Ressenyes del sector Pell Roja.

Sector d'accés cómode i ràpid, amb vies en general assequibles. Per aquests motius és un sector molt freqüentat, els amants de la tranquilitat abstenir-vos de visitar aquest sector en cap de setmana.
L'accés el farem des de el municipi de Collbató, cal anar a la part alta del poble a la cantonada dels carrers Graus i Dreçera. Aparcar a Collbató en caps de setmana pot costar: o matinem o ens tocarà aparcar a la part baixa del poble i sumar uns cinc minuts a l'aproximació.
L'aproximació és ben cómode i planera.A l'esmentada confluència de carrers pugem a munt fins una pista, ens queden uns dipòsits d'aigua i una paret amb presses artificials a la dreta. Nosaltres anem a l'esquerra per la pista que va plana. Un cop a sota del sector hi ha una bona traça que puja a peu de via.
L'orientació podria ser Sud Est.
A la dreta de l'Esperó de la Martina ( V+ ), hi ha tres vies més:
 -Bròquil Tòxic V+ 18m.
-Jefe Ouray 6b+ 20m.
-Sun Gazing 6b 20m.
 Informació i ressenyes extretes de l'excel.lent blog d'en Fernando Micó.Moltíssimes gràcies!.

 

Via Siba al Socle de la Candelle.

Molt guapa: vertical,sostinguda,variada i amb un ambient molt xulo. Per nosaltres totalment recomanable!. Possats a buscar-li una pega, la via és un pèl patinosa. Si anem bé de forçes i de temps podem enllaçar amb l'ultra clàssica Aresta de Marsella.
Aproximació: Des de la facultat agafar una pista tancada al tràfic fins al Coll de????.Un cop aquí seguir el camí de l'esquerra/baix en direcció a la Candelle.Marques?????,al cap de poc arribem a una trifurcació:seguir recte,pel cami de marques vermelles de dalt,deixara l'esquerra el GR i a la dreta el camí de marques vermelles que baixa.Al cap d'una estona de baixar el camí es situa a peu de paret.Passem una agulla i just després pujem a la base de la paret.Flanquejem una mica i ens situem a peu de via.La primera assegurança és un bolt,la segona o la terçera un químic.

Orientació: Nosaltres hem començat cap a les onze i la primera tirada encara estava a l'ombra.
Material: La via es pot fer només amb cintes.Si sou porucs i us voleu estalviar un pas de V+ amb la xapa a sota els peus a la sisena tirada porteu un Camalot de l'1.Si a més voleu deixar-li el més mínim flanqueig al segón agfafeu els tascons i un joc de friends de l'Alien verd al Camalot del 2 i quedareu com uns senyors.

Dificultat obligada: Sobre el V+/ 6a i A1.
Descens: Una mica enrebessat, millor fer-lo amb llum. Des de el final de la via acabar de pujar com si anessim a la base de la Candela. Una mica abans d'arribar-hi cal anar a l'esquerra i saltar a darrera d'una carena on comença una canal que ens deixarà en un camí més ampli. Seguint aquest camí retornem al sender de l'aproxiamció, just al punt der l'encreuament.

Ressenyes del sector Futbolín de Santa Linya.

Pany de paret ben aprofitat,amb algun que altre picat i sicat.Nosaltres hi vàrem anar un dia que plovisquejava i la majoria de setens no es mullaven,si plou poc crec que aquí es pot salvar el dia.
L'accés el fem aparcant al camp de futbolabandonat que hi ha entrant a Santa Linya a ma esquerra.Des d'aquí ja veiem el sector i un corriol que porta al sector,en menys de cinc minuts.

L'orientació del sector diria que és Sud Oest.Les vies fan uns vint metres,les del prinçipi lleugerament desplomades i físiques mentre que les de l'esquerra méstombades i tècniques.

Via del Sostre llis al Puig de Millà.

Segons els seus autors, serà la més clàssica de la paret. A mi em via semblar una via prou ben parida, súper lógica i menys algun tram puntual de placa tota en fissures i diedres de diferents mides. La roca a les dues primeres tirades demana alguna precaució.

