TBO al Frare de baix.

Via encabida en el poc espai lliure que quedava a la paret. A la meitat del primer llarg passes molt a prop d'una assegurança de la via Estudiosos del massís, de fet no costaria massa xapar-la. I el final del segon llarg correspon a la Saelicke-Mir. A l'inici de la via cal anar en compte amb la roca, a nosaltres encara se'ns ha trencat alguna cosa. El tram més bo el trobarem al segon llarg, una vegada superada la secció d'artificial segueix un mur de forats molt bo. Llàstima que s'acaba ràpid...

-Cordada: Busquets i Macau

-Accés: Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.

-Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves ( Camí del Clot de la Mònica ). Seguim aquest camí fins a localitzar un corriol que surt a la nostra esquerra (fita). Aquest corriol porta fins al peu del Frare de baix. Li donem la volta fins la cara oest. La via comença a l'esquerra d'un díedre (xapes visibles).

-Orientació: Oest.

-Material: Cintes exprés i un Alien vermell o Camalot 0.5/0.75 pel díedre final. Estrep opcional.

-Dificultat obligada: 6a/6a+

-Descens: Ràpel d'uns 45 metres des de la reunió del cim.

-Ressenya: Nosaltres hem utilitzat la topo que surt a la guia nova de la cara sud d'en Luichy. Els graus d'aquesta són més realistes que els que surten a la guia vella, que estaven molt collats.

The Sound of Silence a Surtana.

Sembla ser que és una de les vies fàcils més assequibles i repetides de la illa.La veritat és que l'hem trobat boníssima:sostinguda,amb ambient,prou variada i amb una roca de pel.licula.Una via que un bon cinquegradista no ha de deixar de fer!.Convé estar atents a creuaments amb d'altres vies: Ll1 cap a la meitat anar a la dreta,si ens equivoquem més amunt podem rectificar i anar a R1 per una evident feixa;L2 seguir recte i no a la dreta;L3 a l'esquerra per un pont de roca abans dels bolts i L4 seguir les xapes que marxen a l'esquerra.Nosaltres hem enllaçat L3 i L4,sense massa problemes de fregament saltant-nos xapes. La via és prou ràpida com per planejar fer-ne més,nosaltres hem fet la Via della Tranquilitá(6a,V+ obligat).Són 50 metres de placa molt xulos,equipats amb bolts primer del 10 i despres del 8,rapel no fraccionable,nom a la base deu metres a la dreta de la Sound of Silence.

Orientació: Sud Oest sol a partir de les 11.
Accés: Des de Dorgali agafar la carretera de Cala Gonone i deixar-la a l'alçada de l'entrada dels tunels,és a dir passar dels tunels i seguir recte.Al cap de poc veurem una carretera amb un cartell que marca Tiscali.Seguim aquesta carretereta indicada amb cartells de Tiscali.La seguim tipus uns deu quilómetres passem un riu anem a la dreta paral.lels al riu i aparquem a ma esquerra uns 2 km despres d'haver passat el riu.A l'aparcament hi ha el cartell de Tiscali que crec que és un poble on només s'hi pot arribar a peu des de el mateix aparcament que farem servir nosaltres.

Aproximació: Dura cap a 45 minuts,cómode i fàcil de trobar.Pujem per un cami que serpenteja per sota d'unes parets,quan la pujada afluja creuem un torrent,un trencall amb una verge que ignorem.Seguim rectes per dins l'alzinar i ja intuim les parets a la nostre dreta.Hem d'agafar la segona traça amb una gran fita que puja a les parets.Deu minuts mal contats de pujada,primer per dins del bosc i despres per tartera ens deixen a la base de la paret que seguim a l'esquerra.Nom a peu de via i pont de roca llaçat abans dels bolts.

Material: Nosaltres hem fet servir una dotzena de cintes,algunes de llargues i doble corda per evitar fregament si enllaçem L3+L4.A la guia diu que poden ser útils alguns friends (max n.1/2?).
Grau obligat: V+/A0.

Descens: Nosaltres hem baixat des de R4,no hem acabat la via. Hem fet 3 ràpels: R4-R2 60,R2-R1 i R1-terra.Hem trobat una cordada que ha baixat caminant per la dreta i ens han comentat que eren 20' i estava fitat.
Ressenyes: Del camptocamp,merçi!.

Jardí botànic a Busa.

Una de les tres clàssiques de tota la vida a Busa juntament amb la Maneras de Vivir,Costo de Agosto i la Shangri La.En conjunt m'ha agradat per ser força variada:fisures,petits bombos i trams de placa puntual.A més,per lo curta que és la via te força ambient i l'entorn és molt ben parit.Suposo que els més sibarites l'hi podran trobar pegues com un parell de repisses i sabines emprenyadores,però de bon llaçar.Cal parar atenció a la roca en general, hi ha trams de roca excel.lent i d'altres on és més delicada però com que no conec massa aquest rocam he fet tota la via ben alerta. A la primera tirada hem passat per l'esquerra (III) i hem fet reunió incómode a l'alzina per minimitzar el fregament.Per poc que es pugui jo passaria pel 6a que va recte,portant peçes grans i/o repetides i buscant aixopluc per l'assegurador.

