Aresta Brucs a la Pelada.

Bonica i senzilla.Resta equipada amb espits antics,rovellats i amb cabota d'allem. Si no us en refieu d'aquesta ferralla podeu rematar amb flotants.No patina.Es pot allargar uns cinc metres més l'escalada si la començem a la part més baixa de l'aresta,anant a encintar una banya característica.Al costat hi teniu la Normal de la Portella Petita d'una dificultat similar però actualment sense expansions.

Accés: Aparcament de Can Massana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manressa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris.Actualment és de pagament els caps de setmana i festius, diria que hi ha descomptes a federats.

Aproximació: Des de l'aparcament pujem en dirección al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella.En aquest punt seguirem el camí que va per la carena i que te alguna marca vermell. Al cap de poc passem per sota la Portella Petita i la següent agulla que trobem és la La Pelada. Ens desviem a l'esquerra uns metres i assolim el peu de via en un pedestal.Espits visibles.

Material: Cinc cintes exprés. Si volem reforçar aquestes expansions o en previsió de que hi manquin preneu dos Aliens ( groc i vermell ) així com un Tricam marró.

Horaris: Aproximació 40',via i ràpel 1 hora.Del peu de via a l'aparcament 35'.

Grau obligat: III+.

Orientació: Sud.

Descens: Un ràpel de 15/20 metres per la cara est.

Ressenyes: El dibuix és del Col·leccionistasevies mentre que la foto d'en JR Alsina. Moltes gràcies a tots dos per la feina!!.

Ressenyes de les Picòssies,Rasquera.

Salvem un dia de pluja en aquesta paret d'entorn tranquil i que no se perque em recorda a la Codolosa, Corbera, Malanyeu...Vies que ronden els 100 metres de dificultat similars,amb accés i descens relativament ràpids,ideals per afartar-se a fer metres. Només n'hem escalat un parell però com que tenia tota la informació en una carpeta la penjo agrupada per si a algú l'hi és d'utilitat.

Tota la informació és treta dels següents blogs: Joan Asín, Joan Baraldés, Manel&Ita i el Visas.Moltes gràcies companys!. També agraïr als aperturistes la neteja tant de la paret com de l'aproximació.Compte que malgrat la pencada queden coses per caure,la paret te feixes i les vies es rapelen.

Accés: Venint de l'AP-7 hem d'agafar la Carretera del Perelló a Rasquera.Uns 200m abans del km17, en una mena de collet, trobem una pista asfaltada a l'esquerra.La seguim, anirem trobant indicadors hem d'anar direcció Font i Refugi del Teix. La pista te trams asfaltats, de terra i cimentats. Trobarem una tanca per bestiar, cal obrir-la i tancar-la,desde fa una estona es veu la paret a la nostre dreta.Fem una darrera pujada fins a una bassa d'incendis on acaba la pista i hi ha un aparcament així com una font amb un abreuador.

Aproximació: Passem per la part de dalt i anem a la dreta on trobem un corriol/camí què ens porta a peu de via en 15 minuts.Alguna fita.

Orientació: Sud,compte amb el vent.

1) Candelera Vertical: No feta.

2) Si encara fossis aquí ( Chiki ): Te dos díedres guapos,dues plaques discontinues i un llarg de transició. Joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2,algún tascó i recanvis pels ràpels.Obligat V/A0.Baixada en dos ràpels per la mateixa via R5-R3 ( 60 ) i R3-terra ( 50 ).

3) Pastissets Farcits: Si la repetis faria les dues primeres tirades i rapelaria. Primer llarg de placa i segón de díedre,la resta rostoll. Hem enllaçat amb molt de fregament la segona i tercera. Al darrer llarg hem anat a fer la reunió a la R5 de la Si encara...per on hem baixat amb dos ràpels. V/A0 obligat,dur un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot de l'1,tercera reunió amb un sol bolt però de bon reforçar.

4) Fava al Rei: No feta.

5) Chortos i les fúries diabòliques: No feta.

Dansa de la pluja a la Vella.

