Via del Corb a la Roca Gran d'en Ferrus.

 

Via d'aventura prou guapa,amb trams de bona roca i escalada mantinguda alternats amb d'altres de més rostollet.Molt equipada als trams per sobre de V+ i pelada per sota del V.Les expansions emplaçades són burins i alguns espits a totes les reunions,tot antic i rovellat però semblaria que sense massa us per les poques repeticions de la via. A la tercera tirada cal fer un acte de fe i anar en diagonal ascendent a l'esquerra per una placa fina fins enllaçar amb l'Estrella del dia. Justament la darrera assegurança d'aquesta tirada és un clau enlloc d'una expansió. Al quart llarg només hem trobat el primer burí que marca la topo,després diagonal ascendent a esquerres fins a un díedre amb pans d'herba damunt del qual i a la seva esquerra hi ha la R4.

Accés: Circulem per la C-16 direcció al túnel del Cadí i just passada la central tèrmica de Cercs prenem un trencall a mà esquerra direcció a Fígols per la carretera BV-4025. Seguim per la carretera asfaltada uns 15 quilòmetres fins al Pla de la Creu. Trobarem un trencall a mà dreta amb un rètol que indica el GR-107 (Camí dels Bons Homes). Seguim la pista practicable amb un vehicle alt. Trobarem un nou trencall i de nou prenem el que marca el GR. Si no disposem de 4x4 és millor estacionar en aquesta cruïlla en cas contrari podrem avançar uns metres més per la pista fins que uns blocs ens barren el pas. 

Aproximació:Ara seguim a peu en lleugera baixada sempre seguint el GR. Passarem per la Masia del Ferrús i amb la paret molt visible continuarem pel GR. Quan arribem a l'alçada de la paret busquem corriols molt desdibuixats que ens deixen a peu de paret. Pugem una mica fins a trobar el peu de via, on hi ha un petit pi invertit amb un cordino.

Horaris: Aproximació 25', via 5 hores i descens 1'5 hores.

Material: Unes dotze cintes exprés,un estrep i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2. 

Grau obligat: V+/A1.

Descens: Un cop acabada la via seguim remuntant fins arribar al tercer coll. Des d’allí seguim cap a l’oest per un corriol que finalment ens menarà al GR-107. Un cop al GR seguim descendint fins que passem pel punt en que ens hem desviat per anar al peu de via i desfem el camí fins al vehicle.

Ressenya: Parce,mil gràcies!!

Via Martí Andreví al Ditet.

L'inici no és massa reeixit ja que escalem mig per la roca mig per una canal terrosa amb arbres que no estan prou morts per fotre'ls abaix ni massa vius per constituir una ferma assegurança. Superat aquest breu tràngol ens trobem amb un escalada plaquera per un esperó ben aeri i dotat de bons agafadors.Ideal enllaçar amb la Via del Jabato o l'Aresta Brucs a la Fàcil.

 

 Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt baixem pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi,creuem la Canal Ample on comença Frares. Anem seguint el mateix camí on anem trobant marques de P.R i quan arribem més o menys a sota del Lloro agafem el torrent homònim que mena a la base d'aquesta agulla.Una miqueta abans d'arribar al Dit ja veurem el nostre objectiu a ma dreta.Deixem el camí i per on millor podem arribem al peu de via. Esperonet secundari tombat amb una canal arbrada a ma dreta. Hi ha una petita sageta pràcticament esborrada,la primera alzina a ma dreta és morta i la savina del damunt te alguna branca xerracada.

 

 

Material: A banda de les sis cintes que es recomana a les ressenyes nosaltres hem emprat els Aliens groc i blau a la primera tirada. Al cim hi ha una instal·lació de ràpel consistent en dues petites sabines que hom ha triangulat amb una desena de metres de corda i que no estaria malament canviar. Si ens aventurem a fer el segon ràpel tampoc anirà malament arreglar-lo una mica per equalitzar les forces.

Horaris: Aproximació 45',via 1 hora i descens 1 hora.

Grau obligat: IV+/A0.

 

 

Orientació: Oest.

Descens: Des del cim fer un ràpel d'uns deu metres fins al coll amb l'Agulla Fàcil.En aquest punt cal realitzar un segon ràpel de seixanta metres fins la base de la cara sud de la Fàcil. Aquest ràpel a mi no m'ha fet gaire gràcia: es fa d'una alzina mig descalçada i d'una sabina no gaire gran que està arrelada al mateix pa de terra que l'alzina. Si volem evitar aquest segon ràpel em sembla que es pot grimpar per l'aresta oest de la Fàcil fins al seu cim ( III,60m?).

Ressenyes: Germans Massó, Col·leccionista de Vies i Lanochedelloro. Moltes gràcies!!.

