cap a la part baixa de la paret ( C.A.D.E. ) sortim dels camps cap a l'esquerra i pujem cap a la paret, la seguim més o menys un quart d'hora. La via és fàcilment identificable ja que des de el terra estant es veu el característic forat que creua la darrera tirada. Hi ha una T marcada, un pèl a la dreta de la vertical del forat caracterísitc.

-Material: Camalots fins al número 1, semàfor d'Aliens i tascons. Amb el ferro que hem trobat a la via no ens han fet falta els claus ( primera ressenya ).

-Via: És una via aventurera, amb l'equipament just ( amb la ressenya es va trobant bé la via ). La roca demana certes precaucions en general, algún tram bonic i d'altres herbosos o directament de fer el tarzan. De grau obligat deu rondar el 6a. No hem enllaçat llargs.

-Descèns: Un cop acabada la via acaba de pujar a la carena, seguir-la a l'esquerra pel P.R. que baixa cap a la pista.

Antiparkes a la Paret d'Aragó.

-Cordada: Parce i Busquets.
-Ressenya:
http://lanochedelloro.com/reseespana/aragon_h_montreb.html#

-Material: Segons la ressenya la via demana repetir els Camalots entre l'1 i el 3, el col.lega va passar pel díedre sense repetir-los. Semàfor ( el verd crec que no el vàrem possar ) i tascons.

-Aproximació: Des de la cadena anem cap als camps de sobre, en comptes de baixar pel torrent hem d'agafar una traça a l'esquerra en un camp ( fita ). La traça puja cap a peu de paret i l'anem seguint de baixada. Passarem pel peu de la Santiago Domingo ( S.D.) i passada una zona de desploms arribem a peu de via. Parabolt visible a l'entrada d'un díedre.

-Via: Malgrat que no te massa ambient i que hem de caminar un parell de vegades crece que la majoria de les tirades són bones. Díedres i plaques, la roca sol ser bona. Grau obligat 6a.

-Descèns: Del final de la via pujem a l'esquerra carenant, pujem al cim del Montsec ( terme geodèsic ) i més o menys en aquest punt trobem el P.R. , el seguim carenant fins a un coll on baixem cap a l'esquerra a retrobar la pista.

Xics Antirobo a la Serra de Sant Joan.

-Cordada: Albert Macau, Jesús Teixidor i Busquets.
-Ressenya: 

-Material: Algún tascó, Camalots .75, 1 i 3. Crec que vàrem possar també l'Alien verd o el blau.
-Aproximació: Millor que mireu un altre blog...la vàrem liar bastant. Quan vàrem veure la via li vàrem enxufar pel dret. Pel que he llegit a altres llocs haviem d'haver anat més per la dreta i la traça d'aproximació està marcada amb fites. Pujar a una feixa i acabar d'arribar al peu de via. Hi havia quelcom picat a peu de via peró no recordo el que ( Xics ? ) i es veien els parabolts.

-Via: Disparitat d'opinions a la cordada. A algú no li va agardar gens, a mi em va semblar que estava prou bé. Molts trams d'Ae i A1 es poden apurar en lliure ( 6a-6b ? ) , la roca ens l'hem de mirar en algún punt.Primer llarg un rostoll ( te un tramet bonic ), segon llarg d'artificial acrobàtic espectacular, la tercera tirada bona peró amb roca a controlar, hem entrat a la tercera reunió per l'esquerra ( sabina podada ). La ressenya marca que és recta peró es veia més difícil. Quart llarg molt discontinu, te un tram de placa vertical i un díedre prou bonics, cinquena tirada travessa aeria amb ambient i el darrer llarg amb una entrada molt guapa ( atlètica ) i després més discontinu ( pas tonto on entra el C3 ).

-Descèns: De la darrera reunió acabem de grimpar fins al cim ( II-III ). Un cop al cim baixem carenant cap a l'esquerra, mirant de no perdre massa el fil del cingle. Baixem a un coll on hi ha instal.lat un ràpel, crec que de 25 metres ( nosaltres el vàrem fer amb dues cordes ). Aquest ràpel ens deixa en una feixa,la seguim a l'esquerra i més o menys a la vertical d'un gran sostre ( Via del Sostre ) baixem de la feixa en direcció a una granja. En arribar a la granja vorejem la reixa i acabem de baixar a la pista.

