Via del Díedre a Serre Châtelard o Combe Laval.

Aproximant...ja veiem la paret!

-Cordada: Pablo, Dani i Busquets.
-Accés: Dependrà de per on aproximem, nosaltres ho hem fet per la base de la paret i així ho explico. Des de Pont en Royans cal anar fins a St. Laurent en Royans i prendre la carretera que porta al Coll de la Machine. Poc després del tercer revolt de ferradura hi ha un petit aparcament. El distingirem perquè hi te una cadena i hi ha un Prat ben petit ple de llenya i palets. Aquest aparcament és molt just i és millor pujar una miqueta més per la carretera i aparcar a l'entrada d'un camí amb un cartell de senderistes que és per on apareixerem quan baixem si no és que rapelem.

                                                         
                                                          Ressenyes del Camp to Camp.
                                                                                                               
-Aproximació: Creuem aquest petit Prat i trobem un camí perpendicular al que seguim. Agafem aquest camí cap a l'esquerra i arribem a uns grans Prats amb pendent, seguim aquests Prats per un camí cap a l'esquerra. A la part alta dels Prats cal agafar un camí a ma dreta en una zona de bosc. Aquest camí fa una pujada constant i ens deixa en una gran tartera. Un cop aquí no aneu directes a la paret, cal anar fent força flanqueig cap a la dreta ( alguna fita ). Quan sigueu a la base de la paret caldrà anar flanquejant a la dreta. La via va per un fil gris en una zona de desploms groguencs. El peu de via costa de veure, és en un sócol fisurat que dona accés a una vireta cap a l'esquerra. Hi ha dues fites petites, una inscripció que costa de veure i un casquillo d'espit. Si ens trobem amb una pedra sicada amb el nom i les xapes de la Opéra Vertaco és que ens hem passat de frenada.

Tram ben plaent al final de la via.

-Via: Bona via de díedres i fissures de totes les mides amb bona roca, sense pulir.Hiperlógica.Una mica herbosa a la part inferior peró guanya amb l'alçada. Segons les guies la trilogía de vies més asequibles del Royans serien: La Voie des Buis a Presles, el Gendarme del Croumuse i aquesta. Nosaltres aquesta l'hem trobat més obligada i menys equipada que les altres dues. Hem fet la via en lliure però semblava que el tram de 6a, a part de sostingut, era de mal trampejar si no es portava alguna peça ben gran ( Camalot del 4 o més ? ). Pel que fa a l'equipament, tant sols hi trobarem 5 pitons i 4 ponts de roca a les tirades. Es veía algún espàrreg reventat, es veu que és una de les típiques vies que s'equipen i es desequipen. Si consulteu al Camp to Camp veureu com va variant l'equipament al llarg del temps.
-Orientació: Sud Oest, diría que està a l'ombra fins ben bé les dues.



Croquis d'en Joan Jover i la nostre.

-Material: Nosaltres vàrem portar algún tascó i el joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2. A tots tres ens va semblar que si haguessim dut el 4 l'hauriem possat.
-Descens:  Carenar cap a la dreta uns vint minuts ben bons, més o menys fressat fins a una mena de collet. Aquí baixar a l'esquerra pel bosc seguint  una traça força fressada fins a una pista-camí. Agafem la pista-camí cap a l'esquerra que ens acaba retornant a la carretera.

Ben encaixonats abans del tram plaent!.

Voie Classique al Gendarme del Petite Cournuse.

Sortida de R2.

-Cordada: Pablo, Dani i Busquets.
-Accés: A Pont-en- Royans agafar la carretera en direcció a Villard-de-Lans. Seguim aquesta carretera un parell de quilometres i just pasar el pont hem d'agafar la carretera D 292 A en direcció a Châtelus. Seguim aquesta carretera de revolts, sense agafar cap trencant i sempre en direcció Châtelus, convé aparcar al Coll de Mezelièr que està un o dos quilometres abans de Châtelus. Hi ha una esplanada asfaltada a ma dreta, un cartell i una Font.

Entrant a R2.