Wilkenny al Roc d'en Rosell o Paret de la Ruïra.

 

Recomanable per cordades aventureres a les que no els hi fa res anar creuant feixes i amb prou bagatge per escalar sobre un rocam que a voltes demana certa cura. A la via l'hi calen repeticions per acabar-se de sanejar malgrat el llamp de pencada que s'hi endevina per part dels obridors.Donades les característiques de la paret no acaba d'agafar ambient però hi trobem algun passatge prou interessant i variat. El company, amb més criteri i metres que un servidor, l'hi va agradar més la veïna Xustiyou.

Accés: Cal deixar el vehicle al segon revolt d'esquerres que trobem un cop iniciem la pista de Fontalba. En aquest punt hi ha un petit aparcament per uns quatre cotxes. Crec que durant la temporada estival la pista resta regulada al trànsit i pot ser que no poguem estacionar a l'esmentat indret.

Aproximació: Creuar un pastor elèctric i un cami poc traçat sense perdre desnivell anar planejant fins a trobar la baixada al torrent d'en ruira...algunes fites posades.Un cop al torrent cal remuntar una mica fins a veure l'inici de la via en un característic c deanal/xemeneia amb arbres llaçats visibles.Veure la següent fotografia:

Orientació: Sud.

Material: Una dotzena de cintes desplegables, doble corda i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.  

 

Horaris: Aproximació 10',via 4 hores i descens 50'.

Grau obligat: V+/A0.

Descens: Nosaltres hem baixat a l'esquerra,Oest direcció a la pista de Fontalba que és ben visible,al contrari del que diu la foto.

Des del final de la via fer uns trenta metres de cresta i baixar cap al Torrent de la Ruira.Un cop al torrent l'hem seguit de pujada fins que hem trobat una estassada que marxava a l'esquerra ( Oest ). Seguirem aquesta traça cap fins anar a parar a una pista que desmboca a la pista de Fontalba,uns 3 km. per sobre d'on hem estacionat.

Mambo a la Paret de Zaratustra.

La penúltima tirada és excepcional,la resta de la via entre el rostollet i el rostoll plus.Si més no aquesta ha estat la sentència dels companys que són del morro fi i amb més criteri que el qui escriu.Hem enllaçat les dues darreres tirades però no es gaire recomanble ja que a la sortida al cim hi ha força roca trencada i la penúltima reunió està apartada de la linea de caiguda, no com l'avanpenúltima.

Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí prendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passem el trencant a l'esquerra cap a l'Ermita de Santa Maria,la Font de la Figuera i el revolt amb la pista de la Font Blanca on hi ha una gran bassa d'incendis.Després de tot això trobarem una gran explanada a ma dreta,antiga cantera,estacionem en aquest punt.

Aproximació: De l'aparcament en surten dues traçes la de la dreta i la de l'esquerra. A nosaltres ens interesa la de l'esquerra que ens deixarà a la base de la paret.Anirem seguint cap a la dreta,passem les cordes fixes de la Caipirinha i la Mojito. I just després d'aquestes vies comença la Mambo: canal-xemeneia amb arbres llaçats.Veure la següent foto.

Orientació: Sud est,sol a partir de les dues.

Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.En alguna banda es recomana dur un 4 així com repetir fins al 0.75.Si teniu cordinos per abandonar en aquesta via hi ha un munt de ponts de roca per deixar llaçats.Un xerrac per podar la sabina que cal creuar a la primera tirada no seria sobrer.

Grau obligat: V+/A1.

Horaris: Aproximació 15',via 2.5 hores i baixada 25'.

Descens: Caminant a l'esquerra fins a quedar a sota la linea elèctrica on hi ha un camí que baixa fins a la carretera.

Ressenyes: La original així como la foto de la primera tirada son del blog Rocacalenta i la segona és de Romanticguerrer.Moltes gràcies!.

Kriptonita a la Paret de Zaratrustra.

Una via molt ben trobada, oberta per un dels representants de l'escalada autèntica, aquí però s'ha estovat el tema i hi ha prou ferro, si més no als trams per sobre de V. Per sota d'aquest grau estem a la misa del diumenge, hi ha òsties per tothom. Itinerari ben sostingit i rodó malgrat alguna feixa molt esporàdica. 

Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí prendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passem el trencant a l'esquerra cap a l'Ermita de Santa Maria,la Font de la Figuera i el revolt amb la pista de la Font Blanca on hi ha una gran bassa d'incendis.Després de tot això trobarem una gran explanada a ma dreta,antiga cantera,estacionem en aquest punt.

