-Cordada: Teo i Manel.
-Ressenya: hem sembla que portàvem la del bloc "muntanyec", però la via no té pèrdua.
-Material: unes 15 cintes. Via equipada.
-Aproximació: nosaltres vam anar des de Santa Cecilia.Agar el camí de l'arrel cap a la dreta fins la canal del migdia i pujarla. Baixar per l'altre costat, passar una pintada grossa que marca el Montgrós, un cartell que diu cap al plecs del llibre, i just deprés de la balma dels plecs, a la dreta surt un camí amb unes fites que puja per una canal amb marques verdes fins al peu de la via.Des d'aquí ja es veu bé la via, i es veu a la R1 una placa metàlica en memória d'en Francesc Casanoves.
M'han dit que és millor (més curt i no tant matat) pujar des de can Jorba, i que la baixada després també és millor.Nosaltres vam tardar 1h 15-30 min.
-Via: la veritat és que ens va agradar molt. El 2on i el 5é llargs són molt guapos i mantinguts: el 2 on un 6a ben finet i el 5é un V+/6a amb un xic més de canto. Els altres llargs també són guapos i en conjunt tota la via és aèria i mantinguda. 3-4 hores.
-Descens:Un cop a la R5 anem fins a un coll: aquí podem escollir entre pujar al Montgrós (un llarg de IV+ i 100 metres de II/III) i des del cim devallar pel nord fins casi la portella del migdia, baixar la canal fins el camí de l'arrel i Santa Cecília, o al coll fer un rappel de 30 metres, baixar per un esperò marcat amb fites que ens torna al peu de via, i des d'aquí desfer el camí. Ens sembla que aquesta opció és la millor si venim des de can Jorba, i la del Montgrós si ho fem des de Santa Cecília. 1 hora.
dimarts, 25 d’octubre del 2011
Via UES als Espluvins.
-Cordada: Conxa i Manel.
-Ressenya: la d'en Xavi Granés. Perfecte.
-Material: la via està equipada amb parabolts. Calen unes 18 cintes i nosaltres vam fer servir els estreps, que no estàn de més ( o si, depen de lo fort que estigui cada un). Vam posar un alien groc i un verd per protegir 2 passos puntuals, però més que res perquè els portàvem.
-Aproximació: passem el poble d'Oliana, seguim per la carretera direcció nord. arribem al parquing de la ferreta Regina, no hi parem, sinó que passem per el túnel i just abans del 2on tunel girem a la dreta i parem a la dreta en un parking gros. Aparquem aquí i tirem per la carretera cap a la dreta uns 50 metres i trobem una canal amb un camí poc definit que puja cap a la paret, l'agafem i al cap d'un moment ja es fa ben visible.Pugem fins al peu de la paret. La via comença en un esperonet a l'esquerra de l'alfa centauro i just a la dreta d'una zona vermellosa i desplomada. Inscripció UES i fita al peu de via.30 minuts des del cotxe.Com que el primer tram de la via segueix una espécviede grades herboses, nosaltres les vam agafar com a referència per arribar al peu de via.
-Via: la via té dues parts ben diferenciades. Els primers 7 llargs (fins la feixa intermitja) són fàcils, amb tendència cap a l'esquerra tota l'estona (una escapatòria a la R4 cap a l'esquerra per unes feixes) i en poc més d'una hora i mitja /2 hores et plantes a la feixa.En aquesta part s'ha de vigilar un xic amb la roca.Quan arribem a la feixa, pugem una mica i després passem fins a la paret caminant. La nostra via comença en un sócol rampat amb una alzina grossa a 4 metres del terra i una fletxa que indica la via.Aquest tram de la via va per un gran diedre-esquerda que recore la paret. ULL! uns metres més amunt hi ha una altre via ( si algu en sap alguna cosa....).Està equipada amb parabolts i l'any passat ens vam colar i vam pujar per aquesta i ens va semblar més dura que la UES. Estavem tossuts en que en aquella paret només hi havia una via (la UES) equipada amb parabolts i quan ja vam veure que no ho podia ser vam decidir seguir amunt i sortir per aquesta altre. Lo dit: si algú té alguna info d'aquesta via li agrairia que ens digues alguna cosa.Gràcies per endavant.
