dilluns, 16 de novembre del 2026

Océano Romans a la Pala Alta.



Recorregut que ataca directament la barrera de sostres de la Miqueluchi, per fer-ho es serveix d'una linia intermitent de fissures i un nombre gens trivial de parabolts. De resultes d'això en neix un itinerari amb ambient i d'escalada ben atlètica, on ens hi haurem d'escarrassar de valent tant si el nostre objectiu és el punt vermell com si ens decantem per l'escalada de supervivència. Hom la troba un itinerari encabit a cop de trepant, forçat. Malgrat això a nosaltres ens ha fet força patxoca, tant per l'ambient com per tenir tirades ben mantingudes. Escaladors més consolidats que la nostre cordada són capaços d'enllaçar les dues primeres tirades i les dues finals.



Accés: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Arribem a un revolt a l'esquerra just abans de que la pista fagi una forta pujada on hi ha un aparcament per una desena de cotxes a ma dreta.
Aproximació: Des de darrera l'aparcament hi surt un corriol que puja a la pista. Seguim la pista a la dreta. La via comença uns vint metres a la dreta de la clàssica Diedre Blanqueta. Parabolts visibles així com les inicials OR picades arran de terra.
 

 
Grau obligat: V+/A1, si es fa amb aquest grau potser millor dur tramposa i algun friend més gran.
Material: Dotze cintes exprés,dos estreps així com quatre friends: 2 Aliens ( verd i groc ) i 2 Camalots ( 1 i 2 ).
Horaris: Aproximació 20',via 4 hores i retorn al vehicle 35 minuts.
Orientació: Sud.
Descens:  Des del final de la via carenar a la dreta per un evident corriol que ens deixarà al coll de Porta on retrobem la pista per la que hem aproximat.
Ressenyes: El dibuix és de lo Piedras mentres que la fotografia és dels galls. Moltes gràcies a tots!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada