Ressenyes del sector Cremat.Arbolí.

Sector amb un ampli ventall de IV i V,força 6a/b i tres anecdótics 6c/7a.Per tant el sector dona de si per acompanyar a novells i no aburrir-nos massa.El sector és bastant concorregut i això fa que la majoria de vies per sota del 6a estiguin força pul.lides.La orientació del sector és sud,el peu de via no te ni una ombra per tant és un lloc ideal per escalar a l'hivern.L'accés nosaltres l'hem fet des del poble de l'Arbolí,creuem el poble en direcció Cornudella i seguim la carretera un parell o tres de quilómetres.Una mica abans de l'aparcament del sector del Duc hem d'agafar una pista asfaltada a ma dreta en pujada i amb un cartell d'un mas. Deixem un trencant a l'esquerra i seguim pujant,la pista crec que mor q l'ermita.El sector està enganxat a la pista,hi ha un aparcament uns 300 metres més amunt on hi caben uns cinc cotxes.

Li Maye Laya a la Tête Blanche.

Amb els seus 19 llargs aquesta és la via més llarga de la Tête Maye,malgrat que resta tallada per dues grans feixes.Nosaltres tant sols n'hem fet un tast amb les deu primeres tirades.Hi ha una mica de tot,abunden els llargs guapos i els dos llargs per sobre de la primera feixa m'han semblat excel.lents.

La via te trams d'aderencia pura,placa tècnica,alguna fissura i trams atlètics més puntuals.No he escalat gaire per la Berarde però crec que si es va a escalar vies d'aderencia i no es va gaire rodat és més fàcil la Camox.

Accés: Cal anar fins al poble de la Berarde.
Aproximació: Just abans d'entrar al poble trobem un pont.Ben bé abans del pont hi ha un camí indicat a ma esquerra cap a Châtelleret.El remontem en forta pendent durant un quart d"hora.Sguidament el deixarem per anar a l'esquerra primer planejant (camí indicat?)i després fent zetes per arribar a la base de la paret.En total uns 30 minuts.

Orientació: Sud.
Material: Crec que només vaig possar algún Alien per treure pèndol al segon de corda al primer llarg.
Grau obligat: V+/6a.
Descens: Des de la R10 remontar les pendents herboses de la feixa i sortir a la dreta per enganxar el camí normal de la Tête Blanche.Molt transitat,senyalitzat i sense pèrdua.

Xemeneia Oest a les Savines

Una escalada ben clàssica i autèntica. La línea no pot ser més lògica, està pràcticament desequipada malgrat un pitó a l'inici de la xemeneia i un nus encastat a mitja tirada, tot i això l'escalada s'assegura bastant bé i la roca està sanejada. Atenció que si sou llepafils amb el tema trobareu una mica de terra i algun vegetal. Un cop al coll és recomanable assolir el cim de les Savines amb una curta però bonica placa equipada amb expansions diverses i velles però prou fermes. Nosaltres hem fet tota la tirada seguida en uns cinquanta metres sense problemes de fregament.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
Aproximació: Serà una mica diferent segons si escalem només aquesta via o la combinem amb les dues primeres tirades de la Tatanka Yotanka (com hem fet nosaltres). Si volem accedir directament a la via haurem de seguir el camí des del refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella. Anem carenant a l'esquerra seguint un camí amb marques vermelles. Quan arribem a l'alçada de l'agulla de la Pelada hem de desviar-nos a l'esquerra per un passadís entre la Pelada i les Savines. Aquest passadís ens porta a la cara oest de les Savines, per una repisa amb arbres arribem al peu de la Xemeneia Oest.

-Orientació: Oest.

-Material: La xemeneia està poc equipada, només hem trobat un pitó. La placa de l'últim llarg està equipada amb espits. Hem posat friends variats, des d'Aliens fins al Camalot del 2. També calen bagues per llaçar arbres.

-Dificultat obligada: V. 

-Descens: Ràpel d'uns 25 metres per la cara est. Després encara haurem de desgrimpar una curta placa per arribar al camí que ens porta al Pas de la Portella.

-Ressenya: Nosaltres hem utilitzat la topo que surt a l'Escalatroncs:

Rosa del Sud a la Roca dels Arcs.

Guapa via força variada amb les típiques franjes de Vilanova i alguns trams més fins. Els llargs són força mantinugts i pel pany de paret que creua encara te força ambient. La roca bona o sanejada, encara que en alguns trams molt puntuals encara te una mica de sorreta,suposo que s'acabarà convertint en clàssica i quedara tant neta que al final estarà pul.lida i tot. Menys a la quarta tirada nosaltres hem catxarrejat a tots els llargs.

Accés: Municipi de Vilanova de Meià,creuar el poble i seguir una carretera de pujada i amb revolts cap a la ben visible roca dels Arcs. Quan arribem a la seva base ja veurem petits aparcament a dreta i a esquerra de la carretera. Pot ser complicat aparcar-hi si hi ha molta gent.

Aproximació: Arran de carretera localitzem un corriol que baixa al riu,el creua i després enfila cap a la base de la paret. Seguim per sota la paret cap a l'esquerra,amb la fotografia ja veurem la via. La via s'inicia a la zona de la clàssica Tàrrega,concretament a la seva dreta. Hi ha una petita R gravada i es veuen dos bolts, sinó m'equivoco del vuit seguits d'un tascó groc.
Orientació: Sud,diria que està al sol des de primera hora fins cap a les cinc.
Material: Un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot de l'1.

Grau obligat: Hi ha un tram ben fi a la quarta tirada que de segón m'ha semblat de 6a+ obligat.
Descens: Sinó recordo malament fins la reunió quatre les reunions tenien algún vagueto i maillón per rapelar. Si arribem fins al cim carenem a la dreta per una de les diverses traçes que trobem i que en aproximadament mitja hora ens retornen a la carretera a pocs metres de l'aparcament.

Esperó dels Bombers al Pic del Martell.

A jutjar per les piulades a les xarxes socials i la quantitat de magnesi a la via aquesta és la via de moda a la paret.Suposo que els que som asidus de la paret i al.lergics al rovell tenim fetes i refetes les vies amb l'equipament més modern i a la que es reequipa una via hi anem de pet. A mi m'ha agradat per divesos motius:bona roca,passatges atlètics i aeris ben espectaculars.Ah!i com les bones pel.licules conserva l'emoció fins el final.El company que va fer tots els A0's en lliure comentava que estarien sobre el 6a+/b.Combinant les dues ressenyes la via es troba i es segueix molt bé. Hem enllaçat la segona i la tercera tirada.

Accés: Des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en direcció Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim rectes per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell ".
Aproximació: Tot i no durar més de vint minuts és una mica incómode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell i baixem pel vessant oposat en forta baixada seguint una de les múltiples traçes que hi ha. La està situada a l'esperó on la paret canvia d'orientació. Crec recordar que hi havia el nom escrit,no hem trobat el tascó encastat que indica la ressenya.

Orientació: Sud Est.
Material: La via es  troba pràcticament equipada,majoritariament amb prabolts del 10 a les tirades i del 8 en algunes reunions,a la terçera reunió els dos bolts són del 8. Els trams per sobre del V+ estan equipats per fer amb A0,per sota d'aquest grau cal autoprotegir-se,nosaltres ho hem fet amb tres empotradors i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.L'últim passatge de L3 que m'ha semblat més aviat V+,és de fissura ample i no he sabut assegurar-lo amb el del 3.Potser un 4 m'hagués anat bé,sinò fas el pas amb un pont de roca i un número 1 als peus.

Grau obligat: Segurament es passi amb V/A1 o V+/A0.
Descens: Em sembla recordar que les reunions de la via tenien alguna anella i/o cordino,suposo que deixant vagues es deu poder rapelar. Nosaltres hem baixat caminant,del final de la via acabem de grimpar uns blocs i carenem a l'esquerra seguint rastres de pas fins a trobar una traça més o menys bona.

