dilluns, 14 de maig del 2012
El Dios de la Luz a la Pertusa.
-Cordada: Contxa i Busquets.
-Ressenya:
http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_ager1.html#
-Aproximació: Més mitja hora que els 15 minuts que marca la ressenya. Inclou un tram de ferrada, millor dur l'arnés i quelcom per trincar-se a la linia de vida. De l'aparcament agafar el camí de la ferrada ( no el de l'ermita ), surt recte com si anes per la cresta i després salta al vessant d'Àger ( esquerra ). Anem resseguint per sota la paret, baixant com si anessim a l'embassament. De fet la via comença a la part alta on es veu que ha arribat l'aigua. Aixó passem un sector d'esportiu, un tramet de ferrada, una primera ferrada i la via comença a l'esquerra de la segona ferrada que trobem. Pitó i bolt visibles.
-Material: Via totalment equipada, tant sols cal assegurar un tram fàcil de la primera tirada on hem col.locat dues peçes: Alien groc i Camalot de l'1.
-Via: Guapa, amb bona roca i ambient per lo curta que és. Abunda la placa, amb algún tramet de fissura per trencar la monotonia. No hem enllaçat llargs, suposo que es passa amb V+/6a..
-Descèns: Crestejem uns 200 metres per la ferrada fins l'ermita i d'aquí per camí al cotxe.
dilluns, 7 de maig del 2012
Esperó C-14 a Tres Ponts
-Cordada: Berta i Busquets.
-Ressenya: http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=746
-Material: Via pràcticament equipada. Tot i així hem possat Camalot del 3 i 0.75 i un tascó a la fisura de la primera tirada, al segón llarg per escurçar el distanciament de les xapes un Camalot de l'1 i un parell d'aliens ( verd i vermell ). A la tercera un Camalot 0.75.
-Aproximació: Amb la foto del següent enllaç (http://agaston.blogspot.com.es/2009/06/escalada-en-el-congost-de-tres-ponts.html ) es veu la via des de la carretera ( d'Organyà a la Seu queda a la dreta ). En comptes d'aparcar just davant de la via ho hem fet davant del pont que hi ha per creuar el riu. Creuem el riu i anem seguint paral.lels al mateix per una traça més o menys fressada amb algún esbarçer malparit,molaria fotre-hi un cop de tidores. La via comença en una fisura evident ( petita sageta picada ) amb un parabolt al final de la mateixa.
-Via: Les dues primeres tirades són boníssimes, roca de primera i ben vertical. La tercera i la quarta també són guapes. De grau obligat nosaltres estem més d'acord amb el 6a+ dels ressenya.net que amb el 6a d'en Xavi Grané. De totes maneres hi ha força gota d'aigua i forats, suposo que si s'és habil amb els gantxos i demés es passa amb menys grau. No hem enllaçat llargs i no hem fet la darrera tirada. Evidentment el que no mola gens és la fressa de la C-14, no apte pels que busquen escalar en un lloc tranquil i salvatge.
-Descèns: Amb ràpel per la via. R4-R3 ( 30 ), R3-R2 ( 30 ) i R2-terra ( 50-55 ), compte amb el vent que s'endu les cordes.
diumenge, 6 de maig del 2012
Ni contigo ni sin ti
-Cordada: Berta i Busquets.
-Ressenyes, Aproximació i descèns:
Molt i molt ben explicat a ressenya.net i el blog d'en Xavi Grané, moltíssimes gràcies. Res a afegir-hi.
http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=747
http://alturgell-xgrane.blogspot.com.es/2007/01/tossal-de-lobaga-de-la-font.html
-Material: Joc de tascons, semàfor d'Alines i Camalots fins al número 4. Aquest darrer només l'hem possat al final de la penúltima tirada, peró no hem vist alternatives per assegurar.
-Via: En general ens ha agradat. La bavaressa de la quarta tirada és cinc estrelles ( equipada, hem possat l1 i el 3 peró bàsicament perquè els dueim a l'arnés ), la primera tirada rostolleja i les altres estan bé. Algún punt amb roca a estudiar. Segurament la dificultat obligada la dóna el darrer llarg, per anar a caçar la quarta o la cinquena xapa. Nosaltres aquí hem tirat d'Alien verd i suposo que així la via es soluciona amb el que seria 6a-6a+/A1. Entorn tranquil i molt bon ambient.
