Escalada a la Formiguera Sud.

 

M'atanso a aquest sector un dia d'incertesa climàtica a mirar de fer el màxim de metres però la cosa es queda només amb una via.Aquesta ha resultat tenir tot el que necesitava aquell dia: xapes a prop i possibilitat de retirada des de qualsevol punt,la resta de vies del sector fa l'efecte que son tallades amb el mateix patró. Les vies de la paret són: 

Banda esquerra:

1) Los hijos del Palau:

 

 

 

2) El Niño de los Peines:

 

 

3) Fase uno:

 

4) Marta Pros:

 

 

Banda dreta:

5) Júlia Segarra i 6) Gisela Roca: 

 

 

Descens: Se que es baixa caminant però em falten dades, diria que es baixa per l'Est però quedem relativament lluny del peu de via per escalar-ne més.Jo vaig rapelar per la Hijos del Palau  amb dos ràpels de 25 per intentar continuar l'activitat..Em sona que a totes les roles hi ha dos parabolts amb anelles.

Orientació: Sud.

Material: Diria que totes es fan només amb cintes exprés.

Accés:  Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047).
Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç. Just abans de passar un pont trobem un aparcament a ma dreta,a sota mateix del Cilindre.

Aproximació: Seguim un camí que va en direcció Est paral·lel a un rierol.Trobem un primer trencall a l'esquerra que diu " Via Ferrada ",nosaltres seguim rectes i en poc més de cinc minuts arribariem al peu de via de la Bob Esponja. Podem accedir al gran relleix on comencen les vies per aquesta via o bé per un corriol que hi ha uns deu metres abans de la Bob Esponja. 

Me quedao frousen a Àger.

Hem hagut de peleiar una bona estona en aquesta via encabida entre la Tope clàssic,la Màquina Total i Llastra Zéneca.La quarta tirada ens ha semblat per enmarcar, la segona i la primera bastant guapes. La resta son pasos de bloc tallats per feixes. Escalada generalment de placa amb algún díedre esporàdic. La roca és bona però te dues sortides a feixa on cal vigilar de no apedregar al company.Hem entrat pel primer llarg de la Tope clàssic per allargar una mica l'activitat.

Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets, aparquem més o menys a la vertical de la via.Penjo una foto de la Tope Clàssic que es troba just al costat.

Aproximació: Pugem pel bosc seguint rastres de pas fins a la base de la paret. Reconeixem el peu de via perque hi ha la inscripció TC i es veu un pont de roca a quatre metres del terra.

Material: Un estrep i unes catorze cintes exprés. Hem possat un sol cop l'Alien verd,els Camalots 0.5 i 1 així com un tascó.Si es va just de grau dur alguna cosa i potser un ganxo així com la tramposa. Estaria bé canviar el cordino que hi ha a l'inici de la Tope Clàssic

Horari: Aproximació 15',via  4 hores i descens 45'.

Orientació: Sud.

Grau obligat: 6a/6a+.
Descens: Carenar a la dreta,baixar per una feixa i arribar a terreny de tartera/bosc pel que acabem d'assolir la pista de sota les parets.

Ressenyes: Els dibuixos són d'en Parce i dels obridors,la foto d'algun bloc castellà del qual en desconec el nom. Moltes gràcies a tots!.

La Porta dels Somnis al Serrat dels Monjos.

 

Via lògica i entretinguda, on no hi ha perill de contreure el tetanus. Segurament no sigui un itinerari de deu però a nosaltres ens ha agradat bastant, som del parer d'augmentar l'única estrella que se l'hi dona a la guia de la cara sud. Suposo que no deu ser una activitat massa repetida malgrat la seva assequible dificultat i bona roca. La sabina que hi ha entrant a R2 està descalçada.Nosaltres hem anat a fer la R2 en una reunió de la Alba Oi? i d'aquí directes al plom/espit que hi ha al tercer llarg. La tercera reunió hi ha qui la monta amb els Camalots del 2 i del 3,nosaltres ho hem fet amb un 2 en un bloc així com el 0.75 i els Aliens gris i vermell en un llavi,l'hem fet damunt un gran bloc desprès.

Accés: Aparcament de la Salut a Collbató.

Aproximació: Des de l'aparcament cal pujar per la carretera fins a l'antic a aparcament de les Coves del Salnitre. Aquí pugem les escales i just abans de la Cova deixem les escales a l'esquerra i prenem un camí que baixa fins la base del Serrat de les Garrigoses. Seguim per sota d'aquesta paret,creuem el Torrent Fondo i arribem a sota del Serrat dels Monjos. La via és de les primeres de la paret, relleig enmig de rocs caiguts uns dos metres per damunt del camí.Penjo una foto d'en Joan Asín fent la primera tirada,díedre-fissura ben evident.