Postres de músic i Sal de Frutas Eno a Narieda Sud.

-Cordada: Albert Macau,Jesús Teixidor i Marc Busquets.
-Ressenyes:
http://alturgell-xgrane.blogspot.com.es/2009/03/narieda-sud-sal-de-frutas-eno.html
http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_narieda.html#
-Material: A la P.M. vàrem anar possant algunes peçes ( tascons, Camalots fins l'1 i Semàfor ).Vàrem posar el Camalot del 3 un parell de cops, suposo que no és imprescindible, no ho vaig mirar massa peró m'imagino que hi ha alternatives per assegurar prescindint d'aquesta peça. La S.F. està totalment equipada, només vàrem trobar a faltar algún ferro a la tirada número 13 on segurament hagués entrat alguna peça petita-mitjana.
-Aproximació: Tant l'accés com l'aproximació i el descèns queden molt clars a les dues topos que he enllaçat. Afegir que la S.F. comença a la dreta de la paret, al costat d'una agulla caracterísitica a on va a parar el camí de baixada. La P.M. està a l'esquerra de la paret.

Pel que fa a la valoració de les vies hem de tenir en compte a quina paret ens possem. Si mirem una fotografia de la paret ja veurem que més que una paret es tracta de diferents plaques i blocs apilats amb vegetació pel mig. Així doncs, no cal que hi anem a buscar ambient ni massa continuitat. Peró després, almenys en aquestes dues vies, l'escalada és força guapa.
-Postres de Músic:  Hem ensamblat: Ll4+Ll5, Ll6+Ll7 i Ll8+ Ll9. Bona roca amb els trams herbosos i de caminar de rigor. Obligat V+.
-Sal de Frutas Eno: És més difícil que l'anterior i també ens ha semblat més guapa i variada. Te un parell de tirades d'slab finet molt guapes, dos plaques més verticals de nyapes guapes i un díedre bonic. Obviament trobarem els trams de caminar i herbosos de rigor. D'obligat deiem que podia estar sobre el 6a+. Hem enllaçat: Ll1 + Ll 2, Ll4 + Ll5, aquí mola fer una miqueta d'ensamble i anar a fer la reunió al primer espit de la sisena tirada per poder fer Ll6+Ll7, Ll11+ Ll12, Ll14+Ll15. Anàvem amb corda simple i alguna cinta llarga.
-Descèns: Evident cap a la dreta, descendim a un primer coll pel que no hem de baixar, ho farem pel segon on hi ha fites que ens menen cap a la dreta. Baixem a peu de paret ( passem per la base de la S.F. si volem tornar a la base de la P.M. ens haurem de desviar una miqueta ).

UESMAP a Esplovins.

 -Cordada: Manel i Busquets.
-Aproximació: Podem aparcar bé a l'aparcament de la ferrada o bé seguir la carretera en direcció Coll de Nargó ( si venim d'Oliana ). Entre els primer i el segon tunel que passarem agafem la carretera vella a la dreta i al cap d'uns cent metres hi ha un aparcament a la dreta. Amb la foto de l'enlla es veu perfectament la via. Creuem la carretera i pujem per un torrent ( fites ) en la vertical de la via més o menys. L'aproximació segueix per dins del torrent sortint-ne un parell de vegades fins que els torrent acaba. A peu de via hi ha el nom picat i es veuen els parabolts. Un enllaç amb la foto de la via:

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi5G-Fds4hMwjGmtMBflpDkv8h6eQK4H_htm1-M1xWKnthVmXRinP0TICG17iPllZRmORWPyn16lgyDcF0hmov6HETGcx3FtfM8MajUCr2u5nIshGotgNoG9uzw51dk-Ju2Th7gCBOglY/s1600/RESENYA+OLIANA+FOTO.jpg
-Material: Nosaltres hem possat tascons, Aliens groc,vermell i gris. Camalots 0.75, 1 i 2.
-Via: Ens ha agradat molt. És una via molt ben trobada amb tots els llargs més o menys bons. L'aperturista ha fotut una bona feinada per deixar la via ben arreglada i equipada. La roca és en general bona, si més no sanejada, tot i així te algún tram puntual on cal estar atent. Pel que fa a l'equipament, hi trobem parabolts i pitons casolans. La majoria d'aquests ténen cordinos penjant per facilitar-ne la localització i si volem per xapar abans d'hora ( bons i ben nusats ). Tot i que la via te força ferro cal escalar, el que no hem de navegar ja que sempre veiem la següent assegurança. El grau obligat deu rondar el 6a o 6a+. Ens hem saltat la R3, 60 metres justets.
-Descèns: Hem d'anar a l'esquerra a buscar el camí de baixada de la ferrada. Hem d'anar seguint marques blaves ( no les trobem just sortir de la via sinó un xic més enllà ), compte perquè a vegades les marques costen de seguir. Hi ha dos punts on és fàcil perdre-les, en tots dos casos les marques queden per sobre, les encigalades estan fressades.

