Estrella a la Paret de la Xurulla

Via que aprofita el poc terreny disponible a l'extrem dret de la Paret de la Xurulla. El primer llarg és bastant discontinu. El segon llarg és més vertical, però en algun punt la roca no dóna massa confiança i hi ha una mica de vegetació. El tercer llarg és el millor, amb roca de molt bona qualitat. El quart és molt curt, es pot empalmar fàcilment amb l'anterior. La via està semiequipada amb parabolts i ponts de roca. Al primer llarg hi ha molt poca cosa i ens pot costar una mica trobar el peu de via. Comença a la vertical d'una gran alzina.

Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. Anem seguint aquesta pista passa per sota de les parets. Passem un gran bloc a mà esquerra i aparcarem en una corba on surt el camí que puja per la canal de la Xurulla. Amb la foto de la ressenya es veu el recorregut des de la pista.

Aproximació: Pujarem pel camí de la Xurulla fins a peu de paret. La via comença a l'extrem dret. No es veu cap assegurança, però una gran alzina ens pot servir de referència per trobar l'inici. De totes maneres, la millor opció per escalar aquesta paret és fer-ho baixant d'escalar als Puntals d'Àger, i així acabar de completar el dia.

1ª ascensió: Luichy i R. Brescó; 3/2018

Equipament: Semiequipada amb parabolts i ponts de roca.

Orientació: Sud.

Grau obligat: V.

Material: Cintes exprés i friends petits i mitjans variats.

Descens: Del final de la via anem cap a la dreta (est) i de seguida trobem la canal de la Xurulla. Baixem per aquesta fins al cotxe.

Ressenya: Nosaltres hem utilitzat la informació que surt al blog d'en Luichy. A l'apartat de vies noves del Vèrtex nº 278 també hi ha la ressenya.Aquí penjem la d'en Joan Asín.

Colorantes Permitidos a l'Elefantet.

Bona proposta esportiva plenament vuitantera,equipada per dalt amb un punt de mala llet i assegurançes justes en trams concrets.Escalada 100% plaquera però variada en aquest estil: finura,trams físics,pasos de bloc,trams de pila...
Crec que és un punt més obligada que les seves veïnes Chachi Piruli i La Broma de Satan.
Malgrat un terçer llarg de transició la resta és ben mantingut i sobre un rocam excel.lent,a excepció d'un sol pas a la part final.Reequipada amb bolts platejats de la FEEC,segons els entesos obligada però no exposada.Jo crec que als trams per sota el V la distància entre les xapes és prou gran com per que només un expert en grans vols pugui salvar els tormells.
Accés: Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes a federats.
Aproximació: Un xollo,només dura cinc/deu minuts. Des del Monestir agafar les escales dels pobres com si pujessim a St. Benet,Gorros...Creuem el torrent i pujem la primera tongada d'escales. Arribem a un planer amb alzines,de totes les vies que començen en aquesta zona és la de més a la dreta.Podem pujar directes des del pla o bé pujar a la paret per l'evident traça de la Chachi Piruli ( ponts de roca ) i anar uns cinquanta metres a la dreta fins que acaba la traça.Si no som miops veurem la primera xapa a una 15 metres del terra,abans hi ha un burí amb xapa però des del terra no l'hem vist.
-Orientació: Sud est.Les plaques dels dos primers llargs ténen sol fins a quarts de cinc mentre que els llargs de sobre la feixa estan a l'ombra a partir de les tres.
-Material: La totalitat de les cordades que he vist a la xarxa només fan servir una dotzena de cintes.Jo que sóc un covard de mena he fet anar un joc d'Aliens i algun cordino ultraprim.
-Grau obligat: Segons la font consultada oscil.la entre el V+ i el 6a+.Jo votaria pel 6a/A0.Una tramposa pot solucionar molt la papeleta,potser llavors si que es pasaria amb V+/A1.
-Descens: Les reunions de la via no estan equipades per rapelar,però m'ha semblat que abandonant material s'ha de rapelar amb facilitat.Des del cim tirem un ràpel de cinc metres fins a un evident coll ( cordino de recanvi ).Aquest ràpel també es pot desgrimpar (III+).Un cop al collet grimpem amb facilitat una placa tombada de II i arribem a una traça que seguim a l'esquerra,passem per sota el Totxo Macana i anem a sortir al camí que puja a Sant Benet,el seguirem a l'esquerra de baixada fins al Pla de Sta.Anna on retrobem les Escales dels Pobres per les quals baixem al Monestir,45'.

