Via dels 172 anys a les Garrigoses.

-Cordada: Roger Valimañas i Busquets.
-Ressenya:

-Material: La via està equipada en els punts més difícils i si aneu sobrats de grau segurament passareu sense enxufar cap peça. Nosaltres portàvem tota l'artilleria i hem aprofitat per disparar algún ferro: parell de Camalots ( 0.75 i 1 ), un parell de tascons i dos Aliens ( gris i vermell ). Si aneu amb un col.lega de paquet i l'hi voleu arreglar algún pèndol també pot anar bé alguna peça.

-Aproximació: És una gincama buscant les pintades vermelles de 172 mig esborrades. La primera la trobem al segon revolt pujant de la Salut a les coves. Tirem recte amunt i enganxem un bon camí ( millor pujar-hi directament des de les coves ? ) seguim aquest bon camí a la dreta i després el deixem per pujar cap amunt i trencar a l'esquerra cap a la Canal d'en Xacó. La creuem i pujem per l'altre banda de canal fins a R0 ( 1 espit ).

-Via: Hi vàrem anar de rebot sense ressenya i a mi em sonava que era un callo. No se si és que tenia moltes ganes d'escalar o que tenia les expectatives molt baixes peró la via no em va desagradar. És una via de resalts, amb algún tram de caminar i algunes pintades d'esprai, sense ambient. Peró a mi un parell de resalts em vàren agradar, ténen bona roca i són variats encara que són curts. La R2 no vàrem saber veure la xapa ( segur que hi és i tenim mala vista!), la vàrem fer a l'esquerra amb dos tascons que quedàven a clado. Obligat V.

-Descèns: No vàrem fer el darrer resalt, de sota d'aquest resalt vàrem enganxar una traça a l'esquerra molt fressada que ens va deixar al camí de les Bateries que porta fins a Collbató i d'aquí a la Salut. Segur que hi ha dreceres peró som uns cafres i no les vàrem pas trobar!!!!

Demons et merveilles i voie sans nom a Pierre-Lys

-Cordada: Jordi Salip i Manel.
-Ressenya: la guia de Pierre-lys , de la via Demons... també la podem trobar al Ressenya.net.

-Material : Per Demons....només necessitarem cintes ja que la via està equipada, tot i això nosaltres vam posar algun friend mitjà (C1) si volem portar-ne per si anem justos de grau ( com és el meu cas) potser us pot anar bé per protegir algun "aleje". Per la voie sans nom només necessitarem cintes.

-Aproximació: per la carretera de Quillan, passem les gorgues de Pierre-Lys i l'àrea de picnic, seguim direcció nord i girem a la dreta  cap a Cavirac. Deixem el cotxe just després de travessar el pont i agafem un cami ample cap a la dreta que surt darrera d'una font al costat mateix de la carretera. el seguim fins un tunel i el passem per un camí que passa per la seva esquerra fins a un coll, baixem seguint el camí un xic més i després hem d'agafar un corriol que ens porta fins al peu de via  (20 minuts). Les dues vies estàn de costat, aixì que podem aprofitar i fer-les les dues per escalar uns quants metres més.

-La via :  la Demons.. ens ha agradat molt. els dos primers llargs de diedre dret valen molt la pena, la resta de la via ens deixa pujar a l'espinada del diable (no sé si la traducció és gaire encertada)i fer una escalada un xic més llargueta. En tot cas només per aquests dos primers llargs per mi ja val la pena. De l'R3 hem de pujar cap a la dreta per terreny fàcil i descompost fins a trobar un altre cop la via i d'aquí cap al cim. Obligat deu ser cap al 6a.
La voie sans nom  només té  2 llargs , el primer un xic rostoll ( tot i que té uns primers metres prou bons) , i el segon està força bé. En tot cas és més una via per acabar de fer la jornada que res més. V/V+ obligat.

-Descens: Per la demons, des del cim hem de seguir una corda fixe cap a l'esquerra fins una instal·lació de rappel que ens porta a la R3, d'aquí nosaltres hem rapelat pel recte per la via de la dreta de la nostra, ja que sembla més rapid i més recte .La via de la dreta es diu Rappel a l'ordre, que per cert té molt bona pinta, vertical i amb bona roca ( 3 llargs V, 6c, 6b).
La voie sans nom es baixa amb un sol rappel des de la última reunió cap a la canal xemeneia gegant que ens queda al costat, sempre comptant amb dos cordes de 60 mts....