Etiquetes de comentaris:
A.Urgell Tossal Obaga de la Font
dimecres, 2 de maig del 2012
Fissura Murciana.
-Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya:
http://lanochedelloro.com/reseespana/v_castello_index.html#
-Material: Joc de Camalots fins al 4 ( si es va més suelto es deu passar sense el 4 ), semàfor d'Aliens i joc de tascons.
-Aproximació: Des de la cadena on s'ha de deixar el cotxe pujem pel camí que va al cim. Just passar un refugi lliure trobem un cartell a l'esquerra que ens indica el Portellàs. El seguim fins a un gran coll ( el Portellas ), baixem per la tartera a la base de la paret, ens queda a ma dreta. Compte a no baixar massa,les vies començen en una feixa. Parabolts visibles i dues fletxes picades.
-Via: Ens ha agradat molt, tret dels primers vint metres que són un pèl herbosos, la resta és guapíssim. Es fa curta peró es pot combinar amb alguna via del cantó. Roca bona, millor dit sanejada. Diria que és un calcari-gres, que en algún moment recorda al Montroig. Via de fissures i díedres. Hem enllaçat les dues primeres tirades com proposa en Luichy. La segona reunió l'hem feta a la Green Day, perquè així al tercer llarg es te menys fregament. El grau obligat que li dona en Luichy de V creiem que es queda una miqueta curt, nosaltres deiem V+/A1.
-Descèns: A la dreta a buscar el camí de la Normal a Penyagolosa que es per on hem aproximat.
Sagitari al Cingle d'en Gaspar.
-Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya:
http://imageshack.us/photo/my-images/213/previewsagitario0001.jpg/
-Aproximació: Des de l'aparcament seguim la traça que hi ha l'esquerra del torrent i anem en direcció a la paret, passant per sota del peu de via de la Hadas i arribem a la base del Tozal de Levante o Cingle d'en Gaspar. La via està situada al principi de la paret, cal grimpar a una feixa ( II ) i localitzar una fletxa, just a l'esquerra de la Tijuana in Brass que te les inicials picades a peu de via. Es veu un pont de roca que és la segona assegurança de la via.
-Material: Nosaltres hem passat només amb unes 16-18 cintes exprés i dos estreps. Si es va més pillat de grau potser es possi alguna cosa a la sortida del segon Ae.
-Via: Es tracta de la linea més assequible de la paret, tot i aixó la paret és la que és i te compromís. Passada la tercera reunió ha de ser complicat baixar. La darrera és un 6a+, està equipat peró cal escalar entre xapes. Conteu amb 6a obligat per passar aquest llarg, encara que segurament amb V+ es passi millor no apurar el tema perquè rapelar d'allà ha de ser força complicat. La via està bé, per alguns potser massa Ae.Els trams de lliure estan bé peró no són d'antologia. En alguns trams de l'Ae les xapes són bolts del 8: LES XAPES NO ESTAN APRETADES!!!!!, mola mirar-ho abans de penjar-s'hi i si algú hi va i porta una clau per apretar-les millor.
-Descèns: Del final de la via acabar de pujar fins que podem sortir comodament pel vessant de la dreta. Quan veiem que podem baixar sense desgrimpar a la canal hi baixem. Seguim per dins la canal fins que acaba en un tallat. Seguir una feixa a l'esquerra on localitzem un primer ràpel de 15 i amb un segon de 55 arribem a terra.
Aravela
-Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
-Aproximació: Des de l'aparcament creuar el torrent i agafar un camí que va planejant en direcció Oest. Passem paral.lels a una reixa, arribem a una casa abandonada i al cap d'una estona quan el camí comença a baixar nosaltres anema a l'esquerra. Es veu el gran díedre per on surt la via, cal anar més o menys a la seva vertical. A la base de la via hi ha una fletxa i una A picades. Es veu un pont de roca lila a la dreta de la bavaresa per on entra la via i si tenim bona vista també el filferro trencat d'un tascó matxacat que assegura l'entrada a la bavaressa.