Celtas Cortos al Cingle de Dalt.

Escalada d'aventureta on hem de tenir clar que no crec que hi vagi molta gent. Això vol dir que ens esgarrinxarem una miqueta i que no ha baixat tot el que havia de baixar. Si acceptem aquestes dues premises prèvies segurament la via ens agradarà o almenys a nosaltres ens ha molat força.

Accés/aproximació: Nosaltres hi hem anat després de fer la via Joaquín Sabina al Sócol.
Per anar-hi des de la carretera m'imagino que cal estaçionar com per anar a la Cova del Tabac.Des de Camarasa en direcció Tremp passem el túnel i just després de creuar totes les instal.lacions de la presa hi ha un bon aparacament a ma esquerra. Aquest aparcament ultimament està força freqüentat ja que per la zona de la Cova del Tabac s'ha equipat el Sector Solarium i està molt de moda.

Material i Grau obligat: Vegeu la ressenya adjunta.
Descens: Del final de la via carenem a la dreta fins a un ampli i evident coll,en aquest punt cal baixar a l'esquerra on trobem un bon camí que sense pèrdua ens baixarà fins al fnal de l'embassament. Llavors ens tocarà seguir la carretera a la dreta creuant els túnels fins a l'aparcament. Més o menys ens tocarà caminar un quilómetre per la carretera. Si ens fa pal podem fer la logísitica de portar dos cotxers i aparcar-ne un l'aparcament de la Cova del Tabac.

Torres Homet a l'Esquelet.

Bona escalada de xemeneia oberta, apte per escaladors claustrofóbics. Com a curiositat histórica podria ser que es tractés d'una de les primeres obertures en solitari al nostre pais l'any 1958. La roca és bona i no està gastada. Nosaltres l'hem fet d'una sola tirada muntant R0 a uns 10 metres del terra,si aneu amb presses com nosaltres potser va millor ensamblar o arribar desencordats a R1. La via te alguns parabolts, no se si es corresponen a burins originals. M'ha semblat difícil afegir assegurançes,potser podriem provar si s'aguantria al fons de la fissura un del 5 o del 6 però segurament resultaria incómode ja que nosaltres hem escalat la xemeneia bastant per fora.

 -Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat i seguint el camí principal arribem fins al Refugi Vicenç Barbé.Aquí el nostre objectiu és ben visible.Pugem per la Canal de les Bessones fins que localitzem l'Agulla de l'Esquelet a la nostra esquerra. Després ja només cal remuntar per dins el bosc fins a la base de la paret.Com que la Torres Homet és la via més repetida de l'Esquelet la traça principal ja ens hi porta.
-Material: Unes 8 cintes exprés preferentment llargues.Nosaltres hem possat un Camalot 0.75 a la sortida al cim,únic tram en que la roca cutreja una mica.
-Orientació: Sud.
-Grau obligat: V,una mica expossat.
-Descens: Nosaltres hem rapelat per la cara N amb un sol ràpel de 20 metres on quedem ben encarats per fer algunes clàssiques del Pingüí com la Xemeneia,l'Aresta Brucs o la Hello Harry.

San Miguel a la Paret de la Xurulla

Via de característiques semblants a la seva veïna Estrella. Aprofita el terreny que queda a l'extrem dreta de la Paret de la Xurulla, i que pot anar molt bé per acabar d'arrodonir una escalada als Puntals d'Àger. A nosaltres ens ha agradat més aquesta que l'Estrella, la roca és de més bona qualitat i no es toca tanta vegetació. També ens ha semblat més fàcil, tot i que a la sortida de la R1 hem trobat un pas finet, potser ens ha costat perquè estava moll. Curta i ràpida de fer.

Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. Anem seguint aquesta pista passa per sota de les parets. Passem un gran bloc a mà esquerra i aparcarem en una corba on surt el camí que puja per la canal de la Xurulla. Amb la foto de la ressenya es veu el recorregut des de la pista.

Aproximació: Pujarem pel camí de la Xurulla fins a peu de paret. La via comença a l'extrem dret de la paret, sota d'unes alzines. De totes maneres, la millor opció per escalar aquesta paret és fer-ho baixant d'escalar als Puntals d'Àger, i així acabar de completar el dia.

1ª ascensió: Luichy i R. Brescó; 3/2018

Equipament: Equipada amb parabolts i ponts de roca.

Orientació: Sud.

Grau obligat: V.

Material: Cintes exprés. Potser es pot portar algun friend per completar l'equipament.

Descens: Del final de la via anem cap a la dreta (est) i de seguida trobem la canal de la Xurulla. Baixem per aquesta fins al cotxe.

