Maria Antonia-Estrems als Cabirols ( Pedraforca ).

 Una clàssica que a jutjar per la informació de la xarxa és poc repetida. Potser la culpa d'això sigui el comentari de la guia d'en Dalmau que crec que diu "exposada degut a la pèssima qualitat de la roca". Sincerament nosaltres som bastants porucs amb la mala roca i no ens ha fet patir massa el tema, crec que és igual de bona que a les clàssiques de la paret però en algun tram de III/IV potser si que està menys sanejada. Com no podia ser d'una altre manera en una obertura dels quaranta la via va buscant en tot moment els punts febles de la paret, resultant una escalada bàsicament de canals i díedres diversos. Tot i aixó, no recordo cap tram massa llarg de caminar i a més hi ha algun flanqueig amb ambient, vaja que a part de ser una alpinada també s'escala en la majoria de la via.

A la molt bona ressenya de Rocaineu hi afegeixo algunes informacions per si poden ajudar: al Ll 2 no hem vist ni els dos espits ni el segon pitó,la R2 l'hem muntada amb els números 4 i 0.5, aquesta reunió està ubicada en un balconet amb una aresta a la dreta i te un casquillo d'espit ( sense rosca!?), Ll3 l'hem fet recte ( IV+, algun pitó,roca ok ) i llavors hem de desgrimpar una miqueta a una amplia repisa amb sorra per fer la role, R6 l'hem fet en dos bons ponts de roca on marca la topo i finalment hem enllaçat les dues darreres tirades. Per fer aquest enllaç tenim dues opcions: petit ensamble de cinc metres i fer reunió en un gran bloc a la gran vira per la que baixarem o fer reunió a 60 justos en un abret i després acabar de pujar. Nosaltres vàrem fer lo primer, no m'hi vaig fixar massa però l'abret es veia bé, potser un xic incòmode.

 -Cordada: Niss i Busquets.
-Accés: Mirador del Gresolet, per carretera senyalitzada des de el municpi de Saldes.Crec que hi ha indicacions del refugi Lluís Estassen.
-Aproximació: Des de l'aparcament pujar per camí senyalitzat al Refugi Lluís Estassen. Un cop aquí la via és perfectament visible. Per aproximar cal seguir el camí de marques blanques fins al peu de la clàssica Homedes. En algun punt hem perdut les marques blanques, peró hi ha traçes i fites per tot arreu. Hem anat buscant el terreny més evident i hem aparescut a la base de la Homedes, un cop aquí anem uns trenta metres a l'esquerra i localitzem el peu de via, molt ben dibuixat al croquis.
-Ressenyes: A part de les dalt de Rocaineu també hi ha aquestes dues de Romanticguerrer i d'en Joan Jover respectivament. Merçi!!!!!

-Orientació: Crec que Nord Est i que només te sol molt aviat al matí.
-Material: Hem fet servir algun tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4. El del 4 només el vàrem fer servir per montar la R2, suposo que hi ha alternatives i te'l pots estalviar.
-Grau Obligat: V/A1.

-Descens: No ens va semblar ni expossat ni complicat. Nosaltres no hem arribat al cim, des de la darrera reunió carenar a l'esquerra i baixar per la tercera canal que ens queda a ma dreta i que ens portarà a la visible tartera del Pedraforca. Hi ha alguna desgrimpada de II/III però amb bona roca i arbres que permetrien asegurar/rapelar en cas de necessitat. La canal de baixada està en un coll bastant marcat, te una fita i hi ha una canal que baixa cap al vessant oposat.

Desequipaments diversos a Montserrat.

M'han arribat rumors que s'han desequipat les següents vies a Montserrat:
1.Chop Suey al Montgros.
2. Pink Floyd també al Motgros.
3.Trenca Calçes a la Palleta.
Algú sap quelcom?.

Via Esminu a Peña Ezkaurre.

T

Ens va semblar una bonica via, bàsicament de xemeneies i bavaresses més aviat atlètiques. Llàstima d'alguna feixa. La roca està molt sanejada, tot i que alguna cosa encara pot baixar. Com sempre a Ansó, l'entorn una pasada. Igual que el dia de l'Estel ens va faltar motivació per arribar al cim i acabar la via i vàrem baixar per la vira...som uns dropos!!!!. Les tirades molt curtes i es poden enllaçar.
-Ressenyes: Penjo aquestes d

-Accés i Aproximació: Molt ben explicat a la via Estel a lanochedelloro.com. La Esminu comença més a l'esquerra, al final de la paret i a l'esquerra d'una canal xemeneia molt visible.
-Orientació: Crec que Sud.