Faripouspit al sector diedres de Pierre-Lys

-Cordada: Jordi Salip i Manel.
-Ressenya: nosaltres portàvem la guia de Pierre-Lys. Per internet es poden trobar ressenyes però de les vies més conegudes, aixì que la guia ens ha ajudat prou a tenir una idea de les vies del congost. Es pot comprar a l'oficina de turisme de Quillan. s'ha de dir que són un xic cares ( 20 euros) si pensem que és un llibret amb poques pàgines...

-Material: la via està totalment equipada, amb cintes n'hi haurà prou. I el material per la tirolina!

-Aproximació: Hem d'agafar la carretera de Quillan, i just deprés del congost hi ha una àrea de picnic on deixem el cotxe. Desfem camí per la carretera i hem de passar per la segona tirolina. Anem cap a la dreta a trobar un cable que ens permet passar fins al peu de via, ja que les vies d'aquest sector surten uns metres sobre el mateix riu.la nostra via és el primer diedre que trobem. En aquest sector hi han 4 vies, són 4 diedres de costat. D'esquerra a dreta:

1.-faripouspit: 3 llargs, 75 mts. 5c
2.-heckel et jeckel: 2 llargs, 45 mts.  6c
3.-laurelei: 2 llargs, 45 mts. 6b
4.-le diedre des 68- hards: 2 llargs, 40 mts. 6a
en principi totes estàn equipades i es rapela per les vies.

-La via: cada cop que passàvem per aquesta carretera miràvem aquests diedres perfectes i ja fa temps que teníem ganes de fer-hi una vegada. La veritat és que només n'hem fet un, el que pinta més fàcil, però si les altres vies són com aquesta val la pena fer-hi una parada! la roca és perfecte, el diedre és llarg i vertical , i l'única cosa de dolent per mi és que s'ens va fer curt.....Una escalada facileta per molt disfrutona!
això si, tenir la carretera i el riu molesta una mica i dificulta la comunicació, i a l'hivern pel meu gust hi fa massa fred i sovint bufa el vent.

-Descens: per la mateixa via en 2 rapels ( al tanto que a l'últim la corda no acabi a l'aigua).

Pas d'estrés a la paret Bucòlica

-Ressenya: portàvem la d'en Luichy ( la noche del loro).

-Orientació: Sud Est,sol fins cap allà les 5.

-Material: la via està equipada, pot anar bé un estrep si anem justos de grau.

-Aproximació: hem d'anar per la c-14 direcció andorra , i passat el tercer túnel deviar-nos per l'antiga carretera. hem de deixar el cotxe sota de la paret en un parking molt ample. Reculem uns metres fins a una canal amb fites que hem d'agafar, i quan ja estem casi a l'altura de la paret ens desviem cap al peu de via.
Hem sembla que al peu de via hi ha una fletxa picada entre dos arbustos. (uns 20 minuts).

Grau obligat: V+/6a.

-La via: està prou bé. Bona roca i prou variada i al solet que amb aquesta fred ens va anar molt bé. Les reunions no estàn preparades per rapelar. En tot cas en aquest pany de paret ( sector esquerra) hi ha més vies equipades, val la pena acabar de fer el dia amb qualsevol de les altres vies de la paret , ja que la baixada passa força a prop del peu de via.

-descens: des del cim hem de seguir cap a l'esquerra per una feixa que ens porta fins a la canal de pujada, en 20 minuts tornarem a estar al cotxe.

Sol de mitjanit a la Serra de les canals

-Cordada: Conxa i Manel.
 
-Material: la via està totalment equipada amb parabolts i spits, nosaltres no vam posar res, però potser pot ser útil algun alien/friend petit...també us pot anar  bé un estrep per barba.

-Aproximació: sortim d'Oliana direcció coll de Nargó i poc després trenquem a la dreta direcció les Anoves. seguim per la carretera, fem unes curves i aparquem a la dreta en un parking amb força lloc,just a sota de la paret. D'aquí surt un camí  fitat que puja fins al peu de via en deu minuts (spits del primer llarg visibles). Per tenir una referència la via queda un xic a l'esquerra de la gran creu del cim de la serra de les canals.

