Ui la que t'espera al Sòcol del Montroig.

 

La recordo prou guapa.Nosaltres la vàrem fer fot cosa d'un parell d'anys i estava tendre de manera que calia certa cura amb la roca.M'imagino que a dia d'avui el tema ja deu ser una altre cosa. L'itinerari comença a la cornisa on hi ha els sectors Solàrium i Cova de l'Escaleta,on podem arribar escalant o caminant.Nosaltres l'hem escalat després de rapelar-la ja que acabàvem de fer la Via del dil·luvi. Hem enllaçat les dues primeres tirades la role està molt desplaçada a la dreta i no l'hem vist una mica de fregament peró queda una tirda guapa. Al tercer llag hem anat directes a la dreta a caçar la role del ràpel,compte amb el pèndol del segón.

Accés: Aparquem just passats els túnels de l’embassament de Camarasa, venint de Balaguer direcció Tremp.

Aproximació: Tornem enrere caminant per la carretera (C13) i un cop sortim del primer túnel a mà dreta trobem un sender que s’enfila amunt en busca dels espadats que dominen la vall.Continuem sempre pel sender més marcat que avança planejant creuant per sota els murs del Solàrium (no prendre cap dels corriols que van a la seva base). Cap al final trobem algun trams de passamà i graons metàl·lics que ens deixen sota els panys francs de la Cova de l’Escaleta. Aquí sota penjo un retratu de la via i mé avall una foto d'un Gall començant lo rut,moltes gràcies!!.Poc que trobariem pas les vies sense vosaltres!.

Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2.

Horaris: Aproximació caminant 25 minuts,via i ràpel 2 hores. Del peu de via al cotxe 20 minuts.

Orientació: No n'estic segur però diria que sud est.  

Grau obligat: 6a(?).

Descens: Nosaltres hem fet un sol ràpel de 60 metres per la mateixa via.Compte que cal encertar el punt d'aterratge sinó ens tocarà nedar entre bardisses. Possibilitat de fraccionar el ràpel. Dos bolts amb cordino i una anella.

Ressenyes: L'accés i l'aproximació són de Benvinguts al Pradís mentre que la ressenya així com la foto de l'inici de Lo Gall.Moltes gràcies a tothom!!

Trinxats a la Trumfa.

Deu ser la via més fàcil i equipada de Sant Benet.A la primera tirada hi trobem espits mentre que de R1 en amunt parabolts. Cosa estranya la via no patina, suposo que la gent passa de pujar fins aquí per fer una via de dos llargs.Escalada de placa,per xalar si es va segur en el V/V+. Segurament siguin un pèl més exigents però és de bon combinar amb d'altres de Sant Benet: Aresta del Violí,Normal a la Mòmia, Normal a la Momieta, Pokorski al Cap de l'Elefant...

Accés: Nosaltres hem deixat el cotxe a l'aparcament que hi ha abans de la tanca del monestir, una zona amb bancs.

Aproximació: Creuem la carretera i pugem unes escales que ens deixen a la base de la Canal del Pou del Gat ( rètol ). Pugem per l'esmentada canal fins que enllacem amb el Camí de l'Arrel ( G.R. ), el seguim a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem per sota la Cadireta í continuem pel G.R. de seguida el deixem per agafar un corriol a l'esquerra que ens porta a l'Ermita de Trinitat. Passem l'Ermita i després de deixar enrrera la Mòmia assolim la base de la façama est de la Trumfa. La via s'inicia a l'esquerra del tot,cal enfilar-se per una pendent amb vegetació abans d'iniciar l'escalada.

Horaris: Aproximació per la Canal del Pou del Gat 1 hora,pel Monestir 45'(?). Per fer la via i rapelar 1 hora.Del final del ràpel al aparcament de la Canal del Pou del Gat 1 hora,suposo que al Monestir hi ha una mica menys.

Material: Cintes exprés,em sona d'algú que posava un Alien.

Orientació: Sud est.

Grau obligat: V/V+. 

Descens: Un ràpel de vint metres per la cara nord. Aquest ràpel es fa sobre una savina que està una mica tocada per la sequera i no hi ha res per redundar.No se si és molt exagerat portar un cordino de deu metres i vincular l'arbre a la reunió final de la via o bé directament rapelar per la via abandonant material.

El ràpel ens deixa al camí de Sant Salvador, molt a prop del peu de via.

Ressenya: El dibuix és del Col.leccionistadevies mentre que la foto és de l'Escalatroncs. Moltes gràcies!.

 

 

Vacances Frustrades a la Roca Dolça.

Interessant proposta de tall esportiu malgrat que oberta des de baix. En algun punt concret de la primera tirada l'escalada es va forçant cap a l'esquerra,m'imagino que per evitar la veïna Maria Lluïsa que ja estava oberta d'abans.El final de la via ens deixa ben bé al peu del Pingüí on tenim diverses opcions: Xemeneia, Aresta Brucs, Hello Harry i Vull sortir d'aquest infern.

