Via d'en Martí a l'Esperó de Cal Fité.

-Ressenya, Accés i Aproximació: Escalatroncs.
-Material: D'Alien groc a Camalot 0.75.

-Via: La primera tirada ens ha semblat un pèl herbosa i terrosa, suposo que hi ha ajudat el fet que havia plogut molt i que no deu ser per tant. De totes maneres nosaltres som una mica rilats amb la mala roca i vàrem passar bé o sigui que cap problema. Després la via va millorant, amb una bona placa a la tercera tirada ( ambient ! ) i uns magnífics diedres de sortida. Compte a la tercera tirada a no ficar-nos en unes xapes que hi ha a la dreta ( Ful d'Istanbul ). V+ obligat.

-Descens: Nosaltres voliem baixar rapelant tal i com indica la ressenya però no hem trobat els ràpels i hem acabat baixant caminant amb alguna desgrimpadeta. Res, del final de la via cap a la dreta fins a desgrimpar a unes tarteres, per les que tornem a enganxar el camí de l'aproximació.

Via del Maño a Roca Maura

-Cordada: Jordi Tarradas i Busquets.
-Ressenya: Nosaltres anàvem amb la de Benvinguts al Paradís . És sobre foto però la via amb això i el ferro que te es segueix prou bé. Només hem tingut un moment de buscar la via a la tercera tirada, després d'un pitó ( v ), hem d'enganxar el díedre que hi ha més o menys a la seva vertical. En aquest díedre no hi ha equipament però es veu la roca sanejada.

-Accés/Aproximació: Hem d'anar a l'urbanització Roca Maura de l'Estartit. Un cop aquí enfilar-nos cap a dalt de l'urbanització. Arribem al carrer més alt de la mateixa i el seguim en direcció E. Aparquem més o menys a la vertical de les antenes. Des de l'aparcament crec que no es veuen les antenes ni tampoc l'inici de la via, no ho se. El que si que es veu des de l'aparcament és la Poseidón. i la Via del Maño queda a la dreta. Res de l'aparcament seguim una traça que ens deixa a peu de paret. La Via del Maño te el nom picat a l'inici, es veuen les xapes, hi ha un pi molt gran i queda just a la dreta d'una caracterísitica diagonal herbosa que ratlla la paret de dreta a esquerra.

-Material: Hem posat poques peces però variades: de l'Alien verd al Camalot de l'1. El pas d'A1 de la tercera tirada l'hem fet en lliure i no ens hem fixat en el tamany de la fissura, em sembla haver vist a una foto que hi ha l'Alien gris.
-Via: Ens ha agradat molt, variada i amb bonics trams de díedre i de placa. L'hem combinat amb la veïna Poseidón., no se dir-vos quina de les dues és més guapa. La Via del Maño està menys equipada, un pèl més menys sanejada i és menys plaquera...no se les dues estan bé en el seu estil. Com que són combinables feu les dues i decidiu. La baixada és ràpida ( 15 minuts ) i permet combinar les dues rutes sense estresar-se. El grau obligat deu ser de V+/A1.

 -Descens: Del final de la via baixem a la pista i la seguim a l'esquerra fins a un collet que hi ha entre Roca Maura i Torre Moratxa. Baixem a l'esquerra fins a l'urbanització i anem a l'esquerra a trobar el cotxe o el peu de via si volem fer una altre via.

Normal a l'Agullola de Rupit.

 -Ressenya: Jo no en duia, la via és prou lògica i hi ha prou equipament com per fer-la sense ressenya. De totes maneres per Internet la que més s'assembla el que he fet és aquesta:

-Material: Podem fer la via tranquil·lament amb bagues per arbres i arrels varies. Jo he posat un Camalot de l'1 al costat d'una fusta encaixada i el del 2 per acabar de sortir al cim.

-Accés: Al poble de Rupit hem de prendre la pista que du al Sal de Sallent. Un xic abans d'arribar-hi prenem una pista a la dreta cap al Pla de St.Joan de Fàbregues. Podem seguir un tros més amb el cotxe per aquesta pista fins que empitjora, més o menys uns 500 metres amb un turisme.

-Aproximació:  Seguim aquesta pista fins que veiem la característica Agullola Xica. Hem d'anar en direcció a aquesta agulla, davant seu hi trobarem l'entrada del Grau de Saltabocs. Desgrimpem per aquest pas i arribem al peu del cingle. El seguim cap a l'esquerra passant per l'inici de diferents vies fins a la base del característic díedre on s'inicia la Normal.
-Orientació: Sud.