-Material: Algún tascó, l'Alien verd i els Camalots 0.5,2 i 3. En general està genrosament equipada, el del 3 va molt bé al segón llarg.
-Grau Obligat: V+

Ressenyes de Saleretes Nord,el Toll.

Sector d'estiu total,no vàrem tenir sol en tot el dia. L'accés consisteix en arribar al poble de Gombren. Un cop aquí tenim dues possibilitats d'aproximació: la curta amb ferrada i la llarga només caminant. Per la curta crec que cal enganxar un torrent un o dos revolts abans del primer restaurant de Gombren. Per la llarga cal pujar a les antenes de sobre del poble i seguir carena amunt fins al sector clàssic de Salaretes.A uns cinquanta metres del sector baixar cap a la dreta enganxats a la paret oposada a Salaretes per una traça primer molt perduda i que després de creuar una tanca es torna més fressada.

Via de la Bavaressa al Folló.

Juntament amb la Overload crec que són les dues clàssiques de la paret. A diferencia de l'Overload l'equipament de la Via de la Bavaressa és l'original: espits amb xapes d'espeleo, pitons i un taco de fusta. La roca, en alguns punts, sembla una mica frágil i demana atenció. La via, malgrat que curta, és ben variada i inclou una bonica bavaressa que l'hi dona nom a la sortida de la primera reunió. Després d'aquesta bavaressa ve un tram d'Ae o 6c sobre espits originals, si us voleu estalviar una sortida de 6b sobre un d'aquests espits porteu un cargol del 8 i/o un ganxo.

-Cordada: Pablo i Busquets.
-Orientació: Oest, l'hi comença a tocar el sol entre 12 i 1.
-Accés:  Per la C-17, passada Sta Eulalia de Tagamanent, a mà dreta veurem una desviació que duu a TAGAMANENT. Per carrers senyalitzats ens hem de dirigir al "turó de Tagamanent i Museu Etnològic", prenent una pista transitable que ascendeix la muntanya d'esquena a BCN, està asfaltada en un tram, i segueix amb valla de fusta dins del "parc Natural del Montseny". Quan la pista ja ha fet un revolt de paella fa una estona i ascendeix de cara a BCN, a mà dreta veurem un camí que baixa lleugerament, el penúltim abans d'una casa. Seguir el camí uns 300 mts fins veure un lloc a MA DRETA, on aparcar.

-Aproximació: Des d'on aparquem ja surt un camí que va en direcció al cingle. Hi arribem a l'alçada d'una gran escletxa al terra i de la reunió de la via Setè Cel. El que hem fet nosaltres és entrar a dins de l'esquerda al final de la qual hi ha la reunió de la via l'Estreta. Aquesta reunió consta d'un bolt amb anella i un químic vinculats a través d'una cadena que ens serveix de passamà per asegurar-nos la curta desgrimpada de la xemeneia. Un cop aquí hem tirat un ràpel de quaranta metres fins la base de la cinglera. Aquest ràpel poter es pugui fraccionar enganxant el que deu ser la R1 de l'Estreta ( dos químcis). Arribats al peu paret seguim per la seva base de pujada ( allunyant-nos de la C-17), localitzem el peu de via al cap d'uns 80 metres, passats els espectaculars sostres per on van la Via del Sostre i la Batllori Puigdomenech. Peu de via en un evident díedre amb el nom i un pitó rovellat.
-Material: Camalots 2 i 3. Per fer amb artificial a part de l'estrep ens anirà bé un cargol d'espit per sortir de la tercera xapa del segón llarg. Si aquest cargol no entres al costat hi ha un intent d'espitar que ens podría servir per ganxexar.

-Dificultat obligada: Sense possar la xapa de la segona tirada queda un pas de 6b i A1e. Si es porta aquest cargol segurament es passi amb V+/A1e.

Nova via:"Kalamity's a l'Aran".Pui d'Unha,Aran.

Acabada a finals de Juliol amb en César i en Berta. La via ens ofereix una escalada variada on trobarem plaques amb cantarral, díedres, xemeneia i una aresta aeria, molt alpina i amb vistes a l'Aneto: la mítica Aresta César. La pega és que la paret te algunes feixes i no hem pogut fer res per evitar-les, per tant en alguns trams tocarà caminar. La roca és bona i sanejada,a més ens hem passat hores respatllant la molsa i els líquens per mirar de satisfer els paladars més refinats.De totes maneres encara podeu trobar una mica de verdor. Alhora de graduar la via hem tingut molts dubtes, finalment hem optat per graduar a la baixa, així que si trobeu errors en la graduació ja ho direu.
 Si arribeu al cim amb ganes de més roca podeu rapelar per la Jordi Petit i fer-la per acabar de sumar metres.

