Arrencat parabolt a la Galí Molero.

Sembla ser que aquest cap de setmana a una cordada que escalava la Galí Molero els hi va saltar un parabolt amb llastra incorporada.És a dir es va arrencar la roca on hi havia al parabolt.Això va passar a la setena tirada,la primera que hi ha damunt la feixa,en un tram d'Ae.La cordada va abandonar però vàren dir"que es veia difícil i exposat en lliure".
Si algú te més dades s'agraeix informació al respecte.

Good Joint a la Falconera.

Redreçament de la part superior de la SAME que val molt la pena.Si ens decidim per aquest recorregut gaudirem d'una escalada poc equipada,amb ambient i bona roca.Abans caldrà escalar les 4 primeres tirades de la SAME que tampoc estan malament.

Accés: Cal aparcar al Port Esportiu del poble del Garraf,al final de tot a les envistes de la paret hi ha un descampat i una zona blava on no hem pagat cap de les moltes tardes d'entresetmana que hem escalat a la paret. L'aparcament sembla segur,si més no no hi havia vidres al terra i està just davant del Club Nàutic.
Aproximació: Creuem un descampat per un bon camí amb el mar i el port a l'esquerra.El primer seguro és un químic que assegura un pas descendent del flanqueig i costa de veure des de peu pla.

Orientació: El flanqueig de la SAME no queda a l'ombra fins a les 3,la resta de la via potser un pèl abans.
Grau obligat: V+.
Material: Cintes desplegables,doble corda,joc de tascons i de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3.Aquest darrer només l'hem posat per muntar la penúltima reunió al buril on hagués quedat més bé alguna peça entre el #.75 i el #2.
Descens: Des de la darrera reunió pujem a la carena on hi ha un bon camí que seguirem a la dreta. La carena es va tornant cresta i anem seguint fites. Hi ha una desgrimpada amb una corda fixe d'un parell de metres de moment en bon estat. Després creuem una zona de vegetació per acabar espategant al carrer on hem aparcat.

Díedre CEB a la Paret Gran de Rocacorba.

 Via disfrutona de díedres i fissures on sempre tobarem un bon cantell així com possibilitat d'autoassegurar-nos. Final ben elegant amb ambient i donant el toc variat amb un tramet de placa curt però que demana col.locació. L'escalada es fa curta però com que amb un sol ràpel ja tornem a ser a peu de via ràpidament ens podem possar a qualsevol de les seves veïnes i amortitzar el viatje si vinguessim de lluny. La roca són gresos que a vegades pot fer angunia als escaladors que no hi són avessats com un servidor, fa pinta que els aperturistes han pencat arrenjant el tema i no s'ens ha trencat res. Moltíssimes gràcies!. La via està formada per tres tirades de 20 mètres aproximadament: les dues primeres de fissura i una darrera molt aeria de placa/esperó encara que als primers mètres d'aquesta darrera tirada ens podem ajudar del díedre de l'esquerra. A les fissures només hi trobarem un pitó a la segona tirada mentre que l'esperó del darrer llarg es troba full equip amb químics.La longitud de les tirades és de 20/25 metres i la seva dificultat va in crescendo:V,V+ i 6a.

-Accés: Monestir de Rocacorba.El darrer tram són uns cincmetres de pista en lleugera baixada amb un tram una mica del.licat si anem amb un turisme baix. Estacionarem en una esplanada sota d'una gran creu.
-Aproximació: No dura més de deu minuts en baixada. Des de l'aparcament deixem la creu a la dreta i baixem per un camí que va per dins de l'alzinar. Abans d'un marcat revolt a l'esquerra convé deixar el camí principal per seguir un petit corriol que ens deixa a la base de la paret. La via és la última linea d'aquesta paret pel sistema de fissures més evident. A la primera tirada no hi ha material emplaçat però es veu la primera reunió.
-Orientació: Est,ombra a partir de les 11-12.Aquesta via és la primera de la paret en perdre el sol.