 

 

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Des del Coll de La Portella seguirem en direcció al Refugi per agafar la canal dels Cirerers. Pujarem per la canal fins poc abans d'arribar al Dàtil on girarem a la dreta per anar fins una balma molt ben arranjada,  des d'aquí anirem a la dreta fins arribar al peu de la via. Espits visibles amb sica a la femella que havien estat pintats de verd.

 

 

Material: Cintes exprés,pot ser útil l'estrep a la darrera tirada.

Horaris: Aproximació 35',via una hora i per tornar al cotxe 45'.

Grau obligat: V/A0. Segons els entesos és una via generosament equipada, però cal escalar entre xapes a la primera tirada.

 

 

Orientació: Sud est. Nosaltres hi vàrem ser a principis de Maig i a les 3 la via encara romania al sol.

Descens: Baixem caminant en direcció nord fins la base del Pingüí.En cas de voler rapelar preveure abandonar cordinos i maillón.

Ressenyes: Onaclimb, Manel&Ita i Baraldes. La foto de l'inici de la via també és dels Manel&Ita.

 

Amics del Conveni a la Miranda de Can Jorba.

La darrera aportació en aquesta emblemàtica paret del sud montserratí. Es tracta d'una escalada de placa amb trams ajaguts i un parell de murets més trempats. La roca és excel·lent mentre que l'equipament ,segons els entesos, és generós sense ser abusiu. Molt bon complement per allargar les escalades que acaben a la Miranda o bé com a variant de sortida de la Bego-Miguel-Kush.

Accés: Aparcament habilitat entre el Bruc Residencial i la Vinya Nova. 

Aproximació: Per camí senyalitzat amb rètols arribem a Can Jorba. Voregem la masia per la dreta paral·lels a un torrent, pugem a un sector esportiu i anem a la dreta. Per una torrentera assolim a ma esquerra els diferents peus de via de la Miranda de Can Jorba. Escalem qualsevol d'aquestes vies per arribar al cim de la Miranda de Can Jorba:

1) Gloria.

2) Entre Línies.

3) Josep Maria Andreví.

4) Queralt Xènia.

5) Sol solet.

6) Escabroni escapullini.

Assolit el coll entre la Miranda de Can Jorba i l'Agulla de Can Jorba tirem un ràpel de deu metres des d'una savina,

a ma dreta mirant a l'Agulla. Fins al replà on comença el Gran Díedre Sud , aquí seguim la cornisa herbosa enganxats al peu de paret una vintena de metres fins la role 0, dos bolts Fixe platejats. Es veu la corrua d'expansions.

L'altre opció és escalar les tres primeres tirades de la Bego-Miguel-Kush i desde de la tercera reunió d'aquesta via seguir la cornisa que hi ha sota la cara Est de l'Agulla de Can Jorba uns cinquanta metres fins la role 0.

Grau obligat: V+/A0.

Horaris: Aproximació fins la base de les vies de la Miranda uns vint minuts, fer alguna d'aquestes vies un parell d'hores mentre que per fer la via conteu una hora. Del cim de l'Agulla al cotxe una hora aproximadament.

Orientació: Sud est.

Material: Unes setze cintes exprés.

Descens: Des de la darrera reunió remuntar el crestall fins al cim de l'Agulla de Can Jorba

Assolida la qual farem un ràpel d'uns deu metres ubicat en un gran pi. Després del ràpel baixar per una canal diagonal fins a la Canal/Torrent del Migdia. El remuntem uns deu minuts i estarem molt al cas d'agafar un corriol a la nostre esquerra que puja fins al Coll del Musset. A l'esmentat coll prendrem el Camí dels Francesos que davalla a la pista que uneix la Vinya Nova amb Can Jorba. Seguirem la pista a la dreta fins retrobar el camí de l'aproximació.

Ressenyes: Extreta del Roques, Parets i Agulles del facebook.

Via Navarro a la Roca dels Arcs.

A mi m'ha agradat prou per ser una via d'aquesta part de la paret,al company no tant. Val a dir que veníem de fer-ne una altre al pany central i llavors la comparació és inevitable. De totes maneres es tracta d'una proposta homogènia en el IV/V,que gestiona amb lògica els herbaseguers pertinets,pelada de ferro i que no patina.  Hem enllaçat les dues primeres tirades.Les reunions 3,4 i 5 es monten en fermes sabines,les altres disposen de parabolts. Inici i final ben parits. Juntament amb la Tàrrega serien les dues clàssiques amb menys graduació de la Roca dels Arcs. 

Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí prendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passat un pont i a les envistes de la Roca dels Arcs estacionar a les vores de la carretera,aparcaments petits. Des de la carretera es veu la via.