-Aproximació: Des de l'aparcament el Gendarme és ben visible. Creuem la carretera i prenem el camí senyalitzat que porta al Pas de l'Allier. Seguim aquest camí fins a la vertical del Gendarme. En aquest punt deixem el camí i pujem per una tartera en direcció al Gendarme ( esqu., fita ).  Hi ha un moment en que cal deixar de pujar per la tartera i trencar flanquejant a la dreta, costa de veure. Si arribeu a una llosa tomabada on cal grimpar és que heu de retrocedir uns metres per agafar la traça que surt de la tartera i que porta a peu de via. Espits visibles, a la dreta hi te la Haki que també està equipada amb espits. 45 minuts.
-Orientació: Hi vàrem anar un dia de núbol però segons la guia és sud oest.
-Ressenyes: Penjo la d'en Joan Jover en català, la de Camp to Camp amb foto i la de Hotroc amb la Hoki que creua la via i permet fer combinacions més difícils. Merci a tots!.

Topos d'en Joan Jover i Camp to Camp. 

                  
 -Material: Hem fet servir un Omega mitjà ( aprox C 0.5-1 ? ) i el semàfor per la darrera tirada.
-Via: Està força bé ja que escala força trams guapos de fissures-díedres i alguna placa sobre bona roca i sense pulir. Tot i aixó te diversos trams herbosos que l'hi resten ambient i continuïtat. Si mentre fem la via ens aburrim sempre podem anar alternant amb la veïna Haki ja que es tallen constanment.
Per la seva relativa proximitat al vehicle i poca longitud pot ser una bona opció per als dies de meteo insegura; en aquests casos cal tenir en compte que la via no està equipada per rapelar ( roles amb dues expansions modernes peró molt separades, cordino molt llarg per eventuals retirades ) i amb les nombroses feixes que creua la via no ha de ser gaire cómode abandonar rapelant per la via.

Bonic díedre final.

-Dificultat obligada: V+/A0.
-Descens: Primer hem de fer un ràpel al coll que hi ha entre el Gendarme i la paret del darrera, 40 metres per la cara oposada a la que hem escalat. Al coll caldrà trincar una línea de ràpels i per fer el primer d'ells tenim dues opcions: la nova reunió i la vella. La nova queda ben penjada a la paret del Gendarme, no se si s'arriba directament pendulant ( probablement si ) o si cal grimpar. La vella en canvi queda més cómode al mig de la bretxa i està en bon estat.  El problema que te aquesta instal.lació és que te una fissura a uns quatre metres on segur que s'ens hi encalla el nus, si tenim la precaució de fer passar el nus, aquesta instal.lació no te cap problema. Després hem anat rapelant per la canal, saltant-nos alguna reunió, amb cordes de 60 i diría que amb quatre rapels erem a la tartera. Si hem deixat motxilla a peu de via farem uns cinc minuts de volta per anar-la a buscar.

                                                     Escalant el penúltim llarg i la topo de Hotroc.

Ocell Garratibat i Aresta Brucs a la Bitlla.

Típica panorámica d'Agulles.

-Cordada: Niss i Busquets.
-Aproximació: Des de Can Massana pujarem fins al Refugi d'Agulles, senyalitzat. L' Ocell Garratibat està al Cap del Guerrer i és perfectament visible des de el refugi. Per anar a aquesta via hem d'agafar un camí a l'esquerra que va en direcció a les Bessones, a l'alçada del Cap del Guerrer trobarem un corriol a ma dreta que ens deixarà a peu de via, en un collet. Nosaltres no hem sabut veure les assegurançes des de el terra.
Per anar a la Bitlla diría que hem de seguir el camí anterior fins a sota de la Bitlla i aquí anar a caçar la base de la seva aresta Sud, no es veuen els espits de la primera tirada peró si un ull caracterísitc a la vertical del qual, més o menys , començarem l'escalada.

Brucs de la Bitlla.

-Orientació: Sud, vies exposades al vent.
-Material: A l'O.G. no hem pogut possar res mentre que a l' A.B. hem fet servir un tascó, els Aliens vermell i verd, els Camalots 0.5 i 3 i una plaqueta recuperable. En aquesta via hem entaxonat els friends en antics clavaderos, ja queden bé peró algún pitó curt falcat quedaría de puta mare. Suposo que no mola anar clavant en aquestes vies que es fan tant i que acabes rebentant la roca...

Inici de l'O.G.

-L'Ocell Garratibat:  Bonica via de placa amb un tram de díedre anecdótic per arribar a la primera reunió. Convé tenir clar que els parabolts de la dreta són d'una altre via ( ALGÚ SAP QUINA ???? ) i no posar-nos'hi. Tot i així, si no ens va bé la reunió de l' Ocell... ( espit/burí + bolt ) podem fer la reunió d'aquesta altre via ( dos bolts amb anella ). El V+ es pot fer amb A0 , la resta obligat i pel meu gust ( sóc un cagat i mal montserratí ) una miqueta expossada en el IV+/V. De ressenyes una de l'Escalatroncs en fotografia per localitzar la via i una altre d'en Parce amb dibuix útil per fer-la. Merci a tots dos!.