-Via: Senzilla escalada sense massa complicacions. Presenta alguns trams herbosos i d'altres de més interessants. Els passos més complicats ( IV ) estan assegurats amb segellaments químics, no se si es poden fer amb A0 però casi. Variada i amb la roca sanejada. Fins la primera alzina que marca la ressenya he pujat amb la corda a l'esquena. Magnífiques vistes.

-Descens: Jo he desgrimpat la via perquè tenia la corda estacada a l'aulina de l'entrada i no m'arribava per rapelar. Crec que el que es fa és un ràpel del cim a la cornisa de R1 i aquí o un altre rapel curt ( alzina + químic) o desgrimpar. Aquí si que he rapelat ja que havia recuperat la corda.

Ramon Noya Fortuny a la Boleta del Portell Estret.

-Cordada: Jordi Tarradas i Busquets.
-Ressenya,Aproximació i Descens: Nosaltres anàvem amb la ressenya de l'Hita de la cara Nord i molt bé. A internet tenim la d'Escalatroncs.on també podem consultar l'aproximació i el descens. Pel que fa l'aproximació afegir que a l'esquerra hi ha una línia d'expansions, compte a no confondre's.

-Material: Cintes exprés, més o menys una vintena. La primera tirada diria que en te més, si anem en artificial les podrem reciclar i si anem en lliure no ho xaparem tot. L'estrep realment no cal perquè s'arriba amb A0 a totes les xapes.

-Via: Una burilada però sobre bona roca i apurable en lliure, llevat de les dues primeres tirades la resta es fa en lliure de sisè grau. Si fem aquesta opció farem 85 metres en lliure i 60 en artificial. La primera tirada l'hem anat magrejant i podria ser un 7a/b amb alguns pasos de bloc. A la segona hem anat provant fins a mitja tirada i ens n'hem cansat...diria que més dur que la primera tirada o almenys que te més continuïtat. Hem fet baixar algunes llastres ( compte que van directes al camí! ) i netejat algunes preses de la primera tirada. Si fem la via en artificial diria que el pas més obligat són les dues primeres xapes del tercer llarg ( V+ ). Bon ambient.

Maneras de Vivir a Busa.

-Cordada: Txus i Busquets.

-Ressenya,Aproximació i Descens: Afegir a la ressenya d'Escalatroncs. que per enllaçar les dues primeres tirades és recomanable passar un bloc que hi ha a la primera tirada per fora. A l'aproximació que l'hem trobat un xic embardissada per ser la clàssica de Busa i al descens que si no coneixem l'indret la baixada a peu  és molt recomanable i tranquil·la.

-Material: Malgrat el que diuen les ressenyes nosaltres hem anat possant peçes des de l'Alien groc al Camalot del 2 i algún tascó. Més que res perquè la roca no ens acabava de fer el pes, molts cops possavem la peça a un pam de l'espit.

-Orientació: Nosaltres hem entrat a les 4.30 i hem fet tota la via a l'ombra.

-Via: Ens ha agradat força, variada i amb trams de díedre i xemeneia molt guapos. Crec que és la clàssica de la paret. Em sembla haver llegit per internet que és la clàssica més per maca i per l'abundant equipament que per la qualitat de la roca, anem a pams...La roca no és que sigui excel.lent ni molt menys peró al ser una via bastant feta ha quedat bastant sanejada i vas més tranquil, tot i que alguna cosa vàrem fer baixar. Pel que fa a l'equipament aquest consisteix en espits i algun parabolt, a prop a les plaques i díedres i més allunyats a les xemeneies . Si ens en refiem de la roca podem fer-la només amb cintes exprés. Grau obligat V. Ah!, la llibreta de paides està plena,si algú la vol canviar...

Estrany Mirall Llunar al Faraó.

 -Cordada: Jordi Terradas i Busquets.
-Ressenya: Nosaltres anàvem amb la nova guia de la Sud d'en Luichy i de conya. A internet he vist que hi ha la d'en Jaumegrimp.

-Material: 12 cintes exprés, si enllaçem les dues primeres tirades afegir-ne quatre més de llargues.
-Orientació: Oest, nosaltres vàrem entrar a la via sobre les 4 i ja estava totalment al sol

 -Accés: Anem a la Vinya Nova i agafem la pista que hi ha l’esquerra,que porta a Can Jorba. Un cop aquí seguim la mateixa direcció que portem,deixant la masia a la nostra dreta. La pista acaba en un cul de sac a sobre d'un olivar. Nosaltres hem aparcat en aquest olivar.