Aproximació: Un cop aparcats cacem unes traces que baixen al riu,el creuen i pugen al vessant de sota la Roca dels Arcs.Seguirem un corriol que flanqueja per aquest vessant fins a quedar sota del nostre objectiu. Agafarem un corriol menys fressat que ens deixarà a l'iniçi de la via. Escalem la placa que hi ha a l'esquerra d'un evident díedre,veure la fotgrafia de sota: 

Material: Nosaltres hem fet anar unes catorze cintes exprés desplegables i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot 0.75.Hi ha qui recomana un #1 i a mi m'ha semblat que va bé reservar les peçes petites així com algun tasconet petit pel final del darrer llarg.

Grau obligat: V.

Horaris: Aproximació 15', una hora i mitja per fer la via. Del cim al cotxe 35'

Descens: Del final de la via agafem una traça que davalla pel vessant nord fins la carretera Aquesta baixada sol estar humida i/o gelada,relliscades freqüents.No és per matar-se ja que no és aeri però dóna per rebregar bé algun turmell.
Hi ha la opció més llarga però més còmode de un cop acabada la via anar a l'esquerra i baixar per la banda esquerra de la paret,d'aquesta manera també passaríem ben a prop del peu de via.

Ressenyes: La original és del blog Roca Calenta mentre que les fotografies pertànyen a en Joan Asín i a en Jose Walero.Moltes gràcies a tothom!.

Petit Nil al Frare de Baix.

El primer llarg l'he trobat prou ben parit mentre que la segona tirada malgrat que te molt d'ambient no deixa de ser un Ae amb els darrers metres de 6a totalment facultatius.M'imagino que si es domina el setè grau amb escreix aquesta tirada es deu escalar sense tocar ferro i és una passada.Hi ha qui n'utilitza el primer llarg per entrar a l'Esclaus del temps ja que la primera reunió és comuna i queda una bona integral de díedres i fissura súper lògica.

 

Accés: Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.  

Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves ( Camí del Clot de la Mònica ). Seguim aquest camí fins a localitzar un corriol que surt a la nostra esquerra (fita). Aquest corriol porta fins al peu del Frare de Baix, la via es troba a la cara est d'aquesta agulla.La via s'inicia a l'evident díedre que hi ha a la dreta del tot de la paret: parabolts visibles. A l'esquerra hi ha el sostre que evita la Esclaus del temps.

 

Material: Unes catorze cintes exprés,un estrep,l'Alien blau i els Camalots del 0.5 a l'1.

Grau obligat: V+/A1e.

Orientació: Est.

Descens: Des de la savina cimera podem fer un ràpel de 30 metres a la lleixa de sota la cara est o bé fer-lo de 60 i amb una fàcil desgrimpada (II) arribar al peu de via.

Ressenyes: La fotografia és d'en Joan Baraldés i el dibuix de l'Indi, moltes gràcies!.

Somni de Tardor,Somni de Primavera i Mal Pas al Cam Nou Barris.

Hem aprofitat un dia d'esportiva per pujar a escalar les segones tirades d'aquestes vies. No les hem fet íntegrament: hem escalat en una sola tirada el primer llarg de la Somni de Primavera i un cop al replà de dalt hem fet en plan esportiu la última part de les tres vies. Els tres itineraris ens han agradat molt sabent al que anem: esportiva de 6a,equipada tirant a abundant i sense massa ambient. Ideal per dies de meteo tonta però compte els caps de setmana que als sectors de sota hi sol haver força gent i és fàcil fer baixar rocs.La Mal pas te reunió intermitja que no hem muntat,cal fer una mica d'invents per desmuntar el llarg.

 

 

Accés el farem des de el municipi de Collbató, cal anar a la part alta del poble a la cantonada dels carrers Graus i Dreçera. Aparcar a Collbató en caps de setmana pot costar: o matinem o ens tocarà aparcar a la part baixa del poble i sumar uns cinc minuts a l'aproximació.
Aproximació és ben còmode i planera.A l'esmentada confluència de carrers pugem a munt fins una pista, ens queden uns dipòsits d'aigua i una paret amb presses artificials a la dreta. Nosaltres anem a l'esquerra per la pista que va plana. Un cop a sota del sector hi ha una bona traça que puja a peu de via.La S.D.P. te una taca de pintura verda a l'inici.

 

 

Material: Unes catorze cintes exprés. Nosaltres hem anat amb gri gri i corda simple de 70,amb el que hem pogut baixar amb un sol ràpel de R2 a terra tot guiant la corda cap a la base del Totxo Pinotxo. No m'hi he fixat si sobrava prou corda com per baixar amb simple de 60.Hi ha qui empra el pedal als trams de 6a.Cordinos de recanvis pels ràpels.

Horaris: Aproximació 15',vies i ràpels 3 hores. Quinze minuts més per tornar al cotxe.

Grau obligat: Segons la guia de la Cara Sud els dos somnis V i la Mal Pas V+. Jo ho he vist tot de V+.

Descens: Els últims llargs els hem pujat i baixat des de la feixa.

Ressenyes: Onaclimb i original del Bar Anna a través del blog d'en Xavi Diez.