Joli Garçon al Merlet del Pas dels Francesos.

Una sola tirada on rematar el dia baixant de Gorros o de Sant Benet, recomanable una gorra o similar per que els turistes que pugen per les escales dels pobres ens fagin un donatiu. Rampa de II/III amb un parell de trams més drets,compte amb el fregament perque la reunió es fa a posteriori de la desgrinpada. Malgrat el grau assequible no m'ha semblat una via idonea per a novells hi ha que hi ha trams de III+ on no val a badar.

Accés: Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes presentant una targeta federativa de l'any en curs sense DNI. Les furgonetes paguen més.

Aproximació: Un xollo,només dura deu minuts. Des del Monestir agafar les escales dels pobres com si pujessim a St. Benet o elz Gorros. Arribarem a un estretament on el camí fa poc més d'un metre d'amplada,es tracta de les escales anomenades El Pas del Francesos. La via va per la rampa de la dreta es veu el primer espit a uns deu metres del terra.

Orientació: Est,peró s'inicia en un encaixonament del camí que deu ser a l'ombra pràcticament tot el dia.

Horaris: Aproximació 10 minuts,via 45' i retorn al Monestir 20'.

Material: Sis cintes exprés, Aliens verd i groc. La ressenya demana també l'Alien vermell peró no l'hem possat. La baixada està prou neta peró si voleu cardar quatre tissorades tampoc passarà res. Si convingués collar espits són d'allem.

Grau obligat: V/A1e.

Descens: Del final de la via anar seguint traça quan sigui possible i quan no grimpar per la roca,sempre amb tendència esquerra. Nosaltres fent aixó hem anat a espeteguar al camí que va de Santa Anna a Sant Benet, anant a l'esquerra retrobarem les Escales dels Pobres.

Via Normal al Frare de Baix.

 

Segons la icònica guia d'en Picazín es tracta de la via de IV grau més bonica de tot Montserrat. Cardeu-li cas i aneu-la a fer que si el gurú de l'escalada montserratina diu que és bona és que ho és i punt. Mira si és bona que a tots els que la vàrem fer aquell dia ens va agradar i això que escalo amb una colla que gasta fi!. Xemeneia plaent a l'inici, pas curiós per canviar de paret i placa final plaent...nia que fer-la!. Nosaltres l'hem fet d'una sola tirada, penjo una ressenya d'una combinació amb el primer llarg de la Petit Nil per afegir metres a l'activitat. Nosaltres el que hem fet és fer la Petit Guifré que comença al mateix peu de via.

 

Accés: Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.

 Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves ( Camí del Clot de la Mònica ). Seguim aquest camí fins a localitzar un corriol que surt a la nostra esquerra (fita). Aquest corriol porta fins al peu del Frare de Baix. La via s'inicia a l'evident xemeneia que separa l'Agulla del Serrat d'en Muntaner. 

 

 

Horari: Aproximació 20',via i ràpels 45', retorn al cotxe 15'.

Material: A la xemeneia inicial hi hem posat un tascó gran i el Camalot del 2, passats els ponts de roca hem emplaçat un Alien groc. Molen cordinos de recanvi tant per la sabina de ràpel com per reposar els de la tirada.

Grau obligat: IV+/V.

Orientació: Est, compte amb el vent encara que vingui d'Oest perquè la xemeneia de l'inici és una bretxa que dóna a Oest i hi corre el vent que dona gust.

Descens: Un sol ràpel de 30 metres des de la sabina on es fa reunió.

Via Normal al Rave.

En el moment de la obertura fou una via avanguardista, el balmat de la segona tirada fou un repte tècnic de primer ordre. De mica en mica aquest tram s'anà omplint de ferro i es va convertir en una via de curset on els monitors avaluaven la traça dels seus alumnes amb els estreps. El temps ha continuat passant i la ferralla de la via ha anat envellint fins al punt que avui en dia fot una mica de basarda, ideal pels amics del rovell ja que aquí no xaparan ni un sol parabolt. Fantàstic mirador i molt bon ambient per ser una via tant curta. La roca en general bona malgrat que l'arribada al cim està una mica descomposta però es pot assegurar bé. Hem enllaçat la segona i tercera tirada, amb molt fregament. Recomanable combinar-la amb la Normal a la Campana.

