Aresta Nord de l'Amagada.

Elegant i senzilla,en passar per sota ens ha vingut de gust escalar-la. Ideal per fer-la baixant de la Piràmide ( Aresta Brucs ) i combinar-la amb la Mamelluda ( Anglada,Sandra...).

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Des de Can Maçana anem al Refugi Vicenç Barbé i prenem el camí en direcció est cap a Frares. Pugem per la Canal Ampla i, poc abans d’arribar a la Sensenom, veiem un cartell (queda molt amunt, costa de veure) que indica Miranda d’Alba. Prenem aquest corriol a la dreta, que passa pel vessant sud de la Caputxa i aviam arribem a l’Agulla Amagada.

Grau obligat: IV+,en algun punt exposat.

Orientació: Nord.

Horaris: Aproximació 50 minuts,via i rapelar 50 minuts.Per tornar a Can Massana uns tres quarts.

Material: Dues vagues merleteres,un parell de tricams (negre i vermell) així com l'Alien verd.Cordino per reforçar la cadena del ràpel. A la guia de'n Brugaroles esmenta un casquillo d'espit ( del 8?) però no l'hem sabut veure.

Descens: Un sol ràpel de 25 metres per l'esquerra,est.

Ressenya: Tant la ressenya com la fotografia són de Roca Calenta,moltes gràcies Jordi!

Esperó Màgic a la Prenyada.

Recordo que algun montserratí amb pedigrí s'aventurava a qualificar-la com a una de les millors escalades de placa del massís. Els membres d'aquest humil blog que som monserratins per no gastar gasoil i que mai hem tingut caché ens ho vam passar d'allò més bé anant d'una patata a l'altre,a vegades una mica espaiades,a vegades demanant gest amb la ma per ser acaronades...coses de les trumfes de Montserrat!.Parlant de separacions, cal tenir en compte que les assegurançes de la via malgrat ser modernes estan prou espaiades com per esperar a atacar-la a tenir el V montserratí una mica consolidat. Hem enllaçat la segona i la tercera tirada,amb doble corda no hem tingut problemes de fregament.

 

Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte presentant targeta federativa (4€).
Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta fins al refugi de Sant Benet. Deixem el refugi a la nostre esquerra,creuem una porta i arribem a una cruïlla.En aquesta bifurcació seguim cap amunt a l'esquerra, cap a Sant Salvador. Poc després arribem a un canal molt ample, just abans d'una roca anomenada Xirimoia. Anem a buscar la paret de l'esquerra i sense pujar massa busquem un camí vertical entre arrels i roca, fins arribar a un bon replà, on comença la via. Parabolts visibles.

Grau obligat: V+.

Material: Nosaltres hem fet anar unes 10 cintes exprés si enllaçem i un Camalot de l'1 al díedre inicial.Hi ha qui empra els Tricams i tot el joc fins al 3.

Horaris: Aproximació des del Monestir 40',via 2 hores i del cim al Monestir una hora.

Orientació: Nord est.

Descens: Desgrimpar amb cura cap a l'oest (II) fins assolir una bona instal·lació formada per dos bolts amb anella i cadena.

Ressenya: Romanticguerrer,la millor!.Gràcies!

Psikomoro a l'Aguja del Moro Juan.

Personalment la via m'ha agradat ja que m'ha exigit per acabar-la i he escalat amb la incertesa de si arribariem a bon port.Si intento ser objectiu penso que malgrat els trams de mala roca i bruts hi ha molts passatges nets auxí com amb bona roca.El que en ha costat més ha estat arribar fins al primer parabolt i no per la dificultat tècnica sinó per la vegetació.Des de que hem deixat la brana de la carretera fins que hem caçat la primera expansió ha estat com obrir una via però sense les eines adecuades.

Accés: Aparcament al Puente de la Sierra,a peu de carretera.

Aproximació: Seguim carretera avall i de la carretera es veu perfectament la via. Saltem la brana i baixem per una canal ben embrossada amb un ressalt ben dret al mig. Arribem a la riba i creuem el riu a sac.Entre nosaltres i el peu de via s'interposa un excel·lent bardissar.Nosaltres hem trobat una esclarisada a la dreta de l'entrada original que fent un flanqueig a l'esquerra ( IV per arrencar de terra i III després) ens ha permès assolir el primer parabolt.

Grau obligat: 6a/A1.

Orientació: Sud.

Material: Cintes exprés,Alien groc i un tascó.Eines per desbrosar.

Horaris: Aproximació una hora o deu minuts depenent de la vegetació.Per fer la via cinc hores i mitja hora de baixada.

Descens: Hem fet la cresta d'uns cinquanta metres a l'esquerra (II/III) fins a quedar a peu pla.Llavors hem anat a buscar el coll i la canal que va enganxada a la paret que per variar tornava a estar bem embardissada,al final hem aconseguit anara a parar al pey de la Paret del Santo Cristo.

Ressenyes: Tant els dibuixos com les fotografies són de'n Luichy,moltíssimes gràcies!

Vies Trad de Torre Moratxa. Sector esquerra

1) L'Era del ferro s'ha acabat: Hem fet anar un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Hi ha un espit al final de la primera tirada i un altre a la primera reunió. Compte amb algun bloc a la segona tirada.

2) Glòria: No l'hem provat.

3) Roca Nua: Molt xula, La primera tirada comença per placa i després va per terreny fissurat. El segón llarg te passos espectaculars i aeris. Un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. La primera reunió es fa en un ullastre llaçat però nosaltres per fer-la més cómode hem encintat un gran pont de roca i hem possat un Camalot 0.75, si ho fem així millor repetir el 0.75

4) L'Abocador selvàtic: No l'hem provat.

