Sbarre di Nebia.

La part de baix és un pèl rostollera ,cosa que s'arregla una mica entrant per la veïna Il Fantasma dil pasado tot i així ens tocarà fangar una mica abans d'arribar al díedre final.Aquí la cosa canvia: ni un matoll,verticalitat,ambient i un V+ que a nosaltres ens ha deixat prou rebotits.

És la número 5

Orientació: Nort Oest.
Accés: Des d'Oliena cal prendre la carretereta en direcció al Monte Maccione,primer i més endavant cap a Scala i Pradu.A la part final,una mica abans d'una gran alzina la cosa s'ha possat lletja i hem aparcat a ma dreta.
Aproximació: A nosaltres ens ha semblat molt llarga i alpina,de fet hem acabat treient la corda i els 35 minuts indicats a la guia s'han convertit en una o dues hores.Ens hem liat fort!.
Segons a l'alçada que haguem aparcat de la pista ens caldrà caminar per la mateixa més o menys estona.En un revolt a dretes cal deixar la pista i agafar una traça que va flanquejant per sota les parets,esquerra.Trobarem algunes fites i anirem fent puja i baixes per bretxes,canals,cornisses i tarteres.

Amb l'ajuda de les fotografies i la ressenya localitzarem el peu de via.
Descens: Contrariament al que recordo de l'aproximació aquest el recordo clar,senzill i curt.Diria que del final de la via convenia anar a la dreta a buscar un coll molt marcat i evident on enganxavem un GR i/o un camí molt clar que ens retornava a la pista per la que haviem fet l'accés.
Material/Grau obligat: veure la ressenya.

Ressenyes nou sector esportiu a Camarasa.

Fent neteja de ressenyes pel móbil he trobat les d'aquest nou sector esportiu a Camarasa.La carpeta no tenia nom,si algú ho sap i ho vol afegir ja dirà.Igualment si les imatges ténen dret d'autor o no es poden penjar també que ho digui.

Badalona a la Panxa del Bisbe.

Bonica escalada de roca fantàstica i hàbil recorregut a la recerca dels punts fébles de la paret. En algún blog s'afirma que l'esclada te un punt d'expossada, jo afegiria que ho és en trams per sota del V grau. L'entrada a la primera reunió te una galeta i és V/V+ però es pot assegurar amb un merlet i un Alien gris.

-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir prendre les escales dels pobres, al Pla de Sta. Anna agafem el trencant de la dreta que passa per la base de la paret.Les baumes de la primera tirada es veuen des de l'aproximació.El peu de via el situem damunt un petit turonet amb una alzina. La primera xapa es veu des del terra i està situada damunt un gran códol marronós/vermell,a la dreta hi ha els bolts de la Setze Jutges.

-Orientació: Sud, a les cinc de la tarda la via començava a quedar a l'ombra.
-Material: Els més atrevits passen amb quatre cintes exprés. Nosaltres hem n'hem fet servir unes vuit,una plaqueta recuperable,vagues merleteres i un Alien gris.

-Grau obligat: V. 
-Descens: Ràpel d'uns 30-35 metres cap al coll nord. Després baixem per la canal de la cara oest, primer entre la vegetació i després pel despreniment, fins al camí de les escales dels pobres,passem per peu de via.
-Ressenyes: Nosaltres hem fet servir les dues que penjo a dalt: Escalatroncs i Col.leccionista de vies. Si mirem aquesta darrera hi ha un parabolt de més a l'entrada de R1,potser vàren aprofitar una xapa de la veïna Setze Jutges però llavors el flanqueig per entrar a R1 sembla més difícil.

Catalanofilia a la Roca Alta.

La via aprofita el pany de paret que quedava entre la Sol de España i la clàssica Peque Mantecas. Als escaladors més entesos i escrupolosos es podran queixar dels creuaments o interferències que hi pugui haver entre aquestes vies. A banda d'aixó podrem gaudir d'una escalada força homogènia,amb roca generalment bona i prou ambient. L'equipament de la via deixa molt de marge per l'autoprotecció,generalment de placa atlètica amb un parell de díedres i algún tramet més fi que l'hi donen varietat a l'activitat.

