Via Laffranque al Tossal del Molar Gran.

Petita escalada amb una gran caminada.Si us agrada la muntanya us molarà l'activitat però si només voleu escalar millor que busqueu un altre objectiu.Dit aixó,la via en si te un parell de tirades prou sostingudes sobre bona roca  i amb un quadre espectacular.El ramonage horitzontal és prou curiós.Hem fet la via en quatre tirades: un ensamble de 80 ( II/III), fins al peu del díedre característic on hi ha el primer pitó, d'aquí uns seixanta llargs fins a sota de la tirada on hi ha el ramonage horitzonal i després dues tirades fins al cim.
-Accés: Boca sud del túnel de Vielha. Convé estacionar a l'aparcament del Refugi de Conangles, deixar la carretera al km. 149.5, entre dues senyals lluminoses a ma dreta.
-Aproximació: A l'aparcament ja trobarem un cartell que ens indica, sense pèrdua, el camí valizat i senyalitzat que condueix al refugi de Besiberi on cal fer cap per fer la via. Nosaltres hem trigat unes dues hores llargues fins al refugi i una altre hora llarga per arribar a peu de via. Quan siguem a sota del refugi, al final de l'estany de Besiberri no cal pujar fins al mateix refugi. Agafem una vall-canal- torrentera-tartera que hi ha a la dreta del refugi i la remontem. Quan arribem a la part alta d'aquesta vall hi ha un coll i la via ja es comença a veure a l'esquerra. Just abans d'arribar al coll veiem una gran canal a l'esquerra. Nosaltres hem baixat per aquesta canal i pot ser un bon lloc per deixar la motxilla.

-Orientació: Sudest, crec que la via ha estat al sol fins les quatre més o menys.
-Material: Nosaltres hem fet servir deu cintes exprés llargues,un tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. Si tornés a repetir la via crec que el 3 el deixaria. Portàvem pitons però no els fet servir, crec que si en faltessin hi ha prou possibiltats alternatives com per passar tranquilament sense. Només hem trobat una petita congesta a l'entrada, que es passava bé per l'esquerra per tant no hem fet servir grampons ni piolet.
-Dificultat obligada: En general la via va per díedres de bon trampejar, per tant suposo que amb IV+/A1 es passa bé.
-Descens: Pel que hem llegit hi ha diverses opcions. El que hem fet nosaltres ha sigut del final de la via acabar de desgrimpar al coll i un cop aquí vessant avall en direcció al refugi de Besiberri. Hi ha un primer cingle que hem salvat per una canal ben evident, més aviat a l'esquerra en el sentit de la baixada. El segón cingle l'hem salvat també anant a l'esquerra a enganxar la canal que hem vist a l'aproximació.
-Ressenyes: Del blog Un munt de muntanyes, i de  Benvinguts al paradís
Posso també les piades de Caranorte.com i Camp to camp:

"  Via guapa en el seu grau, amb passatges curiosos i entorn solitari.

Aprox: Des del picnic de Conangles pujar cap a la vall de Besiberri fins al nou refugi de llauna (2'30h. si vas carregat). D'allà pujar cap al NE fins a un petit circ, des d'on ja veurem per on va la via (contar uns 30' o 45' més).

LL1: grimpada fàcil fins que s'acabi la corda. Muntar la R en algun bloc. (II, net).
LL2: seguir el diedre que es va redreçant i sortir a muntar R a l'esquerra (IV-, 1 pitó a la R).
LL3: diedre fisurat i vertical, molt guapo, alguns trams cal anar per la placa, fàcil de protegir amb friends (IV++, 1 pitó a la R).
LL4: sortir cap a la dreta per la vira fins a trobar un diedre herbós, que seguirem fins a l'interior d'un "passadís" on muntarem R. Amb cordes de 50m. no s'arriba! (III+, 1 pitó a la R).
LL5: llarg super curiós. Sortim a la dreta a caçar un friend abandonat (llaçar amb un cordino, no es pot xapar directament) i seguim la fisura com puguem fins a pujar en xemeneia vertical fins a un bloc empotrat. D'allà seguim a l'esquerra en ramonage horitzontal fins a una repisa on muntem la R. (IV+, 1 friend, 1 bong, R neta a muntar).
LL6: sortim pel diedre fisurat fins a una repisa. Sobre nostre tenim una bavaresa molt vertical i ampla. NO la seguim, sortim a la dreta a caçar l'esperó. Llarg guapo i amb ambientillu. Muntem la R quan la cosa comenci a tombar. (IV+, net)
LL7: amunt fins que s'acabi la paret! (III, net). Muntar R en algun bloc de cim.

Descens: les ressenyes diuen carenejar i agafar una canal cap al NE per tornar al circ. Nosaltres vam baixar pel vessant Oest (direcció al refu) per una canal d'herba primer i uns prats d'herba i roques que ens duran directes al refugi (30').