Si optem per rapelar potser són millors les instal·lacions de la Directa Hipocritas.

Escalada a Bañaderos.

Escola d'interès merament local:11 vies d'uns cinc metres,equipament una mica envellit i entorn urbà. L'aventatge és que no hi ha aproximació,s'assegura des de el mateix cotxe,la via de més a l'esquerra ésun IV cosit idoni per iniciació. De graus 4+,6a+,V+,V,7a+(químics),6c+(químics rovellats),6b+,4+(químics no reunió),6a+(químics,bolts,sicat),6b i 6b+ ( picat); de les que no posso res són bolts alguns més rovellats que d'altres.S'ha de dir que sembla que s'hi està fent un reequipament,la paret te possibilitats i potser que quedés un sector prou interessant.L'accés el fem des de el poble de Bañaderos,creuem el poble en direcció a El Cardonal.Quan passem el cartell que indica l'entrada de El Cardonal agagem una pista en baixada a ma dreta passant pel costat d'una depuradora i després per unes plantacions de plàtans. Al cap d'uns cinc cents metres arribem al sector.Hi ha un petit aparcament a dwu metres del oeu de via,nosaltres no ens hem.molestat ni en apartar el cotxe,en les tees gores quw hi hem estat no ha oassat ni un xotxe.No vaig anotar la orientació
,crec que hi vam anar al matí i vàrem tenir ombra.

Pilar Central al Doll.

A nosaltres tres ens ha agradat molt, fissures de tots els tamanys per quedar-se ben a gust catxarrejant i alguna placa per variar. La roca força sanejada però hem fotut força coses avall, pel mig hi ha una feixa i escalant també en trobem algunes. Alguna cordada comenta per la xarxa que ha trobat la via discontinua,per gustos els colors. La part de dalt troba de manera astuta el punt feble a un arrogant esperó. Hem enllaçat però amb molt de fregament les tirades 7 i 8,no se si val gaire la pena. A la terçera tirada hem passat per l'esquerra (6a) i a la cinquena i sisena per la dreta ( díedre ordesià i xemeneia,guapo!). Malgrat que la ressenya és en fotografia entre que la via és lógica i que hi ha algunes assegurançes estratègicament col.locades la via es troba molt bé. Potser l'únic punt on hem dubtat ha estat a la xemeneia de la sisena tirada que no cal pujar al gran pont de roca que hi ha a dalt de tot de la xemeneia, flanquejem uns dos metres per sota cap a dins/esquerra.
En conjunt m'ha semblat molt més fàcil que la Manowar i la Statos Quo. En canvi està molt menys equipada que la Ok pana que segurament sigui la via més assequible de la paret.
Accés: Si venim des de Camarasa just després del cartell de la Fontllonga hi ha una pista a ma esquerra de baixada, la seguim aproximadament un quilómetre i aparquem sota la segona linea elèctrica que trobem,em sembla que amb un tot terreny es pot apurar una mica més.
Aproximació: Seguim la pista i després un camí fitat i estassat que ens porta a les Escales del Doll que passant per sota el sector esportiu del Clot de Miqui ens deixa al peu de la paret i l'anem seguint a l'esquerra. L'iniçi de la via queda uns cinquanta metres més enllà del canvi d'orientació que fa la paret molt abans de la clàssica Manowar.
Material: Joc tascons i de friends des de l'Alien Blau al Camalot del 4. Cintes llargues i doble corda.

Orientació: Sud,diria que te sol tot el dia.
Grau Obligat: V+/A1.
Descens: Hi ha una traça cap a l'esquerra fitada, nosaltres al final ens hem cansat de buscar-la i seguir-la i hem fet el senglar. Hem acabat seguint rastres de pas per l'alzinar i hem anat a espategar al costat del cotxe.