-La via: sense ser res de l'altre món la via té trams macos, tot i que també podem trobar algun llarg més rostoll  i s'ha d'anar un xic al tanto amb la roca. En tot a nosaltres ens va anar bé, vam començar a quarts de 2 de la tarda i ens va donar temps de pujar i baixar amb llum i sense còrrer. En lliure marca 6b/Ae, obligat sobre el V+...

 -Descens: en rapel per la mateixa via.

El tresor dels Maquis a la Serra de Sant Joan.

-Cordada: Laia i Busquets.
-Ressenya: 

-Material: La via està força equipada amb pitons, ponts de roca i parabolts. De totes maneres hem anat col.locant diverses peçes entre l'Alien blau i el Camalot del 2. No hem fet servir cap tascó, un estrep ens pot ajudar una miqueta si anem justos de grau. Els ponts de roca en general són bons peró si algú s'anima a canviar-los estaria bé.  Nosaltres no ho hem fet perquè hem anat molt justos de temps. Mola portar cintes ben llargues.

-Aproximació i Accés: Nosaltres l'hem liada fort amb l'aproximació per aixó millor anar amb aquesta foto i fer-li cas!!!!:

-Via: Comenten que és de les millors de la Serra de Sant Joan. Jo només n'he fet tres i no puc comparar massa. La veritat és que a nosaltres ens va agradar molt. No te cap llarg lleig,la roca és bona i és bastant variada. A la segona tirada sortir recte de la reunió i ens trobarem amb una placa totalment equipada ( 3 ponts de roca i un clau), a l'alçada del clau flanqueigem a l'esquerra en direcció a una sabina a sobre de la qual hi ha un pont de roca, no sortiu recte del clau!!!! ( el pont de roca següent costa de veure ). Un company ens va comentar que vàren sortir directament de la reunió a l'esquerra per un evident díedre i que va resultar més difícil del que sembla. A la penúltima tirada després de xapar el primer parabolt no aneu a l'esquerra, la via va per la dreta, ja trobareu assegurançes més amunt. Al cim no hi ha reunió.
El grau obligat de la via algo així com 6a+/b. La via fa molta travessa i el segon de corda també ha d'escalar.

-Descèns: Com podeu veure a la foto nosaltres l'hem fet de nit, per tant no som molt de fiar. Del final de la via anar carenant a la dreta fins a les inmediacions d'un coll. Aquí trobem una instal.lació de ràpel en un pi. Nosaltres anàvem de nit i per aixó anàvem enganxats al cingle. Suposo que a vegades deu sortir millor baixar una miqueta cap al bosc. Un cop fet el ràpel sembla que tirant a la dreta o recte es caçen uns passamans que ens ajuden a baixar de la feixa. Nosaltres no els coneixiem i hem anat a l'esquerra a buscar el punt on acaba la feixa. Després pel bosc buscant els punts més nets per retrobar la pista on hem aparcat.

Aerolito Sevillano.

-Cordada: Dimes, Laia i Busquets.
-Ressenyes:

http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=779 

-Material: Joc de tascons, Semàfor d'Aliens i Camalots fins al 2.
-Accés: De Montanissell agafar una pista que puja en direcció a les parets, al costat d'una cas amb finestres liles al principi del poble. Aparquem just quan la pista passa pel costat de la paret ( aparcament petit 2-3 cotxes ).

-Aproximació: De l'aparcament baixem al vessant oposat i anem seguint per peu de paret, un xic embardissat. La via comença a l'esquerra d'un pi, en un díedre amb parabolts visibles. A peu de via hi ha una picada bastant desdibuixada que posa 2.000.
-Via: A nosaltres ens ha semblat una bona via. La roca és bona i la via és força variada amb trams de placa i de díedre molt ben combinats. La feixa de dalt ( escàpol ) l'hi treu una miqueta d'ambient al tema però res que desmereixi el conjunt de la via. El grau obligat suposo que deu estar sobre el 6a. Tot i que les tirades són curtes no n'hem enllaçat cap, sembla ser que hi ha qui enllaça les dues primeres. Si algú porta una clau molaria apretar alguns bolts ( mètrica 8 ).

-Descens: Del final de la via baixem a la dreta, a voltes per arran de cingle a voltes per dins el bosc.La traça  no està massa fressada. Al final la traça s'allunya clarament del cingle i acaba confluint amb la que surt de la feixa per la que retrobem la pista.