Esperó de Montanisell a la Serra de Sant Joan.

Escalada una mica discontinua, te alguns trams ben parits i d'altres una mica herbosos. Si la via es neteges un xic potser seria tot una clàssica de la paret, la roca en general és bona i recorregut ben lògic. Per comparar-la amb alguna de les que hem fet a la paret, l'hem trobat de l'estil de la Tamariu, encara que sense cap llarg tant guapo i sostingut com el quart de la Tamariu. Semblant, també, a la gran clàssica de la paret la Josep Maria Montfort, però menys equipada i menys neta. No se, a nosaltres ens ha agradat. Primera part del primer i del tercer llarg xules i l'última tirada per nosaltres la millor. Si som ràpids potser la podrem combinar amb alguna de les seves veïnes: la ràpida i clàssica Con ocho basta o la més exigent Aerolito Sevillano.

Accés: Des d'Organyà pujem al poble de Montanisell.Arribant al poble cal agafar una pista en bon estat a la dreta en direcció???.La seguim un parell o tres de quilometres fins a un revolt a la dreta sota una linea elèctrica on aparquem.
Aproximació: Agafem una traça que baixa un pèl i anem seguint, una mica més avall del peu de la paret. Nosaltres hem pujat a la base de la paret a l'alçada de la Aerolito Sevillano. A partir d'aquí el tema s'embardissa una mica més però ja es veu l'esperó. Seguim una mica més endavant i arribem al peu de via, en un díedre xemeneia bastant ample amb un pont de roca.

Orientació: Sud.
Material: Joc de tascons i de friends entre l'Alien verd i el Camalot del 2. Al díedre de la darrera tirada no hem sabut assegurar-nos i l'hem fet a pèl. Potser amb els friends grans es pot assegurar, també em sona d'alguna cordada que ha passat per la placa, que sembla que s'assegura bé.
Grau obligat: V+/A1.
Descens: Carenem a la dreta, seguint a trams el fil de l'espedat i a trams allunyant-nos del mateix. A la part baixa cal estar atents a encertar el punt on deixar el fil de l'espedat i baixar clarament pel bosc. Hi ha un corriol per una zona de tarteres que amb una desgrimpada selvàtica ens deixa a la pista, uns cinquanta metres per damunt de l'aparcament.

Via Fantillou al Roc de Sédour.

 L'endemà de fer la Lezard a la Dent d'Orlú i amb una previsió de mala meteo anem a provar sort a Sedour. Al final el pronòstic meteorològic es compleix i hem d'avortar missió a la R3. A l'espera de poder acabar la via i fer-ne una piada complerta aporto algunes informacions útils a completar l'excel.lent topo i corquis d'accessos i aproximació de lanochedelloro.com. Merçi!

1. Quan començes l'aproximació et trobes un cartell que ens va semblar entendre que deia que no s'hi pot escalar mai. Un xic més endavant en trobes un altre que diu que només hi tenim prohibida l'escalada de Gener a Juliol.

2. Vàrem rapelar de R2-R1 amb uns 25 metres i de R1 a terra amb 40 metres. Les reunions tenen anella i cadena.

3. Els llargs que vàrem fer ens vàren semblar xulos però un pèl pul.lits i un punt herbosos. Tot i que estàn equipats entren flotants a dojo ( màx Camalot del 2 ? ).

Ressenyes d'Ogassa sector Can Camps.

Al costat del típic sector d'Ogassa, La Cantera, hi ha aquest sector molt menys concorregut. Les vies són més llargues, no estan gens sobades i a més podem escalar algunes vies d'autoprotecció. La pega és que al anar-hi menys gent trobarem alguna herbeta. Crec recordar que el peu de via de les vies de la dreta és ben còmodes i apte per mainada. L'Orientació exacte no la se ja que hi vàrem anar un dia d'ombra, em sona que te poca estona de sol i que cap allà les dotze ja està a l'ombra.