-Aresta Brucs a la Bitlla: Guapíssima via: sostinguda, bona roca i variada. Poc equipada i amb trams de IV que no es poden protegir. Voliem fer la via en una sola tirada de 60 metres peró hem gestionat malament el xapatge de les cordes i hem fet una reunió a dalt del díedre ( dos burins i un cap de burí, plaqueta. Queda molt a l'esquerra!!! ). IV/IV+ obligat. Ressenyes del

-Descensos: Si ens interesa baixar a peu de via totes vies están equipades per rapelar ( O.G. per la via de la dreta i A.B. preveure recanvi de cordino per R1 ). Nosaltres hem rapelat de les dues agulles per la cara Nord per enllaçar les dues vies. Al Cap del Guerrer amb 25 metres ( desgrimpada de II per trincar la instal.lació ) i a la Bitlla amb 30 metres ben justos ( compte! ), en aquest darrer ràpel pot caldre canviar la vaga de la instal.lació.
Per anar del Cap del Guerrer a la Bitlla és ben evident, acabat el rapel flanquejem per sota del Setrill i pugem un pèl per arribar a la base de L'A. B.  

Ha faltat la Bola de la Partió!.

Agulla Sol Ponent: Normal i Aresta Brucs.

Al cim de l'Agulla.

Baixant de la Tatanka Yotanka rematem la jornada amb un parell de vies en aquesta agulla que ens queda davant dels morros baixant de les Savines.

L'Aresta Brucs com ja sabeu va per l'aresta sud de l'agulla, te dos bolts daurats que es veuen des de el terra.
 Per fer-la només hem utilitzat dues cintes exprés, si convé hi ha un casquillo d'espit del 8 entre els dos bolts. Hem anat a fer la reunió al ràpel que hi ha darrera l'alzina. Ho hem fet amb una sola corda de 60 plegada en doble i ha arribat perfectament.
Penjo aquesta ressenya d'en Lluís que està molt bé i a més hi surten més agulles per continuar escalant.

Proposta per linxar-se a fer Arestes Brucs!

Normal: Aquesta va per l'evident fissura que ratlla tota la cara est de l'agulla. La podem cossir al gust ( màx. Camalot del 3 ? ) i a part hi ha un parell de peçes al tram més complicat ( burí i espit ). Hi ha un cap de burí a peu de via. Hem fet la mateixa táctica de la corda de 60 plegada amb doble i la reunió del cim un altre cop a l'instal.lació de ràpel ( dos bolts amb anella ). Penjo aquesta topo de l'Esgarrapcrestes. Moltes gràcies!.

Croquis de la Normal.

Per baixar amb un sol ràpel de 20  metres. Si hi volguessim anar expressament diría que el camí que segueix la carena d'Agulles hi passa per sota.

Fent la Normal

Tatanka Yotanka a les Savines.

-Cordada: Niss i Busquets.
-Orientació: Nord Oest.
-Material: Hem possat un Camalot de l'1 al primer llarg. A la tirada d'Ae si volem deixar xapat els burins intermitjos cal dur més de 20 cintes. A la tirada d'Ae ens va anar bé dur un pedal ja que desploma un xic.
-Ressenya: Agafo aquesta de l'aperturista del bloc d'en Joan Asín. Moltes gràcies!.

-Accés: Aparcarem a Can Massana, a la carretera que va de Manresa al Bruc. Millor no deixar res al cotxe que sembla que aquí n'obren forçes.
-Aproximació: Des de l'aparcament cal seguir el camí del Refugi d'Agulles, senyalitzat.Deixarem aquest camí just abans de la classica G.A.M a la Portella Petita per  un torrent que surt a ma esquerra. Anem seguint per sota les parets. Passem pel peu de via G.A.M. Bages 40 aniversari ( burilada d'espits,crec)   i al cap de poc arribem a peu de via. Díedre amb algún parabolt visible i un pitó casolà.

-Via:  Te alguns trams de placa i de díedre força interessants, si l'Ae us sembla monóton us tallarà una miqueta el rollo. Em sembla que un cop a la feixa es pot sortir per una xemeneia i així queda tota la via en lliure. L'Ae es fa sobre burins rovellats que ja hi debien ser quan es va obrir la via i parabolts del 8, que és l'equipament de la via. Les reunions no están equipades per rapelar. La reunió de l'Ae és súper incómode, si es va sobrat de cintes es deu poder arribar a una reunió de burins que hi ha sota la panxa final. Bona roca menys al díedre inicial.
La via es de bon combinar amb alguna via d'Agulles, nosaltres ho vàrem fer amb l'Agulla Sol Ponent, que és la primera que trobem al descens.