Prohibicions: De l'1 de Març al 31 de Juliol.

Grau obligat: V/A1. Trams de IV+ expossats.

Horaris: Aproximació 20',via 2'5 hores.La baixada pel Torrent Fondo un cop acabada la via seria el més ràpid.Nosaltres enlloc d'això hem escalat la part superior de l' Alba Oi? i després hem baixat caminant ( 1'5+1'5 hores)

Descens: Nosaltres hem optat per escalar la segona part de l'Alba Oi? cosa que ens ha portat més estona que la mateixa via,acabada la via hi ha l'opció de baixar pel Torrent Fondo. Aquesta possibilitat la desconec,si algú pot afegir informació al respect s'agrairà.

Ressenyes: Parce i Joan Asín.Moltíssimes gràcies a tots dos.

Aresta Brucs a la Pelada.

Bonica i senzilla.Resta equipada amb espits antics,rovellats i amb cabota d'allem. Si no us en refieu d'aquesta ferralla podeu rematar amb flotants.No patina.Es pot allargar uns cinc metres més l'escalada si la començem a la part més baixa de l'aresta,anant a encintar una banya característica.Al costat hi teniu la Normal de la Portella Petita d'una dificultat similar però actualment sense expansions.

Accés: Aparcament de Can Massana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manressa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris.Actualment és de pagament els caps de setmana i festius, diria que hi ha descomptes a federats.

Aproximació: Des de l'aparcament pujem en dirección al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella.En aquest punt seguirem el camí que va per la carena i que te alguna marca vermell. Al cap de poc passem per sota la Portella Petita i la següent agulla que trobem és la La Pelada. Ens desviem a l'esquerra uns metres i assolim el peu de via en un pedestal.Espits visibles.

Material: Cinc cintes exprés. Si volem reforçar aquestes expansions o en previsió de que hi manquin preneu dos Aliens ( groc i vermell ) així com un Tricam marró.

Horaris: Aproximació 40',via i ràpel 1 hora.Del peu de via a l'aparcament 35'.

Grau obligat: III+.

Orientació: Sud.

Descens: Un ràpel de 15/20 metres per la cara est.

Ressenyes: El dibuix és del Col·leccionistasevies mentre que la foto d'en JR Alsina. Moltes gràcies a tots dos per la feina!!.

Ressenyes de les Picòssies,Rasquera.

Salvem un dia de pluja en aquesta paret d'entorn tranquil i que no se perque em recorda a la Codolosa, Corbera, Malanyeu...Vies que ronden els 100 metres de dificultat similars,amb accés i descens relativament ràpids,ideals per afartar-se a fer metres. Només n'hem escalat un parell però com que tenia tota la informació en una carpeta la penjo agrupada per si a algú l'hi és d'utilitat.

Tota la informació és treta dels següents blogs: Joan Asín, Joan Baraldés, Manel&Ita i el Visas.Moltes gràcies companys!. També agraïr als aperturistes la neteja tant de la paret com de l'aproximació.Compte que malgrat la pencada queden coses per caure,la paret te feixes i les vies es rapelen.

Accés: Venint de l'AP-7 hem d'agafar la Carretera del Perelló a Rasquera.Uns 200m abans del km17, en una mena de collet, trobem una pista asfaltada a l'esquerra.La seguim, anirem trobant indicadors hem d'anar direcció Font i Refugi del Teix. La pista te trams asfaltats, de terra i cimentats. Trobarem una tanca per bestiar, cal obrir-la i tancar-la,desde fa una estona es veu la paret a la nostre dreta.Fem una darrera pujada fins a una bassa d'incendis on acaba la pista i hi ha un aparcament així com una font amb un abreuador.

Aproximació: Passem per la part de dalt i anem a la dreta on trobem un corriol/camí què ens porta a peu de via en 15 minuts.Alguna fita.

Orientació: Sud,compte amb el vent.

1) Candelera Vertical: No feta.

2) Si encara fossis aquí ( Chiki ): Te dos díedres guapos,dues plaques discontinues i un llarg de transició. Joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2,algún tascó i recanvis pels ràpels.Obligat V/A0.Baixada en dos ràpels per la mateixa via R5-R3 ( 60 ) i R3-terra ( 50 ).

3) Pastissets Farcits: Si la repetis faria les dues primeres tirades i rapelaria. Primer llarg de placa i segón de díedre,la resta rostoll. Hem enllaçat amb molt de fregament la segona i tercera. Al darrer llarg hem anat a fer la reunió a la R5 de la Si encara...per on hem baixat amb dos ràpels. V/A0 obligat,dur un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot de l'1,tercera reunió amb un sol bolt però de bon reforçar.