Accés: Hem d'agafar la pista que porta a l'ermita de Meià. Al cap de dos quilometres trobem una pista a la dreta que no hem d'agafar. Seguim 2.5 quilómetres més i aquí si que hem d'agafar una pista a la dreta que hi ha just pasada una casa. La seguim fins a una mena de collet amb uns bucs d'abelles. Aquí la pista puja a l'esquerra i , està en més mal estat. Nosaltres hem aparcat aquí.
Aproximació: Des de l'aparcament hi surt un corriol que puja força dret cap a la paret i que està senyalitzat amb algunes fites i amb punts roses. Al final veurem un altre corriol que baixa de l'esquerra i que deu ser la traça de baixada,nosaltres seguim un troç més fins a situar-nos sota de l'evident Díedre Farreny. Hi ha una traça que puja cap a peu de paret,passem l'iniçi del Díedre Farreny i de la Peque Mantecas i seguim cap a l'esquerra fins a localitzar el peu de via. Es veuen les assegurançes del primer llarg i no entra per un evident díedre on hi ha un projecte.

Material: 14 cintes exprés, tascons, joc de friends fins al 3, joc d'aliens. Poc equipada els 4 primers llargs, pràcticament equipada amb parabolts l'últim llarg.Si es va just pot anar bé repetir alguna peça a la primera tirada.
Grau obligat: 6a/A0.Potser es pugui solventar amb V+/A1. Diria que lo més obligat és a la primera tirada.
Descens: En comptes d'acabar de pujar a la carena nosaltres hem seguit de baixada a l'esquerra una feixa que ens deixa al camí de baixada. Aquesta feixa te alguna desgrimpada i està un pèl embardissada.

Ressenyes de Can Pere Botero,Mare de Déu de la Roca.

La que hi faltava a la Magdalena Inferior

Guapa via en el seu grau on gaudirem dels típics camps de patates de Gorros. Presenta un iniçi més aviat finet i tombat que es va redreçant al mateix ritme que creix el tamany dels códols perquè no tinguem cap entrebanc i passem amb tota la comoditat del mon de l'escalda fineta al gorileig. Les clàssiques de Gorros ténen fama de sobreequipades i sobades,a mi m'ha semblat que l'equipament era per no passar por però tampoc pots fer-la tota amb A0 i que la roca estava un pèl pol.lida però sense exagerar.Via originalment equipada amb espits i reequipada amb parabolts.

 -Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim direcció St. Jeroni fins que ens desviem a mà esquerra pel camí que puja a Sta. Magdalena. Un cop a la base de la Magdalena de seguida veurem els parabolts verds de la nostre via ( del 10 a les tirades i del 12 amb anelles a les reunions ). A la dreta veurem les xapes grogues de la Rataplan.

-Orientació: Nord Est.
-Material: 14 cintes exprés.
-Grau obligat: V/A0.
-Descens: Des del cim un ràpel d'uns 35 metres per la cara sud-oest, per on va la via normal. Després rodejant l'agulla per la cara sud arribem a les escales de Jacob,les baixem i tornem a ser a peu de via.

 

Stoc de Coc a Malanyeu.

La segona tirada te la fama merescuda de ser un dels millors llargs de V+ de Catalunya.Es tracta d'una placa vertical farcida de bones presses i sostinguda d'iniçi a fi.Si a aquesta molt bona tirada hi sumem un primer llarg que no està pas malament i la magnífica sortida per l'esperó de les Monjes Mascles tindrem una molt bona opció per tots aquells que busquin una via guapa,sobre bona roca,amb un equipament tirant a generós i totalment homogènia i sostinguda en el V+.

-Orientació: Sud, vàrem tenir sol fins cap allà les cinc.
Accés: Poble de Malnyeu,aparcament a l'entrada del poble.A sobre de l'església i el camp de futbol.
Aproximació: Del poble seguim el PR passant per darrera de l'església. Un cop hem sortit del poble arribem a una cruïlla de pistes.El PR baixa cap a una casa, nosaltres hem d'agafar la pista de dalt que ens portarà a uns camps enfeixats. Pujem una miqueta i travessem els camps cap a l'esquerra per una traça amb alguna fita. Seguim una estoneta cap a l'est,amb la paret a l'esquerra. Baixem al rec,el creuem i pugem a la paret. Amb la fotografia que penjo podrem ubicar la via des de l'aproximació.La traça hi va a parar de pet,hi ha una inscripció mig esborrada amb les inicials S.C. i es veuen els parabolts.