Ressenya: Nosaltres hem utilitzat la informació que surt al blog d'en Luichy. A l'apartat de vies noves del Vèrtex nº 278 també hi ha la ressenya.Aquí penjem la d'en Joan Asín.Gràcies!

El Vianant a Sta.Cecilia.

M'ha semblat una via guapa de placa,amb dificultats homogènies i roca entre bona i excel.lent.Només per que el tema de la placa no s'ens fagi monóton trobarem alguns trams de fissura,que també m'han agradat.A les tres primeres tirades hi ha un bon ambient,després apareixen les feixes i la cosa canvia.En alguns blogs la califiquen com a via d'oferta del vessant nord,suposo que degut a la gran quantitat d'equipament del que disposa.A mi aquest aspecte em sembla matisable: malgrat és cert que hi ha força expansions aquestes són parabolts del 8 relativament vells que segons alguns entesos ténen una resistència qüestionable.A la primera tirada hi manquen els tacs de fusta originals i diria que a la tercera tirada ha volat algún clau.Quan la dificultat baixa de V hi ha algunes excursions,sobretot per arribar al darrer bolt de la tercera tirada.Hem enllaçat els dos primers llargs sense problema de fregament.

Material: L'habitual és emprar 18 cintes ( alguna llarga per enllaçar) i els Camalots 0.5 i 0.75 pel tram d'A1.Nosaltres a això hi hem afegit: els Camalots del 4 i del 5 per la primera tirada, el Camalot de l'1 per reforçar algún clau,els Aliens a partir del groc i un tricam negre per alejes subjectius i un tascó gros per fer amb més comoditat l'A1.

Accés: Refugi de Sta.Cecilia,lloc típic de robatoris:no deixeu res al cotxe!.
Aproximació: Creuem la carretera i agafem el Camí de l'Arrel a la dreta (G.R.),creuem la Canal de St.Jeroni tot baixant una mica i ens situem a sota de la paret de Sta.Cecilia.En aquest punt cal estar atents,hem de deixar el camí per agafar una traça poc fressada a l'esquerra,just abans que el camí fagi una petita baixada.Seguirem aquesta traça fins a peu de paret on anirem flanquejant a la dreta,iniçi en el característic gendarme dotat d'una fissura ample i amb dos parabolts visibles.Per arribar a peu de via cal grimpar un parell de pasos (II).

Orientació: Oest,ombra fins les 2.
Horari: 4 hores.
Grau obligat: Per alguns 6a per d'altres V+,jo voto per 6a.

Descens: A data de la nostre escalada(Juliol 2018) la ferrada Teresina es trobava tancada malgrat aixó nosaltres hi vàrem baixar sense trobar cap impediment.
Fins a la cinquena reunió totes són de tres espits del 8 amb cadena i anella,sembla factible rapelar-hi.

Projecte Robin Hood a la Pastereta.

Ens posem en aquesta via sense tenir massa informació, només una ressenya que fa temps vam veure per internet i que ara no hem trobat. Segons aquella topo es tractava d'un projecte antic i que finalment s'havia acabat fins a la vira característica de la part alta d'aquesta paret. No havien obert el darrer llarg (que arribaria fins al cim) perquè semblava que no sortia en lliure. En qualsevol cas ens va semblar que era una via que es podia fer sense massa complicacions...

El primer llarg és compartit amb la Stargate. El segon és el llarg de la via, continu i molt guapo, amb les assegurances justetes. I el tercer comença bé però a la part de dalt passa per una zona de petites llastres que fan una mica d'angúnia. Un cop a la vira podem continuar fins al cim pel Kraken o per la  Viatge Apatxe. La Stargate em va semblar que no quedava tan a mà...

-Accés: Esplanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.

-Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves (Camí del Clot de la Mònica). Seguim aquest camí fins que arribem a la vertical de la cara oest de la Pastereta. Aquí trobarem un corriol que s'enfila cap a la paret. L'anem seguint cap a l'esquerra (passant un tram de cordes fixes) fins a peu de paret.

-Orientació: Oest.

-Grau obligat: V+

-Material: Cintes exprés.

-Equipament: Diria que long lifes i parabolts.

-Descens: A la vira travessem fins a la reunió de la Viatge Apatxe. Per aquesta via podem rapelar fins a peu de via,amb 2 ràpels diria que fraccionable el primer:60 i 30.

-Ressenya: Nosaltres hem anat sense. Si en trobem una ja penjarem l'enllaç...