L'accés es fa igual que per anar a La Cantera: creuem el poble d'Ogassa i agafem una carretera amb revolts que creua unes cases i s'enfila muntanya amunt. Deixem dos trencants a l'esquerra i quan la carretera fa un marcat revolt a ma dreta aparquem en un ampli aparcament a ma dreta amb un gran arbre. Per fer l'aproximació cal creuar la carretera i agafar un camí/pista tancat al transit amb una cadena que passa per sota d'una cantera abandonada. Just passada la cantera hi ha el corriol que en forta pujada a la dreta ens menaria al sector La Cantera, nosaltres el deixem estar i seguim avançant per la pista/camí. Hem d'agafar el segon corriol que puja a ma dreta i que ens deixarà a peu de vies amb alguna fita. Mirant el croquis dels accessos, és la paret de més a l'esquerra.

Diedro Blanco a los Vados ( Granada ).

A nosaltres ens va agradar força, malgrat el nom la via es tota de placa excepte els darrers quinze metres que efectivament van pel diedre. Les plaques son ben xules, amb la típica roca de la cara nord que no sembla massa aderent pero que fa molt de canto. Com que diuen que una imatge val mes que mil paraules he intentat resumir tota la informacio a la ressenya. Per afegir alguna cosa:

-Acces: Des de Granada agafar l'A-44 en direccio Motril. Deixar aquesta carretera a l'alçada de Velez de Benaudalla i prendre la N-323 que passa per l'espectacular engorjat dels Vados. Cal estar atents a l'aparcament, aquest es trova a ma Esquerra si venim des de Granada. Està just a l'alçada del p.k. 184 en ple revolt. Hi ha una caseta, eucaliptus i un cartell informant de les restriccions. Molt de compte amb el sot que fa per entrar, es per deixar-s'hi els baixos si anem ràpid.
-Aproximacio: Es molt evident ja que es veu perfectament la via des de el cotxe. Segons en quina èpcoa hi anem podem tenir problemas per creauar el riu.
-Restriccions: Per tot arreu hi ha cartells que informen de les prohibicions, parlo de memoria pero crec que era de Gener a Juny.

-Altres vies: Nosaltres vàrem fer la Espeluznante, molt guapa i mes difícil. Altres que em sonen: Saez Linares, Halcones, Pandemónium,Alfa Centauro,Orion,Koala i Ecografía.
-Altres informacions: A Velez hi ha dues fonts i botigues. A motril hi ha platja ( 9 km ) i tambe hi ha botigues pero no varem saber trovar cap Font. Per dormir hi ha una área de picnic un xic complicada d'entrar seguint la Nacional cap a Granada passat el trencant de Velez, mes silencios que al aparcament de la Nacional.

Mae West a l'Esquelet.

A jutjar pels comentaris a la xarxa aquesta és una via poc fet i la veritat és que no ho entenc. Bona roca, dificultat moderada però mantinguda amb algun pas de bloc i força equipada.

-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament de Can Massana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris.
-Aproximació:  Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat, seguint sempre el camí principal i fent una pujadeta després de creuar un torrent sec arribem al refugi d'Agulles. Aquí ja veiem a la nostre esquerra l'Esquelet amb la característica llastra per on va la clàssica Torres-Homet. Pugem per la Canal de les Bessones fins que localitzem l'Agulla de l'Esquelet a la nostra esquerra. Després ja només cal remuntar per dins el bosc fins a la base de la paret.
Un cop a la base de la paret anem baixant cap a l'esquerra, passem l'evident entrada de la Torres-Homet, els burins/espits rovellats de les vies Regira Rocs i Del Xavi. Després d'aquestes ja ve la Mae West: la primera xapa és un bolt després espits, crec recordar que en bon estat.