La segona part en canvi conbina l'Ae amb el lliure vertical i atlétic. Hi han tres llargs d'Ae:al primer els seguros allarguen una mica i la roca no és meravellosa, el segon surt més fàcilment i el tercer té dos passos d'Ae i la resta del llarg (i és ben llarg, fa més de 50 metres) és de V+ vertical i de parts amb presses tipus Vilanova. Aquest és el millor de la via segons el nostre parer. A partir d'aquí quatre llargs més, el L13 I L14 fan escalar un xic , jo vaig patir un xic a l13, que no me l'esperava, però està ben equipat i poc a poc ja va sortint.Nosaltres varem tardar unes 7 hores i poc, però als llargs d'Ae ens ho vam prendre amb tranquilitat.
-Descens: just al final de la via trobem unes marques blaves que hem de seguir cap a l'esquerra fins a trobar el camí de baixada de la ferrata regina;baixem per aquesta fins al parking i d'aquí al cotxe ( 1 h 15 min/ 1h 30 min)
Los Diablillos
-Cordada: Jordi i Manel.
-Ressenya:
-Material: via equipada amb parabolt i reunions amb anelles per rappelar.
-Aproximació: la via comença just a la dreta de l'esperò Remacha, a la dreta de la gran llosa que hi ha a la base de l'esperò hi ha un passamà i just després ja trobem la línea de parabolts. Es pot aparcar just a sota i es puja per una cadena. " min. des del cotxe.
-Via: la via té dos llarg de 30-35 metres. el primer llarg té un passet al principi de V/V+ i un altre abans de la primera reunío. La roca al principi d'aquest llarg no és molt ferma, ja que la via és nova i encara s'ha de sanejar. El Segon llarg també és de V/V+, és més vertical que el primer i la roca és més bona.Típica via de Sant Llorenç, ideal per dies amb un temps inestable , tot i que segurament sens faràm un xic curta.
-Descens: es pot fer en rappel per la mateixa via o caminant cap a l'altre costat.baixem per un camí que primer va cap a l'esquerra i després a la dreta donant la volta per darrera a lña paret de l'ós fins arribar a una pista i d'aquí a la carretera.
-Ressenya:
-Material: via equipada amb parabolt i reunions amb anelles per rappelar.
-Aproximació: la via comença just a la dreta de l'esperò Remacha, a la dreta de la gran llosa que hi ha a la base de l'esperò hi ha un passamà i just després ja trobem la línea de parabolts. Es pot aparcar just a sota i es puja per una cadena. " min. des del cotxe.
-Via: la via té dos llarg de 30-35 metres. el primer llarg té un passet al principi de V/V+ i un altre abans de la primera reunío. La roca al principi d'aquest llarg no és molt ferma, ja que la via és nova i encara s'ha de sanejar. El Segon llarg també és de V/V+, és més vertical que el primer i la roca és més bona.Típica via de Sant Llorenç, ideal per dies amb un temps inestable , tot i que segurament sens faràm un xic curta.
-Descens: es pot fer en rappel per la mateixa via o caminant cap a l'altre costat.baixem per un camí que primer va cap a l'esquerra i després a la dreta donant la volta per darrera a lña paret de l'ós fins arribar a una pista i d'aquí a la carretera.
Reina-Puig a Terradets
-Cordada: Jordi i Manel.
-Ressenya: la del ressenya, la via és molt llógica i fàcil de seguir.
-Material: la via està semi-equipada, nosaltres hem fet servir un joc de tascons, aliens i friends fins el 3, bagues llargues per a les travesses i per evitar el rossament en alguns punts.
-Aproximació: des del parking de Bagasses, creuar el pont i passar per el primer tunel, la via comença just a l'entrada del segon tunel.