Accés: Compte que l'aparcament i l'aproximació no són els mateixos que per anar a la Maneras de vivir. A Solsona hem d'agafar la carretera C-26 en direcció a Berga i seguir-la aproximadament fins al km. 114 on trobem una desviació a ma esquerra que indica Busa i Bessora. Agafem aquesta carretera i anem seguint els indicadors de Busa. Uns 12 km després hem d'estar atents a agafar una pista que baixa a la dreta, si anéssim seguint la carretera que portem pujaríem al Pla de Busa. Així doncs agafem una pista que baixa a la dreta, al principi està asfaltada i després és de terra,compte si anem amb un turisme baix i/o ha plogut.Al cap d'un parell de quilómetres d'haver-se acabat l'asfalt veurem una bassa a ma esquerra.Si anéssim a la Maneras de vivir aparcariem aquí.Enlloc de fer aixó cal seguir davallant per la pista.Arribem a una bifurcació amb un petit gorg,cal prendre la pista que puja a l'esquerra amb un cartell que diu Orriols.Arribem a una masia ( antiga runa) i afagem una pista que puja,aparcant a uns cent metres de la casa,en un bon entrant de la pista a ma esquerra.

Aproximació: Amb la foto de les ressenyes la via és perfectament visible.Caminant primer per la pista i despres per camí en 10 minuts ens plantem a peu de via.
Orientació: Sud.
Material: Nosaltres hem passat amb un joc de friends de l'Alien gris al Camalot del 2.A les topos recomanem fins al 4 repetint 3 i 4.Jo el del 4 l'hauria posat.Pot anar bé l'estrep pels trams de 6a sinó els fem en lliure.
Grau obligat: V+/A1.Si ho fem així jo portaria un o dos del 4 pel primer llarg.
Descens: Caminant a la dreta,fins que veiem que acaba el cingle.En aquest punt conve anar a buscar un grau a la dreta. A l'iniçi del grau hi ha un cartell indicatiu i un bon camí. La part final del grau disposa d'una escala per arribar a peu pla. Un cop a la base del cingle seguir el camí cap a l'esquerra, passarem unes baumes,una font i arribem a una ermita. A l'ermita trobem la pista on hem aparcat,seguim la pista a la dreta fins al cotxe. Conteu uns 30/45 minuts des del final de la via.

Eclipse de mar a la Peluda.

Via amb molt poques referències situada a l'aresta sud-oest de la Peluda, l'única info que hem trobat a la web és la piada de la primera ascensió escrita per un dels aperturistes. Ens hi vam acostar seguint la topo de la guia d'Agulles i des del peu de via era tot bastant evident: es veien algunes xapes, el topi de la primera reunió i el desplom de l'inici del segon llarg. La via està equipada amb espits, alguns d'ells amb xapa casolana. El desplom del segon llarg el marquen de 6a, però a nosaltres ens ha semblat una mica marciano. En tot cas no és obligat. Hem fet la via en un sol llarg utilitzant cintes llargues, són 60 metres justos.

-Cordada: Macau i Busquets.

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella. Anem carenant a l'esquerra seguint un camí amb marques vermelles. La via comença just abans del pas de les cordes fixes, queda uns 5 metres a l'esquerra de l'inici de les cordes, al costat d'una alzina.

-Orientació: Sud-oest

-Material: La via està equipada amb espits, només calen cintes exprés. L'estrep pot anar bé per superar el desplom del 2n llarg.

-Dificultat obligada: V.

-Descens: Des del cim de la Peluda fem un ràpel d'uns 20 metres per la cara est. Després baixem per la canal que separa l'Agulla del Capdamunt i la Peluda fins a trobar el camí que porta cap a les Portelles (marques vermelles).

-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la guia d'Agulles. Al blog de l'aperturista també hi ha una ressenya:

Via Morten a Ayacata.

Pel que vàrem veure a les ressenyes és una de les vies més assequibles de la paret.Nosaltres hi vàrem anar amb la mosca a darrera de l'orella pensant que podia ser herbosa i amb mala roca.Al final ni una cosa ni una altre: bonica via de díedres,només un tram herbós a L2,homogènia,sostinguda i amb bona roca...llàstima que sigui tant curta!.
Lo de la roca es veu molt sanejada de repeticions,encara que al principi costa una mica confiar-hi.

Accés: Municipi d'Ayacata.Molt petit,crec que només hi ha el bar Casa Melo on tenen les ressenyes,no hi ha ni font ni botiga.El bar tanca a les 6 de la tarda. Nosaltres hem arribat a Ayacata des de le Roque Nublo(dalt),a la sortida del poble localitzem la paret de la Libreria i just després ve el Frontón.Hi ha un aparcament per 3 cotxes a sota de cada paret.
Aproximació: Des de l'aparcament la via es veu perfectament a l'esquerra de l'evident esperó amb un pi de la Baileys.Des de l'aparcament surten dos camins en direcció a la paret,el bo crec que és el de la dreta,el de més cap a Ayacata.El camí està molt fressat i en poc més de 15' ens deixa a peu de paret.La via comença uns cinc metres a l'esquerrade l'esperó de la Bayleis,parabolts visibles.