Memòria selectiva, Bob esponja i Cresta dels Abellarols

-Cordada: Conxa i Manel.
-Ressenya: les del bar de Sant Llorenç de Montgai.
-Material: les dues primeres equipades i la tercera la ressenya diu que portis tascons però nosaltres no vam posar res.

-les vies:

-Memòria selectiva: Està a la paret de la formiguera, entre la "Sabina wall" i la "directe". 3 llargs equipats ( nosaltres vam empalmar el primer i el segon). Els 2 últims llargs són de V i el primer de IV. la part de dalt és maca, de l'estil de les vies d'aquella paret. Deu tenir uns 60m. Nosaltres vam baixar des del cim amb un sol rappel. També es pot baixar des del cim cap a la dreta , agafem un camí que ens torna aal parking.

-Bob Esponja: Aquesta via es toba al camí d'anar a la formiguera, no ens desviem del camí cap a la paret i al cap d'un moment trobarem un slab a l'esquerra del camí que és el principi de la via. Està totalment equipada i té 65m , nosaltres la vam fer d'una sola tirada.a l'hor de baixar des de l'última reunió surt un camí que ens torna al camí. s'ha de dir que és una via per nens o algú que just comenci a escalar, amb un sol pas de IV, però a vegades un se snet un xic nen....i aixì ja l'hem deixat tatxada!!

-La cresta dels abellarols: Es trobar entre la paret de l'ós i la paret del pont, no es veu molt des de la ctra, aparquem en un  parking a l'esquerra de la ctra. i l'aproximació és evident (5 min).la cresta és molt fàcil ( un pas de IV?) i podem trobar ponts de roca ja llaçats i algun pitò. Nosaltres la vam fer en dos llargs i no vam posar res.

Si el que busqueu i escalada dura, passos atlétics i compromís, no aneu a fer aquestes vies, a nosaltres ens van faltar ganes d'escalar; estàvem poc inspirats i un xic mandrosos després d'escalar el dissabte i per això hi vam anar, els diumenges a vegades es fan molt durs!!!

Esperó Badalona a Àger

-Cordada: Conxa i Manel.
-Material: La via està totalment equipada amb spits (en Luichy diu sobreequipada, però a mi ja m'ha anat bé depén d'on). Amb 20 cintes i els estreps pel sostre n'hi ha de sobres.
 -Ressenya: Nosaltres portàvem la d'en Luichy, va anar bé. Aquí pengem la de l'Escalatroncs, merci!.

-Aproximació: Des d'Àger agafar la ctra. que va al Colobó i després ens desviem  per la pista que va per sota les parets (dir. Refugi del Colobó). Seguim per la pista principal fins el peu de via. Com a referència hem de passar les antenes del cim i llavors ens hem d'orientar pels sostres taronges que queden a la dreta de la via o pel marcat esperó que segueix aquesta. Aparquem a la pista i d'aquí surt un camí que puja per una canal que ens porta fins el peu de les vies.Al peu de la via hi ha el nom picat, però no es veu molt.

-Via: la veritat és que ens ha agradat molt,té llargs força verticals i atlètics, bona roca i l'escalada és força variada, tot i que predomina la placa amb algun diedre.Està molt equipada, però no està preparada per rapelar, i depèn d'on potser és una mica difícil de baixar. El primer i l'últim llarg és poden fer en dues tirades.

-Descens: des del cim cap a la dreta, seguint les fites que ens porten fins la feixa de descens, i d'aquí seguint el camí fins la pista i tornar cap al cotxe (30 min).