-Material: Nosaltres vàrem portar un joc de tascons, semàfor d'Aliens i joc de Camalots fins al número 5 repetint 1,2 i 3. El joc de tascons i el semàfor el vàrem fer servir a tot tall. El Camalot del 5 el vàrem possar en un parell de punts peró suposo que és totalment prescindible i el del 4 si es va més sobrat potser també. Si es va justet de grau pot anar molt bé repetir el 0.75 pel primer llarg. No duiem claus.
-Ressenya: La millor és la que surt a la guia del Ponoig d'en Manolo Bernabeu. A la xarxa n'hi ha una al Matxin climb.
-Via: Bona via de díedres i fissures. Ens ha semblat un pèl més dura del que marca la ressenya, nosaltres hem passat amb el que més o menys seria 6a/A1. Al tercer llarg convé no seguir el díedre canal fins al final, a l'alçada d'una reunió amb dos parabolts sortir a l'esquerra per una zona de grades-gruyere i atànyer la reunió ( 1 bolt ) al costat del forat. Per passar el forat nosaltres hem fet un mini llarg o canvi de reunió, just sortir del mateix hi ha una bona repissa amb un bloc. Nosaltres som de 80 kg i 1.80 i hem passat per forat. El díedre que continua presenta algún tram de roca a estudiar. Al final del mateix hi ha una reunió de dos pitons, tres metres a l'esquerra n'hi ha una de dos bolts. A la següent tirada seguir uns claus fins a una repissa, llavors no anar a la dreta on es veu un pont de roca ( Andrómeda ? ) sinó a l'esquerra i fer reunió en un clau al peu del díedre final. A l'esmenetat díedre, un cop superades les dificultats anem a parar una repissa, la via surt recte, nosaltres hem sortit per l'esquerra. Un llarg més de tràmit per sortir.
-Descèns: Del final de la via hem de pujar, primer grimpant i després caminant, fins al cim del Llom del Lleó. Després baixem a un coll i anem tallant el vessant de la muntanya cap a l'esquerra fins a una tartera. Aquí enganxem el camí de baixada del cim cap a l'esquerra. El seguim sense pèrdua fins a dos ràpels ( 25 i 35 ). Per la pineda acabem d'arribar a l'aparcament.
Anglada Gállego al Penyal.
-Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya: La de la lanochedelloro.com, aquí sota posso l'enllaç. A tenir en compte que alguns dels claus que marca la ressenya ara són parabolts. La R4 no existeix.
http://lanochedelloro.com/reseespana/v_alacant_index.html#
-Aproximació: Anar fins al final del moll de Calp i enfilar-se a peu de paret on hi ha un camí que ressegueix la paret. Al cap d'uns 5-10 minuts localitzem el bloc dentat caracterísitc on també comença la Gómez Cano, parabolts visibles que porten a un evident díedre.
-Material: Semàfor d'Aliens, joc de tascons i Camalots fins al 2.
-Via: A nosaltres ens va agradar molt. Fa poc haviem fet la Gómez Cano que la pinten com més bona peró pensem que l'Anglada no te res a envejar. Potser si que la G.C. és més sostinguda en les seves dificultats peró l'A.G. no te el tram de feixa que te la primera. Dues tirades ben verticals i amb un bon ambient, equipades. Després la via va enganxant un seguit de díedres de diferents mides molt guapos, algún tram herbós i les dues darreres tirades més rostolloses. Les reunions amb parabolt i anelles, al que seria R6 d'en Luichy hi havia restes d'alguna retirada recent, per tant m'imagino que d'aquí es deu poder baixar. La roca només està un pèl gastada a les dues primeres tirades. En general el rocam és sólid peró te algún tramet ( fàcil ) on cal anar al lloro. Obligat V+/6a.
-Descèns: La via acaba en un collet, d'aquí baixem al vessant oposat on agafem el camí de baixada del Penyal a la dreta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)