Kubalita i Perduts en la boira...a la Punta Miladones.

Buscant el bon canto entrant a la R1 de Perduts...

Dues visites a aquesta bona paret del High Empordà han servit per tatxar les que deuen ser les dues vies més fàcils de la paret juntament amb La Por m'excita que encara no hem fet. Primer vàrem anar-hi amb en Manel i la Txus per controlar el tema i fer la que semblava més assequible: Perduts en la boira ( però agafats de la ma ). Una tarda sortint de currar amb en Salip tornem a la paret i fem la Kubalita.

Al díedre-xemeneia de sortida de Perduts...

-Accés: Hem d'anar a l'Escala i anar a l'avinguda Montgó ( seguir cartells ) en aquesta avinguda hi ha un trencant a la deta senyalitzat que ens porta fins al càmping Les Neus. Tal i com arribem al càmping ja veiem una carretera o pista asfaltada que va en la direcció que portem ( dir. Estartit ). Hem de seguir per aquesta pista que pot estar tallada en època d'incendis. La seguim fins que trobem una pista no asfaltada a l'esquerra. Ens hem de ficar en aquesta pista i de seguida deixar-ne una a l'esquerra i més endavant una altre també a l'esquerra. Aquesta pista ens porta fins a una base militar abandonada, no està malament del tot però jo no m'hi foteria amb un turisme baix. L'article del Vèrtex recomana aparcar en aquest punt. Encara que nosaltres hem acabat d'apurar el cotxe ( Kangoo ) el tram de pineda.

Remenant pel cim de la paret.

-Aproximació: Des de la base militar abandonada hem de seguir el G.R. que va cap a l'Estartit, tot travessant una pineda a través d'una pista. A uns trescents metres de la base hem d'estar al cas d'unes fites que marxen a l'esquerra. Nosaltres hem apurat el cotxe fins aquí. Travessem la tanca i creuem la pineda fins a una zona de garrigs. La traça creua ara la zona de garrigs en direcció al mar, cal anar al cas de no perdre la traça i de seguir la més fressada. Passem paral.lels a una tanca, apropant-nos un moment a una vall de l'esquerra i llavors anem cap a la dreta ( dir. Estartit ), passem per uns pins i arribem al coll que hi ha a l'esquerra de la paret. Seguim arran de cingle cap a l'esquerra, al cim trobem una gran fita amb el llibre de piades, baixem i trobarem una corda estàtica lligada a un pi que ens permet de trincar l'instal.lació de ràpel ( 2 bolts amb anella ). El ràpel és de 50 metres i nosaltres hi hem deixat una corda instal.lada per asegurar la jugada. Vàrem llegar una piada d'uns que s'els hi havia enganxat la corda. El ràpel ens deixa en una vira que recorre tot el sócol de l'espedat i que ens permet accedir a qualsevol via de la paret.

Fent el ràpel d'accés.

-Perduts... : Aquesta juntament amb la seva veïna La por... serien les més fàcils i curtes de la paret, les dues que cal controlar si volem evacuar la paret. El primer llarg comença en un gran díedre diagonal d'esquerra a dreta, ben bé on et deixa el ràpel. De material es recomana un joc de tascons i un altre de friends fins al Camalot del 2. La segona tirada de 6a em va semblar un pèl obligada si no es porta un Camalot gran ( el del 4 s'hi aguantava el del 5 crec que hauria quedat més bé ). La via no està malament, les primeres tres quartes parts del llarg amb bona roca, vertical i plenes de canto i el final de la primera tirada amb una miqueta de molsa. La segona tirada amb roca a controlar a l'inici. La resta millor. És la via número 8 que hi ha en aquesta topo dels aperturistes. Variada.

Topo del Nenivan merci!.

-Kubalita: Em va agradar molt, lógica, força variada i amb bon ambient. L'inci és evident: placa amb bones presses sota d'un sostre que esquiva per la dreta ( pont de roca al terra ). De material un joc de tascons i un altre de friends de l'Alien verd al Camalot del 3 ( útil el del 4 per treure pèndol al segon a la segona tirada ).  Les tirades són curtes, possats a enllaçar millor 2 amb 3. La via es va trampejant força bé amb V+/A1 peró la xemeneia final és un pèl obligada ( potser més V+  que 6a ? ).
-Orientació: Nord Est.

Entrant a la R1 de la Kubalita.

-Descens: Desfem el camí d'aproximació.