5) Dersu Uzala: Molt bona, la única que disposa de reunió per baixar i estalviar-nos la caminadeta. Un joc de friends de l'Alien verd al Camalot del 4. La via te tres parabolts.

Per fer les veïnes Ràtzia (6b) i Mika (6a) no fan nosa els friends fins al #2.

Pel tema accés,aproximació i orientació mireu les ressenyes d'esportiva.Es baixa caminant,en quinze minuts tornem a ser a peu de via.

Via Àfrica al Gerro.

Via esportiva que nosaltres hem fet d'un sol llarg d'uns 50 metres.La segona tirada es carda a a sobre de la Normal de la qual veurem les dues assegurançes ( espit i pitó curiós ).Escalada variada,un inici finet dona pas a una segona part més trempada alhora que més generosa en agafadors.

Accés: Estacionem en un aparcament habilitat al municipi del Bruc, just al costat de l'escola. 

Aproximació: Caminem pels carrers de la urbanització en direcció Oest, l'asfalt passa a ser pista i seguim avançant en la mateixa direcció. Al cap d'uns deu minuts trobem uns olivars a ma dreta i un camí que va en direcció Nord. Agafem aquest sender i quan veiem les parets prenem un corriol a ma esquerra per arribar al peu del Gerro.Anem a l'esquerra de l'agulla,concrerament a sota la cara sud on veurem diverses línies. L'Àfrica és la primera,a la foto de dalt mesie Salip començant la via.

Horaris: Aproximació 25',via i rapelar-la 1 hora. De peu de via al cotxe 20'.

Material: Cintes exprés.

Grau obligat: V/A0.

Orientació: Sud.

Descens: Un sol ràpel de 50 metres per la mateixa via,fraccionable.

Ressenyes: Escaladaperatontos,moltes gràcies!!!

Anhels petrificats al Mur encaixonat.

No està pas malament, prou mantinguda i en un racó ben xulo. A combinar amb la veïna Grimpi qui pugui amb la que comparteix els primers metres, de camí passarem per sota l'Agulla dels Romàntics on hi ha tres vies ben guapes per bé que un pèl més difícils.

Accés: Aparcament habilitat darrera l'escola del Bruc. 

Aproximació: Pugem al carrer de sobre i el seguim, es converteix en una pista i ignorem un trencant a la dreta ( cartell ). Al cap d'uns 100 metres agafem un camí enmig d'un olivar, fem una petita pujada i assolim un coll poc marcat amb un cartell. A l'esquerra pujaríem al Vermell del Xincarró, nosaltres anem a la dreta. Passem per sota del Vermell del Xincarró i després per sota de La Desdentegada. Baixem al Torrent del Tambor, ignorem un primer trencat a la dreta i agafem el segon a la dreta. Passem per sota La Cova de l'Arcada i comencem a trobar marques grogues que indiquen Cova de l'Arcada en direcció contrària a la que portem. Creuem una esllavissada i arribem  a una bifurcació amb pintades grogues.A la dreta aniríem al Coll de Port i a l'esquerra al Refugi d'Agulles. Seguim aquest darrer i arribem al Torrent del Lloro. Baixem uns metres al cap de ben poc trobem un corriol que duu a peu de via. Esperó ajagut amb pitons i un espit visibles.

Material: Friends des de l'Alien groc al Camalot de l'1 pel darrer tram de la via.

Horaris: Aproximació des del Bruc una hora i quart.Per fer la via una hora i per tornar a peu de via trenta minuts.

Orientació: Sud est.

Descens: Cap a la dreta fins que veiem clar baixar al Torrent del Lloro desgrimpar-lo o anar fent ràpels ( compte si es moll) fins a trobar el camí que mena a la Cova de l'Arcada o el peu de via segons si volem baixar o fer la veïna Grimpi qui pugui.

Ressenyes: Per ordre d'aparició són dels Germans Massó, del Col·leccionista de vies i de Desventuras y Milagros. Moltes gràcies!!!!

Via Gomas a la Prenyada.

 

Variant d'entrada a la Gomez Xalmet molt recomanable amb moviments guapos i roca sense pul·lir.Nosaltres hem sortit per l'Anglada Cerdà i ens ha quedat una integral molt ben parida. Segueix una fissura intermitent,que generalment s'equipa força bé.

Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte presentant targeta federativa (4€).
Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta fins al refugi de Sant Benet. Anem a darrera del refugi i seguim un corriol que de seguida es bifurca: nosaltres anem cap amunt, si anem a baix de seguida trobarem un gran pi. Arribats a la base del Gat el corriol desapareix, fem una diagonal ascendent per la rampa de la seva base ( II ) i retrobem el corriol que ens deixa en una canal. Pugem uns metres a la dreta i assolim el peu de paret de La Prenyada. Anem a l'esquerra i localitzem el peu de via.Just a la dreta de la Gomez Xalmet: sostre amb pitons alguns llaçats i roca vermellosa.

Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.

Grau obligat: V+/A1.

Orientació: Sud.

Horaris: Aproximació 35',via 3 hores i del cim al Monestir 1 hora.

Descens: Fem un ràpel de 25 m per la cara nord fins una canal, dos bolts amb cadena i anella. Des de allà baixem la canal fins un collet entre la Prenyada i la Roca d'en Barberà. Aquí fem un xic de pujada a l'esquerra per assolir el coll i baixem per una canal fins la base de la Prenyada on hem iniciat l'escalada.

Ressenya: No tinc ni idea d'on ha sortit.Si algú ho sap que ho digui que ho possaré.