-Orientació: Sud, nosaltres hi vàrem anar sobre les cinc i la via estava a l'ombra.
-Material: Cintes exprés, estrep útil per trampejar.
-Dificultat obligada: V+/A0.
-Descens: Nosaltres hem rapelat per la cara N amb un sol ràpel de 20 metres. A les reunions hi havia algun mallon, però per rapelar per la via s'hauria de deixar alguna cosa (mallons i cordinos).
-Ressenya: Penjo aquesta de Kpujo,moltes gràcies!!!. Esperem que no es tanqui la web perquè hi ha un munt d'informació súper útil.És la via número 2 del croquis. 

 

Placa Base a la Roca Viella. Abella de la Conca.

Via de placa força guapa i sostinguda, malgrat creuar l'inevitable feixa i amb algunes herbes que no emprenyen massa per escalar. La roca és ben ferma i abrasiva. Jo crec que és una via recomanable pels que vulguin practicar l'autoprotecció en plaques. Les peces acaben quedant bé i se'n poden posar suficients com per no passar por però cal una mica de traça i paciència. Estic totalment d'acord amb el que he llegit en algun bloc de que no és una via recomanable pels que s'iniciïn posant catxarros, millor estar habituats a posar trastos per escalar-la amb una mica de seguretat. De bon combinar amb altres vies properes, nosaltres aquest cop vàrem repetir la Gutiérrez lo puto amo, per variar i fer-ne una amb més ferro.

-Accés: Arribant Abella agafar un trencant a l'esquerra per carretera asfaltada. Al cap d'un quilòmetre l'asfalt desapareix i es torna pista. Seguim la pista de la dreta fins a sota la Roca Viella. Aquí hi ha uns petits aparcament a ama Esquerra. Nos hem seguit una mica més enllà i hem aparcat davant d'un tancat amb cartell de prohibit escalar.
-Aproximació: Sota la roca Viella hi ha una traça amb alguna fita que porta a peu de via. Sageta gravada, no es veu el pitó queda damunt d'un ressalt.
-Orientació: Sud.

-Material: Joc de tascons i de friends de l'Alien verd al Camalot del 2.El del 3 el vàrem posar a la darrera tirada però suposo que és prescindible. Al primer llarg ens vàrem assegurar bé amb aquest material però poden entrar pitons, jo crec que més aviat curts i no massa gruixuts. Si us sobren un parell de cordinos i els voleu deixar a la segona tirada la via quedarà molt clara, suposo que això i lo dels pitons caldria demanar-ho als aperturistes.
-Dificultat obligada: V+ mantingut.
-Descens: Ràpel de 50 metres pel vessant oposat muntat en una sabina més un bolt. Voregem la paret per darrera i passem de nou per peu de via. Motxilla.
-Ressenyes: Romanticguerrer i Luichy, merçi!!!!.

Ressenyes del Sector Triangle Zurita.

Visita a aquest sector ideal per iniciació i escalar amb mainada: vies molt curtes de V i a un minut del cotxe. Les vies no patinen, están en un lloc molt tranquil,es poden montar en top rope caminant per darrera i el peu de via és súper cómode. Si voleu tibar una miqueta més just al costat hi ha els sectors Corral, Curiós i Comando Zurita on trobarem vies de fins a 7a. Totes les vies están equipades amb parabolts i les reunions ténen mosquetó molt ben conservat: POSEU-NE UN DE VOSTRE PER FER ELS TOP ROPES!!!!.

Teniu les ressenyes de tots els sectors així com un bon croquis de l'accés a Lanochedelloro.com . Queda molt a prop de Valldellou. L'accés és molt senzill: N-230 a pocs quilómetres d'Alfarrás prendre un trencant fins al poble de Baells. Creuem el poble seguint els cartells de Zurita, primer per carretera i després per pista. A la majoria d'encreuaments hi ha rètols de Zurita, sempre seguint la pista principal. A 300 metres del poble cal estacionar a ma dreta, fa estona que es veuen les parets. El sector dels Triangles són els dos primers blocs que trobem. Orientació sud, escola d'hivern.