-Dificultat obligada: V-V+/A1.
-Descens: Ràpel de 20 metres a la dreta, desgrimpem una canal i un parell de resalts i enganxem el camí que va per la carena de les Agulles i que ens retorna al Pas de la Portella.

Tierra de Dragones a Peña Rueba.

El cruzaito!

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Sud Est, diria que els primers metres de la via varen començar a estar a l'ombra cap a les 3.
-Accés: Idèntic a l' Espolón del Gállego
-Ressenya: Aquesta dels Caracoles , que són els aperturistes, està molt bé.

Topo igual de currada que la via!

-Aproximació: Idèntica a l'Espolón del Gállego, peró un cop hem deixat la pista al coll i agafem la traça cap a peu de paret, cal estar al cas d'agafar una traça a l'esquerra .Pedra amb un drac i el nom a peu de via. El primer bolt és de color verd.
-Material: Unes vint cintes si ho xapem tot, n'hi ha moltes i ens en podem saltar. Mola portar doble corda i cintes llargues ja que algunes tirades l'emplaçament de les assegurances fa ziga zagues.

Bones plaques!

-Via: A nosaltres ens ha agradat molt. Primer de tot l'hem trobat una via ben sostinguda i homogeneia, malgrat les dues tirades que creuen l' Espolón Fuertes. No es pot dir que sigui una via variada ja que és tota de placa, però no és monótona d'escalar; la part de baix la roca és tipus Collegats i la part de dalt tipus Sant Llors i a més es combinen trams de finura amb d'altres de més atlètics.
Els aperturistes han fet una impressionant tasca de sanejament de la roca i no cal patir-hi massa. L'equipament ( bolts del 10 ) és molt abundant, també a les tirades de IV. Totes les roles estan equipades amb dues anelles per rapelar. Les reunions de la part superior ens varen semblar un xic incómodes, hi ha bones repisses a prop i si portem alguna vaga ben llarga podem fer-les en aquestes repisses vinculant dos parabolts.

Peu de via fácil de trobar!

-Descens: Mireu la topo d'en Luichy que explica la baixada de l'Espolón Fuertes. Afegir que si fem el darrer ràpel amb simple cal anar amb compte perquè el ràpel és just a 30.

La paret vista des de la pista.

Espolón del Gállego a Peña Rueba.

Arribant al coll on mor la pista.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Ressenya: Impossible peredre's amb aquesta d'en Luichy on a més s'explica l'accés, l'aprox i el descens.
-Accés: La via està situada a la cara Est de Peña Rueba. Hem d'anar al municipi de Murillo de Gállego i seguir la carretera en direcció a Jaca 1.6 quilómetres des de la sortida del poble. Al final d'una recta hem d'agafar una pista a ma esquerra i trobarem un bon aparcament al cap de 300 metres a ma dreta. Hi deuen cabre una desena de cotxes. Després hem fet la pista caminant i jo no m'hi foteria si no és amb un bon quatre per quatre.

Part intermitja de la via.

-Aproximació: Seguim la pista de pujada fins que mor en un coll amb un prat i uns blocs. Aquí agafem una traça fitada que porta a peu de paret. L'inici de la via és fácil de veure: hi ha un arboç i es veuen les xapes.
-Material: Cintes exprés llargues i doble corda.

Cap al final de la via.

-Orientació: Sud Est. Com que és un esperó hi peta força el vent.
-Via: Te força trams de placa interessants, és bastant homogènia i amb bona roca. Vàrem fer les tirades de dues en dues menys les tirades 6 i 7 que és on hi ha el 6a+ i voliem veure'ns.Diria que totes les reunions menys les dos o tres darreres eren de dues armelles, per tant si calgúes rapelar no s'hauria d'abandonar material a les roles. No vàrem enllaçar amb l'Espolón Fuertes com recomana en Luichy i la veritat és que hagués estat bé continuar.
-Dificultat obligada: V/A0.
-Descens: Tal i com l'explica en Luichy només afegir que vàrem fer tots els ràpels amb una sola corda de 60 menys els dos darrers que els vàrem enllaçar amb dues 60's.

Arribant al coll, darrera l'E.F.