Dodeskaden a la Roca Punxeguda,Cadí.

Alpinada per gaudir en la intimitat del rocam i entorn tant peculiar del Cadí.
La dificultat tècnica no és molt elevada ni mantinguda però hi ha altres factors que ens han fet escalar ben concentrats.En primer lloc cal saber seguir la via ja que a vegades es desenvolupa per terreny una mica indefinit,hi ha alguns claus que ajuden a seguir l'itinerari.D'altra banda la roca és la típica de l'indret i cal anar amb compte.Tot i que la via es repeteix amb certa freqüència no crec que arribi a la categoria de gran clàssica i això es nota tant en el nombre de claus i vagues abandonades com en el sanejament del rocam. La primera tirada l'hem fraccionat en 3 aprofitant el primer arbre ( 20 m) i al següent arbre ( 20 m ).

Accés: Hem d'anar al municipi de Martinet, a la carretera entre La Seu i Puigcerdà. Un cop a Martinet agafem la carretera que puja al poble d'Estana. Creuem el poble, fem un petit tram de pista i aparquem al Coll de Pallers.

Aproximació: Hem de pujar a Prat de Cadí, des de el mateix aparcament en surt el camí i diría que està senyalitzat. Un cop som al Prat de Cadí cal creuar-lo i agafar el P.R. que mena a la Canal del Cristall per on baixarem.Més o menys després d'una font deixem el P.R. i anem cap a l'esquerra a través del bosc,seguint rastres de pas i mirant de no guanyar alçada.Sortim a la tartera que hi ha a la base de la paret i la remuntem fins a l'inici de la via.Nosaltres l'hem començat igual que a la fotografia que poso a sota.Anant uns seixanta metres l'esquerra hi ha una canal a través de la qual sembla que podem arribar grimpant al gran pi pel que passem al segon llarg ( reunió recomanable ). Mirant la ressenya d'en Joan Jover podria ser que entrés a la dreta d'on vàrem entrar nosaltres ja que diu " fissura desplomada".

L'escalador Quim Gil a l'inici de la via

Horaris: Aproximació 1 hora 45',via 7 hores i descens 2 hores.
Orientació: Nord est,te sol fins cap allà les 10.
Grau obligat: V/A1.

Material: Una dotzena de cintes llargues,un joc de tascons i un de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. La gran majoria de reunions són a montar,si no voleu estar racionant friends tota l'estona dobleu algun/s entre el 0.5 i el 3.La majoria de cordades no utilitza pitons però nosaltres vàrem clavar dos pitons a la primera tirada: un universal finet a l'inici del flanqueig i un pla negre al final d'aquesta travessa.Aquest segon no el vàrem poder treure.

Descens: La via acaba en una vira,la seguirem un centenar de metres a la dreta fins a trobar un pas (I) per superar la paret que tenim al damunt.Anem pujant resalts curts fins que ens topem amb un d'una vintena de metres.Sembla ser que aquesta paret te un pas que permet pujar-la sense escalar però nosaltres no l'hem sabut trobar i hem fet un llarg de IV+ per una evident canal/xemeneia.

Acte seguit hem continuat pujant amb tendència dreta fins a entrar a la Canal de la Roca Verda.Sense perdre massa alçada creuem la canal i agafem una vira a la mateixa alçada que ens permet assolir la Canal del Cristall ( P.R. ) per la que baixarem fins a Prat de Cadí on retrobem l'aproximació.
Ressenyes: Kimgil i Joanjover,gràcies!

Pacho Hidalgo a la Pastereta.

Una excusa més per gaudir de la bona roca de la Pastereta!.Bona escalada plaquera,només una apretadeta al tram més dret la resta escalada sobre placa lleugerament tombada i amb bons merlets.S'ha de dir que els trams de IV els hem vist una mica expossats,no és res dramàtic que algú amb experiència en autoprotecció al conglomerat no pugui solucionar però no és una via per algú que comenci a escalar IV de primer.Em sona haver llegit alguna piada que comentava que a l'últim llarg no hi havia assegurances,nosaltres hi hem trobat dos espits i un pont de roca.