Orientació: Sud Oest.
Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4.El del 4 l'hem possat a la primera meitat de l'últim llarg,queda ben obert i no se si val molt la pena posar-lo,suposo que per anar bé serien un 5/6. El díedew del penúltim llarg és especial.dnt sostingut,tota l'estona et pots anar protegint o sigui que si portes repeticions(1/2,?) segurament les gastaras.
Grau obligat: A nosaltres tots els llargs ens han semblat de V+,suposo que portant molt de ferro es fa en A1 però a al primer llarg hi ha algún tram de placa que potser és més difícil de trampejar
Al darrer llarg hi falten els parabolts...te pinta a via on l'equipament fix va desapareixent/apareixent.  compte, segurament el bar podem trobar un llibre de piades amb informació al respecte.
Descens: Crec que el més fàcil/ràpid es rapelar per una linea que hi ha a la dreta. Nosaltres no ho sabiem i vàrem baixar caminant cap a la dreta. Seguint la carena,hem trobat fites i alguna marca groga. Anirem a sortir a l'aparcament que hi ha a sota la paret de la Libreria.

Civis II - García - Casas al Serrat de la Foradada

Via clàssica de la cara nord d'Agulles que fa poc s'ha reequipat substituint els burils vells per parabolts inoxidables. A les reunions hi ha xapes normals, però als llargs hi ha xapes més petites que queden més discretes. Fa temps al primer llarg hi van aparèixer alguns espits, ara la tirada està bastant neta (encara hi ha alguna xapa) i ens l'haurem d'autoprotegir. La roca en general és de bona qualitat, tot i que en algun punt cal anar en compte. Hi ha algun punt on pitonar és gairebé obligatori, però si hi ha alguna ànima caritativa que hi vol deixar un pitó la roca ho agrairà. De tant pitonar i despitonar la roca es va trencant...

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). A coll de Guirló, en comptes de seguir cap al refugi, continuem pel GR en direcció a la Cadireta. Un cop a la Cadireta voregem la paret cap a la dreta fins arribar al díedre que separa la Cadireta de la Foradada. La via comença en aquest díedre. Si mirem amunt podrem localitzar algun dels parabolts del primer llarg. 

-Orientació: Oest.

-Material: Cintes exprés, joc de tascons, joc de friends (dels d'Aliens al Camalot del 3), 1 xapa recuperable, estreps i pitons (plàtan o bong petit, universal). És molt material, però les assegurances que hem posat són molt variades.

-Grau Obligat: V+ ó 6a (dependrà de si clavem o no).

-Descens: Des de l'última reunió continuem uns metres per la carena de la Foradada fins a la següent bretxa. Aquí trobarem una corda que ens porta fins a una instal·lació de ràpel de 45 metres (la 2a meitat és volat). Ens deixa al peu de la Foradada. Baixem pel camí d'accés a la Foradada fins al GR.
-Ressenya: Hem fet aquesta sobre foto:

Via del Jaumet.

Està prou bé,te trams interessants alternats de feixes.Tots els llargs ténen algún passet de manera que l'escalada acaba siguent prou entretinguda.La roca bona o sanejada.Hem enllaçat les quatre darreres tirades en dues.L'equipament és divers en quant a tipologia i quantitat.Hi ha bolts del 10,del 8 i un parell de claus.A la part de baix hi ha molt de ferro i a dalt cal montar un parell de reunionsR5 iR6.La últma te un pont de roca.R5 l'hem montat amb un tascó BD del 6 i l'Alien verd
Accés: Un cop passat el poble de Camarasa direcció Tremp creuem el Segre i trobem dues esplanades a ma dreta on aparcar. Nosaltres aquest cop hem aparcat a la segona, ja que la via queda cap al final de la paret.
Aproximació: Seguim per la carretera en direcció a Tremp i la creuem. A l'alçada d'un petit torrent pujem pel vessant. Hi ha una traça força bona que acaba anant a peu de via. Parabolts visibles en un díedre damunt d'una sabina i hi ha una S amb una fletxa picada.
Horari:2 hores.
Oreientació:Podria ser S.E.
Material:  Nosaltres hem possat un tascó Black Diamond 6 i un  joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. Crec que a les ressenyes marca portar el del 3 i potser vagin bé els tascons per trampejar l'últim 6a+.
Grau obligat: V+/A1.
Descens: Nosaltres hem enllaat amb el Díedre de l'Amistat,però si es vol baixar crec que s'ha d'anar a l'esquerra per enganxar el ràpel.
Ressenya: Del blog d'en Joan Asín.Merçi!.