Psikomoro a l'Aguja del Moro Juan.

Personalment la via m'ha agradat ja que m'ha exigit per acabar-la i he escalat amb la incertesa de si arribariem a bon port.Si intento ser objectiu penso que malgrat els trams de mala roca i bruts hi ha molts passatges nets auxí com amb bona roca.El que en ha costat més ha estat arribar fins al primer parabolt i no per la dificultat tècnica sinó per la vegetació.Des de que hem deixat la brana de la carretera fins que hem caçat la primera expansió ha estat com obrir una via però sense les eines adecuades.

Accés: Aparcament al Puente de la Sierra,a peu de carretera.

Aproximació: Seguim carretera avall i de la carretera es veu perfectament la via. Saltem la brana i baixem per una canal ben embrossada amb un ressalt ben dret al mig. Arribem a la riba i creuem el riu a sac.Entre nosaltres i el peu de via s'interposa un excel·lent bardissar.Nosaltres hem trobat una esclarisada a la dreta de l'entrada original que fent un flanqueig a l'esquerra ( IV per arrencar de terra i III després) ens ha permès assolir el primer parabolt.

Grau obligat: 6a/A1.

Orientació: Sud.

Material: Cintes exprés,Alien groc i un tascó.Eines per desbrosar.

Horaris: Aproximació una hora o deu minuts depenent de la vegetació.Per fer la via cinc hores i mitja hora de baixada.

Descens: Hem fet la cresta d'uns cinquanta metres a l'esquerra (II/III) fins a quedar a peu pla.Llavors hem anat a buscar el coll i la canal que va enganxada a la paret que per variar tornava a estar bem embardissada,al final hem aconseguit anara a parar al pey de la Paret del Santo Cristo.

Ressenyes: Tant els dibuixos com les fotografies són de'n Luichy,moltíssimes gràcies!

Vies Trad de Torre Moratxa. Sector esquerra

1) L'Era del ferro s'ha acabat: Hem fet anar un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Hi ha un espit al final de la primera tirada i un altre a la primera reunió. Compte amb algun bloc a la segona tirada.

2) Glòria: No l'hem provat.

3) Roca Nua: Molt xula, La primera tirada comença per placa i després va per terreny fissurat. El segón llarg te passos espectaculars i aeris. Un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. La primera reunió es fa en un ullastre llaçat però nosaltres per fer-la més cómode hem encintat un gran pont de roca i hem possat un Camalot 0.75, si ho fem així millor repetir el 0.75

4) L'Abocador selvàtic: No l'hem provat.

5) Dersu Uzala: Molt bona, la única que disposa de reunió per baixar i estalviar-nos la caminadeta. Un joc de friends de l'Alien verd al Camalot del 4. La via te tres parabolts.

Per fer les veïnes Ràtzia (6b) i Mika (6a) no fan nosa els friends fins al #2.

Pel tema accés,aproximació i orientació mireu les ressenyes d'esportiva.Es baixa caminant,en quinze minuts tornem a ser a peu de via.

Via Àfrica al Gerro.

Via esportiva que nosaltres hem fet d'un sol llarg d'uns 50 metres.La segona tirada es carda a a sobre de la Normal de la qual veurem les dues assegurançes ( espit i pitó curiós ).Escalada variada,un inici finet dona pas a una segona part més trempada alhora que més generosa en agafadors.

Accés: Estacionem en un aparcament habilitat al municipi del Bruc, just al costat de l'escola. 

Aproximació: Caminem pels carrers de la urbanització en direcció Oest, l'asfalt passa a ser pista i seguim avançant en la mateixa direcció. Al cap d'uns deu minuts trobem uns olivars a ma dreta i un camí que va en direcció Nord. Agafem aquest sender i quan veiem les parets prenem un corriol a ma esquerra per arribar al peu del Gerro.Anem a l'esquerra de l'agulla,concrerament a sota la cara sud on veurem diverses línies. L'Àfrica és la primera,a la foto de dalt mesie Salip començant la via.