La via es troba gairebé desequipada (4 pitons, 3 en R's).
Recomanable 2 cordes de 60m., joc de friends complet fins al 3, algun tascó i un parell de pitons (prescindibles) "

"Inicio, evidente, se ubica al nivel de una especie de diedro chimenea en el eje de una linea de fisura que sigue la via.

L1	III+	50m	subir el diedro chimenea (un paso de III+) luego unas terrazas herbosas hasta grandes bloques donde montar la reunion. cuidado a las piedras inestables que pueden caer.(aprovechar si escalas con tu suegra)
L2	III+	40m	Seguir el corredor (III+) hasta un piton con mallon, y llegar a la repisa de hierba encima a la izquierda (un paso de V). Reunion con bloque o friends.
L3	V	40m	Sequir el diedro fisurado bordeado a la derecha por una bonita placa con pequeñas presas (V). Reunion al nivel de una pequeña cornisa en un bloque grande (un piton a la izquierda y otro abajo mismo).
L4	IV+	40m	subir encima de la reunion (IV+) y seguir la cornisa de hierba a la izquierda (algun paso de escalada, III). Reunion en un bloque (un piton encima)
L5	IV+	30m	despues del inicio con lajas dudosas, subir a lo largo de la pared despegada (un piton, fisuras, IV+). Al nivel  del bloque empotrado, llegar a la izquierda a la cornisa de hierba por un ramonage horizontal. Largo muy original, final impresionante pero facil, mejor sin mochila, la espalda contra la pared, los pies enfrente. Reunion con bloques.
L6	IV+	50m	Seguir el diedro empotrado. dejar lo cuando la fisura se hace mas ancha para llegar a al arista a la derecha por unos escalones evidentes. Seguir mas o menos esta arista hasta la cumbre (IV+). Reunion con bloque (posibilidad de montar la reunion antes).

Descenso: bajar al S por un corredor de hierba empinado (mas bien hacia la derecha). llegar a unas tarteras.
Desde entonces o bajar recto hacia el refugio (camino ente hierba y rocas), o sea rodear la base del espolon S del Tossal y seguir unas repisas herbosas que llevan al pie de la via."

Aventasia a la Paret de Sta.Cecilia.

Força variada amb una primera part de díedres,un segón tram d'artificial i dues darreres tirades de placa.La roca del primer llarg ens ha semblat dolenta, sort que està força equipada i es pot afegir material. El terçer bolt del segón llarg queda una mica desplaçat a l'esquerra,no recta com marca la ressenya,al terçer llarg ens ha saltat el darrer pitó,està al tram de V.
Accés: Refugi de Sta.Cecilia,lloc típic de robatoris:no deixeu res al cotxe!.
Aproximació: Creuem la carretera i agafem el Camí de l'Arrel a la dreta (G.R.),creuem la Canal de St.Jeroni tot baixant una mica i ens situem a sota de la paret de Sta.Cecilia.En aquest punt cal estar atents,hem de deixar el camí er agafar una traça poc fressada a l'esquerra,just abans que el camí fagi unapetita baixada.Seguirem aquesta traça fins a peu de paret on anirem flanquejant a la dreta passant per sota dediferents vies.L'Aventasia és la que comença al final de la paret,on s'acaba la traça en una gran canal,pont de roca blanc visible.
Orientació: Oest, sol a partir de les dues.
Material: Nosaltres hem fet servir un estrep pel primer de cordada,un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alienblau al Camalot del 2.A les dues primeres tirades ens hagués anat bé portar els Camalots méa grans,del 3o 4. A l'artificial del L3 si falta algún pitó no podrem possar cap altre peça.
Dificultat obligada: 6a/A1.
Descens: Baixem pel vessant oposat al que hem escalat, seguint la ferrada Teresina fins a la part baixa de la canal de st.Jeroni on retrobem el camí de l'aproximació.

Via de la Rita a Canalda.

Suposo que no és de les millors de Canalda però si de les assequibles. Te dues tirades força bones,la primera i la darrera.
-Cordada: Aniol Coma i Marc Busquets.
-Accés: Solsona prendre la carretera que puja a Port del Compte per Coll de Jou ( arribant de Manresa recte ). A coll de Jou girar a l'esquerra direcció Cambrils, aparquem al principi de la paret on  hi ha una pista que surt a l'esquerra i ben a prop un dipósit d'aigua.
-Aproximació: Seguim l'esmentada pista del dipòsit d'aigua fins a l'alçada d'aquest dipòsit d'aigua. Aquí surt una traça a l'esquerra que va en direcció a la paret. La  primera tirada va per un esperó característic a la dreta de l'evident canal/xemeneia de la Pota boja. Espits visibles, tant d'una via com d'una altre.