Accés: Esplanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.
Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves (Camí del Clot de la Mònica). Seguim aquest camí sobrepassant el Serrat Inferior d'en Muntaner amb la característica agulla del Frare de Baix.Superat aquest punt arribem a una carena rocosa,després d'avançar uns metres per aquest cordal cal deixar el corriol de les marques blaves per agafar una traça fitada a la dreta.Més endavant aquesta traça es bifurca i convé seguir el braç dret.Un curt tram de corda fixe ens permet assolir la base de la cara Est. La via comença a l'esquerra d'un pi característic.Primer espit visible a uns 5 metres del terra.
Material: Nosaltres només hem emprat cintes exprés,via equipada amb espits del 8 ben conservats i un clau.De totes maneres la majoria de cordades utilizen alguna peça.Mola posar quelcom al flanqueig d'entrada a la segona reunió pel de segón,pel que he vist per internet la gent hi possa el del 3,l'1 o el 0.5,a mi m'ha semblat que el forat era pel 4.També hi ha qui possa Aliens i vagues als merlets a la resta de la via.
Horaris: Aproximació 30 minuts,via i ràpel 1 hora 30 minuts.
Orientació: Est,a les 3 ja estava a l'ombra.
Grau obligat: V/V+ tant pel primer com pel segón.
Descens: Un ràpel de 60 metres per la Petit Four,fraccionable a 30 diria ( recanvis ).
Ressenyes: Joanasin i escalatroncs.Gràcies!

Nova guia Montsec Oeste.

Ja tenim a les mans la nova guia del Montsec Oeste.Després de 30 anys gastant les pàgines de l'anterior edició, que clarament havia quedat obsoleta,crec que aquesta ha sigut una guia llargament esperada pel col.lectiu climber.
El llibre te diversos punts forts.El primer d'ells és que inclou zones que no havien estat mai ressenyades abans com el Doll,Puig de Millà,Canelles....i actualitza parets com les d'Àger,on el 60% de les vies s'han obert a posteriori de la publicació de l'antiga guia.

Una altre de les coses que ens ha agradat és que hi apareixen tant sectors esportius com vies llargues,una guia per tots els públics i sobretot per tots els dies de l'any!.
D'altre banda l'autor ens ofereix una guia fiable i precisa,havent repetit la majoria dels itineraris ressenyats així com participat en l'obertura de molts d'ells o contactat amb els aperturistes.
Nosaltres hem fet servir la guia en un parell de vies d'aventura i realment el detall és mil.limètric,amb totes les assegurances marcades així com el traçat dibuixat a la perfecció.

Lofoten a la Corona de la Reina.

Degut a l'abundància de parabolts aquesta és una via per tastar la finura d'Agulles sense massa exposició.Si sou dels que no voleu caminar més que escalar us caldrà combinar-la amb alguna altre a tal efecte.El ràpel de baixada us deixarà pràcticament a la base de l'Aresta Brucs a la Boteruda del Gra.Bona roca i prou ambient per ser una via de 40 metres.Sembla factible escalar-la amb un sol llarg parant compte al fregament.

Accés: Aparcament a Can Massana,a la carretera del Bruc a Manrresa.Els cap de setmana i festius val 4€ aparcar-hi,la meitat si esteu federats.
Aproximació: Des de l'aparcament seguim les indicacions  cap al Refugi d'Agulles. Un cop al Refugi tenim dues opcions a priori igual de ràpides: la Canal de les Bessones o la Canal de l'Ou de Colom.
Nosaltres hem aproximat per la Canal de les Bessones que l'agafrem a cinc metres del refugi grimpant per una llosa tombada.
Remontem aquesta canal fins al capdamunt trobant una grimpada (III-) que superarem merces a unes arrels i una corda fixe.La canal finalitza al coll que formen la Corona de la Reina a sota i la Boteruda del Gra a dalt.Arribats a aquest punt caldrà devallar una seixantena de metres per la canal que s'obre a la base de la cara est de la Corona de la reina.
Peu de via a la vertical d'una bauma amb parabolts Nestor Lucky platejats visibles.