Material: 18 cintes si ho volem xapar tot a la segona tirada.
Grau obligat: V+/A0.
Descens: ràpel de 50 que ens deixa a la segona reunió,uns cinc metres per sota del jardí.D'aquí amb un sol ràpel de 65 que amb el xiclet arriba a terra ens plantem a peu de via.Aquest darrer ràpel,es pot fraccionar però no se si arriba amb una 80.
Per baixar a peu cal crestejar cap a la dreta fins una casa (La Solaneta) seguir entre uns prats i l'estimbat i anar a passar per sota uns desploms Cingle de la Pona),travessar el rec i baixar per la pista(menys de mitja hora fins al cotxe).

Urdaburu al Tozal d'Espelunga.

Si ets un setegradista consolidat gaudiras com un nen.Nosaltres que som dels que hem de donar-ho tot per encadenar un 6b també hem trobat que la Urdaburu és una molt bona via.Creua un pany de paret espectacular amb una escalada combinada amb predomini del lliure.Per poc que t'agradi l'artifo també el gaudeixes ja que no són monótons Ae's sinó que hi ha pasos d'A1 intercalats on a vegades cal paciència per emplaçar el ferro però sempre amb un parabolt per allà baix.

Accés: Des de el municipi d'Ansó agafem la carretera que va al camping de Zurita, direcció Isàba, diría. Hem d'aparcar a ma esquerra a les envistes de la paret i a davant del Tozal de Espelunga.
Aproximació: La via és ben visible des de l'aparcament. Creuem el riu i enganxem un torrent sec que puja a l'altre cantó, hi ha fites.Aquest torrent ens pujarà fins al camí vell d'Ansó marcat amb pintura ( no recordo el color ). Quan estiguem a sota de la paret hem d'estar atents a localitzar una corda fixe,per aquí entra la Urdaburu original. Per entrar per la via Los Duendes del Valle com hem fet nosaltres cal seguir una mica més endavant el camí fins que trobem la inscripció DV,bolt visible.

Orientació: Nosaltres hi vàrem anar al Juliol i vàrem tenir sol a partir de quarts de dues.
Material: Hem fet servir 20 cintes exprés,un joc de friends de l'Alien blau al Camalot del 2 ( el del 3 entra ) i un estrep per al primer de cordada. El pas de ganxo l'hem solucionat amb els Aliens blau i verds triangulats.

Grau obligat: El lliure dubtàvem entre el 6a i 6a+,amb l'artifo els entesos diuen A1 però jo diria A1+.
Descens: La baixada a peu és llargs,dura aproximadament dues hores ben bones. Nosaltres ens hem perdut i no ho sabria explicar massa. És anar a la dreta fins a un coll i baixar a buscar el camí de Zurita a Ansó. Hi ha la opció de rapelar per un barranc però no ho conec. Si algú vol explicar la baixada molaria.
Ressenya: Com sempre la millor i més detallada la d'en Luichy de lanochedelloro.com. Moltes gràcies!!!.

Aresta Brucs al Pingüí.

Si la comparem amb la seva veïna Hello Harri veurem que com a bona Aresta Brucs és més fàcil i està menys equipada.La via consta de dos llargs ben diferents entre ells: un primer més tombat i tècnic i un segón més trempat i atlètic,amb una sortida de la primera reunió ben elegant.La roca boníssima.Si anem amb un segón de corda novell caldrà tenir en compte que la primera tirada va molt de costat.
-Orientació: Est.
-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris.
-Aproximació: Nosaltres hi vàrem anar baixant de la l'Esquelet,on entre d'altres podem escalar la Mae West  o la Regira Rocs. Per accedir-hi a peu hem de remuntar la canal de les Bessones fins passat l'Esquelet, després girem a l'esquerra pujant per dins del bosc. Primer passarem per la base de la Vespa i després arribarem al peu del Pingüí.