Horaris: Aproximació 25',via i rapelar-la 1 hora. De peu de via al cotxe 20'.

Material: Cintes exprés.

Grau obligat: V/A0.

Orientació: Sud.

Descens: Un sol ràpel de 50 metres per la mateixa via,fraccionable.

Ressenyes: Escaladaperatontos,moltes gràcies!!!

Anhels petrificats al Mur encaixonat.

No està pas malament, prou mantinguda i en un racó ben xulo. A combinar amb la veïna Grimpi qui pugui amb la que comparteix els primers metres, de camí passarem per sota l'Agulla dels Romàntics on hi ha tres vies ben guapes per bé que un pèl més difícils.

Accés: Aparcament habilitat darrera l'escola del Bruc. 

Aproximació: Pugem al carrer de sobre i el seguim, es converteix en una pista i ignorem un trencant a la dreta ( cartell ). Al cap d'uns 100 metres agafem un camí enmig d'un olivar, fem una petita pujada i assolim un coll poc marcat amb un cartell. A l'esquerra pujaríem al Vermell del Xincarró, nosaltres anem a la dreta. Passem per sota del Vermell del Xincarró i després per sota de La Desdentegada. Baixem al Torrent del Tambor, ignorem un primer trencat a la dreta i agafem el segon a la dreta. Passem per sota La Cova de l'Arcada i comencem a trobar marques grogues que indiquen Cova de l'Arcada en direcció contrària a la que portem. Creuem una esllavissada i arribem  a una bifurcació amb pintades grogues.A la dreta aniríem al Coll de Port i a l'esquerra al Refugi d'Agulles. Seguim aquest darrer i arribem al Torrent del Lloro. Baixem uns metres al cap de ben poc trobem un corriol que duu a peu de via. Esperó ajagut amb pitons i un espit visibles.

Material: Friends des de l'Alien groc al Camalot de l'1 pel darrer tram de la via.

Horaris: Aproximació des del Bruc una hora i quart.Per fer la via una hora i per tornar a peu de via trenta minuts.

Orientació: Sud est.

Descens: Cap a la dreta fins que veiem clar baixar al Torrent del Lloro desgrimpar-lo o anar fent ràpels ( compte si es moll) fins a trobar el camí que mena a la Cova de l'Arcada o el peu de via segons si volem baixar o fer la veïna Grimpi qui pugui.

Ressenyes: Per ordre d'aparició són dels Germans Massó, del Col·leccionista de vies i de Desventuras y Milagros. Moltes gràcies!!!!

Via Gomas a la Prenyada.

 

Variant d'entrada a la Gomez Xalmet molt recomanable amb moviments guapos i roca sense pul·lir.Nosaltres hem sortit per l'Anglada Cerdà i ens ha quedat una integral molt ben parida. Segueix una fissura intermitent,que generalment s'equipa força bé.

Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte presentant targeta federativa (4€).
Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta fins al refugi de Sant Benet. Anem a darrera del refugi i seguim un corriol que de seguida es bifurca: nosaltres anem cap amunt, si anem a baix de seguida trobarem un gran pi. Arribats a la base del Gat el corriol desapareix, fem una diagonal ascendent per la rampa de la seva base ( II ) i retrobem el corriol que ens deixa en una canal. Pugem uns metres a la dreta i assolim el peu de paret de La Prenyada. Anem a l'esquerra i localitzem el peu de via.Just a la dreta de la Gomez Xalmet: sostre amb pitons alguns llaçats i roca vermellosa.

Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.

Grau obligat: V+/A1.

Orientació: Sud.

Horaris: Aproximació 35',via 3 hores i del cim al Monestir 1 hora.

Descens: Fem un ràpel de 25 m per la cara nord fins una canal, dos bolts amb cadena i anella. Des de allà baixem la canal fins un collet entre la Prenyada i la Roca d'en Barberà. Aquí fem un xic de pujada a l'esquerra per assolir el coll i baixem per una canal fins la base de la Prenyada on hem iniciat l'escalada.