-Material: Una desena de cintes exprés,un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4. Si s'anès molt just de grau potser es podria repetir el Camalot del 3 ( L1 ) i els Aliens ( L2).
-Grau obligat: Les dues tirades de fissura no són gens obligades però en sortir a la placa de dalt he trobat que el pas per arribar a la reunió final potser era de 6a obligat.
-Descens: Un sol ràpel de 55 mètres fins al terra fraccionable a R1 però no se si amb una corda de 80 hi arribariem. Tampoc m'hi he fixat si es podia acabar de fer el pas per sortir de l'espedat i assolir el cim per on baixariem caminant.

STAE a la Paret de Santa Cecilia.

Te una mica de tot en quan a estils d'escalada i la majoria de tirades m'han agradat.Des del meu punt de vista és una de les vies més assequibles del vessant nord.L'única pega que hi he trobat ha estat el primer llarg que és herbós però tampoc res exagerat. La roca o és bona o està sanejada,de totes maneres s'ens ha trencat una presa de peu escalant en lliure la tirada de sota la xemeneia; m'imagino que en aquest tram el més habitual deu ser escalar amb artificial i cal que la roca es saneji més.Hem enllaçat les tirades3+4 i 6+7 amb 50 metres i el dos últims amb 40 metres.En aquest darrer llarg resulta recomanable fer reunió en dos bolts que hi ha just abans que la cosa començi a tombar-se per evitar tirar pedres.Al llarg de la via hem anat trobant bolts serrats però sempre en llocs on podem assegurar-nos.

-Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.
Aproximació: Creuem la carretera i agafem el Camí de l'Arrel a la dreta (G.R.),creuem la Canal de St.Jeroni tot baixant una mica i ens situem a sota de la paret de Sta.Cecilia.En aquest punt cal estar atents,hem de deixar el camí per agafar una traça poc fressada a l'esquerra,just abans que el camí fagi una petita baixada.Seguirem aquesta traça fins a peu de paret on anirem flanquejant a la dreta fins quedar sota del sostre triangular característic de la Carpe Diem,aquí grimpem uns pocs metres en vertical per de seguida agafar una llarga feixa cap a l'esquerra al final de la qual s'inicia la via.R0 en un bolt sota d'un evident díedre amb bolts.

-Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 4.Amb aquest material la xemeneia de dalt es pot assegurar,per tant no queda a pèl com havia llegit en moltes ressenyes.En aquest llarg si som creatius emplaçant peces no quedarà ni tant sols exposat.Si voleu portar peçes més grans a la xemeneia hi entren els Camalots del 5 i del 6.Si volem enllaçar tirades millor amb doble corda i cintes desplegables.

-Orientació: Oest,ombra fins les 2.
-Horari: Aproximació 45',via ,3 hores i mitja i baixada 1 hora.
-Grau obligat: V+/A1.
Descens: A data de la nostre escalada(Juliol 2018) la ferrada Teresina es trobava tancada malgrat aixó nosaltres hi vàrem baixar sense trobar cap impediment.
Abans de l'obertura de la ferrada la via es rapelava,diria que la majoria de roles tenien dues anelles.

Sebastià Patiño a la Magdalena Inferior.

La gran majoria de les vies que he fet als Gorros m'han semblat tallades amb el mateix patró: camps infinits de patates on tant l'hi carda que passem pel mig com deu metres a dreta o a esquerra.Més enllà de les diferències que hi pot haver entre una via oberta per baix a la caça i captura de les debilitats que ofereix la roca i les línieas equipades per dalt rectes com una clenxa de farlopa sovint el caràcter el marquen les assegurançes: ristres de parabolts de colors,quatre burins malparits,espits rovellats etc...Avui el joc ha consistit en seguir espits brillants però en algun punt allunyats i camuflats darrera el merlet oportú.Els bolts verds de La que hi faltaven espits a la dreta han marcat el marge dret.
La primera reunió de la via la obviem i acabem de pujar fins a una reunió de dos bolts amb anelles,sense pintar,algu sap de quina via deu ser? des d'aquí un llarg més de 50 fins a sota del cim.El famós cap de burí camuflat del segón llarg ha set substituït per un bolt del 8.