Aproximació: De l'aparcament en surten dues traces la de la dreta i la de l'esquerra. A nosaltres ens interessa la de l'esquerra que ens deixarà a la base de la paret.Anirem seguint cap a la dreta,passem les cordes fixes de la Caipirinha i la Mojito.Uns metres més enllà trobarem el nostre peu de via,reconeixible per haver-hi un parabolt a uns tres metres del terra,fotografia:

Orientació: Sud Oest,sol a partir de les 2.

Horaris: Aproximació vint minuts,escalada 2'5 hores i descens 35 minuts.

Material: Un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot 0.75, hi ha qui empra un ganxo ample al tercer llarg. Ha anat bé dur cintes llargues i doble corda si més no per enllaçar el segon amb el tercer llarg. 

Descens: Caminant a l'esquerra fins a quedar a sota la linea elèctrica on hi ha un camí que baixa fins a la carretera.

Ressenyes: Si no m'equivoco és del propi Armand Ballart.

 

Via del Buitre a la Paret de Zaratustra.

 

Gran travesa que creua de punta a punta la paret de Zaratustra aprofitant un relleig intermitent, fins que aquest es dilueix i toca sortir al cim gràcies a una potent fissura.Alguns trams de roca delicada alternats amb altres de màxima qualitat,si es repetís amb més freqüencia segurament es sanejaria. Nosaltres hi vàrem ser un matí posterior a una bona ploguda amb l'esperança de que els sostres que l'hi fan de barret l'haguessin mantingut eixuta i la jugada va sortir bé. 

Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí prendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passem el trencant a l'esquerra cap a l'Ermita de Santa Maria,la Font de la Figuera i el revolt amb la pista de la Font Blanca on hi ha una gran bassa d'incendis.Després de tot això trobarem una gran explanada a ma dreta,antiga cantera,estacionem en aquest punt.

Aproximació: De l'aparcament en surten dues traçes la de la dreta i la de l'esquerra. A nosaltres ens interesa la de l'esquerra que ens deixarà a la base de la paret. Parabolts visibles. 

Material: Nosaltres vàrem emprar unes setze cintes desplegables i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. A la penúltima tirada ens hagués anat bé repetir un 3 i/o dur un 4. Precisament en aquest llarg hi ha un bong que es belluga i que estaria bé repicar-lo així com dos ponts de roca que agraïriem trobar llaçats.

Grau obligat: Pel de primer 6a/A1 mentre que pel segón de cordada V+,amb algún pèndol potencial prou llarg en el IV/V. 

Horaris: Aproximació 10', via 4 hores i mitja.Per baixar del final de la via al cotxe mitja hora.

Orientació: Crec que sud oest,te ombra fins a quarts de dues.

Restriccions: De moment no n'hi ha però de Gener a Juliol probablement ens trobarem el niu habitat a R5 que dona nom a la via.

Descens: De Hi ha qui rapela de la penúltima reunió: dos ràpels equipats amb cadena i anella. Nosaltres hem baixat caminant.Acabada la via ens embardissem cap a l'esquerra i en lleugera baixada fins atànyer un corriol de baixada que ens permetrà assolir pràcticament el peu de via.

Ressenyes: El dibuix és d'en Parce i la fotografia d'en Jordi Ceballos. Mil gràcies!.

Via Talaia Apatxe Ajaguda del Coll del Muset.

 

Una potent proposta esportiva en aquesta bonica talaia monserratina. Típica via indiana on no cal patir perque el ferro quedi lluny ni per la roca, s'agraeix la pencada company!!!!. Nosaltres hi hem arribat havent escalat previament a la Miranda i a l'Agulla de Can Jorba, també hi podem fer parada de camí al Camell d'Ecos. A la mateixa paret també hi hem escalat la curiosa Meteora.

Accés: Aparquem al Restaurant la Vinya Nova del Bruc. Per caminar menys convé estacionar el més a l'esquerra possible.

Aproximació: Prenem la pista que enllaça la Vinya Nova amb Can Jorba, a l'esquerra del restaurant. Uns metres abans d'arribar a Can Jorba agafarem un camí a ma dreta que s'enfila fins al Coll del Musset. Un pèl abans del Musset ja veurem el nostre objectiu. Per rastres de pas arribem a peu de via on hi veurem una corrua de parabolts tot i que crec que el primer era força amunt.

Grau obligat: V+/A1e.

Material: Cintes exprés i un estrep. Recanvis llargs pel ràpel.

Horaris: Aproximació 45'(?),via amb  rapel 2 hores i retorn a la Vinya Nova 40'. Nosaltres hi hem anat després de fer una via a l'Agulla de Can Jorba i hem trigat una mitja hora. 

Orientació: Est.

Descens: Nosaltres hem fet un ràpel per la mateixa via. Fa dies i no ho recordo massa però em sona haver fet algun invent amb la reunió del cim. No estarà de més dur algun tros de corda per abandonar.