-Via: la veritat és que ens ha agradat molt.És la típica via que va buscant tota l'estona les debilitats de la paret per anar agafant metres. La roca és bona, en alguns passos molt pulida i en d'altres un xic trencada( en algun pas fàcil puntual). Està semi-equipada de manera que el V-V+ tens parabolts i a la resta (per sota del V o aixì) t'has de buscar la vida. En general s'assegura prou bé i les reunions solen ser cómodes i amb parabolts amb anella hem sembla,però hi ha algun tram que costa posar-hi algun trasto que quedi bé, tot i que són tram de IV/IV+. Els trams que marca Ae es poden fer sense estreps, tot i que van bé.Els passos pulits estàn assegurats amb parabolts, de manera que no són gaire obligats.
Comença al principi del 2on tunel i va cap a la dreta, a fer la R1 a l'esquerra del dau. El 2on llarg és un flanqueig cap a l'esquerra amb algun clau, fins a un diedre tumbat que ens porta fins la R2. El 3er llarg surt recte amunt cap a una placa amb parabolts, quan s'acaben aquests seguim una mica més recta amunt i la R3 ens queda una mica a la dreta. L4 fàcil cap a la dreta, cap al diedre evident.L5 pel diedre i després del tros pulit assegurat amb parabolts i passat una sabina l'R5 ens queda a l'esquerra, deixant el diedre.L6 amunt per lo més evident, fins una petita feixa i un diedre amb parabolts que ens porta fins la falsa feixa.L7 i L8 amb trams d'Ae i després trams en lliure.L9 i L10 amb tendència a l'esquerra que ens deixen a la feixa.D'aquí es pot anar per un diedre amb una entrada dura o per la CADE fins R11. A L12 hem sortit un xic per els parabolts de la CADE, i al segon hem tirat amunt, hi ha algun pitó, i seguint cap a la dreta arribes a uns parabolts que segueixes a l'esquerra fins a R12. aquest llarg fa una mica una S al revés (esquerra-dreta-esquerra).L13, el que passa per sota el gran sostre ataronjat, és més impressionant que no difícil. Està ben assegurat i té canto.Surtint de la R cap a la dreta ens trobem una reunió d'una via que passa just per el mig del sostre, hi ha un pas finet però ben assegurat i llavors seguir amb bon canto fins al final del sostre i pujar amunt fins la R13. El llarg següent (L14) costa un xic caçar el 1er pitò, però llavors es fa be. És un llarg d'Ae amb alguna sortida (al tanto a l'arribar a la R14 que hi ha algun bloc gros que no és gens de fiar!!! vigilant una mica no hi ha problema). L'últim llarg tira una mica cap a la l'esquerra i després amunt fins l'última reunió.En aquest llarg hi ha un pitò a 7-8 metres de la reunió. Nosaltres vam tardar unes 7 horetes sense pressa però també sense dormir-nos (1 d'octubre 2011).El grau obligat ens ha semblat V+. Al penúltim llarg que en algunes piades marquen A1, deu ser 6b, V+/A0 obl.
-Descens: seguir un caminet que surt de l'última reunió i que va baixant per una feixa fins que s'ajunta amb la baixada de la Feixa.Seguir fins als rappels (2x 25 o un de 50 metres), i d'aquí per camí fresat cap a l'esquerra fins la carretera i tornar cap al parking de les Bagasses.
-Ressenya: la del ressenya, la via és molt llógica i fàcil de seguir.
-Material: la via està semi-equipada, nosaltres hem fet servir un joc de tascons, aliens i friends fins el 3, bagues llargues per a les travesses i per evitar el rossament en alguns punts.
-Aproximació: des del parking de Bagasses, creuar el pont i passar per el primer tunel, la via comença just a l'entrada del segon tunel.
-Via: la veritat és que ens ha agradat molt.És la típica via que va buscant tota l'estona les debilitats de la paret per anar agafant metres. La roca és bona, en alguns passos molt pulida i en d'altres un xic trencada( en algun pas fàcil puntual). Està semi-equipada de manera que el V-V+ tens parabolts i a la resta (per sota del V o aixì) t'has de buscar la vida. En general s'assegura prou bé i les reunions solen ser cómodes i amb parabolts amb anella hem sembla,però hi ha algun tram que costa posar-hi algun trasto que quedi bé, tot i que són tram de IV/IV+. Els trams que marca Ae es poden fer sense estreps, tot i que van bé.Els passos pulits estàn assegurats amb parabolts, de manera que no són gaire obligats.