Accés: No el recordo perque conduia. Se que al Port d'Àger vàrem agafar una pista a just a sota del bar i que vàrem arribar per camí més o menys bo ( si ha plogut no) al Pla de les Bruixes. Un cop aquí vàrem agafar un trencant a la dreta amb un pal senyalitzador a l'iniçi.La pista aquí si que empitjora,crec que vàrem fer uns dos quilòmetres en aquest tram fins que ens en vàrem cansar.Per aparcar no hi ha problema ja que la pista aquí són pràcticament dues roderes en un prat i quan t'en canses apartes el cotxe i ja està. Anàvem amb la C-15, que és com un tot terreny jo no m'hi ficaria amb qualsevol cotxe, amb un de baix pilles càrter fijo.Compte!!!!!!.
Aproximació: Seguim la pista/camí d'on hem aparcat que es va encaixant en una vall/torrent. En un moment en que el camí gira i crec que s'acaba la traça hem de sortir de la vall i pujar al vessant de la nostre dreta,atents a aquest punt,hi ha fites. Una dèbil traça ens encara cap a la carena,algunes fites. Guanyem la carena a l'alçada d'una petita franja rocosa. Seguim la carena a l'esquerra, bones vistes de Montrebei,fins a un coll.Bon lloc per deixar motxilles. Aquí cal baixar a peu de paret per la Canal de la pedra trabada.Hi ha un tram de desgrimpada on cal anar alerta, quan passem per sota del bloc (III+) i un ràpel d'uns 15 metres sobre dos bons ponts de roca.L'iniçi de la via es troba uns tres cents metres més enllà del final de la canal. A la dreta de l'evident sostre llis, en un díedre i no es veu l'espit del primer llarg.

Orientació: Oest,no l'hi va entrar el sol fins a quarts d'una.
Material: Algun tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4.Nosaltres hem repetit 2,3 i 4..Al primer llarg m'ha semblat veure rastres de pitonatge,just al tram abans d'arribar a l'espit.Potser ens pot anar bé un ola o universal per aqaquest tram.La xemeneia del darrer llarg m'ha semblat de mal assegurar,potser amb algun Camalot del 5/6 es pot assegurar.

Descens:  Desfem el camí de l'aproximació.

Ressenyes de Penya Ginesta.

Sector ben proper a les vies llargues del Pic del Martell, l'aparcament és el mateix. L'accés des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en dirección Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en dirección Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma Esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell ". L'aproximació és evident i ràpida ja que la paret es veu perfectament des de l'aparcament.
Excel.lents ressenyes d'en Fernando Micó, mil gràcies!!!!.

Via Diagonal Pasatiempo al Pic del Martell.

Via prou xula i variada, amb trams de placa i també de díedre. Alterna trams d'autoprotecció amb trams equipats. Ha estat reequipada en part, nosaltres anàvem amb la ressenya d'en Joan Asín i hem fet algunes variants. He fet una ressenya amb les variants i amb el material emplaçat, quan tingui temps l'escanejo i la penjo.

-Accés: des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en dirección Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en dirección Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma Esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell ".
-Aproximació: tot i no durar més de deu minuts és una mica incómode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell. Baixem pel vessant oposat. La via està una mica abans del canvi d'orientació que fa la paret. Queda uns deu metres més amunt de l'iniçi de la Excalibur i la Teotihuacan. 
A peu de via hi ha el nom de la via amb rotulador ( s'esborrarà ) i també hi ha el nom mal ubicat de la Teotihuacan. El primer seguro és un pitó força alt amb un cordino blau.

-Orientació: Sud est, vàrem tenir sol fins quatre aproximadament.
-Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3 i algún tascó.
-Grau obligat: V+/A1.
-Descens: Algunes reunions tenien anella i cadena per rapelar ( vegeu ressenya).
Nosaltres hem baixat a peu, del final de la via acabar de grimpar ressalts i anar amb tendència a l'esquerra ( direcció a l'aparcament ) fins a trobar una bona traça que s'ajunta amb la traça per la que hem aproximat.

Ressenyes de Can Maçana.Rajadell.

Sectoret de minivies,ideal per aquells que es mouen en el V/6a. Crec que era Sud oest, les vies amb estadísc estan semiequipades.
Explicació de l'accés del blog d'en Passarell, moltíssimes gràcies per la feina!!!!:
 "Tenemos que llegar hasta el precioso nucleo histórico de Rajadell.
Si venís por el Eix Transversal es dos salidas después de Sant Joan de Vilatorrada.
Atravesamos el pueblo y salimos por detrás por una pista asfaltada indicada como El Junyent.
Seguimos la pista hasta pasar esa masía. La siguiente es Can Maçana.
Seguimos siempre la pista asfaltada que rodea Can Maçana y continúa.
Tras unos centenares de metros cojemos una pista a la izquierda que está cortada enseguida por una cadena. Aparcamos aquí.
 Seguimos caminando por la pista hasta que se acabe.
Luego hay que seguir un camino a la derecha que a veces se ramifica en mil y te hace dudar de si vas bien, pero todos acaban más o menos en el mismo sitio, en un campo.
Hay que rodearlo por su derecha y estar atentos a uno hitos de piedra de nuevo a la derecha.
Los seguimos. Bajaremos por roca y ya siguiendo el caminito a la izquierda llegaremos a pie de las vías.
En total son unos 10 minutos andando con muy poco desnivel."