-Orientació: Sud Oest, l'hi comença a tocar el sol cap a les onze i ja no deixa d'estar asoleiada fins a la posta.
-Accés: Des de Vielha anirem fins a Salardú i després fins a Unha. Aparcarem en el Parquing gran que hi ha al poble. Font próxima.

-Aproximació: Des de l'aparcament seguirem les indicacions per anar a la Via ferrata (cartellets de fusta taronges). Al cap de poc d'haver començat el camí deixarem un altre camí a la nostre esquerra i creuarem una tartera tot entrant en un bosc. Al cap de poc trobarem un camí a mà esquerra i el prendrem. Aquest és el camí de baixada dels segon tram de la ferrada. S'ha de seguir aquest camí fins una mica abans d'un tram equipat amb una estàtica. Cal deixar el camí i pujar uns dos minuts pel bosc( fites ) fins a peu de paret on veurem els parabolts de la via.

-Material: Tot i que la via està generosament equipada amb bolts va bé portar un joc de friends de l'Alien verd al Camalot del 2. Es possen poques peçes peró variades. Per obrir jo he fet servir en diverses ocasions un extraplà curt i un ganxo. On he utilitzat alguna d'aquesta dues peçes posteriorment hi he col.locat un parabolt.
-Dificultat obligada: V/A0.
-Descens: De la darrera reunió baixem per una canal ample i herbosa a la nostre dreta. A baix d'aquesta canal hi ha una reunió de dos bolts amb maillons per rapelar per la Jordi Petit. Són tres ràpels equipats amb maillons i anelles ( IMPRESCINDIBLE DOBLE CORDA ). Un cop a peu pla hem de baixar una mica rectes fins a trobar unes cordes fixes grogues que ens retornen al camí de baixada de la ferrada, el seguim a l'esquerra ( dir. Vielha ) i ràpidament retrobem l'aproximació.

Via Mari Paz al Risco Gordo de Villarejo.

Ens va semblar una molt bona via de díedres de tots els tamanys generalment atlètics i on tots els llargs ténen la seva gràcia. L'entorn ens va agradar força i la roca en general és bona. Crec que és una via que no es feia massa i que fa poc s'han reequipat les roles i s'està fent bastant. Per aquest motiu suposo que anirà millorant algún dels blocs i la molsa de la primera tirada, la resta millorant amb l'alçada i en arribar al gran díedre de sobre la feixa ja és boníssima.

 La R1 l'hem fet on marca el croquis però només hem sabut trovar-hi un bolt, encara que és facilment reforçable amb un Camalot entre l'1 i el 3 o un arbre, potser sigui millor montar-la a la instal.lació de ràpel uns cinc metres abans, peró llavors augmentem el fregament del segón llarg.Al segón llarg hi hem trobat dos pitons i un friend abandonat. Afegeixo les longituds aproximades de les tirades: 40,30,50,30,30 i 40.

-Accés: Hem d'anar al coll de Serranillos i aparcar un parell de revolts abans del mateix coll. Hi ha una font,si hi arribeu és que us heu passat de llarg un revolt. Parlo sempre venint des de la banda de Arenas de San Pedro.

-Aproximació: Un camí surt de l'aparcament a l'altre banda de la carretera. Primer puja i després flanqueja per sota de la cara Sud del Villarejo ( vivac, vies ). La nostra via és la primera de la cara Nord,comença en un bloc dentat caracterísitic, a la dreta ( mirant la paret ) de l'arbret on hi ha la R1.
-Orientació: Nordoest, sol a partir de les dues.

MMaterial: Nosaltres hem fet servir un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. Si es va molt just de grau pot ajudar un Camalot del 4 al penúltim llarg així com repetir el 2.
-Dificultat obligada: V+/A1.

-Descens: Nosaltres hem baixat per la línea de ràpels que hi ha a la dreta de la via. De la darrera reunió creuar a la dreta la primera canal i localitzar la instal.lació de ràpel a l'entrada de la segona canal. A sota la darrera reunió de la via i darrera d'un bloc hi ha la reunió de la via Flores ( crec ), no confondre's!. Ràpel 1: 45 metres, Rapel 2: 45, aquest haviem sentit que era conflictiu per les enganxades de cordes...es deu poder fer amb simple perquè trobes un parell de reunions a la paret de la dreta amb dues anelles, Ràpel 3: 45 i Ràpel 4: 25.Aquest últim es fa al costat de R1, per si hi volem deixar alguna cosa.