-Grau obligat:V/A0.
-Material: Nosaltres només hem fet servir cintes exprés,no m'hi he fixat gaire si es podien afegir peçes.
-Descens: Ràpel d'uns 15 metres per la cara nord-est(dreta?). Després baixem a peu per una canal estreta entre la Vespa i el Pingüí, fins que retrobem el camí de l'aproximació.

Xemeneia Gutierrez Ruiz al Dispensari.

Ens ha agradat força malgrat tenir algún tram un xic herbós.Bastant variada amb placa,bavaressa,xemeneia i desplomet. Hi ha un tram curt de la xemenèia que és força estret i on ens pot molestar la motxilla,no és agónic perquè és curt. Els espits força ben conservats.

-Accés: Carretera C-13 entre Balaguer i Tremp, cal anar al municipi de Camarasa. Si venim des de Balaguer hem de creuar el poble ( font al costat de la carretera ) i abans de pasar un pont girar a la dreta en driecció a l'embassament de Camarasa, deixant la C-13. Ara seguim una carretera més petita i que mor a l'embassament. Podem estacionar a l'embassament o una miqueta abans, a l'alçada del corriol que puja al Puro. No tapeu l'entrada del camí!.
 -Aproximació: Des de la carretera hi ha un corriol que puja directe a la base del puro en un parell de minuts.Situats en aquest punt flanquejem a l'esquerra per terreny prou estassat fins al peu de la Pat Garret i després ve la  Xemeneia Gutíerrez Ruiz. Placa amb espits visibles.

Orientació: Oest,ombra fins les quatre.
Material: Joc de tascons i de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3.
Grau obligat: V+.
Descens: Nosaltres hem baixat a peu i ha sigut bastant incómode degut que el terreny està ben embardissat.Hem fet un petit tram de canal en diagonal a la dreta,després hem grimpat un tram de roca fins a un parabolt,aquí ens hem desencordat.Després hem pujat i un tram amb tendència a l'esquerra fins que hem vist una pilona,darrera la pilona hi ha el camí que si seguim a l'esquerra ens retorna a l'aparcament passant pel pont penjanat.
Crec que deu ser millor rapelar la via.
Ressenyes: El Visas i Aberronchos...gràcies!.

Als primers mètres de la via.

Itinerance Ourlissene a la Dent d'Orlú.

Ens ha semblat una molt bona via,llarga i homogènia.Abunda la placa tècnica i d'aderencia però també trobem trams de fissura i sostrets que donem el toc variat a la via.Roca impecable,poca herba i força ambient.De cara a eventuals retiradea la via te totes les reunions equipades amb dues anelles.El ràpel que hi ha a peu de via sembla esquivable per la dreta (si ha plogut xungo),de R3 sembla factible baixar amb un sol ràpel fins a l'alçada del ràpel de l'aproximació,a partir de R7 es veuen unes xapes a la dreta que m'imagino que són de l'Aytolé,potser per aquí es podria rapelar.

-Accés: L'aproximació comença al pàrquing de la cara nord de la Dent d'Orlú. Per arribar-hi sortim d'Ax les Thermes direcció Ascou. Passem de llarg Ascou i continuem per la carretera fins arribar a un càmping que està al costat d'una presa. A l'alçada del càmping agafem una pista que surt a mà dreta. Més amunt prenem un trencant a mà esquerra i ja el seguim fins al final, on trobem el pàrquing,en un cul de sac amb una rotonda. Convé no deixar res al cotxe ja que hi ha hagut algún robatori.

-Aproximació: Hem d'agafar el camí de la Via Normal de la Dent d'Orlú. Abans de la pujada final ens desviem a mà dreta cap al coll de Brasseil. Baixem per l'altre costat del coll resseguint la cara est de la Dent d'Orlú fins a una instal.lació de ràpel.Tirem un ràpel a 45 mètres i de seguida veurem els parabolts de la via.

Orientació: Sud Est,sol fins les tres.
Material: Segons la guia es fa amb 11 cintes exprés i algún friend mitjà per l'aresta.Nosaltres hem fet servir el semàfor i el multirang mitjà ( equivalent a Camalots 0.5-1).En Luichy diu que hi ha "algun seguro lejos", a mi m'ha semblat que a la majoria de llargs hi ha alguna excursió i en algunes podem possar peçes.