Comença al principi del 2on tunel i va cap a la dreta, a fer la R1 a l'esquerra del dau. El 2on llarg és un flanqueig cap a l'esquerra amb algun clau, fins a un diedre tumbat que ens porta fins la R2. El 3er llarg surt recte amunt cap a una placa amb parabolts, quan s'acaben aquests seguim una mica més recta amunt i la R3 ens queda una mica a la dreta. L4 fàcil cap a la dreta, cap al diedre evident.L5 pel diedre i després del tros pulit assegurat amb parabolts i passat una sabina l'R5 ens queda a l'esquerra, deixant el diedre.L6 amunt per lo més evident, fins una petita feixa i un diedre amb parabolts que ens porta fins la falsa feixa.L7 i L8 amb trams d'Ae i després trams en lliure.L9 i L10 amb tendència a l'esquerra que ens deixen a la feixa.D'aquí es pot anar per un diedre amb una entrada dura o per la CADE fins R11. A L12 hem sortit un xic per els parabolts de la CADE, i al segon hem tirat amunt, hi ha algun pitó, i seguint cap a la dreta arribes a uns parabolts que segueixes a l'esquerra fins a R12. aquest llarg fa una mica una S al revés (esquerra-dreta-esquerra).L13, el que passa per sota el gran sostre ataronjat, és més impressionant que no difícil. Està ben assegurat i té canto.Surtint de la R cap a la dreta ens trobem una reunió d'una via que passa just per el mig del sostre, hi ha un pas finet però ben assegurat i llavors seguir amb bon canto fins al final del sostre i pujar amunt fins la R13. El llarg següent (L14) costa un xic caçar el 1er pitò, però llavors es fa be. És un llarg d'Ae amb alguna sortida (al tanto a l'arribar a la R14 que hi ha algun bloc gros que no és gens de fiar!!! vigilant una mica no hi ha problema). L'últim llarg tira una mica cap a la l'esquerra i després amunt fins l'última reunió.En aquest llarg hi ha un pitò a 7-8 metres de la reunió. Nosaltres vam tardar unes 7 horetes sense pressa però també sense dormir-nos (1 d'octubre 2011).El grau obligat ens ha semblat V+. Al penúltim llarg que en algunes piades marquen A1, deu ser 6b, V+/A0 obl.
-Descens: seguir un caminet que surt de l'última reunió i que va baixant per una feixa fins que s'ajunta amb la baixada de la Feixa.Seguir fins als rappels (2x 25 o un de 50 metres), i d'aquí per camí fresat cap a l'esquerra fins la carretera i tornar cap al parking de les Bagasses.
dilluns, 24 d’octubre del 2011
Via del Lobo a Terradets,fins la Falsa Feixa.
-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya: La de les 100 millors i també la de la guia d’escalades a Terradets.
-Material: Via pràcticament equipada, tot i això hi ha alguns trams majoritàriament de fissura que cal equipar. Nosaltres hem posat de tot tascons, semàfor i Camalots fins al 3. M’imagino que amb tascons, semàfor i els Camalots 2 i 3 s'en fa prou.
-Aproximació: Evident,mireu la piada de la Smoking. La via està més a la dreta i crec que també hi ha el nom a peu de via.
-Via: És una via clàssica que va enllaçant les fissures i díedres de la manera més evident. La roca no està gens sobada, es coneix que es fa menys que les seves veïnes. La tercera i la quarta tirada són un xic herboses,la resta guapíssim. Equipada per rapelar. La penúltima tirada ha estat reequipada recentment substituïnt els dos burins que estaven trencats per parabolts, també el darrer abans de la reunió que obligava a fer un pas de 6a+. Actualment m'imagino que la via es pot anar resolent amb V+/A0 peró hi ha alguna apretadeta de 6a obligada. Per exemple la que hi ha arribant a la quarta reunió. Les tirades tercera i quarta diria que per metres es poden enllaçar peró controleu el fregament ( més o menys rectes crec ) perquè al final del quart llarg hi ha aquest tram més fi.
-Descèns: Com he explicat al post anterior sobre la Smoking.