La opció més assequible per assolir el cim de la Vella. Meitat artificial acrobàtic meitat lliure fàcil, tot amb equipament abundant marca de la casa. Per cert tant a les tirades com a les reunions hi trobem parabolts del 8 que comencen a tenir un bon rovell montserratí. Les reunions segona i tercera les he trobat prou incòmodes com per intentar obviar-ne alguna de les dues. Hem anat directament a la R1 bis però encintant l'arbre de la primera role per evitar tirar rocs.

 

 

Accés: Esplanada del Miracle (Creu d'en Regató) situada a uns 5 km de Can Maçana i a 2 km. de Santa Cecília. Hi ha lloc per uns quatre cotxes a l'ombra d'un bon noguer i està a ma esquerra si anem de Can Maçana a Santa Cecília.

Aproximació: Pugem per les escales de ciment que surten de la carretera fins a un camí que seguim cap a l'esquerra. En deu minuts arribem al GR que seguim cap a la dreta. Arribarem a unes escales de pedra, superades les quals farem un tram de corriol fins a un replà. En aquest punt hi ha un cartell que ens indica que per pujar a la Canal del Miracle hem de trencar a l'esquerra i deixar el GR. Així ho farem tot seguint marques blaves i pel camí principal assolirem l'inici de la Canal del Miracle que remuntarem fins al capdamunt, guanyant així el Coll del Miracle. Un cop al coll seguirem el PR a l'esquerra, passant per la Bauma de les Pruneres i al cap de poc passarem per sota la vella.Deixem el PR i per una zona rocosa entrem a una ample canal boscosa que seguim fins assolir el vessant est de la Vella. La via comença pràcticament al final d'aquesta cara en un tènue canaló amb parabolts del 8 visibles.

Orientació: Est.

 

 

Material: Un estrep i dotze cintes exprés.

Grau obligat: V+/Ae.

Horaris: Aproximació una hora i escaig. Per fer la via i el ràpel hi hem estat unes tres hores mentre que del peu de via a l'aparcament hi hem esmerçat uns cinquanta minuts.

Descens: De la darrera reunió acabar de grimpar al cim i desgrimpar amb cura ( II/III ) en direcció nord fins atènyer una instal·lació de ràpel formada per dos bolts amb anella. Fem un ràpel d'uns 25/30 metres per la Via Normal i assolim el coll nord. Recuperem el peu de via per una zona arbrada i per unes lloses rocoses.

Ressenyes: Original de l'Indi, Jose Walero i Joan Asín. Moltes gràcies a tothom!!!.

Tontet Alegret al Sòcol del Montroig.

 

Guapa tirada de díedre xemeneia bem mantinguda en el V/V+.Nosaltres la vàrem fer just després de que s'obrís i la segona tirada estava tendre de manera que calia certa cura amb la roca.M'imagino que a dia d'avui el tema ja deu ser una altre cosa. El primer llarg és comú amb la via En traspas.

Accés: Per arribar-hi aparquem just passats els túnels de l’embassament de Camarasa en cas que vinguem del Sud.

Aproximació:  tornem enrere caminant per la carretera (C13) i un cop sortim del primer túnel a mà dreta trobem un sender que s’enfila amunt en busca dels espadats que dominen la vall.Continuem sempre pel sender més marcat que avança planejant creuant per sota els murs del Solàrium (no prendre cap dels corriols que van a la seva base). Cap al final trobem algun trams de passamà i graons metàl·lics que ens deixen sota els panys francs de la Cova de l’Escaleta. Al final d'aquest sector trobem un petit contrafort amb un díedre i un pont de roca lila al damunt,visible si agafem una mica de prespectiva. Possibilitat d'arribar-hi escalant alguna altra via del Sócol, nosaltres ho hem fet baixant de la Via del Diluvi.A sota el company començant la via.

Horaris: Aproximació caminant 25',via 1hora i baixada 45' ( ens hem embolicat ).

Material: Joc de friends del Camalot 0.5 al 3.Si es vol cossir més entren més peçes. Recanvis pels ponts de roca.