Grau obligat:6a.
Horari: 7 hores de peu de via al cim.
Descens: Des del final de la via cal grimpar per la cresta a la dreta cap al cim. Reunions o ensamble al gust ( trams de IV aïllats).A la cresta anem trobant reunions de les vies que hi acaben. Un cop al cim seguirem la direcció que portem i baixarem per la Via Normal, no és difícil però hi ha desgrimpades sense pati. Si ha plogut l'hi costa d'assecar,passarem pel Coll de Brasseil,bon lloc on amagar la motxilla.

Garrets Eusebi a la Formiguera.

Bona via esportiva en el seu grau,oberta per dalt amb l'encert de deixar un dels pasos que a nosaltres ens ha semblat dels més difícils obligat.Així no queda una via sosa!.Hem enllaçat les dues primeres tirades amb doble corda.

-Accés: Aparcament al costat del Restaurant els Isards.
-Aproximació: Des de l'aparcament de darrera del Restaurant Els Isards anem en direcció a la via del tren, seguint les indicacions de la Ferrada Cágate Lorito. Creuem un rec, pugem a la via del tren i la travessem.Seguim flanquejant una mica i de seguida prenem una traça que ens deixa a peu de via.Hi ha una placa metàlica amb el nom però resulta totalment il.legible,a la dreta hi ha l'iniçi de la Martinetti,que te el nom gravat.Es veu la primera assegurança que és un espit del 10.

-Orientació: Sud.
-Material: Nosaltres només hem fet servir unes 16 cintes expres.En algún lloc em sona haver llegit que amb un ganxo es passa amb artificial el pas de 6a obligat que hi ha a la segona tirada.
-Grau obligat: 6a/A0.
-Descens: Crec recordar que la via està equipada per rapelar però nosaltres hem baixat caminant cap a la dreta.

Aromes de Malanyeu.

Podria ser que s'anés convertint en la clàssica d'autoprotecció de Malanyeu.Nosaltres l'hem trobat del tot recomanable: roca boníssima,ni un bri d'herba llevat dels cinc darrers mètres,ambient,dificultats homogènies,tirades sostingudes i un final de festa sorprenet i espectacular.Comparada amb les altres vies catxarreres de la paret que he fet,Nadal i Integral Farigola Indómita, aquesta l'he trobat més sostinguda i homogènia.A la part final del primer llarg podem xapar uns bolts que hi ha a ma dreta d'una via esportiva.

 Orientació: Sud.
Accés: Poble de Malanyeu,aparcament a l'entrada del poble.A sobre de l'església i el camp de futbol. Hi ha una font al camp de futbol o a l'escola.
Aproximació: Del poble seguim el PR passant per darrera de l'església. Un cop hem sortit del poble arribem a una cruïlla de pistes.El PR baixa cap a una casa, nosaltres hem d'agafar la pista de dalt que ens portarà a uns camps enfeixats. Pujem una miqueta i travessem els camps cap a l'esquerra per una traça amb alguna fita. Seguim una estoneta cap a l'est,amb la paret a l'esquerra. Baixem al rec,el creuem i pugem a la paret. Amb la fotografia que penjo podrem ubicar la via des de l'aproximació.El peu de via cal buscar-lo cap a la dreta,just passada una porta.Des del terra estant ja veurem una fissura amb dos ponts de roca i un boix llaçat.El debut queda a la dreta de la Stoc de Coc(SC desdibuixat i bolts visibles) però m'ha semblat que entre l'Aromes i la SC hi ha unes quantes líneas,tant de bolts com de ponts de roca.

Material: Nosaltres només hem fet servir els Aliens del verd al gris i un Camalot 0.5. A la ressenya recomana portar un joc de tascons,un de tricams i un de friends fins al número 3.
Descens: Hem baixat amb 2 ràpels: 50(fracciobable,cordinos)+30.Pot molar canviar el cordino del primer que està en un abre mentre que el segón són bolts antics amb anelles.Per assolir la carena i baixar a peu ho hem vist força emboscat.