Horari: Aproximació 45 minuts,via 45 minuts i retorn al cotxe 45 minuts.
Material: Unes sis cintes exprés.
Grau obligat: V+.
Orientació: Est.
Descens: Al vessant oposat al que hem escalat hi ha una alzina d'on rapelem ( 20 metres ).Si hem deixat quelcom a  peu de via tornar-hi és ràpid i fàcil.

Esperó Nordoest al Pic de la Font Negre

Bonica via de muntanya,tot i que es va repetint no és un recorregut ultrafreqüentat i clàssic.Això farà que en alguns trams concrets haguem d'apartar el líquen de la pressa de peu i fotre abaix algún bloc ( o parar compte a no caradar-li per barret al col.lega amb la corda ).Si s'anés repetint aixó canviaria.Escalada basicament atlètica,variada,lógica i amb ambient.
Amb el text del camtocamp i aquesta ressenya d'en Jordi Bou ( gràcies!) es va seguint bé.
En relació a aquesta topo hem fet coses diferents:
-Segón llarg: R1 anar a la dreta amb flanqueig ascendent fins trobar plaques tombades,fàcils i fissurades.R2 a 25 metres amb 2 pitons.Crec que hem passat per on ha marcat la fletxa a la dreta.
-Quart llarg: Aquí ho hem fet tal i com marca la ressenya.Només apuntar que aquest tram s'assegura bé amb microtascons ja que la fissura no és cega sinó fina.A nosaltres aquest llarg no ens ha semblat expo però calia una mica de destressa i paciència per encabir els tasconets.Amb algún pla o universal la cosa hauria quedat de puta mare.
-Setè llarg (?): Després del gendarme escalem una placa fissurada que ens deixa en un ninxo amb un clau.Aquí crec que la ressenya va a l'esquerra per escalar una placa guapa i nosaltres hem fet una sortida més fàcil: d'aquest pitó flanquejar a la dreta on darrera l'esperó trobarem una cornissa fàcil (III+) al final de la qual hi ha uns bons ponts de roca per fer la reunió o si el fregament ens ho permet set metres més amunt hi ha un clau en un nínxol.
-Un cop a l'aresta hem fet un ensamble de 80 metres i dos tirades a 60 i 40.
Feia poc haviem fet la clàssica de l'Esperó a la veïna Valleta i la Font Negre ens va semblar un punt més dura com a activitat global: aproximació,dificultat,equipament,qualitat de la roca,facilitat de protecció i descens.

Accés: Nosaltres hem estacionat en un revolt que hi ha a uns 4 quilomtres del Coll de Pimorens anant cap al Pas de la Casa.Al revolt hi ha una senyal de prohibit aparcar i una pila de grava,anant cap al Pas de la Casa l'aparcament queda a ma esquerra,si arribeu a la Duana és que us heu passat.
Aproximació: Just a darrera de l'aparcament hi ha un vailet,el creuem i comencem a remontar una vall amb un riu.M'ha semblat que les traçes que hi ha són del bestiar que va a beure,per tant a vegades hi ha corriol a la dreta i a vegades a l'esquerra.La qüestió és que cal assolir el llac d'on emana el riu: Estany de Pedrons (?).Una mica abans d'arribar a l'estany ja es distingeix el nostre objectiu.Del llac a peu de via caldrà superar una zona de blocs per on creiem convenient.La via l'hem començat per un díedre evident,15 metres a la dreta de la canal.Fita amb cordino a l'inici.

Horaris: Aproximació 1h 30',via 7 hores i baixada 1h45'.
Orientació: Nordoest.Crec que només te sol una estona entre 3 i 5.
Material: Nosaltres hem passat amb un joc complet de tascons incloent els micros,un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3 ( cómode repetir 0.75) i 14 cintes exprés.