Smoking a Terradets.
-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya: La de Les 100 millors d’en Soldevila o la de la guia de Terradets d’en Luichy. Sinó a l’Hotel el Lago n’hi ha una que podem copiar.
-Material: Cintes exprés crec que una desena. Hem anat amb corda simple i cintes curtes,hem anat bé ja que no hi ha fregament. Pot anar bé alguna cosa per protegir els trams més fàcils d’arribar a reunió que solen ser fisurats ( semàfor ).
-Aproximació: Evident. Crec que hi havia el nom a peu de via. Els que no ho sapigueu: aparquem a la Font de les Bagasses. Seguim la carretera amunt direcció Tremp i cruem el riu per un pont romànic. Pugem a la via del tren ( cables ). Creuem un túnel i anem resseguint la paret per la seva base fins que ens creuem amb la via. La primera xapa te el nom gravat.
-Via: Ens ha agradat molt: roca bona i tirades guapes, això si tot placa menys la darrera tirada que és un díedre on hem agrait canviar d’estil i que a més te bona presa. La via te fama de polida i obligada. El tema de la sobamenta, la tirada que potser està més gastada és la segona. M’imagino que és una tirada que fa de filtre (potser sigui la més obligada ) i per això més amunt el tema de la pulimenta millora. Nosaltres hem escalat el segon llarg quan el sol començava a tocar a la paret ,sense fred ni calor , i potser per això ni ens n’hem adonat de que patinés aquest llarg. La resta no és que la roca punxi però francament no ens ha semblat sobada. El tema del grau obligat, segurament aquest no passi de 6a però s’ha de fer amb la xapa a sota dels peus, ara, per res és una via exposada. Equipada amb parabolts i long-live. Potser sigui igual d’obligada que vies com la Joan Freixenet o l’Esperó Vidal Albir Farreny, però amb les xapes un pèl més lluny. Hem empalmat la tirada del díedre final amb el resaltet per accedir a la Falsa Feixa, en aquest ressalt no hem xapat el dos o tres parabolts que hi ha pel fregament , sinó porteu alguna cinta ben llarga. Hem fet la variant del 6b en comptes del V+, i ens ha semblat el que diu la gent per Internet, que el V+ ( sembla igual de difícil ) va just al costat del 6b amb menys assegurances i aquestes estan bastant velletes ( burins ).
-Descens: La via acaba a la Falsa Feixa, tot i que la via està equipada per rapelar el millor crec que és baixar caminant. Cap a la dreta ( cable ) fins a sortir de la Falsa Feixa i quan aquesta s’acaba per camí sempre fressat i evident fins la carretera.
dijous, 13 d’octubre del 2011
Via Científics. Agulla Blanca
-Cordada: Laura Planella i Jesús Teixidor. ( Agost 2011 )
-Ressenya: La de la guia “55 escaladas en Catalunya” d’en Joan Jover. Costa bastant de seguir la via, sobretot a la part de dalt.
-Aproximació: Nosaltres varem fer vivac a l’estany de les truites. D’allà fins a peu de via varem trigar uns 45 mts.
-Material: Camalots 0.3 fins 2 i joc de tascons. Hi ha alguns claus a la via.
-Via: S’inicia per un diedre molt obert i tombat fins un arbust sec, sota un petit sostre que esquivarem per sota i a la dreta. A partir d’allà seguir amunt per una placa que es deixa escalar prou bé. Nosaltres a l’altura d’un petit replà amb un arbre varem anar a buscar el vessant S-E, que és una placa fàcil però molt compacta que no es pot protegir. Potser s’hauria de seguir pel vessant E fins ben bé dalt.
És una via curiosa ja que escales tota l’estona sobre un marbre blanc ( a vegades ple de molsa) i tot i no superar el IV+ et permet descobrir un entorn i un pic que no és massa conegut. Com la de l’Anyeller, tranquilitat garantida.
-Descens: Nosaltres varem baixar per una canal al vessant sud-est que va a parar a la tartera de sota l’Agulla Blanca. Ull a no equivocar-se i baixar per la canal immediatament al costat de l’Agulla Blanca.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)