-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim direcció St. Jeroni fins que ens desviem a mà esquerra pel camí que puja a Sta. Magdalena. Un cop a la base de la Magdalena de seguida veurem els espits de la nostre via,a la dreta veurem els parabolts verds de La que hi faltaven espits.
-Orientació: Nord Est,diria que te sol des de les 9 fins la una.
-Material: 14 cintes exprés.
-Grau obligat: V/A0.
-Descens: Des del cim un ràpel d'uns 35 metres per la cara sud-oest, per on va la via normal. Després rodejant l'agulla per la cara sud arribem a les escales de Jacob,les baixem i tornem a ser a peu de via.

També podem rapelar per la mateixa  cara que hem escalat sinó volem carregar els quecs,per La que hi faltaven espits o per la Rataplan.Nosaltres hem rapelat via en dos ràpels: R2-R1:50 ( molt de fregament,millor fraccionar ) i R1-terra: 40.

Escalada en bloc a Collsuspina.

Bloc del Pàrking.

Aquesta zona d'escalada reb el nom de la Creu de Castellar,Puigsagordi o Collsuspina malgrat que diria que pertany al terme municipal d'Hostalets de Balenyà ( Osona ).
Diria que hi ha com uns 30 blocs en poc més de 300 metres cuadrats i uns 100 problemes,no hi ha res marcat però si ens hi fixem podem localitzar els moviments gràcies al magnesi.El lloc és óptim per anar-hi amb canalla i/o gossos ja que el peu de via és cómode i la pista és poc transitada.

Orientació diversa,crec que podem trobar-hi sol i ombra tot el dia.Es troba a certa alçada i hi ha arbres,a l'estiu millor dur repelent antimosquits.
La roca és calcarea amb abundància de forats positius.En menor mesura hi trobarem roms i alguna pinça.L'alçada dels blocs és de màxim 2 metres i el que passa d'aquesta longitud sol estar equipat per fer corda.

Accés circulant per la N141-c venint de la C17 ( Granollers/Vic) trobarem una pista a ma esquerra just després del darrer revolt tancat a esquerres entre els quilómetres 37 i 36,una mica abans de Coll de la Pollosa i amb un cartell a l'iniçi que diu "Camí del Puigsagordi".Seguirem per aquesta pista ignorant una a ma dreta al costat d'un mas (aquesta porta als sectors de Can Fàcil i Can Fàcil de Dalt ).La pista es torna asfaltada i en un nou encreuament seguim esquerra,anem a espetegar a una altre carretereta i tornem a anar a l'esquerra cap a les antenes ( anant a la dreta baixariem a Centelles,útil dreçera cap al Vallès ).Aquesta carretereta fa un tomb a esquerres i l'asfalt desapareix. La pista mor just sota les vies d'escalada i una mica abans hi ha l'aparcament recomanable per anar a la zona de bloc.Pels blocs més allunyats no caminarem més de 5'.

Bloc del Pàrking: 

1) Com per trencar-se IV+,inici dos invertits.
2) Esperó Malèfic IV+.Mateix final que la 1.

Es pot fer una extensió i pujar fins a dalt del bloc sense modificar la dificultat dels blocs.Un cop al cim pot ser que haguem de desgrimpar per on hem pujat degut a la vegetació.

3) Inversió Tèrmica: Inici igual que l'Esperó Malèfic però es va a buscar una regleta i després una fissura a l'esquerra.

4) Trave del pàrking IV+/V.De dreta a esquerra,inici sit en un pont de roca.Quan s'arriba a l'Esperó Malèfic es puja i es fa final en una fissura la qual s'acaba desgrimpant.Un cop desgrimpada la fissura es pot tornar a pujar i repetir l'itinerari en sentit invers.

Bloc de Dalt o El Capgrós:

Bloc d'escalfar o l'OVNI:

1) Quien talona por el top asoma: 6a,compte amb l'arbre.

Aquest bloc és ideal per escalfar,te multitud de moviments i també la travessa.

Bloc de l'ull:

1) Garganta profunda IV+: Entrada encastats a l'avenc i final drets a sobre l'ull.