Grau obligat: 6a/A0,potser amb pitons ( plans/extraplans?) i/o destressa amb els microtascons es passi amb V+/A1.
Descens: Des del cim carenar a la dreta ( algún pas de I/II ) fins assolir un coll.Cal baixar per la segona canal que trobarem a ma dreta,no hi ha cap fita que així ho indiqui i desde dalt no es veu si la canal es podrà baixar.

Afegeixo l'explicació del camp to camp:

Echapatoires

• à R5 : au niveau de la brèche, descente en rappel dans le versant NW. Echapatoire utilisé par le cordée qui a ouvert la voie. Équipement inconnu.
• à R7 : au lieu de poursuivre sur l'éperon, obliquer vers la gauche pour rejoindre la partie supérieure du profond couloir, partiellement herbeux à ce niveau et le remonter jusqu'à l'arête sommitale, que l'on suit facilement vers l'W jusqu'au sommet. Notée sortie "A" sur la photo-schéma de l'itinéraire.

L1	4+	40 m	Gravir le dièdre fissuré (facilement protégeable), puis, vers la gauche des blocs raides et lichéneux, jusqu'à une vire herbeuse. La remonter vers la gauche jusqu'au pied d'un dièdre herbeux. Relais sur 2 pitons.
L2	6a	50 m	Gravir le dièdre herbeux, puis légèrement à gauche, un second dièdre, compact et redressé dont on sort à droite dans une dalle fissurée et lichéneuse. La gravir directement jusqu'à une large vire herbeuse. Ne pas s'engager dans le dièdre au-dessus et à gauche de la terrasse, en dépit du piton + cordelette blanche. Remonter cette vire vers la droite (5 m) puis gravir quelques blocs en ascendance droite et poursuivre encore 20 m ainsi sur une rampe herbeuse discontinue jusqu'à une terrasse grailleuse (qui forme en fait le sommet d'un large éperon secondaire). Relais sur 2 pitons + cordelette bleue.
L3	6a	30 m	Remonter un mur vertical et soutenu en commençant 2 m à gauche du relais par une fine fissure lichéneuse. Franchir un très court surplomb directement (2 pitons) puis une dalle, jusqu'à une vire herbeuse où l'on fait relais (1 piton).
L4	5c	40 m	Gravir le mur fin et soutenu (2 pitons) juste au-dessus de relais, puis un dièdre dont on sort par la droite (2 pitons). Poursuivre dans une dalle se couchant, à proximité du fil de l'éperon, jusqu'à une large terrasse de blocs particulièrement instables et de rochers délités. Attention au cheminement de la corde. Faire relais sur la droite de la terrasse sur un gros bloc décollé.
L5	5b	40 m	Gravir 10 m droit au-dessus du relais dans un mur raide et délité (1 piton) puis obliquer à gauche vers un dièdre évident et en bon rocher que l'on gravit (1 piton). Remonter le fil de l'éperon sur quelques mètres puis traverser à gauche sous le faîte du gendarme jusqu'à la brèche que l'on traverse (vers le flanc droit de l'éperon) pour trouver le relais quelques mètres plus loin (1 piton).
L6	4	30 m	Suivre l'arête, facile, jusqu'au pied d'un gendarme que l'on contourne par la droite. Relais au pied du gendarme, dans le dièdre qu'il forme avec la paroi (2 pitons).
L7	6a	40 m	Gravir le gendarme par le dièdre fracturé et raide au-dessus du relais (2 pitons) jusqu'à se rétablir sur son sommet. Poursuivre dans le mur vertical ocre au-dessus du gendarme (3 pitons) (expo, ne pas hésiter à se protéger en plus des pitons même très proche, en cas de chute retour au gendarme) jusqu'à une niche avec un dièdre (1 piton). De la niche, traverser horizontalement vers la gauche sur 2 m (si possible sans avoir clipper le piton dans le dièdre de la niche, sinon tirage+++) et continuer dans le mur finement fissuré et lichéneux jusqu'à une zone couchée de blocs où l'on fait relais.
L8	4+	35 m	Gravir le fil de l'éperon, tantôt redressé, tantôt formé de blocs. Relais non équipé. Notée sortie "B" sur la photo-schéma de l'itinéraire.
L9	3	40 m	Gravir le fil de l'éperon, tantôt redressé, tantôt formé de blocs. Relais non équipé.
L10	3	40 m	Gravir le fil de l'éperon. On aboutit au sommet proprement dit de l'éperon, au pied du sommet. Relais non équipé.
L11	2	40 m	Remonter la dalle fracturée et couchée en ascendance droite directement vers le sommet.