Accés: Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.  
Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra ( pista més petita amb olivars a la esquerrra ) el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves (Camí del Clot de la Mònica). Seguim aquest camí sobrepassant el Serrat Inferior d'en Muntaner amb la característica agulla del Frare de Baix. Superat aquest punt arribem a una carena rocosa, deixem enrrera La Pastereta i arrribem a una mena de coll. En aquest punt convé baixar al Torrent dels Llorers. El seguim un moment de pujada i sortim a l'esquerra fins a una carena on ja veurem el nostre objectiu. Quan som aproximadament a la cota de la Campana i el Rave trenquem a la dreta embardissant-nos fort fins al peu de via. Potser en aquest punt hi ha un corriol però nosaltres no l'hem sabut trobar. Inici de la via per una alzina, a les envistes de la ferralla que hi ha al desplom del segon llarg.

Orientació: Oest,sol a partir de les 3.

Material: 20 cintes exprés, 4 plaquetes recuperables, 3 escanyaburins, 2 estreps per persona, 1 cordino molt fi per enfilar una cabota i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2. En previsió dúiem un parell de claus més aviat amples per si saltes alguna cosa. No està de més dur una desena de metres de corda per canviar el muntatge de ràpel o encara millor agafar-ne una vintena i llaçar tot el mogró cimer.

Horaris: Aproximació des de la Vinya Nova 1 hora i quart, per fer la via i rapelar 3 hores mentre que per tornar a la Vinya Nova 50 minuts.

Grau obligat: V/A2.

Descens: Ràpel de 30 metres, pel costat d'on hem escalat,anem a parar directes al peu de via.

Ressenyes: La moderna l'ha fet en Jose Walero mentre que l'antiga l'he agafat del blog d'en Jordi Cevallos.Moltes gràcies!

Ravier al Tozal de Mallo.

Ultra clàssica pirinenca que no necessita presentació, impossible trobar un cinquegradista que en surti decepcionat. Oberta al 1957 per una colla d'escaladors occitans probablement igual de sonats que de bons entre els quals hi havia el bo d'en Joanet que amb el seu celebre cognom ha acabat batejant la via. Per aconseguir el que alguns consideren el primer VI del Pirineu amb gran determinació creuen la frontera i esquivant la benemèrita es cruspeixen la vertiginosa cara est del Tozal.Quan la noticia va arribar a orelles de la baturrada aquests es van cardar les mans al cap i els hi va faltar temps per repetir la via i saquejar els 35 pitons que havien deixat la colla d'en Ravier. Collonades històriques a banda a nosaltres ens ha fet xalar de valent. A voltes tens la sensació d'estar escalant una via friqui on només has d'anar seguint les enfarinades de torn a vegades cal intuició per trobar el passatge correcte. Et fots un fart d'escalar i amb una gran varietat de passos: plaques, díedres i xemeneies s'alternen constantment amb el caràcter atlètic com a denominador comú. Abans de fer la via està bé comprovar si la xemeneia patinosa és eixuta. Ah! si us estimeu els vostres ronyons no feu les reunions que hi ha montades amb dos parabolts, millor buscar els emplaçaments clàssics!.

Accés: Pradera d'Ordesa, on s'arriba des de Torla. A l'estiu cal agafar un autobús a l'entrada de Torla. El bus costa 4.5 euros anar i tornar, el primer surt a les 6 i l'últim baixa a les 10.

Aproximació: Des de la Pradera baixar un tram de carretera fins a una casa, aquí es veu perfectament el Tozal. Agafar el camí clavijas de Carriata(?,cartell) al cap d'una hora passem per un torrent amb aigua i 5' més endavant prendrem un corriol a l'esquerra per  anar a la base del Tozal. Deixar aquest corriol per pujar a sota el contrafort herbós on anirem a la dreta del tot per escalar un esperó ajagut direcció un evident pi on nosaltres hem fet R1. 

Material: Joc tascons i de friends des de l' Alien blau al Camalot del 3. Nosaltres hem  portat el 4 així com les repeticions del 0.5 a l'1.Ambdues coses fan servei però suposo que sense es passa. 

Grau obligat: V+/A1. 

Horaris: Aproximació 1 hora 30 minuts,via 9 hores i retron 2 hores. Aquests temps són sortint i arribant de la Pradera on et deixen els busos.