Bloc de la Fissura: 

Bloc del Ganxo: 

Pedra força ombrivola,perfecte per a dies calorosos.De moment hi ha dos blocs que no arriben a dalt,es veu el moviment per seguir però hi ha vegetació. Els dos blocs acabane igual.

1) Entrada esquerra: 6a

2) Entrada dreta: 6a

Bloc de la Cova: 

1) Strade Bianche: 6b,bloc força alt però amb bona caiguda.

Bloc del Pi: 

Aquest no surt al croquis general.Darrera del Bloc Empotrat,en diagonal dreta per reastres de pas.

1) Aresta: V,inici sit amb un invertit diagonal esquerra i una regleta/rom de dreta.

2) Planxa: V+.El mateix inici que l'Aresta però sortint per la placa de la dreta sense tocar el fil de l'aresta.

3) Lateral Recte: Projecte.S'intenta sortir en sit per agafar un evident forat lateral.

4) Lateral Dreta: 6a.Inici sit d'una regleta bona,pujada i trave a esquerra a caçar el lateral del Lateral Recte.

Anglada Cerdà Boleta Foradada.

Un dia que anàvem a fer aquesta via ens vàrem trobar en Cerdà remenant per allà.En preguntar-nos a quina via anàvem i contestar-li que a la seva via de la Boleta Foradada va exclamar" De totes les vies que he obert aquesta és la més maca,te de tot!".La veritat és que l'itinerari és realment variat en quan a estils d'escalada: xemeneies,encastaments,bavaresses,díedres,artficial acrobàtic i placa molt fisica.
A la part de dalt la ruta va sobrada d'ambient,de lógica....no se a la tercera role sembla més lógic anar a enganxar una xemeneia que hi ha a l'esquerra però nois ells vàren volguer una directíssima i vinga a fotre-li astella al burilador.
L'itinerari està parcialment reequipat: R1 te un espit que cal vincular a un arbre que hi ha per sota la repissa quedant la cosa incómode,les reunions que trobarem a partir d'aquí disposen totes de dos bolts, al terçer llarg al costat del burí hi ha l'espàrreg d'un bolt mentre que a les dues últimes tirades trobem bolts entre les antigues peces.
Les reunions són força incómodes,fa l'efecte que abandonant material podriem rapelar la via.

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
-Aproximació: Agafem el GR-172 en direcció al Monestir i deixem de banda un trencant a ma dreta que porta al Refugi Vicenç Barbé.Un cop passada la Cadireta haurem de prendre un desviament a ma dreta en direcció al Coll de Porc.Al cap d'una estona trobarem un desviament novament senyalitzat.El seguirem a l'esquerra tant sols uns cinc metres ja que a aquesta distància del cartell veurem un corriol que puja ben dret.Aquesta traça va a espetegar just al peu de la CADE de l'Agulla del Centenar.Flanquejarem a l'esquerra passant una corda fixe diagonal de mal aprofitar i a uns 50 metres de la CADE localitzarem el peu de via.Per atànyer R0 ( 2 burins )cal fer una grimpada de III,millor preparar-se abans ja que la repissa de R0 és un pèl incómode.
-Orientació: Nord.
-Material: Un estrep,algún tascó i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Si es va just de grau pot ajudar el número 4 i/o repetir un 3 al primer llarg així com doblar el 0.75 i l'1 a la terçera tirada.Si volem que quedi tot xapat als dos últims llargs caldran unes 30 cintes,mola canviar algún cordino dels tacos que hi ha a la terçera tirada i portar algún pitó per si es trenquen els del tram d'A2.

-Grau obligat: V/A1.
-Descens: Des de la última reunió flanquejar la Boleta cimera per l'esquerra i desgrimpar un parell de pasos a la dreta fins a un collet (II).
Un cop aquí baixem rectes per rastres de pas i arribem al camí que creua els Alts Frares. Aquest camí està senyalitzat amb marques de pintura blava i el seguirem a la nostre dreta amb un primer tram de pujada.Arribats a la Canal Ample tindrem dues opcions: remontar-la uns metres a la dreta fins al Portell Estret o seguir-la de baixada fins al Refugi Vicenç Barbé,més ràpid.