 -Aproximació: Pugem a la pista i agafem la bifurcació de la dreta,de seguida ens fiquem a dins d’un torrent: Torrent de la Coma d'en Pastor. L’anem seguint de pujada i al cap d’una estoneta comencem a trobar marques grogues. A la part alta del torrent les marques surten del torrent a l'esquerra i ens deixen en una mena de carena.  Compte que segons com costa de veure aquest punt, si fa estona que no veiem marques ni fites i el torrent està brut és que ens hem saltat aquesta bifurcació!. La traça de la carena ens deixarà en un camí transversal que seguirem a la dreta a les envistes del Faraó. A sota la seva cara Oest pendrem de nou el Torrent de la Coma d'en Pastor que ens portarà a peu de paret, passant per sota les Agulles de la Benedicció i Zanini ( possibles combinacions de vies ). Peu de via amb un replanet amb una alzina i un bolt daurat. Si ens passem de llarg trobarem el peu de via de l'Exorcista, inscripció desdibuixada i tres burins.

-Via: Bona via de placa montserratina, a combinar amb alguna de la zona o se'ns farà curta. El llarg més obligat és el primer ( per mi 6a, pel col·lega 6a+ ), la resta més fàcil de trampejar. No és una via exposada i la roca és molt bona, tot i que com sempre hem fet baixar alguna cosa.
-Descens: Fem un primer ràpel de 20 metres per la cara Est fins a una vira. La seguim uns deu metres a la dreta ( mirant la paret ) i trobem una nova instal·lació  Tirem un ràpel d'uns 30 metres fins a les proximitats del coll Nord, on agafem una vira que entra a la cara Oest. Seguim aquesta vira i just passada una característica balma localitzem una reunió equipada per rapelar de l'Exorcista. Rapelem per aquesta via: 20 +60. Baixem un tros per la canal i refem l'aproximació, passem per peu de via.

Arts Erótics i Tomahawk a la Mamella.

-Cordada: Jordi Terradas i Busquets.
-Ressenyes: De la Tomahawk s'en poden trobar moltes a internet. De l'Arts Erótics crec que només hi ha la guia de la Plantació de l'Indi.
-Material: La Tomahawk està totalment equipada amb parabolts i a l'Arts Erótics hem utilitzat l'Alien groc i els Camalots 0.5,2,3 i 4. Per aquesta darrera via també és aconsellable utilitzar doble corda i cintes llargues per evitar el fregament.

-Aproximació: Si anem expressament a pujar a la Mamella crec que l'aproximació més ràpida és des de els Gorros. Nosaltres hem fet primer una via a la Roca Sant Cugat i després una altre a la Oest de la Mamella.

-Tomahawk: Via per gaudir de la bona roca de la Plantació sense complicacions, segona tirada vertical i xula. La longitud de les dues tirades donaria per enllaçar-les peró el primer llarg fot un flanqueig considerable a la dreta abans de reunió, nosaltres no hem enllaçat. V obligat.

-Arts Erótics: Aquesta és una altre historia. A la guia de la Plantació la qualifiiquen d'escalada exposada, amb el grau ajustat i bona roca. A veure...el grau a mi no m'ha semblat ajustat ni molt menys, deu ser V+/6a ( com a molt ) i V+ obligat. El tema de la roca. en general bona peró al tram final de la fissura i sobretot a la rampa somital és dolenta tot i que aquest és un tram fàcil. A la placa que hi ha a sota la fissura la roca és bona peró suposo que al ser una via poc feta hi ha crostetes, així que compte. El tema d'exposada, no ho se, jo anava una miqueta acollonit i escalar amb por fa escalar malament. Per tant en comptes de fer valoracions sobre l'exposció que serien totalment subjectives prefereixo explicar el que hem trobat:
R1 de tres burins, sans peró rovellats. El primer buril es troba a uns dos-tres metres de la reunió. Un cop xapat aquest buril entra un 0.5 un metre més a dalt. Possat el friennd en qüestió superem un passet més difícil i vertical i anem rectes cap un parell de bons merlets a la mateixa alçada que podem llaçar. Fàcil a l'esquerra a xapar el segon buril. D'aquí acabem de flanqeuijar cap a la fissura ( pont de roca a l'inici i clau al final ).
Una bona tàctica pot ser escalar primer alguna via de l'agulla com la Carisma. o la Tomahawk i rapelant pendulem una miqueta per controlar el tema. Nosaltres així ho hem fet i de baixada hem parat a la R1 on hem començat la via.

-Descens: Un ràpel de 40-50 metres per la cara Sud ( 2 burins i un parabolt ).