Nadal sobre pedal al Morro del Porc.

Interessant itinerari on cardar una bona pedalada o apretar les dents per escalar en lliure.Nosaltres hem optat per la primera opció i hem xalat una estona fent treballar tot l'arsenal de friends.La via és ben lógica i la raconada un mirador priveligiat i tranquil sobre la vall del Congost,la plana de Vic i el Montseny...un luxe!.
Com a detalla tècnics:
Llarg 1: R0 de dos burins amb la placa i el nom a 3 metres del terra,l'hem obviada.Dos pasos d'Ae ( burí+ bolt ) ens deixen sota un sostre llarg i fissurat que resseguirem fins a un díedre.A sota del primer bolt hi ha un cap de burí que marxa a la dreta ( El Hippie volador).Trobarem un pont de roca a mig flanqueig,un pitó al moment de pujar verticals i dos burins al tram terrós per entrar a reunió.Aquesta te tres burins i un bolt del 8 amb anella,30 metres.
Llarg 2: 5 pasos sobre burins ens deixen en una bavaressa amb dos pitons que podem reforçar amb peçes entre l'Alien vermell i el Camalot de l'1.Acabada la bavaressa trobem un buril que assegura la sortida de la via ( IV ).Reunió a montar aprofitant un gran bloc,20 metres.

Accés: Hem d'estacionar el cotxe al Coll de Prims (?).Hi podem arribar des de diverses bandes.Des de Centelles prenem la carretera que du a la Ferrada i al Puigsagordi,indicació a ma dreta si sortim de la C-17 a Centelles Nord.Seguim aquesta carretera de pujada,sempre per la principal una desena de quilometres.Hem de passar una urbanització,una casa de colonies i un revolt tencat a esquerres amb una pista que surt a ma dreta cap a les antenes,en aquest punt a uns 6 km de Centelles la pista deixa de pujar.Els 4 km que queden la pista va planejant o fent petites pujades i baixades,sempre en direcció Sud.Passarem un encreuament de diverses pistes amb una bassa antiincendis i una urbanització molt disseminada.Al Coll de Prims hi ha una pista que talla la que portem perpendicularment i a l'esquerra hi ha una pista no pavimentada que baixa cap a Centelles amb una porta de ferro a 30 metres.

Aproximació: Baixem per la pista i creuem la porta de ferro.Passem per sota d'un mas ( Corral de la Rovira,?),arribem a un encreuament i anem pel camí de l'esquerra.Després de passar per sota d'unes parets utilitzades per guardar eines arribem a un camp.Mirant de no aixafar-lo travessem el camp fins arribar al capdamunt de la cinglera on trobem marques grogues.Seguim aquestes senyals cap a la dreta fins a un coll amb una porta de ferro.Creuem la porta i ens situem a sota la paret que escalarem.Quan el camí baixa descaradament cap a Centelles nosaltres anem cap a peu de paret.Inici en una rampa escamosa,doble burinada a 3 metres del terra i parabolt+pont de roca visibles.