Orientació: Podria ser sud est amb sol a partir de les 3.

Descens: al anar flanquejant cap a la dreta per pendents herboses, al final hi ha traça. Aquesta traça ens deixarà al camí de les Clavijas de Salarons d'on podrem retrobar el camí de l'aproximació a l'alçada d'un cartell on podem deixar les motxilles.

Ressenya: Com sempre la millor opció és el dibuix d'en Luichy.

Lucky Jom al Balcó de la Lluna.

Escalada ideal per si volem fer metres sense caminar massa ja que tant l'aproximació com el retorn els fem en baixada i duren poc més de vint minuts respectivament. La via en si alterna trams bons ( 60% ) amb trams de rostoll ( 40 % ), menció especial a la magnífica placa de la segona tirada que per alguns ja justifica la visita. Molt d'acord amb el que comenta en Luichy a la seva ressenya, hi ha un parell de canals que si s'esquivessin l'itinerari milloraria molt. Malgrat l'assequible graduació jo no la recomanaria com a escalada d'escola donat que hi ha trams per sota del V+ amb alguna nata destacable. Els parabolts ja tenen 30 anys i comencen a tenir força rovell. Hem enllaçat les dues darreres tirades.

 

 

Accés: Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes a federats.

Aproximació: Agafem el Camí de la Santa Cova i el seguim de baixada un quart d'hora. Un pèl abans de la Santa Cova agafarem un corriol que discorre paral·lel al camí, de seguida distingirem la silueta característica de l'esperó pel qual discorre la Lucky-Jom.

Orientació: est diria que te sol fins a les 3.

Horaris: Aproximació 20',via 4 hores i baixada 20'. 

 

 

Material: Nosaltres hem passat amb el semàfor d'Aliens,una xapa i femella per un parabolt del 10 a la sortida de R3,24 cintes exprés així com dos pedals. A la topo d'en Luichy deman un friend del 2.5 que no hem posat i abans es posava un 0.75 a l'alçada de la segona xapa que algú ha posat al segon llarg. Es passa bé però si algú vol cardar quatre cops de xerrac tampoc passaria res així com canviar un pingo de 2 metres de corda per entrar a R5 o reposar quatre sabines llaçades.

Grau obligat: V/A1e.

Descens:Pugem un pèl amb tendència esquerra a buscar el camí de Sant Miquel i seguint aquest camí a la dreta en baixada atenyem el Monestir.

Ressenyes: Luichy,Ballart y Desventurasymilagros. Gràcies!!!

 

 

Delfos a Montrebei.

 

Una gran clàssica del Congost!. Fer-la després de la Paül Lalueza i abans dels Díedre Gris era la prova de que s'estava preparat per seguir tatxant vies a Montrebei,això abans de que s'obrissin itineraris més assequibles a sobre del Prat de Lluís, quan la GEDE tenia fama de gran bardisser i el Petit Díedre era de sucre. En ple segle XXI l'he repetit per segona vegada i l'he gaudit molt, totalment d'acord amb la ma d'estrelles de la guia d'en Luichy. Bona barreja de plaques i díedres en general de bona roca, a vegades gris i a voltes taronja. En general la via s'assegura correctament però compte que soms a Montrebei: algun tram de mal assegurar, de mala roca i herbós anirem trobant,per fortuna mai es conjuguen les tres coses. A programar sense cap dubte a les primeres visites a la Paret de Catalunya si som cinquemesgradistes. Llamp de clàssica, collons!. 

Accés: Àger, agafem la pista asfaltada que porta al Coll d'Ares, a uns deu quilometres del poble trobem un trencall a l'esquerra senyalitzat com a " Congost de Montrebei ". Seguint sempre aquesta pista arribarem al Prat de St.Llorenç, punt on mor la pista. Aquesta pista ha estat arreglada recentment i es troba en molt bon estat.