4) Fava al Rei: No feta.

5) Chortos i les fúries diabòliques: No feta.

Dansa de la pluja a la Vella.

La opció més assequible per assolir el cim de la Vella. Meitat artificial acrobàtic meitat lliure fàcil, tot amb equipament abundant marca de la casa. Per cert tant a les tirades com a les reunions hi trobem parabolts del 8 que comencen a tenir un bon rovell montserratí. Les reunions segona i tercera les he trobat prou incòmodes com per intentar obviar-ne alguna de les dues. Hem anat directament a la R1 bis però encintant l'arbre de la primera role per evitar tirar rocs.

 

 

Accés: Esplanada del Miracle (Creu d'en Regató) situada a uns 5 km de Can Maçana i a 2 km. de Santa Cecília. Hi ha lloc per uns quatre cotxes a l'ombra d'un bon noguer i està a ma esquerra si anem de Can Maçana a Santa Cecília.

Aproximació: Pugem per les escales de ciment que surten de la carretera fins a un camí que seguim cap a l'esquerra. En deu minuts arribem al GR que seguim cap a la dreta. Arribarem a unes escales de pedra, superades les quals farem un tram de corriol fins a un replà. En aquest punt hi ha un cartell que ens indica que per pujar a la Canal del Miracle hem de trencar a l'esquerra i deixar el GR. Així ho farem tot seguint marques blaves i pel camí principal assolirem l'inici de la Canal del Miracle que remuntarem fins al capdamunt, guanyant així el Coll del Miracle. Un cop al coll seguirem el PR a l'esquerra, passant per la Bauma de les Pruneres i al cap de poc passarem per sota la vella.Deixem el PR i per una zona rocosa entrem a una ample canal boscosa que seguim fins assolir el vessant est de la Vella. La via comença pràcticament al final d'aquesta cara en un tènue canaló amb parabolts del 8 visibles.

Orientació: Est.

 

 

Material: Un estrep i dotze cintes exprés.

Grau obligat: V+/Ae.

Horaris: Aproximació una hora i escaig. Per fer la via i el ràpel hi hem estat unes tres hores mentre que del peu de via a l'aparcament hi hem esmerçat uns cinquanta minuts.

Descens: De la darrera reunió acabar de grimpar al cim i desgrimpar amb cura ( II/III ) en direcció nord fins atènyer una instal·lació de ràpel formada per dos bolts amb anella. Fem un ràpel d'uns 25/30 metres per la Via Normal i assolim el coll nord. Recuperem el peu de via per una zona arbrada i per unes lloses rocoses.

Ressenyes: Original de l'Indi, Jose Walero i Joan Asín. Moltes gràcies a tothom!!!.

Tontet Alegret al Sòcol del Montroig.

 

Guapa tirada de díedre xemeneia bem mantinguda en el V/V+.Nosaltres la vàrem fer just després de que s'obrís i la segona tirada estava tendre de manera que calia certa cura amb la roca.M'imagino que a dia d'avui el tema ja deu ser una altre cosa. El primer llarg és comú amb la via En traspas.

Accés: Per arribar-hi aparquem just passats els túnels de l’embassament de Camarasa en cas que vinguem del Sud.

Aproximació:  tornem enrere caminant per la carretera (C13) i un cop sortim del primer túnel a mà dreta trobem un sender que s’enfila amunt en busca dels espadats que dominen la vall.Continuem sempre pel sender més marcat que avança planejant creuant per sota els murs del Solàrium (no prendre cap dels corriols que van a la seva base). Cap al final trobem algun trams de passamà i graons metàl·lics que ens deixen sota els panys francs de la Cova de l’Escaleta. Al final d'aquest sector trobem un petit contrafort amb un díedre i un pont de roca lila al damunt,visible si agafem una mica de prespectiva. Possibilitat d'arribar-hi escalant alguna altra via del Sócol, nosaltres ho hem fet baixant de la Via del Diluvi.A sota el company començant la via.

Horaris: Aproximació caminant 25',via 1hora i baixada 45' ( ens hem embolicat ).

Material: Joc de friends del Camalot 0.5 al 3.Si es vol cossir més entren més peçes. Recanvis pels ponts de roca.

Descens: Del final de la ruta es deu anar a la dreta a buscar la segona reunió de la via En Traspàs per on crec que baixem en dos ràpels.

Ressenyes: Són de Lo Gall,moltes gràcies!.