Ressenya: No tinc ni idea d'on ha sortit.Si algú ho sap que ho digui que ho possaré.

Directa as cimas al Firé.

 Molt guapa,mantinguda en el sisè grau amb passos de bloc i tirades que són un elogi de la continuïtat.Com no podia ser d'un altre manera a Riglos,tot sempre dret com el falo d'un novio la nit de noces.De moment no patina i la roca està prou sanejada per no patir.Dins de les vies rigleres te fama d'estar ben assegurada,no és un itinerari SS ( Sendero/Sueño ) però les volades no són res exagerat.

Accés: Municipi de Riglos,estacionament de pagament.Les furgos paguen 6€i els turimses 3€.

Aproximació: Agafem el carrer que va per sota del Pisón i que esdevé una pista.Passada la base del Puro pugem un xic i trenquem a l'esquerra per un corriol que baixa a un torrent.Creuem el torrent i seguim una de les moltes traçes que menen a peu de paret. L'inici de la nostre via te el primer parabolt a uns cinc metres del terra,la següent foto de l'Arañita va molt bé per trobar-la:

Horaris: Aproximació 20',via 7 hores ( habitualment es triga de 4 a 6 ) i cinquanta minuts per baixar.

Grau obligat: 6a/A0.

Orientació: Sud est,ombra a partir de les 3.

Material: Unes setze cintes exprés,un cordino de sis per un pont de roca abans de la primera xapa de la via i un Alien groc per l'aleje que marca la ressenya d'en Luichy a la primera tirada.Hi ha un pont de roca que fa molt de servei a la penúltima tirada i que està a les últimes,estaria bé canviar-lo però no en recordo el tamany.Si es va just en el 6a pot anar bé el material de trampeig habitual: estrep,ganxo i tramposa.

Descens: Seguim la sirga i tirem un ràpel de 60 per una paret i després per una canal herbosa ( es veien cordinos veljls de fraccionament en arbres ). Seguim baixant i trobem un segón ràpel de 30 justos ( compte!).A partir d'aquí acabem de davallar primer per corriol i després per tartera.Arribem a un torrent,pugem uns metres i anem a espetegar a la pista de sota el Puro.

Ressenyes: El dibuix és d'en Luichy i la fotografia tant de la paret com del primer seguro són de l'Arañita.

Vies Mel del la Selva i Vilanova Jove a les Roques del Pelat.

Boniques vies esportives que solquen una placa que de ben segur ens haurà cridat l'atenció observant les Roques del Pelat des de la pista. Itineraris ideals per combinar amb la veïna Eva Solans del mateix estil. Els companys que estan molt forts han escalat la segona tirada de la Mel de la Selva en lliure i l'hi ha semblat 6b+/c. Ambdues vies les hem fet en dos llargs.

Accés: Des de Vilanova de Meià prenem la carretera amunt, passem de llarg el trencall de l’Ermita de Meià, i just després d’un dipòsit d’aigua dels Bombers prenem un trencall a la dreta. Passem per davant de la Font Blanca i aparquem uns 200 metres més endavant.

Aproximació: Reculem uns 50 metres per la pista en direcció a la carretera i ja veurem un corriol fitat que s'enfila cap a l'espadat. Quan arribem a la base de la paret anem cap a l'esquerra, passem la canal per on baixa la ferrada i per una feixa arribem al peu de les vies. Parabots visibles.

Material: Una quinzena de cintes per enllaçar tranquils i un pedal per l'inici de la Vilanova jove.

Grau obligat: V+/6a, si es va just de grau pot ser útil una tramposa.

Horaris: Aproximació 20',cada via 1 hora, del cim a peu de via 15' i del cim al cotxe 30'.

Orientació: Sud.

Descens: Sortim de la feixa on acaben les vies a la dreta i la primera canal que trobem és la ferrada de baixada. Recomanable fer-la amb l'arnés posat fent servir la línia de vida que hi ha.

Ressenyes: Lanochedelloro.com