Veintegenarios a la sud del Pedraforca.

La combinació de bona roca,equipament generós i dificultats moderades homogeniament repartides segurament faran d'aquesta linea una altre clàssica de la paret de l'estil de The Passenger.La Veintegenarios és més curta però també ens ha semblat més difícil i segurament sigui un pèl més obligada.Tots els llargs ens han semblat bons menys l'últim que és una grimpada,per algun lloc s'ha de sortir. L'escalada a vegades és fineta i de peus i d'altres és més atlètica.

Accés: Dues possibilitats depenent de per on aproximem. Si hi volem anar pel refugi Lluís Estassen hem d'aparcar al Mirador del Gresolet. Si volem anar per les mines i pel Roget caldrà agafar una pista a ma esquerra que hi ha abans de les barbacoes . A l'entrada d'aquesta pista, que crec que porta a unes mines, hi ha una gran esplanada com d'una cantera. La pista de seguida fa una forta pujada, compte a no perdre gas. Nosaltres vàrem pujar amb la C15 i cap problema, a dalt hi havia algún turisme i no precisament alt. Passem un primer aparcament amb una bassa i seguim per la pista ( esquerra ). Aparquem a la següent entrada que fa la pista a la dreta,al costat d'una pedra amb una placa commemorativa i a la vertical de la paret del Roget.

Aproximació: Aquest cop l'hem fet per les mines com explico a dalt. De l'aparcament surt un camí que puja en direcció al Roget. Un cop a l'alçada de la base del Roget compte a no prendre la traça a la dreta que porta a la base de l'esmentada paret. Seguim pujant, deixant el Roget a la dreta, trobem una paret. El camí l'esquiva per l'esquerra i arribem a Prat de Reo, anant a la dreta arribem a la base de la cara sud. Anem per peu de paret cap a la dreta fins que localitzem el peu de via. Cal pujar per una pendent herbosa,una llosa i finalment un altre tram herbós.Es veuen els bolts de la via ben nous i a l'esquerra les xapes més velles de la Delirium tremens. Compte que les primeres assegurançes que marca en Parce no quadren són dos ponts de roca i un bolt.Fletxa a l'iniçi.
Orientació: Sud,crec que el sol hi toca fins les cinc.
Material: Nosaltres hem passat amb 14 cintes exprés i corda simple. Si anem justos de grau potser un pedal ens ajudi, la cordada de darrera ha fet anar un semàfor i crec que el Camalot de l'1.

Dificultat obligada: Amb els companys de l'altre cordada hem comentat que l'hem vist de 6a obligat. Igual amb el ganxo i pedal el tema es pot convertir en V+/A1.
Descens: Des de el final de la via carenar a la dreta fins que trobem una primera canal estreta a ma dreta,la desgrimpem amb un parell de ressalts més complicats ( III i II ).Arribem així a la base de la paret.
Hi ha dues possibilitats més de descens,consustents en anar a buscar la tartera,continuant per la carena tot seguint marques verdes.Un cop a la tartera podem anar al recugi o bé cao a l'aparcament del Roget.