Aproximació: Al final del prat trobarem un corriol que avança paral·lel a les parets, cal seguir-lo. Al cap d'una mitja hora arribem a una zona de tarteres on el camí es desdibuixa en clara baixada . Passem de llarg un evident arc de roca, un altre més petit, i una cova. Poc després, quan el contrafort comença a ser menys dret, el pugem per una canal on hi ha una corda fixa ( pot posar Delfos, fita ). Anem resseguint la feixa cap a la dreta, superem un pas una mica exposat, fem una grimpada (pintada Delfos a la roca pot no ser-hi) fins arribar a una alzina prou gran. Després d’una grimpada assolim un nou relleig on comença la Via del Tronko. Seguim aquesta feixa descendent uns deu metres a l'esquerra per arribar al diedre on comença realment la via i veiem el característic sol gravat a la roca. Aquest punt és prou còmode i ampli com per equipar-se però algunes cordades opten per encordar-se entre la corda fixe i el sol gravat.

Material: Una dotzena de cintes llargues, un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien negre al Camalot del 4. Nosaltres hem dut repetits l'Alien groc, l'1 i el 2,no m'han semblat imprescindibles. Hi ha ressenyes que recomanen 4 pitons ( 3 universals i 1 u/uve ),potser són per assegurar un tram de la desena tirada que no hem sabut assegurar. Teòricament aquest tram és IV+ però a nosaltres ens ha semblat V/V+. Hi ha un pont de roca atòmic abans on molaria deixar-hi un pingo de corda vella de 2 metres que no dúiem.

Orientació: Oest, sol a partir de la 1.

Horaris: Aproximació 1 hora, via 7 hores i retorn al Prat de Lluís 1'5 hores.

Descens: Carenar a la dreta pujant un parell de turons i en un ampli coll amb un prat girem a la dreta ( gran fita ) per enganxar un tram de bosc i després de tartera que ens retronarà sense pèrdua al Prat de Sant Llorenç.

Ressenya: Com sempre la millor la d'en Luichy, moltes gràcies!!!. Hi ha algun pito de més i de menys peró està tant ben dibuixada que es segueix a la perfecció. Dúiem alguna foto peró no l'hem fet anar perque durant l'activitat mai agafes prou prespectiva.

Cobo Pamplona a Patriarques.

 

Aquest itinerari passa per ser el recorregut més assequible de Patriarques. En el context del vessant Nord aquesta és una via clàssica i repetida amb freqüència sense que això vulgui dir que hi trobem gent cada cap de setmana. M'ha semblat prou guapa, bastant variada amb alguna placa i díedre ben parits. L'artificial entretingut peró tot quedava a caldo.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat. Aproximació: Des de Sta. Cecilia agafem el camí de l'Arrel ( G.R.) a l'esquerra, direcció monestir. Passem per sota del Serrat del Moro, l'Aeri i el Serrat del Duc. Després ve Patriarques, just passar-lo trobem la Canal dels Avellaners a la dreta. Pugem per la mateixa, amb la precaució de seguir-la per la seva banda dreta. Si així ho fem trobarem un petit torrent i poc després una mena de canal amb un ressalt amb corda fixe que pertany a la via Xavi Teixidor. Obviem tot aquesta instal·lació i seguim pujant fins a localitzar una segona corda fixe mimetitzada amb la vegetació, aquí comença el nostre objectiu.Actualment resta prohibit passar per la Canal dels Avellaners, si volem respectar l'esmentada prohibició caldrà rapelar per la via, el que probablement sigui més complexe que escalar-la.

Grau obligat: V+/A1.

Horaris: Aproximació 40',via 8 hores i baixada 1 hora.

Material: 24 cintes, tascons (11,10,9,8 i 7 B.D.), 2 estreps, un grapat de vaguetes,navalla i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot #1 repetint de l'Alien verd al Camalot 0.75. L'habitual és no doblar números però un servidor te més por que vergonya i va omplir de ferralla la fissura.Si sou desconfiats i poc amics del cop de gas in extremis agafeu algun pitó ( bong,uve,u i universal ) i si peta alguna escàrpia no haureu de fer-vos el valent.

 

Descens: Al final de la via caldrà escalar una estètica i espectacular aresta. Finalitzada la qual anirem superant bonys equipats amb alguna expansió ( Xavi Teixidor ?) fins que veiem que la cosa encalma. Llavors desencordats seguim grimpant,sempre en direcció Oest. Assolim una canal que ens baixa al camí de Sant Jeroni.

Ressenyes: Armand Ballart, Lacordadacentenària i Elsilenciomineral.