Maria Antonia-Estrems als Cabirols ( Pedraforca ).

 Una clàssica que a jutjar per la informació de la xarxa és poc repetida. Potser la culpa d'això sigui el comentari de la guia d'en Dalmau que crec que diu "exposada degut a la pèssima qualitat de la roca". Sincerament nosaltres som bastants porucs amb la mala roca i no ens ha fet patir massa el tema, crec que és igual de bona que a les clàssiques de la paret però en algun tram de III/IV potser si que està menys sanejada. Com no podia ser d'una altre manera en una obertura dels quaranta la via va buscant en tot moment els punts febles de la paret, resultant una escalada bàsicament de canals i díedres diversos. Tot i aixó, no recordo cap tram massa llarg de caminar i a més hi ha algun flanqueig amb ambient, vaja que a part de ser una alpinada també s'escala en la majoria de la via.

A la molt bona ressenya de Rocaineu hi afegeixo algunes informacions per si poden ajudar: al Ll 2 no hem vist ni els dos espits ni el segon pitó,la R2 l'hem muntada amb els números 4 i 0.5, aquesta reunió està ubicada en un balconet amb una aresta a la dreta i te un casquillo d'espit ( sense rosca!?), Ll3 l'hem fet recte ( IV+, algun pitó,roca ok ) i llavors hem de desgrimpar una miqueta a una amplia repisa amb sorra per fer la role, R6 l'hem fet en dos bons ponts de roca on marca la topo i finalment hem enllaçat les dues darreres tirades. Per fer aquest enllaç tenim dues opcions: petit ensamble de cinc metres i fer reunió en un gran bloc a la gran vira per la que baixarem o fer reunió a 60 justos en un abret i després acabar de pujar. Nosaltres vàrem fer lo primer, no m'hi vaig fixar massa però l'abret es veia bé, potser un xic incòmode.

 -Cordada: Niss i Busquets.
-Accés: Mirador del Gresolet, per carretera senyalitzada des de el municpi de Saldes.Crec que hi ha indicacions del refugi Lluís Estassen.
-Aproximació: Des de l'aparcament pujar per camí senyalitzat al Refugi Lluís Estassen. Un cop aquí la via és perfectament visible. Per aproximar cal seguir el camí de marques blanques fins al peu de la clàssica Homedes. En algun punt hem perdut les marques blanques, peró hi ha traçes i fites per tot arreu. Hem anat buscant el terreny més evident i hem aparescut a la base de la Homedes, un cop aquí anem uns trenta metres a l'esquerra i localitzem el peu de via, molt ben dibuixat al croquis.
-Ressenyes: A part de les dalt de Rocaineu també hi ha aquestes dues de Romanticguerrer i d'en Joan Jover respectivament. Merçi!!!!!

-Orientació: Crec que Nord Est i que només te sol molt aviat al matí.
-Material: Hem fet servir algun tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4. El del 4 només el vàrem fer servir per montar la R2, suposo que hi ha alternatives i te'l pots estalviar.
-Grau Obligat: V/A1.

-Descens: No ens va semblar ni expossat ni complicat. Nosaltres no hem arribat al cim, des de la darrera reunió carenar a l'esquerra i baixar per la tercera canal que ens queda a ma dreta i que ens portarà a la visible tartera del Pedraforca. Hi ha alguna desgrimpada de II/III però amb bona roca i arbres que permetrien asegurar/rapelar en cas de necessitat. La canal de baixada està en un coll bastant marcat, te una fita i hi ha una canal que baixa cap al vessant oposat.