Material: Dos pedals,25 cintes exprés,un tascó,un Alien groc,un Camalot del 5,dos Camalots del 4 i tres jocs de friends des del Camalot 0.5 al del 3.La guia només demana dos jocs de friends i un d'hexentrics.Pot anar bé dur un espitador per si manca algún dels burils: rovellats i sobre roca tova.Navalla i cordino per canviar un pont de roca al primer llarg.
Grau obligat: IV+/A1.El primer llarg és el que te més xixa.S'ha d'anar progressant per una fissura horitzontal sota d'un petit sostre.Els friends queden bé però la fissura és un pèl irregular i a vegades cal peleiar una mica perque quedin bé,hi ha feina però acaben quedant a prova de bombes.A la ressenya aquest tram el donen d'A2,potser per la feinada potser perque hi ha algúns blocs ben grans que sonen a buit.Tècnicament ens ha semblat d'A1.A la segona tirada hi ha el factor psicológic de penjar-se dels burins rovellats i amb roca tova.

Orientació: Est,ombra a partir de la 1.
Horaris: Aproximació 20',via 3 hores i retorn al cotxe 10'.
Ressenya: Extreta del blog Osonaclimb,a la dreta hi ha dibuixada El Hippie volador,gràcies companys!!.
Descens: La via finalitza al camí de l'aproximació.

Maria de ca l'Anglada a la paret del Devesó.

Ens ha agradat molt,la típica escalada de navegació plaquera de Malanyeu amb una roca de somni.Ens ha semblat igual de bona i del mateix estil que la Nadal i la Aromes de Malanyeu,aquestes dues potser són un pèl més difícils però també tenen més equipament.La darrera tirada està molt ben trobada i et fa escalar quan et penses que només serà un tràmit rostollaire abans de petjar la carena.
L'únic que potser ens podria disgustar serien els dos trams de roca a controlar i algun arbust que hi ha al final del segon i tercer llarg.La primera reunió l'hem fet a la Nadal , uns cinc metres més amunt. Semblava més còmode i ferma ( 2 bolts i mogollón de burils ),la original queda en una fissura a l'esquerra ( ponts de roca i pitons ).

Accés: Poble de Malnyeu,aparcament a l'entrada del poble.A sobre de l'església i el camp de futbol.
Aproximació: Del poble seguim el PR passant per darrera de l'església. Un cop hem sortit del poble arribem a una cruïlla de pistes.El PR baixa cap a una casa, nosaltres hem d'agafar la pista de dalt que ens portarà a uns camps enfeixats. Pujem una miqueta i travessem els camps cap a l'esquerra per una traça amb alguna fita. Seguim una estoneta cap a l'est,amb la paret a l'esquerra. Baixem al rec,el creuem i pugem a la paret. Amb la fotografia que penjo podrem ubicar la via des de l'aproximació.Inici comú amb la Nadal que te el nom escrit amb  rotulador.Nosaltres hem comencat la via agafant el primer pont de roca de la Nadal i després ja veiem els ponts de roca de la nostre via que marxen a l'esquerra i els de la Nadal que van a la dreta.Durant els primers trenta metres tindrem els bolts de la via El recipiente del pecado a la nostre esquerra ( ruta esportiva d'un sol llarg ).
Material: Nosaltres hem possat algún Tricam ( negre,rosa i vermell ), un parell de bicoins,un joc de friends entre l'Alien groc i el Camalot del 2 així com un grapat de cordinos i navalla per anar canviant cordinos ja que alguns estan molt tocats. Nosaltres n'hem deixat un al final del primer llarg,és petit però guia i dona moral.Mola doble corda i unes 20 cintes exprés.
Grau obligat: V+/A0.Amb traça i ferro sempre pots posar alguna peça potser no boníssima però per sortir amb artifo deu donar. No és una via exposada però l'assegurament no sempre és evident.
Orientació: Sud.
Horari: Aproximació 20',via 4 hores i descens ( ràpels+ retorn cotxe ) 1 hora.
Descens: Nosaltres hem rapelat per la veïna Badalona amb 3 ràpels (35,50 i 25,recanvis ). Del final de la via crestejar a l'esquerra uns 50 metres fins a trobar un bolt del 8 que assegura el pas d'abocar-se al cingle on trobem el primer ràpel.
Ressenya: Joanasínblogspot.Gràcies!