Descens: Del final de la ruta es deu anar a la dreta a buscar la segona reunió de la via En Traspàs per on crec que baixem en dos ràpels.

Ressenyes: Són de Lo Gall,moltes gràcies!.

Aresta Brucs a la Roca del Tambor Gran.

 

A nosaltres ens va agradar ja que la vàrem trobar mantinguda i sobre bona roca. A la part final teníem ganes de apretar més i hem obviat l'espit de la dreta per agafar tres parabolts a ma esquerra ( 6a o Ae? ). No se si aquests parabolts pertanyen a una via que ve de baix. Ideal per combinar amb alguna altre de la zona: Timbaler del Bruc ( Aresta Brucs, Ivan, Estorach, Francesc Sardans...) o el Gerro ( Àfrica, Normal, Pam a pam...)

 

Accés: Estacionem en un aparcament habilitat al municipi del Bruc, just a sota de l'escola. 

Aproximació: Caminem pels carrers de la urbanització en direcció Oest, l'asfalt passa a ser pista i seguim avançant en la mateixa direcció. Al cap d'uns deu minuts trobem uns olivars a ma dreta i un camí que va en direcció Nord. Agafem aquest sender i quan veiem les parets agafem un corriol a ma esquerra fins a peu de via. La primera assegurança és un pitó.

Material: Nosaltres hem passat amb un grapat de cintes exprés. Semblava difícil posar alguna cosa però si es va just de grau es pot provar sort, a la guia de la cara sud recomana dur algun ferro.

 

 

Grau Obligat: IV+/A0.

Horaris: Aproximació 20',via i rapelar 1 hora. Retorn al cotxe 20'. 

Orientació: Sud.

Descens: Diria que hi ha qui baixa caminant. Nosaltres hem anat a buscar una reunió que queda uns deu metres a la dreta del darrer espit. Aquesta role consta de dos parabolts amb maillons i hem fet un ràpel de 35 metres fins al peu de la cara est de l'agulla.

Ressenyes: Elcol.leccionistadevies i Joan Asín.Moltes gràcies!

Via Carola als Cingles de la Xoriguera,Ulldeter.

 Informació facilitada pels aperturistes,en Sergi Martínez,en Grau i la Núria:

 

 

"Finalment ahir vàrem acabar la via que vam començar dimecres. Una vieta ideal per passar un matí, o una tarda a l'ombra, per posar quatre catxarrets i passar una mica de por però res de l'altre món. Roca molt bona malgrat l'aparença cutre de collons... 

Accés des de Setcases direcció Vallter,  aparcar al km. 4, cartell. Aproximació evident, algunes fites.

Descens a peu per darrera, seguir l'instint...i rastres de pas.

Millor no enllaçar llargs pel tema del fregament...tot i que algú se'n rigui de la longitud..."

Iñaki Celedón.

Díedre xemeneia ben guapo i atlètic,es tracta d'una activitat ràpida ideal per dies tontos alhora que de bon combinar amb la veïna Mapi.Al darrer llarg hem anat per la dreta ( Variante Caño ), un pèl herbós peró sense tocar ferro.

Accés: Nos situamos en el camping de Zuriza dirección a Anso, una vez pasado el paso canadiense seguimos un poquito más adelante y nos encontramos con un pequeño parking para unos dos vehículos.

Aproximació: Desde aquí podemos contemplar el sendero que tiene un cartel de Reserva Nacional y por supuesto la Torre de Zuriza.Hay un sendero evidente que nos conduce a la base de la pared.Inicio en la vertical de un evidente diedro con paraboles visibles.

Grau obligat: V+/A1.

Orientació: Est.

Material: Només cintes exprés,si es va just de grau la roca dona per afegir peçes.

Horaris: Aproximació 10',via i rapelar 1'5 hores.Per tornar al cotxe 10'.

Descens: Nosaltres hem baixat amb dos ràpels de 35 ( 2 bolts amb dues anelles ).Potser amb el xiclet de la corda es pot baixar amb un sol ràpel de 60.