-Orientació: Diria que sud est, però el dia que hi vàrem anar estava núbol i no us se fdir a quina hora hi entra l'ombra.
-Material: Algun tascó i un joc de friends de l'Alien blau al Camalot del 2.Estrep útil per trampejar.
-Dificultat obligada:  V+/A1.
Descens: La via es pot rapelar però nosaltres hem baixat caminant,seguir rastres de traça a la dreta fins que enganxem la traça ja fitada que ens porta a una pista.
-Ressenyes: Edu i Parce. Merçi!!!

Chiricahua Roc al Roc de Comiols, Benavent de la Conca.

Bonica i sostinguda via esportiva de placa conglomerada. L'escalada és més aviat fineta amb algún pas un pèl més físic. La roca està sanejada.
-Orientació: Oest, te ombra fins cap allà les dues-tres.
-Accés: Cal anar a Benavent de la Conca. Un cop aquí agafem la pista que porta al cementiri i en comptes d'anar al cementiri seguim rectes per la pista de sota, sempre recte. La pista mor en uns camps, nosaltres hem aparcat uns cinc cents metres abans, més ampli i si baixem caminant anirem a parar directament al cotxe.
 -Aproximació: Seguim la pista fins als camps on acaba. Aquí pujem als camps de sobre i ens encarem cap a la via. Per acabar d'arribar del camp a peu de via no hem estat capaços de trobar cap traça digne i ens hem embardissat una mica.

-Material: Via totalment equipada amb parabolts, amb quinze cintes ja farem. Nosaltres anàvem amb cord simple, no hem enllaçat llargs i hem utilitzat alguna cinta ben llarga pel fregament. Els catxarros no calen però a part diria que difícilment podrem possar alguna peça. Igual un estrep pot anar bé per trampejar.
-Dificultat obligada: 6a/A0.
-Descens: La via està equipada per rapelar, una anella i cordino per reunió. Si volem rapelar pot anar bé dur cordinos de recanvi. Nosaltres hem baixat caminant. Carenem a la dreta, primer per camps/prats i després per pista. Arribarem a un coll força ampli i evident. Aquí hi ha una canal força evident, als primers metres hi ha una mica de deixalles i dues fites. A la part final, quan la cosa es possa més dreta trobarem unes cordes fixes en prou bon estat. A la part final baixarem pel bosc, cal anar buscant la traça.
-Ressenyes: Edunz i Joan Asín. Merçi!!!!

Mayor Oliva al Sabardó.

Ombra fins les 3, díedres guapos i sostinguts.Es fa amb un joc de friends fins el 2.Si anem justos de grau i la volemfer en la modalitat V/A1 portem també el 3 i els tascons.Es pot baixar rapelant,crec que cal doble de 60 pel darrer ràpel.Nosatres hem baixat caminant,traça que costa de seguir anar cap al pirulo blanc que marca el bon camí i que amb mitja hora et torna a la presa.
L'aproximació la fem pujant a la base del Puro i flanqueijant a la dreta finsa sota del Sabardó,que és la següent agulla

Sombra a luz de luna al Gorro Frigi.

Via oblidada a la cara est del Gorro Frigi. Ascendeix per un terreny molt vertical buscant les debilitats de la paret, per aquest motiu haurem de fer unes quantes travesses. La via és bastant guapa, tot i que no hi trobarem cap llarg de patates vertical que tenen moltes vies de Gorros. Està equipada amb burils que costen molt de veure, sobretot a les parts més fàcils on les assegurances allunyen més.
Al flaqueig del tercer llarg ens hem trobat una via de parabolts que venia de baix, ens ha semblat que podria ser la Bella Easo. Potser hem anat massa a la dreta, o potser aquesta via passa molt més a prop del que marca la ressenya.

-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal ( St. Joan-St. Jeroni ) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalens. El seguim i a sota del Gorro Frigi i la seva cara Est agafem la canal per on baixa la Normal. Passat un ressalt que cal grimpar (ara hi ha una cadena) localitzem l'inici de la via. Pot costar una mica de trobar, està a l'esquerra de la Free Light sobre un petit arbre caigut. Hi ha el nom pintat en vermell, però també costa molt de veure. La bauma on es monta la R1 és la referència que ens ha anat més be.

-Orientació: Est.
-Material: La via està equipada amb burils. Hem fet servir una xapa recuperable; el semàfor d'Aliens i un Camalot del 0.5 ó 0.75. La R2 i la R4 es poden muntar a les vies del costat que estan en parabolts.
-Grau obligat: V+

-Descens:. De la darrera reunió ( sota el cim, no cal anar a la creu ) anem a buscar el ràpel que queda a mà esquerra ( mirant la paret ). N'hem fet dos: 35 i 45 metres.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la ressenya del llibre d'en Luichy de Gorros. També està molt bé una ressenya d'en Luichy més vella (amb les assegurances marcades) que hem trobat a Kpujo:

Salem,sector Sol i bon temps.